Fullejant el diari

La Vanguardia 29-07-08

Recetas sostenibles para hacer frente a la crisis

Economistas de corte ecologista cuestionan las habituales medidas de reactivación

En tiempos de disparados precios de materias primas, recursos energéticos menguantes y cambio climático, hay algo aún más preocupante en el ciclo económico que la inminente fase de recesión. Se trata de la posterior fase de expansión.

Por eso, las habituales prácticas de reactivación de la demanda - políticas monetarias expansivas, construcción de infraestructuras y recortes de impuestos- puede que ya no valgan. En primer lugar, porque, como dice el profesor de Harvard Ken Rogoff, "si China, EE. UU. y Europa estimulan la demanda simultáneamente sólo provocarán más subidas de precios del petróleo y otras materias primas".

En segundo término, porque, como advierten economistas de corte ecologista, otra fase de crecimiento que tira como la anterior de la compra de chalets suburbanos, todoterrenos, viajes en avión y comidas importadas desde el otro extremo del planeta dificultará el cumplimiento con las metas de reducción de las emisiones de carbono. "El precio actual del petróleo es lo único que nos separa ahora del cambio climático descontrolado", advierte George Monbiot, autor de La era del consenso.

"La crisis es una oportunidad para no volver a la misma máquina de hedonismo consumidor que, como comprueban los estudios sobre economía y felicidad, no aumenta la satisfacción de nadie", según Andrew Simms, de la Fundación New Economics en Londres, especializado en economía medioambiental. "Hemos basado nuestras economías en shopping,crédito fácil y avaricia rapaz y aunque nuestros gobiernos no se han dado cuenta ya se acabó", añade Colin Hines, autor de El nuevo proteccionismo.

Simms y Hines son los autores - junto con el periodista de The Guardian Larry Elliot y otros investigadores sobre la sostenibilidad medioambiental- de un teórico plan de reactivación hecho a la medida de nuestros tiempos que ellos califican como el green new deal. El plan combina el paquete de choque más famoso de la historia, el que adoptó Roosevelt en 1931 para combatir la Gran Depresión, con las últimas teorías de economía medioambiental. "Tenemos delante no sólo un credit crunch y el inicio del agotamiento de recursos energéticos, sino también una bomba de relojería medioambiental", dice Simms. Pero ¿cómo se hace compatible el new deal de Roosevelt, un plan keynesiano de gigantescas obras públicas de infraestructuras que incluyó la construcción de 100.000 de carreteras y, 120.000 puentes, con la reducción de emisiones? La respuesta para Simms y Hines es una inversión masiva para instalar energías renovables en viviendas y "convertir cada casa en una central energética".

Citando el ejemplo de Alemania, donde se han creado 250.000 empleos en la industria de energía fotovoltaica en cinco años, los autores del green new deal creen que las nuevas infraestructuras de energía renovable generarían cientos de miles de empleos. Se financiarían mediante la emisión de bonos y subidas de impuestos a las rentas altas.

Simms y Hines rechazan que la recuperación de tasas de crecimiento del PIB del 3% o 4% debería ser el objetivo de un programa antirrecesión.

"El PIB es un indicador francamente sin sentido; el crecimiento en las últimas dos décadas no ha beneficiado al asalariado medio y no es compatible con la biosfera", dice Simms. Su fundación ha elaborado otros indicadores que servirían como metas para políticas de reactivación, dice.

Nuevas tecnologías - como la llamada revolución clean tech propuesta por Barack Obama en EE. UU.- pueden ser un impulso económico, pero Simms advierte que la tecnología no puede sustituir radicales cambios de comportamiento. Cita la economía de autosuficiencia de la Segunda Guerra Mundial y el modelo actual de autosuficiencia alimentaria en Cuba como ejemplos. En Estados Unidos, el programa "Jardines por la victoria" liderado por Eleanor Roosevelt en la Segunda Guerra Mundial es otro ejemplo. Simms propone programas de jardinería urbana. "La jardinería promueve el bienestar", dice. "No estamos elogiando la austeridad, sino redefiniendo lo que es el progreso", dice Simms.

