Ultratge a la bandera

La CUP se solidaritza amb el jove acusat d'ultratge a la bandera espanyola

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona vol expressar la seva solidaritat amb el jove seguidor del Girona C.F, que en el transcurs del partit Girona-Ceuta que es va disputar a la ciutat el passat diumenge 13 de Juny va ser identificat pels Mossos d'Esquadra i acusat d'ultratge a la bandera espanyola.

Amb aquest nou cas es confirma que la Conselleria d'Interior comandada per Joan Saura i IC-V té entre les seves prioritats la persecució i criminalització del jovent independentista. Des de la CUP volem palesar que aquest i d'altres episodis similars evidencien que a l'estat espanyol l'actual règim democràtic no permet la lliure expressió de la dissidència política i que s'estan creant unes bases molt perilloses que posen en entredit la suposada legitimitat democràtica emanada de la Constitució Espanyola. Considerem molt greu l'actitud dels Mossos d'Esquadra, que reiteradament opta per reprimir joves i militants de l'esquerra independentista.

Des d'aquestes ratlles volem animar al jove seguidor del Girona C.F i encoratjar-lo a seguir amb la seva activitat de suport a l'equip de futbol de la ciutat.

Bon Sant Joan a tothom!

Comença la festa que dóna el tret de sortida a l'estiu. El solstici d'estiu ja arriba i la nit més curta i màgica de l'any ja es prepara per il·luminar a tothom, les fogueres, la coca de Sant Joan, el cava, la gresca i la disbauxa tenyiran d'alegria i il·lusió a tothom que es deixi seduïr per la mística i màgia de la nit de Sant Joan.

A casa ho celebrarem al nostre barri, a Fontajau, que està de festa major i tots els veïns i veïnes s'ho passen d'alló més bé. Farem un bon sopar a la barraca que la Comissió de Festes ha instal·lat a la plaça de la Font, després anirem a gaudir una estona de la foguera que cada any encenem al camp de futbol del Sant Ponç C.F, menjarem coca i beurem cava i just a les 12 de la nit anirem al pati de casa a preparar la Ratafia d'enguany.

Aquest any a Girona hi ha una variada oferta per St Joan. A les 7 de la tarda hi ha la rebuda de la Flama del Canigó a la plaça del Ví, amb activitats per a gran i petits, després començarà la cercavila que de la ma dels gegants de la Fal·lera gironina ens durà cap als jardins de la Muralla on cap a la mitjanit hi haurà l'actuació de Miquel Gil i d'altres grups.
Aquest any Els Diables de l'Onyar organitzen una revetlla a l'esplanada de les Ribes del Ter. I a part tenim les festes dels barris de Fontajau i Palau que com cada any organitzen la revetlla.

A fer més hores que un rellotge

La notícia no ha passat inadvertida. Els ministres de Treball de la Unió Europea escollits
mitjançant sufragi universal per una part dels habitants del seu corresponent estat, han aprovat per majoria qualificada ampliar la jornada laboral màxima de les 48 hores setmanals a 60.

I és que des de la caiguda del Mur de Berlín i l'esfondrament de l'esquerra el poder econòmic s'ha erigit com a sistema triomfant sense oposició i aquest poder ha dit que ja n'hi ha prou, que cal eliminar els residus dels sistemes de protecció fomentats per la socialdemocràcia europea,que va sorgir com a contrapunt a l'ascens del comunisme a Europa després del triomf de la Revolució d'Octubre a Rússia.

La superació de l'Antic Règim i l'ascens de la Revolució Industrial va fer aflorar una burgesia industrial i financera que va ser la que va promoure la democràcia liberal, que malgrat totes les seves evidents mancances va permetre l'aparició d'una nova classe social: la classe treballadora, que s'enfrontava als abusos i explotació d'una burgesia enriquida a costa de l'enorme esforç de treballadors i treballadores a les fàbriques.

