Acabem d'entrar de ple al mes primaveral per excel·lència. I aquest ritme estacional imprimeix canvis i accelera passions. I en aquest context estacional la música floreix i s'expressa de múltiples formes. A Girona hi ha equipaments municipals i consorciats que acullen nombroses expressions artístiques musicals, des de la música clàssica fins al jazz, passant pel blues, la cançó d'autor i el rock. Dissabte passat Sopa de Cabra va sorprendre'ns amb un concert enmig de les pedres del Barri Vell, a escassos metres del mític Carrer dels Torrats, tot un goig per viure-ho i gaudir-ho.
Però a Girona les coses no són tant boniques. Diverses generacions han reivindicat la necessitat de tenir espais per a tocar, per a actuar i difondre la música. Jo sóc un d'ells. I algunes entitats també. La reivindicació és múltiple, poder tocar al carrer i a l'aire lliure i també en una sala habilitada amb unes mínimes garanties de qualitat i dignitat.
Tothom sap que ara mateix obrir un nou equipament no és fàcil, però cal deixar clar que el sector de la música reivindica des de fa molts anys un espai, sigui nou o reconvertit. En aquest sentit crec que l'alcalde Puigdemont hauria d'escoltar aquesta vella reivindicació i permetre que a Girona pugui haver-hi un espai de mitjà format (màxim 400 persones) per a què s'hi pugui fer actuacions de rock en tota la seva dimensió ( rock, punk, pop, blues, pop-rock, hip-hop...). Hi ha un públic nombrós que ho està esperant, un públic heterogeni i intergeneracional que ja vivim la música com un fet cultural imprescindible. I la cultura és un aliment que cal conrear i potenciar perquè la cultura és sensibilitat, cohesió, i moltes coses més.
A Salt tenim la Mirona i a Sarrià de Ter l'Associació Cultura Apaga la Tele (ATV). Cal un espai intermig a la capital gironina que faci de pont amb aquests dos espais. Tenim els músics, tenim el talent, tenim les ganes... Falta que l'Ajuntament de Girona hi doni un impuls i això esdevingui una realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada