El PSC-PSOE, en defensa de la unitat d'Espanya

El secretari general del PSC, Pere Navarro i Morera, hagi quedat atrapat enmig d'un bucle polític de difícil sortida. La comèdia electoral del "ni independència ni centralisme" no pot durar eternament, i és moment de definir-se perquè l'agenda del Parlament de Catalunya s'ha accelerat. En aquest context, tot sembla indicar que el PSC es decantarà pel seu perfil més unionista, tot i la insistència de fer equilibris per defensar una mena de federalisme acordat amb l'Estat espanyol monàrquic que ni ells mateixos es creuen.

Al final, deixem-nos de romanços, és l'espanyolisme de sempre: ni dret de decidir ni punyetes. Constitució espanyola en mà, legalitat monàrquica, i els catalans a callar i obeir. Reconec que en alguns moments em vaig esperar alguna sorpresa però al final l'aparell s'està imposant, i el PSOE fa dies que mana ordre a les files del PSC.

Tot plegat és clar: la deriva espanyolista dels sectors majoritaris del PSC és ja un fet constatat, i l'adhesió del PSOE a alguns dels que havien estat "Principios fundamentales del movimento", com ara la sagrada unitat de la pàtria espanyola, quedar fora de tot dubte. I és que la socialdemocràcia espanyola, versió "mesetaria" dels corrents de la internacional socialista més moderats, reformistes i propers als postulats neoliberals, ho té molt clar. Amb la unitat de l'imperi no s'hi juga, i en aquest sentit la pinya amb l'altre gran partit espanyol és total.

Així ho va certificar el darrer Comitè Federal del PSOE, en el qual els barons territorials i alguns nous líders van deixar clar que d'autodeterminació del poble català res de res. Unitat de l'estat, Constitució espanyola, Monarquia i capitalisme: principis fonamentals dels quals no es pensen moure el més mínim. La prova del cotó de tot això són les declaracions d'un dels líders del PP, Javier Arenas. Segons el polític de dretes, Espanya necessita al PSOE. Diu que la crisi del PSOE és rendible electoralment pel PP però dolenta per Espanya, i en aquest sentit reivindica un PSOE fort per fer front als desafiaments sobiranistes de Catalunya.

Per tant, la coalició PP-PSOE funciona perfectament. Practiquen una alternança més o menys pactada i quan un es desgasta apareix l'altre a rellevar-lo. L'objectiu és mantenir l'status quo, preservar la monarquia, mantenir l'estructura radial de l'estat i enfortir el capitalisme espanyol. I al mateix temps, és clar, assetjar els Països Catalans, marginar-los i afeblir-los. Res de nou.

Però afortunadament fa quatre mesos els carrers de Barcelona van viure una manifestació volcànica, colossal, que va fer trontollar els estructures de l'estat espanyol. El poble català és viu i té una cita amb la història que ni PP ni PSOE podran aturar.