Salvem la Devesa

Salvem la Devesa, tothom a l'acampada reivindicativa!

Una ciència ascendent

M'apassiona la Geografia, tot allò relacionat amb el territori i la seva ordenació i gestió, les activitats humanes i l'impacte que tenen en el territori, la relació que s'estableix entre les comunitats d'humanes i el medi que l'envolta. Tot això i molt més ho estudia la geografia, una disciplina que en els darrers temps ha guanyat molt de prestigi.

A la UDG s'hi imparteix la carrera des de fa una bona colla d'anys i jo he tingut la immensa sort de desenvolupar els meus estudis de Geografia a Girona i conèixer professors de la talla de Joan Nogué, Joan Vicente o Jose luís Villanova, autèntics mestres i estudiosos de la matèria.

El dissabte 1 d març tothom a Perpinyà

Aquest dissabtre 1 de març els i les independentistes amb consciència ecològica tenim una cita improrrogable al nord del nostre país. A la vila de Perpinyà el col·lectiu NON À la THT ha convocat una gran manifestació per tornar a dir que no a aquest projecte faraonic i aberrant que trossejarà el territori del sud mediterrani occidental.

Les diferents CUP de les comarques gironines assistiran a l'acte i s'han organitzat autobusos des de diferents punts. La CUP participarà a la manifestació amb un bloc pròpi. Trobareu més informació referent a horaris aquí

No cal dir que per a la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista la Catalunya Nord és una peça més dels Països Catalans i per això considerem que les aliances estratègiques entre els diferents territoris son imprescindibles per a articular la nació catalana. La dinàmica que s'ha generat entre catalans del nord i catalans del sud amb el rebuig a aquest macroprojecte és un bon punt de partida per estrènyer llaços entre ambdós territoris.

+ info a Plataforma No a la MAT

Un nou estat a Europa

Aquests darrers dies s'ha constituït un nou estat a Europa, es tracta de Kosovo
una petita República situada al cor dels Balcans. Un territori que l'any 1999 va esclatar en un sagnant conflicte amb la república de Sèrbia i que va acabar amb la intervenció de les forces de l'OTAN, que han administrat el territori des de llavors sota la tutela internacional de les Nacions Unides.

No pretenc en absolut submergir-me en el complicat trencaclosques balcànic, fora massa agoserat per part meva provar d'explicar les causes i raons que han originat el naixement d'un nou estat. No soc historiador i deixo aquesta feina a les diferents escoles d'historiadors que hi ha arreu del món, ells ja faran la seva feina i destriaran l'entrellat de tot plegat i provaran, només provaran, d'explicar al món algunes de les causes que ha originat el naixement de l'estat de kosovo.

Hi ha molts dubtes, llums i ombres sota la formació de l'estat de Kosovo; de fet la seva recent independència no és plenament real ja que encara la OTAN hi manté les seves tropes i la sobirania del país no és extensible a totes les esferes de la vida pública. Menció a part en són la composició ètnica i el procés històric del país, pels sèrbis és el bressol de la seva pàtria i pels albanesos un territori a annexionar.

Hi ha un aspecte que si que m'ha cridat l'atenció. El nou estat té el suport i aval dels EE.UU ( de moment desconec les causes d'aquest suport incondicional) i de bona part dels països de la UE. Al costat oposat hi ha Rússia, Rumania, Bulgària, la República Eslovaca i Espanya. La meva sorpesa ha estat que Espanya s'ha convertit en la gran aliada de Sèrbia i en les manifestacions de Belgrat ha sovintejat la imatge de banderes sèrbies i espanyoles.

No pretenc fer demagògia ni anàlisis simplificadors però la imatge d'una Sèrbia aliada d'Espanya fa posar la pell de gallina. Tot i que com a independentista militant continuo anhelant la llibertat del meu poble i la recerca de llibertat dóna forces i esperances capaces d'enfrontar-se fins i tot als tancs d'Espanya.