Faig aquesta repassada històrica perquè sembla ser que els mandataris de la Unió Europea, en la seva cursa embogida cap a la competitivitat, han oblidat la història i pretenen tornar als ciutadans europeus a etapes preindustrials, pròpies dels temps de l'Antic Règim.

Avui llegint el diari El Punt he repassat una columna del periodista Manuel Cuyàs on feia referència al tema que ens ocupa. I he quedat sorprès del grau de demagògia i provocació practicat pel periodista, tenia entès que el senyor Cuyàs exercia de progressista però ara m'adono de la increïble trajectòria que ha fet en molts casos la generació que va viure l'esperit del maig del 68. Llavors eren jovenets progressistes, somniadors, utòpics i un tant provocadors, s'enfrontaven al sistema i acusaven als règims democràtics de ser règims burgesos. Fins que el pas dels anys els va anar tornant més pragmàtics i el papà els va col·locar a l'empresa familiar o els va enviar a estudiar als Estats Units, llavors ja van començar a matisar això de la democràcia burgesa.

I arribats al 2008 aquella generació que ja ha perdut tota innocència ha fet una reculada cap al feudalisme, justificant les jornades laborals de 12 hores en nom de la competitivitat i que en shem de deixar de punyetes com ara drets, conciliació familiar i d'altres animalades.

Cert que jo no sóc cap intel·lectual ni un professional d'alt nivell però em sembla que és just manifestar la meva preocupació per la imposició d'una mesura que de cop i volta converteix en paper mullat els darrers dos-cents anys d'història. Si tant volen treballar aquests ministres doncs que ho facin, també el senyor Cuyàs si vol ho pot fer però que ens deixin en pau als ciutadans que ja en fem prou amb la jornada de 8 hores. I si us plau que no ens surtin amb la collonada de que això serà només voluntari, ja em conec les bones intencions angelicals de la patronal.

Volem la Llibertat immediata d'en Franki!

DIMARTS 10 – 19:30h. – PLAÇA DEL VI [GIRONA]
Concentració per la llibertat immediata i sense condicions d'en Franki de Terrassa.

L'opulència malbaratadora

Si hi ha una cosa que m'empipa és que es malbarati el menjar i es llenci a tort i a dret. Precisament un estudi revela que a la gran Bretanya hi ha xifres escandaloses pel que fa a aquesta mala pràctica, tant pròpia de les societat consumistes i opulentes. L'estudi en qüestió ha estat coordinat per l'agència governamental per a la reducció de residus i les dades i xifres que aporta són d'escàndol, per estirar-se els cabells.

Es calcula que a la Gran Bretanya les famílies llencen directament una de cada tres bosses d'aliments que compren i que el cost anual quantificat monetàriament arriba als 8.000 milions de lliures. Segons els coordinadors de l'estudi, els productes que es consumeixen en massa han estat cultivats, recollits, empaquetats i transportants inutilment i tot plegat ha servit per col·lapsar les carreteres i emetre milions de tones de Co2 a l'atmosfera. L'informe també esmenta la depredació de recursos naturals i alimentaris que això suposa.

Em podria extendre amb les raons morals o immorals que aquest brogit consumista porta implicites però m'estimomés deixar-ho per a la reflexió dels lectors d'aquest blog. Només em permeto la gosadia de qüestionar una vegada més el rerefons ideològic de tot plegat, se suposava que la Gran Bretanya era un model a seguir i que les receptes neoliberals havien de portar prosperitat i progrés a la humanitat però sincerament jo només hi veig una cursa embogida cap a l'opulència, l'individualisme i la irracionalitat. Però pel que sembla els integristes del liberalisme es neguen a raonar i estan disposats a portar el consumisme salvatge fins a extrems incerts.

Caminem cap a la Unitat Popular! Cap a la independència!

