Jo també he cremat la bandera espanyola

LLIBERTAT FRANKI!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!
VISCA LA TERRA LLIURE!
VISCA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ!

8 anys esperant...i per fí arriba!

A tots els amants del còmic no me'n puc estar de recomenar-vos aquesta merevella de Vittorio Giardino, mestre de l'art seqüèncial. Amb aquesta tercera entrega es tanca la trilogia sobre la Guerra Civil que el genial dibuixant i guionista italià va encetar ara fa prop d'una dècada. Jo encara no el tinc però ja faig dentetes només de pensar en anar-lo a buscar, arribar a casa i delectar-me amb els guions i dibuixos d'aquesta obra mestra.

Hi ha pocs plaers a la vida comparables a la lectura d'un bon còmic, o digueu-li novela gràfica si voleu; i en aquest cas la combinació gràfica amb la trama argumental arriba a cotes de sublimitat. El tractament gràfic, el magnetisme dels personatges, la força narrativa, el dramatisme vibrant, uns diàlegs acurats... a part de la immensa tasca documental i historiogràfica que l'autor s'ha vist obligat a desplegar. Una exquisitesa que ha suposat a Vittorio Giardino una feinada ingent. Molt recomenable.

Sentiments

Serà aquesta pluja de primavera, serà el sol que esquitxa de llum el meu carrer, serà la dona que estimo, serà que Sant Jordi pica a la porta....no ho sé però avui tinc una necessitat imperiosa d'expressar la meva alegria i felicitat. Sóc un home feliç, un home que per viure necessita ben poc. Feliç de compartir l'alegria de poder jugar cada amb la meva filleta, que em té robat el cor, feliç de sentir la tendresa càlida d'una dona que ja fa anys va emprendre una camí amb mi, agafats de la ma i superant les adversitats de la vida, vivint cada instant amb intensitat i passió. que maca que és la vida, gràcies a tothom per fer que la vida sigui un goig, amics, família, companys i companyes de lluita...un miió de gràcies!!!

L’urbanisme de baixa densitat centra el primer debat del Centre de Sostenibilitat Territorial

El Centre de Sostenibilitat Territorial, iniciativa sorgida de moviments ecologistes, professionals i membres de departaments universitaris que pretenen generar discurs i acció per avançar cap a una Nova Cultura del Territori, ha celebrat a Joanetes (la Vall d’en Bas) un seminari centrat en la urbanització de baixa densitat.

L’acte ha comptat amb el màxim especialista en la matèria al nostre país, el professor del departament de Geografia de la UAB Francesc Muñoz. Muñoz, autor d’una tesi sobre la ‘urbanalització’ de la Regió Metropolitana (veure ressenya), és director del Màster en gestió i intervenció del Paisatge i de l’Observatori de la Urbanització. L’objectiu de la seva recerca se centra en descomposar el fenomen de l’habitatge unifamiliar i avaluar-ne la seva magnitud i les seves conseqüències ambientals, paisatgístiques, econòmiques així com socials i culturals.

Article publicat a Diari Forestal. Ressenyat a LaGarrotxa.info i a Ecodiari.

És fàcilment perceptible els efectes del boom immobiliari que hem viscut en el darrer lustre. Tanmateix, dades com que cada dia s’urbanitzen 3 ha de sòl al conjunt del Principat o que cada hora es construeix 1,25 cases unifamiliars a les comarques barcelonines deixen clar la magnitud del fenomen. Una realitat que costa d’avaluar amb les dades estadístiques convencionals. En aquest sentit Muñoz explica que darrerament treballen amb variables ‘curioses’ com els quilòmetres recorreguts pel camió d’escombraries. I és que hi ha municipis com Corbera de Llobregat amb 12.000 habitants repartits en més d’un 80% en 31 urbanitzacions. Les problemàtiques són diverses: dificultats per oferir els serveis, il·legalitats urbanístiques, impossibilitat de satisfer modes de transport públic, segregació social, inseguretat ciutadana, risc d’incendis forestals…

