La Girona dels barris

El govern tripartit de l'Ajuntament de la ciutat sempre s'omple la boca amb frases grandil·loquents sobre Girona; atrapats en un llenguatge que es belluga entre la solemnitat i l'oficialitat són incapaços de traspassar la barrera del que és políticament correcte i dir clarament que Girona en molts aspectes és una autèntica misèria, una porqueria. I això h il·lustra perfectament l'estat i situació en que es troben els barris populars de la ciutat: abandonament, bruticia, manca de serveis, equipaments insuficients, malestar...Discrepo profundament amb el model de ciutat que va inaugurar el burgès Nadal i que mitjançant una política de continuitat han acabat d'assentar els actuals governants de la ciutat.

Barris com Sant Narcís o Santa Eugènia de Ter pateixen un autèntic dèficit de serveis, i acumulen greuges històrics que caldria començar a reparar el més aviat possible. Es una prioritat de tots plegats que s'atenguin les reivindicacions d'aquests sectors de la ciutat i que ràpidament els barris siguin incorporats a Girona, en peu d'igualtat amb la resta de barris, siguin turístics o no.

A continuació reprodueixo un escrit aparegut a el dimoni, molt il·lustratiu:

Carta als Tres Reis de la llunyana plaça del Vi
	· FOTO: EL DIMONI [CLIC DAMUNT PER AMPLIAR-LA] stimats Tres Reis polítics de la llunyana plaça del Vi de Girona, Des del veí poble-barri de Santa Eugènia de Ter us escrivim per dir-vos que aquest any ens hem portat molt bé. Hem pagat totes les nostres taxes municipals i -també- les multes merescudes per les nostres infraccions de trànsit; hem reciclat en els atrotinats contenidors del barri; hem participat en reunions, assemblees i processos participatius, acatant -sense queixar-nos gaire- les vostres sàvies resolucions. Hem acceptat -amb resignació- la brutícia dels nostres carrers i la degradació dels nostres jardins, plantes i arbres. Acceptarem -amb més resignació- els problemes de les obres del TAV, encara que on voldríem arribar més ràpid en tren és a la veïna Celrà o a Riudellots. Per tot això, i sabedors que Sa Majestat Zapatero aporta a la ciutat de Girona la quantitat de 16 milions € per reactivar l'obra pública i garantir la feina als aturats, creiem que ens mereixem que aquest proper any ens portéssiu els següents regals: L'esperada reconstrucció de l'estimat Pont del Dimoni; l'arranjament de la plaça del Barco, amb el corresponent complement pressupostari que fa falta; la construcció i rehabilitació de l'antiga fàbrica Marfà, amb el corresponent milió d'€ que cal... La remodelació total de la frontissa de Santa Eugènia de Ter en totes les seves fases com a zona verda i d'esbarjo infantil i juvenil; la construcció del pàrquing de la frontissa amb la condició d'aplicar preus populars com correspon a les característiques econòmiques del barri... La construcció del segon pavelló esportiu, davant del col·lapse actual de l'únic pavelló municipal existent per al sector Santa Eugènia·Sant Narcís; la planificació de més espais esportius, lúdics i culturals, gratuïts i dignes, pels adolescents i joves del barri; la neteja ben feta del nostre barri i el manteniment dels jardins, amb les seves plantes i arbres; una major vigilància preventiva i educativa als nostres carrers i places... > Carta per imprimir: Afegiu altres peticions i desitjos dirigits als Tres Reis aquí mateix i a darrere d'aquesta carta, i dipositeu el full a les bústies reials que trobareu a la Biblioteca Salvador Allende i a Can Ninetes; o la plaça del Barco el diumenge 4 de gener, a partir de les 6 de la tarda -> -> Esperem que ens porteu el màxim d'aquestes coses i prometem portar-nos millor el proper any, paraula d'eugenienc i eugenienca! Amb respecte, Nom i cognoms / Família: ____________________________________ Adreça postal i/o electrònica: ________________________________

Pla Director Urbanístic del sistema Urbà de Girona

Fa pocs dies hem sabut que s'ha aprovat inicialment a través de la Comissió d'Urbanisme de Girona el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, un nou instrument de planejament urbanístic qu pretén impulsar una visió de conjunt dels 14 municipis que integren l'àrea. Es pretén ordenar el territori i dotar-lo de coherència en el seu desenvolupament. El PDU aspira a ordenar els futurs creixements urbanístics de la zona, cohesionar els espais oberts i reorganitzar les perspectives que ofereixen les noves xarxes d'infrastrucutres.

Fins aquí la notícia sembla positiva i des de la meva perspectiva d'estudiant de geografia em sembla correcte que es planifiqui el territori des d'una òptica global tal i com es busca amb aquesta nova eina. Però sense pretendre fer demagògia estic convençut que aquest intent d'estructurar el territori, cohesionar els creixements urbanístics i fomentar el desenvolupament de l'àmbit territorial en qüestió acabarà força malament. Per què? doncs perquè des del meu punt de vista el PDU neix amb vocació desenvolupista, i el factor ambiental i social queda en un segon terme.