Extret de llibertat.cat

La tasca de les CUP, un any després de les eleccions municipals Fa un any, l'entrada de regidors/es de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a determinades capitals de comarca del Principat no va passar desapercebuda fins i tot a uns mitjans de comunicació conservadors i força bunqueritzats. Un any després, es pot valorar com a altament positiva la tasca que han dut a terme les diferents CUP, tant les que van obtenir representació com les que no. Aquesta activitat no s'ha limitat només a aspectes locals, sinó que també s'han abordat temàtiques supralocals que tot sovint queden fora de les institucions, com ara les mocions presentades a favor dels encausats per la crema de fotos del rei o de Francesc Argemí, Franki. Són diversos els aspectes en què s'ha notat l'alenada fresca que han suposat les CUP, però en destacarem dos: la fiscalització econòmica i l'aposta per un model urbanístic que lluiti contra l'especulació i aturi la depredació del territori. Pel que fa a la fiscalització econòmica, al llarg d'aquest any les CUP han exigit transparència en les despeses públiques i moderació en les retribucions tant dels i les representants públics com dels càrrecs de confiança. Sobre aquesta darrera qüestió, cal insistir que no es tractava, ni es tracta, de cap gest demagògic, com es van apressar a desqualificar-lo altres formacions polítiques o opinadors. Les CUP no plantejaven pas, ni plantegen, que els càrrecs polítics no cobrin per la seva tasca, sinó que amb la denúncia d'uns sous clarament desorbitats, qüestionaven el model de casta política professionalitzada que defensen la resta de partits polítics, tant els de dreta com els suposadament d'esquerres. Pel que fa a l'altre eix de l'activitat institucional de les CUP, sovint les candidatures independentistes han portat als plens les reivindicacions dels moviments contra l'especulació urbanística i la depredació del territori, cosa que ha permès, entre d'altres coses, la denúncia pública d'un model de creixement urbanístic insostenible, opac i sotmès als interessos particulars de determinats sectors econòmics i polítics. Cal no oblidar que aquest model és a l'origen de les corruptes xarxes clientelars político-econòmiques que existeixen a molts municipis dels Països Catalans. Al seu torn , aquestes xarxes condicionen les polítiques de les diferents formacions parlamentàries tal com hem pogut veure amb l'AVE, la línia d'Alta Tensió, el Pla de Carreteres a Mallorca o el debat al voltant del Plan Hidrológico "Nacional" i derivats. Deixant de banda les qüestions suara comentades, cal remarcar un altre aspecte positiu del balanç: l'experiència acumulada en l'àmbit de la lluita institucional, un àmbit ple de contradiccions i límits, però també de possibilitats que cal saber explotar. Per a això cal anar més enllà de determinades concepcions reduccionistes: d'una banda, cal tenir clar que la lluita política no es pot reduir només a la lluita institucional; d'altra banda, cal ser també conscients que aquesta forma de lluita no es pot reduir a ser només portaveu de determinades lluites populars, ja que sovint les i els nostres representants han de prendre decisions o plantejar propostes o alternatives sobre problemàtiques respecte a les quals fins ara no s'ha articulat cap discurs. Comptat i debatut, l'activitat de les CUP mostra que és possible combinar l'acció política d'intervenció (lluita institucional) sense abandonar l'acció reivindicativa, és a dir, sense allunyar-se del poble. I ens mostra també que és possible intervenir a les institucions a favor del projecte polític de l'Esquerra Independentista sense esdevenir automàticament membre de la casta política professionalitzada. Ara bé, aquesta aparició a l'escena política per un ampli espectre de la població, tot i la feinada acumulada darrere, no està tampoc exempta de riscos. L'Esquerra Independentista afronta des d'aleshores, prenent com a simbòlic punt d'inflexió les darreres eleccions municipals, el repte de continuar consolidant la seva aposta política pels Països Catalans. És la mateixa Esquerra Independentista qui té a les seves mans pautar les passes que li permetin esdevenir una sòlida alternativa política; i és en tot aquest procés on caldrà veure, siguin quines siguin les passes que es facin d'ara en endavant, si aquest moviment assoleix la "majoria d'edat". 29.05.08 Llibertat.cat