AUTODETERMINACIÓ

Aquest concepte, el d'autodeterminació, sovint ha estat manipulat i existeix una gran confusió política entorn el seu significat i sobretot envers qui n'és el subjecte dipositari. Per aclarir dubtes us remeto al següent enllaç.

Reconec que no sóc un expert en legislació internacional però penso que ha de formar part de la cultura democràtica de qualsevol ciutadà informar-se i formar-se sobre conceptes polítics que ens ajuden a avançar i formar una societat més justa i equilibrada. L'autodeterminacio és al meu entendre un exercici de democràcia que cap estat vot vetar i en un nou context en que apareixen nous actors en l'escena internacional seria una gravíssima involució democràtica, per part dels estats sorgits d'antics imperis, continuar vetant l'accés d'aquest dret recollit en la legislació internacional.

Per tant convido a tothom amb sensibilitat democràtica a participar en el seminari que el portal www.fabrica.cat i el sindicat SEPC organitzen el proper dissabte 12 d'abril a la UPF.

Reflexions post-electorals, per un independentista

Ja ha passat el 9 de març i s'han clarificat les coses. D'una banda hem assistit a l'enfortiment d'un bloc espanyolista que sota el binomi PP-PSOE s'ha reforçat a tot l'estat i sobretot en els anomenats territoris perifèrics. D'altra banda hem vist com les opcions polítiques més febles i minoritaries han patit una forta sotragada i algúnes fins i tot han desaparegut del mapa polític, sent-ne el cas més traumàtic al País Valencià on el PP continua imbatible.

Al principat les coses no han agafat el caire apocalíptic del País Valencià o Ses Illes però tampoc estem per tirar cohets. El PSOE-PSC ha obtingut els resultats millors de la seva història i ha confirmat que la suposada onada sobiranista que es donava a Catalunya des del 2006 ha quedat en un no-res. En efecte, el PSOE-PSC ha obtingut un nombre de vots impensable fa només uns mesos, quan el caos de rodalies, les apagades, el retard del TGV i d'altres factors negatius semblaven indicar que el català emprenyat es traduiria electoralment en un augment del vot nacionalista.

Però la realitat és tossuda i a Catalunya aquesta realitat s'ha imposat en forma de PSOE-PSC. Chacón, Montilla, Zaragoza...són els noms pròpis de la política autonòmica catalana; la concentració de poder que acumulen els socialdemòcrates espanyolistes és esfereidora i diria que fins i tot perillosa. Només cal recordar les implacables declaracions que Miquel Iceta feia hores després de conèixer-se els resultats:

a Catalunya el poble ha parlat itothom ha de tenir en compte el PSC

Vot útil, bipartidisme, la por al PP, la llei d'hond...tots ells són factors a tenir en compte per explicar la davallada dels socis de govern del PSOE-PSC a Catalunya però és evident que no n'hi ha prou; altres raons més estructurals expliquen en part l'enfonsament d'ERC i d'IC-V. Menció a part mereix la federació regionalista, CIU, malgrat perdre vots a milers continua aguantant i aglutinant sectors vinculats al poder econòmic que aposten per a reeditar un govern de dreta tecnòcrata, més acord al seus interessos.

I una vegada més es fa palesa la incapacitat de l'Esquerra Independentista i la CUP d'aglutinar els sectors més subversius i rupturistes dels Països Catalans. En aquest sentit cal fer autocrítica i mirar cap endins; la CUP ha d'assumir les seves contradiccions internes i avançar cap a la constitució d'un pol rupturista en clau nacional i social, un contrapoder popular que aglutini sectors socials diversos i plurals però amb objectius compartits clars i diàfans. L'obrerisme, l'ecologisme, l'independentisme, el feminisme, l'internacionalisme solidari, el cooperetivisme...expressions sectorials totes elles que cal aglutinar i visualitzar en un moviment plural i potent que penso que la CUP pot cohesionar i rellançar. Més enllà de les eleccions legislatives i/o autonòmiques cal que la CUP treballi a fons per avançar en aquesta direcció; si no fem els deures ens podem trobar que d'aquí uns anys l'espanyolisme haurà fet estralls arreu del país.

Pagans cedeix

Finalment l'alcaldessa Anna Pagans i l'Equip de Govern de la ciutat han hagut de cedir a les pressions ciutadanes. Han de vincular el Pla d'Usos de la Devesa al Pavelló Esportiu. La ciutadania tindrà l'última paraula. LLegiu notícia

Ara només cal esperar que el procés participatiu que s'ha d'engegar sigui realment participatiu i s'escoltin totes les veus, incloses les que rebutgen el Pavelló d'Esports dins el recinte de la Devesa. I sobretot és de desitjar que el procés no esdevingui una nova decepció com va succeïr amb l'anterior procés de la frontissa de Sta Eugènia. La participació és quelcom molt seriós i no es pot prendre a la lleugera, sobretot cal evitar actituds paternalistes i cal obrir-se a la pluralitat de visions.

M'estimo aquest riu, el meu riu

Al meu antic blog vaig entaular una interessant discussió amb el meu company geògraf i militant sobiranista Narcís Sastre . El motiu de l'esmentada diatriba dialèctica era el riu Ter, una artèria fluvial que tant a en Narcís com a mi ens té el cor robat. Ens preocupa el seu lamentable estat tant a l'un com a l'altre però ambdós discrpem profundament pel que fa a les receptes per posar-hi remei; jo l'acuso a ell de defensar les postures estèrils de sempre i ell m'acusa a mi de deixar-me portar per un discurs ideològic abrandat i desfassat. El convido a continuar la cordial discussió al nou bloc que acabo d'estrenar però sobretot el convido a mirar-se més sovint el Ter i a pressionar amb més insistència a qui té els mitjans per començar a posar-hi remei.