dimarts, 16 d’abril del 2013

Sobre el procés constituent

A pocs dies que Teresa Forcades i Arcadi Oliveres llencessin la seva proposta anomenada Procés Constituent, ja es poden comptar les primeres adhesions i es pot valorar l'impacte que la proposta està tenint en el marc de la societat catalana. Un impacte que des de la meva humil opinió no es pot menystenir des de la Unitat Popular que durant anys ha impulsat l'esquerra independentista dels Països Catalans.

És evident que tard o d'hora les dinàmiques socials i imposicions institucionals que s'han viscut a Catalunya s'han de traduir en conseqüències polítiques. El desmantellament de l'Estat de Benestar, les contínues agressions de l'imperialisme espanyol contra la llengua, la cultura i la identitat catalanes, les imposicions de la Troica, els abusos de les oligarquies empresarials i bancàries, l'impacte de les retallades, la manca de democràcia del règim monàrquic espanyol... Tot aquest caldo de cultiu ha anat generant respostes que han sacsejat la societat catalana.

Respostes que s'han materialitzat de múltiples formes: L'Onze de Setembre passat un milió i mig de persones van ocupar els carrers de Barcelona i van iniciar la ruptura amb el règim monàrquic espanyol. Paral·lelament hi ha hagut centenars de protestes contra les retallades, s'ha produït la irrupció de la PAH com a moviment d'avantguarda contra els desnonaments que commocionen la societat catalana, mobilitzacions estudiantils, del món de l'art i la cultura... Tot un reguitzell de successos i reaccions que sens dubte han fixat les bases per a una futura eclosió política.

La proposta anomenada Procés Constituent (de moment en un estat purament embrionari i incipient)  s'enmiralla en d'altres experiències històriques i recents, des de la Unitat Popular xilena dels anys 70 encapçalada per Allende fins a la contemporània Syriza grega o el Bildu impulsat per la lluita de l'esquerra abertzale al País Basc. Un pol d'esquerres i nacional per bastir la definitiva ruptura amb el regne d'Espanya i amb la Troica. Una proposta que es basa en un clam força majoritari i que genera cada cop més consens en la societat catalana: la conveniència de construir una alternativa i iniciar un procés constituent que posi fi als abusos de les classes dominants i que porti el nostre poble a la plena sobirania, política i econòmica. I això per mi té un nom: Independència i Socialisme, allò que durant dècades l'esquerra independentista ha estat defensat en solitari, quasi sempre des de la marginalitat i la precarietat de recursos. L'eclosió de la CUP va ser des del meu punt de vista el resultat de dècades de lluita, esforç, dedicació. I és ben clar que avui dia la necessitat de ruptura amb l'estat espanyol i la dictadura financera s'ha convertit en una demanda creixent i cada cop més àmpliament assumida.

Penso que des de la CUP s'ha de tenir en compte i valorar el Procés Constituent. Dos referents morals de tanta envergadura com l'Arcadi i la Teresa es mereixen ben bé una resposta. I és ben clar que els continguts del manifest són interessants i plenament coincidents amb l'ideari polític i social que la CUP defensa i promou. La societat catalana bull d'activitat, el país i la seva gent es belluguen i la irrupció en política de Forcades i Oliveres, amb moltes més persones que se li afegeixen és només la punta de l'iceberg del que ha de venir. Em refermo en la necessitat de seguir lluitant i treballant amb generositat per conformar un pol de ruptura amb l'actual ordre establert, però també tinc molt clar que hi ha camí per recórrer molt més enllà de l'àmbit electoral. Si alguna cosa puc retreure a aquesta iniciativa és a l'excessiu biax electoral que traspua, i el perill que caigui en la improvisació i una certa precipitació. El carrer és viu i al carrer cal també lluitar, això no es pot perdre de vista, ni ara ni mai. D'altra banda cal tenir clar que bastir organitzacions i construir espais col·lectius és molt complex i requereix de sinergies i esforços colossals. Cal anar poc a poc i trenar una Unitat Popular ben arrelada i capaç de fer front als embats del capitalisme més cru i l'imperialisme més dur. A la CUP ens ha costat dècades arribar fins al punt on som ara mateix.