Si todo esto suena políticamente inviable, Simms dice que según un sondeo entre 35.000 británicos realizado por su Fundación no existe ninguna relación entre satisfacción de vida y niveles de consumo. Diversos estudios comparten esta tesis, aunque Betsey Stevenson, de la Brookings Institution en Washington, la rechaza en un reciente informe. En cualquier caso, ya no hay alternativa, dice Hines: "En cuanto la economía repunte, los precios energéticos volverán a dispararse y los centros comerciales van a convertirse en tierras baldías".

Voleu passar-ho bé aquest estiu?

El Belda i el conjunt Badabadoc

Si aquest estiu voleu passar-ho bé de debò aquí teniu la sol·lució. Un concert del Belda i el conjunt badabadoc és d'allò més divertit que hi ha en una nit d'estiu. Gresca, ritme, ball, festa....Un grup boníssim, fresc, dinàmic, desacomplexat...molt estiuenc i recomanadíssim.

Consulteu l'agenda de concerts

Lo Pardal Roquer, contrabaixista de la Terra Ferma, el Marc Serrats, coànima de Xerramequ Tiquismiquis i guitarrista de Dijous Paella, i l'Eric Barrut, baterista militant del hard-bop i ex membre de la reraguarda de Dr Calypso, formen el conjunt Badabadoc.

• 
  El Belda i el conjunt Badabadoc

El Belda és un element, que canta i toca l'acordió, i que l'heu pogut sentir amb Pomada, Mesclat o amb l'Ensaladilla so insistent.

Plegats refan a ritme caribeny els grans èxits de la nostra música. "L'Empordà" de Sopa de Cabra esdevé un escà saborós, "la Vall del Riu Vermell" un rigui eurovisiu, "la Catximba" d'Umpah-pah un contratemps popular i el "S'ha acabat" dels Pets una rumba lacrimògena.

Sabeu per què? sabeu per què? sabeu per què?

Per fer un lluït ball.

Discografia

• 
  El Belda i el c.Badabadoc
  Senzill, 2006
• 
  El Belda i el c.Badabadoc
  Senzill, 2006-07
• 
  El Belda i el c.Badabadoc
  Senzill, 2008

Un bri d'esperança!

El català, llengua comuna

Les entitats signatàries d aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això, manifestem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té
qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d 'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10. Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d'abril de 2008

Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya
(ATIMCA) Centre Cultural Islamic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Comella Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador deis Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Propia

Perdeu-vos-hi una estona!

He tingut la sort de fer una escapadeta cap aquest raconet de la Costa Brava. La Platja de Castell, un racó meravellós enclavat al terme de Palamós. Es la meva platja preferida de totes les que he visitat i conegut arreu del món, us recomano que us hi perdeu un dia d'aquest estiu, l'aigua neta, el paisatge verd, un entorn incomparable, el poblet de pescadors de s'alguer....I cap al capvespre us recomano que visiteu la taverna Cal Barber, a Sant Antoni de Calonge, on hi podreu degustar les millors tapes marineres de la Costa Brava, gastronomia arrelada al territori i identitat sense complexos.

Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común"

Davant el discurs pretesament homogeneïtzador i centralista que subjau en el “Manifiesto por la lengua común”, la Federació d’Associacions d’Escriptors GALEUSCA manifesta que:

1. La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l’estat espanyol, lluny de ser entesa com una “asimetria” o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d’estats que conformen l’Europa plurilingüe.

2. El gallec, l’èuscar i el català no són “invents” d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics, no es van produir de manera “natural”, sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l’estat, sense cap consulta ni acord previs.

