dimecres, 20 de juny de 2012

Reflexions sobre l'Audiència Pública. I ara què?



Audiència i explicacions tècniques 

Ahir es va celebrar l'Audiència Pública de les obres ferroviàries, i unes 130 persones van assistir-hi. Poca gent, pel meu gust, però cal agrair a aquestes persones la seva assistència. L'acte va consistir en una explicació tècnica de les obres del TAV i en quin estat es troben ara mateix. A continuació es va explicar el projecte del tren convencional i quines probabilitats hi ha d'encabir tots els trens en l'actual túnel. Reconec l'esforç dels tècnics municipals i els dono tot el meu suport perquè són treballadors que intenten fer bé la seva feina, però crec que seria molt més entendor que la ciutadania pugués visitar el territori de les obres i que els tècnics fessin explicacions en directe. Si no és molt complicat arribar a entendre la magnitud de les coses. Fa mesos que la CUP demana sense èxit una visita a la zona, fins quan haurem d'esperar?

Crec que entre el públic va abundar la confusió perquè realment les explicacions tècniques són molt complexes i confuses. Però sobretot va predominar l'exclamació. La gent no acaba d'entendre com podem embarrancar-nos en un projecte de tren convencional que pot tenir un cost de més de 400M€, i que suposarà un terrible enrenou per als barris afectats i un calvari terrible pels veïns que hi viuen. Un projecte que ni tan sols compta amb partides de finançament assegurades i que pot acabar com l'N-II! (cal recordar que l'Estat espanyol ha estat tècnicament intervingut i que sistemàticament ens menysprea?)


Incomprensió política i allunyament de la realitat i la ciutadania dels barris afectats

Després de quatre anys de patiment, va quedar clar que una part important de la ciutadania se sent abandonada i abatuda, i que no comprèn com els seus representants electes els ignoren i obvien mentre es dediquen a cantar les excel·lències d'un AVE que segons ells convertirà Girona en un paradís. Això deia en Palomares del PP: "l'arribada de l'AVE atreurà molts visitants a Girona".

Sincerament no ho entenc, vindran milers de visitants a fotografiar barris destrossats i famílies castigades per unes obres terribles? Vindran milers de turistes a fotografiar un país en crisi i una ciutadania que no arriba a finals de mes?

Els partits pro TAV i anti tren convencional (això és el que han fet, prioritzar un AVE faraònic i marginar el tren convencional de la majoria social d'aquest país), és a dir, CiU, PP i PSOE, estan entestats en encabir a Girona tots els projectes dissenyats i gestats fa més de 10 anys, i no s'adonen que les coses han canviat i molt. No s'adonen que per sobre de tot cal escoltar més la ciutadania.


Compensacions i recuperar els espais destrossats

Un dels clams que més es va sentir a l'AP va ser la necessitat d'executar compensacions als barris afectats, principalment i de lluny Sant Narcís. Pla de dinamització comercial, reposició d'espais degradats i robats per les obres, bonificacions... És una prioritat absoluta i la ciutat ha de plantar cara i posar-se al servei d'aquestes justes reivindicacions.  Especialment colpidor va ser el testimoni d'un ciutadà que viu a la zona del Parc Central, que reclamava amb una certa impotència que es refés el parc i els veïns puguin recuperar la connectivitat amb la ciutat i una qualitat de vida que els ha estat arrabassada.


I ara què? Maduresa democràtica i consulta ciutadana

Molts dels assistents ens vam quedar amb un regust d'incerteses. Quan s'acaben les obres del TAV? Quan comencen les del convencional? Quan es treuen les tanques del Parc Central? Que passarà amb l'escola Cassià Costal? Sincerament, si ningú fa la feina potser l'haurem de fer els veïns mateixos. M'ofereixo per traginar tanques i ajudar a refer la zona si cal.

És per aquest motiu que la CUP proposa (igual que d'altres entitats i col·lectius de la ciutat) que tot això ho decidim en un referèndum. És un afer molt important pel futur de la nostra ciutat i dels nostres fills, i per això cal que ho puguem decidir col·lectivament, en un exercici de maduresa democràtica i màxima transparència informativa. Cal decidir, d'una banda, si ens podem embrancar en un projecte d'aquest tipus en temps de crisi i rescat; i, de l'altra, quina és la millor solució (tren soterrat, en superfície, tranvia...) per posar fi d'una vegada a aquest calvari.

1 comentari:

Joan Rodríguez ha dit...

Sort que uns quants defensem el convencional...
No som prous, pero.