El DPTOP sota la tutela del Conseller Joaquím Nadal, planifica i analitza el territori sota unes coordenades que es basen en el creixement de les infrastructures, els nuclis urbans, els nusos de comunicacions...amb l'objectiu de generar activitat econòmica i promoure el creixement demogràfic de l'àrea metropolitana fins a 215.000 habitants, en un escenari previst per a l'any 2020. En aquest procés hi jugaran un paper primordial les noves infrastructures de mobilitat previstes al Pla d'Infrastructures de Transport de Catalunya (2006-2026), una nova eina que també impulsa el DPTO i que preveu entre d'altres actuacions, els desdoblaments de l'AP-7 i de l'N-II al seu pas per les nostres comarques, la connexió amb l'estat francès via TAV, la variant de l'N-141 a l'alçada de Bescanó i la construcció de l'eix ferroviari. Es preveu un intens desenvolupament urbanístic a l'entorn de l'Aeroport Girona-Costa Brava, que DPTOP concep com un nou i dinàmic nus de mobilitat que redibuixarà el territori.

El PDU, que està en fase d'aprovació inicial i que properament entrarà en una fase d'exposició pública, fa un llistat extens dels espais que s'han de preservar i necessiten d'una especial protecció; per això fa un extens llistat d'espais i classifica vàries figures de protecció en una gradació que contempla des dels espais més valuosos i que ja gaudeixen d'un elevat grau de protecció fins als espais més perifèrics i rururbans que necessiten algún tipus de protecció.

De collita pròpia hi afegeixo que malament rai quan s'han de començar a fer llistats d'espais a preservar, això vol dir que la matriu biofísica començarà a ser secundària i clarament inferior davant l'orgia de ciment, carreteres, polígons (àrees d'activitat econòmica en diuen ara), zones residencials, autovies, variants i altres espais antropitzats barroerament. I mica en mica anem encaixonant el territori, inquibint-hi noves infrastructures, esquarterant-lo, fragmentant-lo i hipotecant-ne la connectivitat dels espais naturals, marginant la pagesia i comprometent seriosament la qualitat de vida de les futures generacions de gironines i gironins.

Indrets tant poc considerats com els Boscos de Taialà, l'aiguamoll del Veinat, les Deveses d'en Bru i el Pla i la riera de Domeny, les ribes de l'Onyar al seu pas per Sant Dalmai i tants d'altres només son concebuts com un simple suport, el continent on han d'ubicar-s'hi els nous sòls urbanitzables. I això a mi em dol profundament.

Des del meu punt de vista la redacció d'aquest PDU no fa més que preparar el terreny (administratiu i polític) per a convertir els catorze municipis de l'àrea metropolitana (Girona, Salt, Bescanó, Celrà, Sant Gregòri, Sarrià de Ter, Riudellots, Vilobí d'Onyar, Sant Julià de Ramis,Fornells, Llambilles,Quart, Aiguaviva,Vilablareix) en un nou pol de creixement econòmic i demogràfic que competeixi (sempre la ditxosa parauleta) amb d'altres àrees properes (Barcelona, Perpinyà...)

Competitivitat i desenvolupament, aquesta és la filosofia que impregna el PDU i gairebé tota la política d'ordenació en aquest país. Si fins ara els municipis han redactat els seus POUM amb la finalitat d'ampliar els creixements i cobrar les llicències d'obres (efecte col·lateral de l'infrafinançament dels municipis) ara que hem entrat oficialment en crisi i risc de recessió, apareixen nous instruments de planejament supramunicipal que posen l'accent en la creació de grans infrastructures, sempre amb el mateix objectiu: crèixer i crèixer en un marc de competitivitat.

Prenem-ne exemple

Heus aquí una prova que demostra que és possible conciliar objectius econòmics i socials alhora. La iniciativa marcelinus.cat és una experiència que pot marcar un precedent, un abans i un després en una època de crisi caracteritzada pel tancament d'empreses i el degoteig constant de treballadors en atur. I és que la competitivitat i l'individualisme han portat la societat a un atzucac del qual és difícil sortir-ne però que mercès a iniciatives com aquesta podem mirar el futur amb una mica més d'optimisme. Solidaritat, cooperació, ambientalització, repartiment equitatiu de beneficis, cogestió democràtica, manteniment de llocs de treball...poden ser les noves coordenades sobre les quals es desenvolupi la nova cultura empresarial i cooperativa, una nova cultura que permet afrontar els reptes del futur amb confiança i projecció.

Ara que el teixit productiu català viu una de les seves pitjor èpoques és un bon moment per replantejar conceptes i regenerar la nostra economia productiva, tot incentivant la ciutadania a consumir productes fets aquí. I en aquest sentit la fàbrica que produeix aquests jerseis és mereix un reconeixement; molta sort a la iniciativa.