El drama de l'atur i el tancament d'empreses

A còpia d'anar escribint i navegant per la blogosfera he pogut constatar que el nombre d'experts i especialistes multisectorials ha anat en augment i que molta gent es dedica a fer anàlisis inversemblants i donar lliçons de gairebé tot, especialment de temes econòmics. El meu bon amic Narcís Sastre, geògraf exemplar i reconegut i sobretot hàbil polemitzador el qual aprecïo moltíssim, és una d'aquelles persones que encarna l'exemple que acabo d'il·lustrar. Però no seré tant cínic com per no fer autocrítica i no incloure'm en la categoria d'opinador universal de gairebé tot.

Amb aquesta breu introducció voldria deixar clar que jo no sóc cap expert de res i no pretenc donar lliçons a ningú però si que em permeto el petit luxe d'expressar la ràbia que sento per la situació econòmica de moltes persones i que els set-ciències ultra-liberals que tot ho saben semblen no importar-los un rabe aquestes petiteses com ara que una família sencera perdi la feina i vegi el seu futur més aviat gris.

La fàbrica Burtex S.A d'Anglès va tancar les seves portes ara fa uns mesos i les persones que vivíen (malvivíen) d'aquesta s'han quedat a l'atur, amb unes expectatives de recol·locació gairebé nules i amb unes difícils condicions per tirar endavant un projecte de vida amb dignitat.
L'afer em toca de prop ja que hi tinc família i fa molta llàstima veure com persones de gairebé 50 anys que han donat els seus millors anys esforçant-se en tirar endavant un centre fabril que donava vida a mig poble, de cop i volta es veun al carrer, amb hipoteques i crèdits per retornar, humiliats i desmoralitzats. Mentre que una direcció egoista i ineficaç, que ha primat la recerca immediata de beneficis i no ha invertit en formació, innovació, ambientalització i democratització de la gestió, es permet el luxe d'humiliar la plantilla i cometre irregularitats.

I sembla que aquesta dura realitat que va en augment a les comarques gironines no importa el més mínim ni als nostres representants polítics i sindicals ni evidentment als especialistes en temes econòmics i socials, liberals set-ciències que tot ho saben però que els rellisca el drama que viuen milers de persones, perdó, obrers tronats.

Aquelles coses tant importants

Els lectors d'aquest blog acostumeu a trobar-vos reflexions polítiques, socials, sindicals, nacionals i internacionals, ecològiques....dissertacions fetes totes elles des de la més gran humiltat i sinceritat de la que sóc capaç. Penso que la política és inherent a la vida mateixa i des que decidim viure en societat estem moralment obligats a mullar-nos per allò que ens envolta.

Però avui tinc ganes de recordar els bons moments, els bons amics, les bones estones que he passat al costat de la meva filla i la meva parella, com el dissabte passat, que vam tenir la sort de poder fer una escapadeta al Montseny i delectar-nos amb el paisatge extraordinàri del Matagalls, les fagedes, l'avetosa, el pirineu nevat, les panoràmiques immenses que se'ns dibuixaven davant; tot entre les rialles de la nostra filla.

Sempre dic que els ideals, el compromís, la fermesa...són imprescindibles per a transformar la realitat però sense la dimensió humana, sense la immediatesa, la tendresa..no aniríem enlloc.

Continuem resistint

Consum d'alcohol a les Fires de Girona

Aquesta setmana el Ple de l'Ajuntament de Girona ha debatut sobre el consum d'alcohol a les famoses barraques instal·lades al recinte de la Copa durant els dies de Fires i Festes de Sant Narcís.

A petició del Grup Municipal de CIU s'ha iniciat un debat sobre el consum i venda d'alcohol a menors d'edat; han aparegut cartes als diàris que expressaven malestar i queixes per aquest tema. Bàsicament uns pares i mares es queixen que els seus fills menors d'edat poden consumir alcohol a les barraques i que això no hauria d'estar permès, tal com marca la llei.

Entenc perfectament la preocupació d'uns pares que pateixen perquè els seus fills cometin excessos amb l'alcohol però crec que qui té la principal responsabilitat són precisament els pares, no l'Ajuntament. Si un/a adolescent de 15 anys té 50 eurus a la cartera (que li han donat els pares) i se'n va a les Fires no anirà precisament a comprar-se ni castanyes ni cotó dolç.

Aquest és un tema delicat i que requereix sentit comú i dosis de pedagogia, tothom ha d'exercir la seva responsabilitat, especialment les famílies. Vivím en una societat consumista on l'individualisme i el consum irracional són la norma diària, i ens hem acostumat a viure enmig d'aquesta opulència descontrolada. Per això convé no caure en contradiccions moralistes i reflexionar a fons sobre els valors que transmetem als nostres fills.

D'alcohol se n'ha consumit sempre, especialment en períodes de festa i disbauxa com són les Fires de Sant Narcís. A Girona i a qualsevol ciutat mediterrània la festa va associada a àpats abundosos i consum d'alcohol. El problema actual és que el jovent cada cop s'embriaga a una edat més curta i és aquí on pares, escola i insitutucions han de vetllar pel seny i l'equilibri.

Pressupostos sense la ciutadania?

