Les ARE rebutjades en referèndum

El Govern d'Entesa va signar ara fa uns pocs anys el Pacte Nacional per l'Habitatge, un acord entre govern, sindicats, constructors, promotors i altres agents socials per a solucionar a priori el problema de l'habitatge al principat de Catalunya. I un dels instruments per a introduïr habitatge protegit al mercat foren les ARE (Àrees Residencials Estratègiques), amb les quals es projectava planificar la construcció de 90.000 habitatges al principat, habitatge en règim lliure i protegit.

Més tard el govern de la Generalitat va rebaixar les previsions però tot i així han continuat els tràmits per a la redacció dels Plans Directors Urbanístics que han d'ordenar i planificar les ARE. A les comarques gironines tenim planificades un total de 16 ARE, dues de les quals a Girona ( una al Mas Marroc i l'altre a l'Avellaneda) Des de la CUP ja es va fer públic el posicionament respecte a les ARE, el Pacte Nacional per l'Habitatge i la postura del Govern de la Generalitat.

Bàsicament ens hem oposat al pacte per la seva naturalesa, és un pacte a la baixa que s'inclina davant les exigències del sector del totxo i dels professionals de l'especulació immobiliària; i perquè és un Pla sobredimensionat que no té en compte la saturació d'habitatge lliure, ni la crisi actual i molt menys la fragilitat del sól i el territori.

Personalment crec que és inadmissible que des d'àmbits administratius superiors s'imposn creixements urbanísitcs sobredimensionats a petits i mitjans municipis, això és una intromissió inacceptable. El que cal és una política redistributiva que tingui en compte les necessitats reals d'habitatge i sobretot que es respecti un territori que durant anys ha patit els excessos i abusos de les màfies i empreses corruptes que s'han lucrat de forma immoral.

Però avui hem assistit a una lliçó de democràcia popular i maduresa. A Sant Celoni i Ripoll la ciutadania s'ha oposat majoritàriament al desenvolupament de les ARE en aquells municipis i l'administració no tindrà més remei que fer marxa enrera.

L'actual crisi econòmica està tenin efectes devastadors però també pot ser una oportunitat per aturar projectes urbanísitcs aberrants, ara ens caldrà treballar de valent per anar escampant pel territori consultes ciutadanes sobre les ARE i Girona no podrà ser cap excepció.

Caminant pas a pas

Aquest passat diumenge 11 de gener la CUP va celebrar una Assemblea Nacional extraordinària en que es van discutir i aprovar els documents que fixen l'estratègia comuna pels propers anys. De quatre ponències presentades se'n van presentar i discutir tres ja que la ponència presentada per la CUP de Berga va ser enretirada pels mateixos integrants de l'assemblea de Berga a canvi de que la ponència guanyadora acceptés un procés d'esmenes i síntesi . Aquest procediment va ser acceptat i així, després d'una acurada presentació i asserenat debat van ser sotmeses a votació les 3 ponències que finalment es van presentar.
Les 3 ponències que es presentaven eren les següents:
D'una banda la redactada i defensada per les CUP de Badalona, Sabadell i Cerdanyola-Ripollet titulada "Ponència estratègia, línia política", no va obtenir prou suport i va ser eliminada. A continuació, en la segona ronda la ponènica defensada i redactada per les CUP de Sallent, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Capellades, Martorell, Valls i Sant Pere de Ribes "Unitat Popular i Municipalisme d'Alliberament" va obtenir 127 vots mentre que la ponència redactada i defensada per les CUP de Lleida, Manresa i Sant Celoni titulada "La CUP, l'alternativa necessaria" va aconseguir el suport de 161 militants acreditats, fet que la va convertir en la ponència guanyadora i que fixarà l'estratègia de treball pels propers anys.

D'aquesta manera la CUP fa una passa de gegant en la seva consolidació com a organització nacional, una organització que ha de ser oberta i plural, que ha de recollir la multiplicitat de sensibiltats existents al si de l'esquerra independentista. Amb l'aprovació de la ponència s'inicia el camí per a dotar a la CUP del rol referencial que indefectiblement necessita l'esquerra independentista al segle XXI. Entenc que amb el període d'esmenes i síntesi hem de ser capaços d'incorporar els matisos de la resta de ponències per tal d'enriquir i millorar aquesta important eina estratègica de la qual ens hem dotat.

Voldria fer palès que en aquesta Assemblea Nacional no només s'hi discutia i debatia la conveniència de presentar-se o no a les properes eleccions autonòmiques del principat de Catalunya. I ho remarco perquè alguns mitjans de comunicació s'han entestat en que això sembli així. Les eleccions són un tema important però ho és més l'estratègia i el debat ideològic. Personalment entenc que la ponència redactada pels companys de Sant Celoni, Manresa i Lleida és de consens i prou oberta com per fixar un horitzó de futur en que la CUP no renuncïa a res. Així, des del més estricte municipalisme s'inicia una nova etapa de construcció nacional en que el treball de base amb els moviments socials, veinals, sindicals, ecologistes... serà una prioritat i on en un futur no es tanca la porta a la participació electoral en àmbits supramunicipals.

Fins quan?

Dimarts 7 de Gener a les 8 del vespre concentració a la plaça del Vi per protestar contra la nova agressió israeliana. Després de 40 anys d'ocupació continuen les hostilitats i atrocitats que l'exèrcit més ben preparat del món comet contra un poble humiliat i trepitjat. Malgrat que no comparteixo en absolut els postulats de Hamas i que discrepo de les seves estratègies entenc que 40 anys d'humiliacions, privacions, embargaments, bloqueigs i violacions sistemàtiques de drets humans generen un caldo de cultiu i odi que explica moltes coses.

Per això demà cal anar a la concentració, per dignitat i solidaritat amb un poble que malgrat tot no es resigna a desaparèixer sota els tancs i les bombes, un poble que enmig de l'agressió, els camps de refugiats, la fam i la misèria continua desitjant la seva llibertat.