dissabte, 26 de gener del 2013

Què farem amb la Devesa de Girona?

La Devesa és un dels espais més preciosos que hi ha a la nostra ciutat. Un parc urbà d'unes grans dimensions, envoltat de rius i que podria ser un dels millors parcs de Catalunya i m'atreveixo a dir que d'Europa. Doncs sí, de tant en tant em surt l'orgull gironí, què hi farem!

Però per desgràcia la nostra Devesa està en una situació molt lamentable. No només no l'estem millorant sinó que crec que està empitjorant. No parlo ja del problema que tenen els plàtans, molt envellits i en procés de decadència, ni tan sols em refereixo a la destrossa que ha fet ADIF en un tros de Devesa, no, jo em refereixo a l'estat general. Hi ha trànsit, el vial que toca al Ter s'ha convertit pràcticament en una zona de trànsit permanent, hi ha pocs espais amables i en general tot plegat té un mal aspecte.

No cauré ara en el joc de culpabilitzar-ne l'equip de govern. Segur que no ho fa prou bé, com segur que els anteriors tampoc ho feien prou bé (i que consti que crec que en Ponç Feliu era un bon regidor de Medi Natural) però jo penso que hi ha raons més profundes per explicar el mal estat de la Devesa. Probablement caldria fer-hi grans inversions, millores generalitzades i replantejar moltes coses.

Hi ha qui creu que ni les Fires, ni les Carpes d'estiu  ni el Mercat bisetmanal s'hi hauria de celebrar. Hi ha qui creu que hauria de ser un Parc Natural Urbà i hi ha qui creu que hi hauria d'anar més gent. Jo penso que es pot compatibilitzar tot, però s'ha de fer una aposta per eliminar-ne el trànsit, millorar-ne el mobiliari urbà, fer-hi un bar i zones de lleure, i alhora reforçar el rol natural de l'espai. Crec que no cal tenir una imatge rígida del parc. Tot això ja es va debatre a fons en el procés participatiu fallit que va organitzar l'anterior equip de govern. Es va impedir (mitjançant la mobilització popular) la construcció d'un pavelló i el nou govern va aprovar de fer un Pla Especial. Però passen els mesos i els anys i la nostra Devesa continua fent feredat. Com a gironí que sóc em nego a acceptar aquesta situació. Què hi podem fer per capgirar-ho?