Carta oberta als 2 milions d'independentistes que l'11-S vam omplir la meridiana

L'Onze de Setembre de 2015 passarà a la història com una jornada de mobilització massiva, festiva, ferma i contundent. Les xifres son aclaparadores i cap mitjà de comunicació seriós s'ha atrevit a minimitzar l'abast de la mobilització. Jo la vaig viure envoltat d'amics i familiars en un clima festiu, agradable, de disbauxa i compromís. Vam acabar tots plegats ballant a ritme de rumba en un ambient distès, positiu, de saber que hem complert i que hem guanyat una victòria col·lectiva que ens projecta amb força cap a un futur de llibertat.

I dit això no em puc estar de picar la cresta a tots aquells i aquelles que van decidir convertir la meridiana en un abocador de residus sense reciclar. Feia feredat veure les papareres desbordades de tot tipus de residus, completament barrejats; feia mal als ulls veure restes de menjar llençades i barrejades amb llaunes, envasos, papers, cartrons i ampolles de vidre. Un autèntic espectacle d'insostenibilitat. 

Em va tocar anar al tram d'innovació però jo desitjava anar al tram de sostenibilitat perquè considero que la revolució ecologista està per fer a Catalunya. No sé si els companys ecologistes que transitaven per la Via Lliure van tenir la mateixa sensació que jo però fent quatre números i suposant que el 50% dels manifestants s'haguessin begut un refresc enllaunat allà hi havia pel cap baix centenars de milers d'envasos llençats i sense reciclar. I això traduït en quilograms pot tenir un abast colossal, estem parlant de milers de tones de residus que acabaran incinerats i en abocadors, amb les corresponents emissions de GEH ( Gasos d'Efecte Hivernacle) i de filtracions als aqüifers.

Podem dir que l'Ajuntament no va col·locar prou contenidors, podem dir que és culpa dels polítics però la realitat és que hi havia una munió de gent que se li'n refotia el territori i la naturalesa del seu país. Crec que no costa tant agafar la llauna de cervesa, aixafar-la, desar-la al fons de la motxilla o la bossa de ma i tornar-la a casa per deposar-la en el contenidor corresponent.

No pretenc ser cap aixafaguitarres però em sembla que és per rumiar-hi una mica i tenir més cura del país i de la terra que trepitgem. Pel futur de les generacions que han de venir siguem més polits si us plau!