Tanmateix, una de les qüestions més interessants és que aquests processos cada vegada es produeixen més lluny de la ciutat central. En aquest sentit actualment les taxes relatives de construcció d’habitatges aïllats i adossats es produeixen a les perifèries de Vic, Igualada i Manresa. Aquest model que Muñoz denomina de ‘donut’ -ja que està buit per dins- veu com en les primeres corones el percentatge d’habitatges unifamiliars disminueix no tan perquè s’esgoti el sòl ’sinó perquè s’acaben les vistes’.

Un dels elements derivats del model és el consum d’aigua, fet que cal recordar en l’actual context de sequera extrema. Per exemple, els deu municipis que tenen dotacions domèstiques majors (per sobre de 400 litres per persona i dia) presenten taxes d’habitatges aïllats (sense incloure adossats) majors del 70 - 80%. En canvi, els que gasten 100 litres per persona i dia tenen percentatges similars però d’habitatge en bloc.

La Plataforma No a la MAT considera que l''informe Monti' no és imparcial

Aparegut a El Periódico el 17-04-8

La plataforma No a la MAT va expressar ahir la seva "decepció" pel paper del coordinador europeu Mario Monti en el debat sobre la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i la interconnexió amb França, i va afirmar que l'informe que va presentar l'1 d'abril "no és el treball tècnic imparcial" que s'havia reclamat per concretar les necessitats energètiques de Girona i les alternatives de què es disposa.
El portaveu de la plataforma, Xavier Llorente, va criticar la "ingerència" del Govern cental en la tasca del coordinador i va dir que Monti va encarregar l'estudi amb l'únic objectiu d'avalar la interconnexió, de manera que va anunciar que denunciaran aquesta arbitrarietat al Parlament Europeu.Valoració crítica
La plataforma va presentar ahir una valoració de l'informe que Monti va encarregar a la consultora italiana CESI. Aquest document crític, supervisat per Josep Puig, doctor en enginyeria industrial i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), considera que l'estudi s'ha redactat de forma precipitada i poc contrastada, i que només es pronuncia sobre la necessitat d'una nova línia de transport elèctric internacional.Una altra de les crítiques és que, quan parla de Catalunya, CESI basa la idoneïtat d'una futura interconnexió en la seguretat que proporciona disposar d'una nova línia de subministrament per si es produeix una avaria a les línies existents, "obviant la possibilitat més econòmica, fàcil i immediata" d'ampliar la capacitat de transport de les dues línies que alimenten Girona des del sud (les de la Roca i Sant Celoni).
També destaca que si es produís una caiguda de subministrament elèctric a la línia que va de Vic a Juià (Gironès) a causa d'una avaria en territori francès al nord de Baixàs, la futura interconnexió també quedaria inutilitzada, ja que Baixàs s'alimenta en l'actualitat d'una sola línia procedent de La Gaudière.
Per aquesta raó, No a la MAT considera que l'informe Monti "té com a objectiu principal el transport internacional elèctric amb finalitats comercials i només secundàriament l'aportació d'electricitat per a les necessitats de Girona". Respecte a la possibilitat que es produeixi una apagada si no es construeix la línia, tal com han advertit les elèctriques, Llorente va afirmar: "O és una trampa per col.locar-nos la MAT, o estem davant una greu negligència de Red Eléctrica, que durant els últims 15 anys no ha sigut capaç de garantir el subministrament a Girona".
Les raons tècniques
Zona deficitàriaL'informe encarregat a la consultora CESI es titula “Anàlisi de la necessitat d'una nova interconnexió entre França i Espanya”. Cap dels seus capítols estudia doncs les necessitats específiques de les comarques de Girona, encara que sí que assegura que es tracta d'una zona deficitària en la generació d'energia. L'informe destaca que l'intercanvi elèctric entre Espanya i França està "congestionat", i considera "oportú" augmentar la capacitat d'interconnexió, perquè ajudaria a reforçar el sistema elèctric espanyol.Energies renovablesL'informe Monti assenyala que la interconnexió elèctrica amb França també permetria desenvolupar energies renovables com l'eòlica, ja que una línia de 400.000 volts actua de font de reserva per compensar les oscil.lacions productives dels aerogeneradors. Un altre argument és l'elevada taxa de creixement anual de la demanda elèctrica a Espanya.
Publicat a “El Periódico”, 17 d’abril de 2008

Tothom a la Font del Ferro!

