divendres, 23 de novembre del 2012

The Oil Crash

Aquest és el nom del blog de l'Antonio Turiel, un eminent empordanès que dedica moltes hores a estudiar l'evolució de la producció de petroli i l'impacte que tindrà sobre l'economia el peak-oil, és a dir, el pic màxim de producció de cru i l'impacte que tindrà en l'economia mundial el subsegüent declivi de la producció mundial de cru.

Turiel porta anys recorrent el país fent xerrades i conferències i fa 15 dies va fer una brillant exposició al programa singulars, seguit per molta gent al canal 33 de TVC. Turiel, en el seu blog fa un acurat anàlisi de l'evolució de la producció de petroli i de les greus conseqüències ambientals, econòmiques i socials que tindrà la contracció productiva de petroli i de combustible.

Turiel explica que diferents institucions mundials ja han reconegut aquest problema i els efectes que tindrà sobre l'economia i la societat. Explica que la Generalitat de Catalunya acaba d'aprovar Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic i que sorprenentment ha incorporat aquest greu problema al pla i avisa que cal preparar-se per canvis importants als propers anys. 

Fa unes setmanes vam tenir la sort de comptar amb la presència d'Antonio Turiel en un acte organitzat per la CUP de Girona, que comptava també amb la presència de l'autor del llibre Adéu Capitalisme, Jordi Garcia. Turiel desgranava amb naturalitat i rigor dades i reflexions, alhora que informava dels possibles escenaris que es poden materialitzar properament. No només va fer esment de l'esgotament del petroli sinó d'altres recursos com ara el coure, el ferro, el manganès, l'urani...tots ells pilars bàsics de la nostra civilització. Turiel afegeix que quan els BRIC assoleixen cotes de desenvolupament com occident s'obrirà un escenari de forta competència per uns recursos cada cop més escassos. 

 Turiel explica que l'actual model energètic, econòmic i social basat en l'acumulació i el creixement infinit no té futur perquè els recursos del planeta son finits i que no hi ha cap font d'energia ( tampoc les renovables) que pugui substituir el petroli i alhora mantenir l'actual nivell de consum i creixement. Pel que fa a les renovables exposa que les taxes de retorn ( TRE) no son prou rendibles i que per desenvolupar una unitat energètica cal gairebé la mateixa inversió d'energia a partir del petroli, la qual cosa dóna poc marge. 

Turiel recomana adaptar-nos rapidament a un escenari que s'albira proper. Segons l'autor només tenim tres sortides: a) continuar com si res i abocar-nos a un escenari d'esgotament accelerat dels recursos amb tot el que això comporta. B) Fruit de la contracció de l'activitat econòmica derivar a una mena de neofeudalisme on imperi la llei del més fort. c) Replantejar-nos els nostres hàbits i model de desenvolupament.

Aquesta última opció és la més sensata i la més viable en termes morals. Si volem reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils, si volem gaudir d'un entorn sa i net, si volem alimentar-nos de manera sana i equilibrada, si volem tenir un futur digne, democràtic i raonable, no tenim altre remei que avançar cap a nous models de desenvolupament. No calen grans discursos ni grans anàlisi, comencem per casa, per Girona, per Catalunya....a Girona hem de dotar-nos d'una eina que pengi de l'ECACC i que desenvolupi eixos estratègics encaminats a reduir una quarta part el fluxe de vehicle privats i a augmentar un 50% l'ús de la bicicleta i del transport públic, a estalviar un 20% d'emissions de CO2 i a estalviar un 20% d'energia alhora que diversifiquem i augmentem les renovables. Desenvolupem una bona xarxa d'horts urbans per garantir la sobirania alimentària i potenciem l'ús responsable dels bens de consum.