Catalunya afronta el canvi climàtic

Extret de l'editorial d'El Punt del divendres 15-02-08


Catalunya afronta el canvi climàtic



El Departament de Medi Ambient va cloure ahir la primera convenció catalana contra el canvi climàtic. Un fòrum que ha estat una notícia positiva perquè situa el nostre país en el camí per lluitar contra aquest problema mundial de primera magnitud. Aquesta convenció era també una cita esperada perquè ja feia temps que es trobava a faltar un pla governamental. I la veritat és que el pla de mitigació presentat per Medi Ambient no ha respost prou a les expectatives generades, ja que el document no ha anat més enllà de recollir i aglutinar el conjunt de mesures que ja tenen en marxa els diversos departaments de la Generalitat. La qual cosa no vol dir que siguin mesures poc importants, sinó que s'esperava alguna cosa més integral que permetés tenir una eina amb petjada pròpia en la lluita contra el canvi climàtic. Els Països Catalans són una de les nacions europees que rebran més impacte del canvi climàtic. La seva posició mediterrània la fa especialment vulnerable. Però agreuja els efectes la desastrosa gestió urbanística que s'ha fet del territori, especialment en el litoral. En major mesura al País Valencià, però també a les Illes i al Principat, territori aquest últim en què s'hi afegeix l'alt nivell d'emissions de CO2 per la potent activitat industrial que acull. Als catalans ens correspon esmerçar un esforç addicional en la lluita pel canvi climàtic i no podem pensar que aquesta és una qüestió aliena de la qual no podem fer altra cosa que assumir-ne les conseqüències o limitar-nos a pensar que estem davant una exageració catastrofista. Totes les anàlisis científiques més rigoroses indiquen que el canvi climàtic és real i un fet. I els Països Catalans han d'estar entre les nacions capdavanteres en la lluita contra aquest fenomen. Per fer-ho calen iniciatives més agosarades de les administracions i un canvi de model de país i de mentalitat de la ciutadania.

Opinadors a dojo

Si un format comunicacional ha triomfat els darrers anys ha estat sense cap mena de dubte el de les tertúlies a la ràdio i la televisió i els columnistes a la premsa escrita, tant en format paper com en digital. Cada dia al matí només cal sintonitzar qualsevol emissora: Catalunya Ràdio, RAC 1, COM... per sentir tota una munió d'experts opinant a dojo sobre qualsevol tema: termodinàmica nuclear, transvassaments fluvials, pesca lacustre, pedagogia avançada, física nuclear, economia política i una infinitat de les més variades temàtiques.

La veritat és que a mi tant d'opinador professional ja m'avorreix i fins i tot m'irrita, sobretot quan l'opinador en qüestió té un irrefrenable complexe de superioritat que l'allunya de la resta dels mortals i el col·loca en un pedestal en que es troba per sobre del bé i del mal i cada matí sent la necessitat d'il·luminar el poble ras i alliçonar-lo.

Passa que tant opinió no és gratuita i que els grups de pressió saben col·locar molt bé els seus mercenaris, que es deixen seduïr pel millor postor i això ja comença a fer pudor, la veritat. Per quin set sous a les tertúlies i columnes no hi pot participar gent normal? Gent que no estigui vinculada necessariament ni al món universitari ni empresarial ni polític, segur que els mitjans guanyaríen en pluralitat i sobretot frescor i espontaneitat.

Hi ha un personatge d'aquesta espècie del qual sento una profunda aversió i repulsió: En Fransesc Marc-Àlvaro. No pel seu aspecte de nen set-ciències que tot ho sap, no per les ulleres de cul de got i la clenxa ben pentinada, no per la seva ideologia ultraliberal ni per la seva habitual prepotència categòrica. El que més em molesta d'aquest paio és aquest posat de perdonavides que tant li escau, aquest posat egocèntric i repulsiu que cada dia ens refrega, francament en aquest país cal revisar el model de tertúlies.

Per rumiar un xic

Paga la pena llegir aquest article per tal de sospersar la informació i contrastar la realitat.
El terrorisme internacional és un afer de suma importància i que no es pot prendre a la lleugera i per això cal estar ben informat i no deixar-se manipular pels opinadors professionals, massa asvesats a la influència del poder econòmic i estatal.

Decreixement

Avui llegia a Vilaweb que s'ha activat la Marxa pel Decreixement , una interessant iniciativa que té per objectiu divulgar el concepte de decreixement, un nou concepte que aposta per replantejar el model de desenvolupament econòmic basat en el creixement il·limitat del PIB. La proposta incideix en la necessitat d'aturar el creixement i parteix en principi d'una aposta arriscada i provocadora; conegut és que una involució del PIB tindria conseqüències socials i econòmiques de caire imprevisible però és a partir d'aquesta proposta que es vol iniciar un debat social obert i plural sobre el nostre sistema. Els promotors de la Marxa han editat un Manifest on es recullen algunes de les idees plantejades.

Als anys 70 fou el Club de Roma qui plantejà la necessitat de revisar l'esquema sobre el qual se sustentaven els pilars del model econòmic vigent; va ser llavors que el Club va llançar a l'opinió pública el concepte de desenvolupament sostenible o creixement zero, és a dir, el manteniment estable del PIB i l'aposta per les polítiques ambientals. Els líders mundials, sota els auspicis de l'ONU, reunits en el marc de La Conferència d'Estocolm del 1972 i sobretot de Rio de Janeiro del 1992 van fer-se seu el concepte de desenvolupament,tot i que fortament devaluat.
Malauradament el sistema capitalista global ha incorporat el concepte en la seva versió més devaluada i actualment la sostenibilitat és ja una simple marca comercial de les empreses, que han afegit un plus de qualitat als seus productes, un plus en clau competitiva.

Per això ara l'esquerra transformadora ha de fer un pas més enllà i plantejà un repte agosarat a la societat, i és un repte difondre bé el missatge. A Girona la Marxa passarà al mes d'abril. Allà hi serem doncs.