Aquest diumenge 20 d'abril els de la CUP estem de celebració. Fem cinc anys i volem fer festa grossa amb una bona arrossada, fer-la petar, retrobar-nos tots plegats i riure molt. I per acabar de reblar el clau doncs res millor que un bon concert d'en Cesk Freixas.

Us hi esperem. Per reserves adreceu-vos a http://www.girona.cup.cat/ o bé feu un truc al Casal Independentista El Forn 972 48 43 56

Projecte nacional, projecte de futur

Enguany fa cinc anys que a Girona un grup de persones vinculades a l'independentisme d'esquerres van apostar per crear l'embrió del que més tard ha estat la Candidatura d'Unitat Popular. Recollint l'herència i tradició militant de les primeres assemblees independentistes del PSAN i l'MDT que els anys vuitanta treballaven a la ciutat de Girona, un grup de militants va apostar per la creació de l'organització juvenil independentista i d'esquerres Maulets, que al seu torn van crear el Casal Independentista El Forn, fa prop de deu anys.
El Forn ben aviat es convertí en el centre neuràlgic de l'independentisme a la ciutat de Girona i des d'allí s'impulsaren nombrosos projectes vinculats als moviments socials. De tota aquesta efervescència independentista, ecologista, feminista, d'esquerres, en sorgí l'embrió de l'actual CUP.
Al llarg d'aquests anys hem demostrat que les diferents reivindicacions sectorials de tipus ambiental, participatiu, lingüístiques, sindicals, drets humans i socials, etc., connecten amb el missatge emancipador de l'independentisme d'esquerres i que la Unitat Popular pot esdevenir un motor de transformació social i política.
Amb el treball militant com a bandera, la CUP ha estès el seu missatge cap a sectors socials fins avui aliens a l'independentisme; a poc a poc i sense caure en l'afany electoralista, l'assemblea local de la CUP ha reinventat i reformulat l'independentisme, aportant nous plantejaments i modernitzant tant el discurs com la praxi. Tot aquest bagatge ha cristal·litzat en un projecte municipalista amb horitzó nacional, un projecte capaç d'aglutinar múltiples sensibilitats i d'esdevenir una alternativa viable en clau nacional, social i ambiental, una alternativa que treballa braç a braç amb col·lectius, entitats i associacions de veïns amb la finalitat de construir una ciutat i un país obert, participatiu, plural i singular, una societat inclusiva, on la cultura esdevingui un dret i on viure en català sigui un acte de normalitat, un país i una ciutat de Girona on l'equilibri ambiental sigui una prioritat estratègica. Arribats a aquest punt, crec que és bo fer un exercici retrospectiu, sense triomfalismes ni endogàmies, i mirar endavant. Per això volem celebrar amb la ciutadania aquesta humil efemèride, per la qual cosa s'ha organitzat tota una sèrie d'actes amb debats, tallers, exposicions i concerts que podeu consultar a www.girona.cup.cat.
Estic plenament convençut que l'independentisme és una opció de futur, però li manquen encara múltiples territoris a explorar i un llarg camí a recórrer per tal d'avançar cap a un horitzó de sobirania plena, igualtat social i equilibri ambiental; i la Unitat Popular té el bagatge, les idees i la il·lusió per a generar complicitats i sinergies a la societat catalana del segle XXI, en el seu camí cap a la llibertat.