dimecres, 21 d’agost del 2013

Davant la crueltat del sistema, solidaritat amb la PAH i ajuda mútua

Fa unes setmanes, enmig de la cruel calor canicular, l'aparell judicial de l'estat ordenava el desallotjament del bloc alliberat per la PAH a Salt. Una cruel i sanguinària sentència judicial que novament s'acarnissa amb les classes populars, amb la gent treballadora del nostre país. Com a peça d'un engranatge estatal, la justícia actua novament al servei dels poderosos, en aquest cas a favor de la SAREB, l'instrument dissenyat per les elits amb l'única finalitat de recuperar part dels actius tòxics que el sistema financer va anar acumulant durant una dècada d'orgia especulativa.

L'operació de rescat bancari que ha iniciat l'estat continua avui, ara no ja en forma d'injecció de diner públic al sistema financer, sinó declarant la guerra a la PAH, un moviment social sorgit de les classes populars i en defensa del dret a l'habitatge. La SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) és una peça més d'un engranatge financer complex i pervers que pretén optimitzar al màxim els recursos provinents de l'excedent del  parc d'habitatges buits que hi ha al conjunt de l'estat. Als gestors de la SAREB els importa un rave la sort de milers, centenars de milers de persones que han quedat atrapades a les urpes de la banca, una banca irresponsable i cruel en mans de ments cobdicioses i assedegades de poder i diners.
El que ha succeït aquesta darrera dècada és històric. La banca, les administracions i els promotors immobiliaris van construir més habitatges que França, Alemanya i Anglaterra juntes, i quan la bombolla immobiliaria va esclatar van decidir deixar a molta gent tirada al voral i rescatar la banca amb ingents quantitats de diner públic. Un estat que actua així és antisocial per definició, mani qui mani, es digui Rajoy, Zapatero o Mas. Permetre els desnonaments en massa, fer-se l'orni davant d'aquesta catàstrofe social és un acte despietat, la crueltat més crua del capitalisme.

Davant d'aquesta insensibil·litat cal articular una resposta ben trenada. Una resposta solidària i contundent a l'hora. Apostar per l'ajuda mútua i la solidaritat envers la nostra gent i alhora ensenyar les urpes als resonsables d'aquesta catàstrofe, d'aquesta tragèdia social. Cal seguir treballant per declarar l'emergència habitacional, treballar perquè les administracions vegin l'abast de la tragèdia i alhora seguir donant suport i cobertura a les accions de desobediència i d'acció directa.

Només aquells i aquelles que lluiten poden construir un camí d'esperança. Enfront dels enemics de la humanitat, solidaritat i lluita! Visca la lluita de la PAH!