3. L’article 3 de la Constitució espanyola garanteix la presència d’aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l’estat, mitjançant l’exigència a tots els ciutadans de l’obligació de conèixer el castellà. Tots els ciutadans de Galícia, d’Euskadi i dels Països Catalans assumeixen a la pràctica aquesta exigència, ja que no hi ha cap persona que no tingui una bona competència en castellà, independentment que el tinguin com a primera llengua o com a segona. En canvi, pel que fa al gallec, a l’èuscar i al català, la legislació no preveu l’obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se’ls reconeix, a usar-los.

4. El gallec, l’èuscar i el català també són llengües oficials en els seus territoris, que és el mateix que dir que són les llengües pròpies d’aproximadament el 40% de la població de l’estat espanyol. Aquests codis lingüístics diferents del castellà, legítims i en els quals es reconeix el recorregut i l’expressivitat d’un poble i d’una cultura, són instruments de comunicació igualment “democràtica”, eines de relació interpersonal útils i necessàries per a la societat que les sustenta.

5. El dret a l’ús públic, en totes les instàncies, de la llengua pròpia està reconegut en totes les legislacions democràtiques del món. En l’àmbit europeu, cal que recordem la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (aprovada i ratificada per l’estat espanyol) o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada per unanimitat pel Congrés dels Diputats.

6. La visió anul·ladora que des de l’enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua i, conseqüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua. La competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món, que obri les fronteres del respecte per l’altre des de la interpretació d’una relació d’equitat entre els éssers humans, independentment del seu lloc de naixement, de residència i de llengua pròpia. A més, el Manifiesto parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat.

7. L’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu i com a sinònim d’enriquiment de l’individu, ja que l’aprenentatge plurilingüe estimula l’expressivitat i el coneixement de les persones. En el cas de Galícia, Euskadi i els Països Catalans és imprescindible que la població sigui competent en les dues llengües oficials, a fi que cadascú pugui decidir lliurement quina d’elles farà servir en els diferents àmbits i situacions. És a dir, la doble competència és imprescindible per garantir la llibertat lingüística.

8. Per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada. És a dir, per garantir els drets que tenim també els parlants del català, èuscar i gallec es necessiten polítiques lingüístiques que creïn les condicions per exercir-los, tal i com va dictar el Tribunal Constitucional en la sentència 334/1994 quan “avalava un tracte desigual, que no discriminatori, per a les dues llengües oficials en funció del caràcter propi d’una d’elles que precisa d’una acció normalitzadora que ha d’implicar, necessàriament, accions de suport singularitzat”.

9. Les polítiques lingüístiques aplicades a l’àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües, tenen com a objectiu aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d’anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística.

10. Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans PROCLAMEM la nostra voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem. Repudiem enèrgicament tots els intents d’EXCLUSIÓ que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües i lamentem que, en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EEUU, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament dicriminat.

11 de juliol de 2008


Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG)
Euskal Idazleen Elkartea (EIE)

L'espanyolisme violent i prepotent es fa sentir als Països Catalans

Clicant aquí veureu perquè els mitjans de comunicació d'obediència espanyola (TV3?) oculten determinades dades que poden posar en dubte la filiació únicament esportiva dels seguidors de la selecció espanyola de futbol, que ara fa una setmana van esclatar en celebració després del triomf a l'Eurocopa 2008. Els seguidors espanyolistes van inundar els carrers dels Països Catalans, i en les celebracions era habitual i freqüent l'exaltació dels valors patriòtics-imperials espanyols, amb símbols feixistes inclosos.

Bé, per part meva només puc dir que jo no he celebrat la victòria dels espanyols en l'Eurocopa, bàsicament perquè no sóc espanyol i perquè no m'agrada el futbol, però també necessito expressar que en tot cas els espanyols tenen dret a celebrar les seves victòries esportives si així ho desitgen. I espero que els catalans i catalanes tinguem l'oportunitat de fer el mateix en properes edicions de l'Eurocopa, bé, em refereixo a aquells que els agradi el futbol; no és el meu cas.