Pressupostos sense participació democràtica

Els socis que integren el govern de la ciutat de Girona han arribat a un principi d'acord que ha desbloquejat la negociació per a l'elaboració dels pressupostos municipals de l'any 2009. Amb aquest titular obrien fa poc les capçaleres dels principals mitjans de comunicació de Girona: després de les escenificacions teatrals de picabaralles entre IC-V i la resta de socis del tripartit, tot torna a ser una bassa d'oli.

El més trist de tot plegat és que entremig del teatre partidista dels desacords entre els tres socis, ningú ha parlat de qüestions com ara participació, transparència i compromís. I és que en aquest procés, un cop més, ha quedat evidenciat que la participació directa de la ciutadania brilla per la seva absència a la ciutat de Girona. A priori sobta que formacions que es fan dir d'esquerres obviïn el compromís amb la participació democràtica del poble. Però dic a priori perquè si en aquest punt de la pel·lícula algú encara creu que aquest tripartit és d'esquerres, és que hi ha errors greus de concepte i interpretació.

Una ullada al pla de mandat 2007-2011 –full de ruta del govern municipal– ens dóna pistes per copsar que els socis de govern incompleixen aquest pla pel que fa a fomentar la participació. Per això insto els grups municipals que integren l'equip de govern a fer una lectura generosa i, sobretot, rigorosa del seu document mestre, i a obrir canals de participació reals i directes amb la finalitat d'enfortir i potenciar la qualitat democràtica de Girona.

Seria motiu d'orgull per a les gironines i gironins que la nostra ciutat establís, de forma estable i regulada mitjançant modificacions al ROM, la figura dels pressupostos participatius, un instrument de gestió i participació de la ciutat, amb el qual la ciutadania decideix i fins i tot gestiona (a través d'assemblees de barri) una part de les inversions municipals. Ras i curt, es tracta que el poble plantegi (inclosos els majors de 16 anys) i voti les seves propostes, en un procés obert i plural en el qual la veu dels tècnics tingui el seu pes i, sobretot, on els càrrecs electes tinguin el deure d'escoltar i assumir les decisions de la ciutadania.

És possible que més d'un representant de l'equip de govern argumenti que aquest és un procés extremadament complicat i impossible de dur a la pràctica. Jo li diria que seria convenient deixar de banda aquests rampells corporativistes i aquesta mostra d'hermetisme i opacitat. Finalment li preguntaria de què té por. Actualment hi ha exemples en l'àmbit europeu que han esdevingut referents, com ara la ciutat sueca de Malmö; però també al nostre país hi ha ciutats que han tirat endavant processos participatius amb prou èxit: Santa Cristina d'Aro, Novelda, Rubí, Xirivella... i Girona no pot ser una excepció en innovació i aprofundiment democràtic.

No ens ha de fer por estimular i fomentar la participació; la complexitat del procés no és un obstacle en si mateix, ans al contrari, és un repte de futur que ens ha de permetre augmentar la cohesió social i potenciar la participació del conjunt de gironins i gironines, des del teixit associatiu i a tots els barris, en els afers col·lectius de la nostra ciutat.

En definitiva, es tracta de transversalitzar la política, de fer-la horitzontal, desjerarquitzar-la i convertir-la en una eina atractiva, útil i eficient. I per assolir aquesta fita cal abocar tots els esforços possibles a estimular la incorporació de sectors de gironins i gironines aliens a les actuals dinàmiques polítiques de la ciutat amb la finalitat d'aconseguir la plena inclusió social. En aquests temps en què la crisi capitalista s'està acarnissant amb els sectors més febles, més que mai cal la veu del poble per decidir en què ens gastem els recursos (escassos, això sí) del nostre municipi, l'administració més propera que tenim.

Bàsquet , barri i ciutat

Molta, molta raó té el Club Esportiu Santa Eugènia quan es manifesta en defensa d'un equipament esportiu imprescincible i clarament insuficient per a un barri que acull una població estimada en 15.000 habitants, que afegits als barris de la rodalia sumen gairebé el 35% de població de la ciutat. Però una vegada més el Govern d'esquerres de Girona gira l'esquena a les reivindicacions justes del poble, de la ciutadania, en aquest cas dels eugeniencs i eugeniènques, un barri popular i obrer que no compta amb les simpaties de les elíts progres.
+info cliqueu aquí

Una bona noticia pel Fluvià

Avui el diari El Punt portava una bona notícia relacionada amb aquest riu tant entranyable i característic del nostre país. I és que els municipis pels qual discorre el riu Fluvià han decidit unir esforços i crear un consorci per gestionar el riu, amb la finalitar d'optimitzar i aprofitar tots els recursos que aquest ofereix. Des de la cultura fins al turisme verd, a més de la gestió del patrimoni natural i industrial.

Aquest tipus de noticies són sens cap mena de dubte positives des d'un punt de vista ambiental però també des d'una òptica de país. Ja he parlat en més d'una ocasió sobre els processos de desterritorialització que pateixen, patim!, les societats urbanes. Desconexions del nostre entorn natural i cultural que ens porten a obviar, a ignorar, a menysprear el patrimoni que ens envolta i a desconèixer absolutament les coordenades culturals, ambientals i territorials del lloc on vivím.

Per això em sembla una bona notícia aquest interès renovat pels nostres rius i paisatges. Només espero que la iniciativa es consolidi i tingui èxit, i que les altres conques del país segueixin exemples similars.