EL BLOG D'EN JORDI NAVARRO

Enfront de les retallades i la repressió, solidaritat i mobilització!

2012-01-31T18:05:00.000+01:00

Hi ha uns quants companys encausats arran de la visita del Conseller de Salud Boi Ruiz ara fa uns mesos a Girona. En total son 6 els companys encausats i se'ls acusa de desordres públics i agressió a l'Alcalde. Els hi poden arribar a demanar fins a 6 anys de presó.

Davant d'aquest i d'altres casos, i en aquestes moments d'incertesa en que les retallades i l'ofensiva neoliberal pren la seva forma més crua, tenim l'obligació de solidaritzar-nos i continuar en la línia de mobilitzar-nos.

Adhereix-te a la campanya que s'ha engegat. Pots fer-ho entrant aquí

Per dignitat: independència i revolució!

2012-01-29T21:47:00.000+01:00

Avui Girona ha tornat a sortir al carrer, i Barcelona, i Tarragona, i Lleida, i València fa uns dies, i Mallorca fa unes setmanes. El nostre país bull de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Efervescència social, rebuig col·lectiu a les retallades i a la dictadura del mercat, del sector financer.

Avui a Girona érem 2000 les voluntats que clamàvem contra la política de retallades del govern de la Generalitat, una política al servei dels designis dels mercats i les exigències del Directori Alemany, unes exigències auspiciades pels mercats i l'FMI, que han centrat ara els seus atacs envers el deute sobirà i els serveis públics.

I amb tot això apareixen els corbs, com ara el president de la patronal CECOT, reclamant una reforma exprés de la legislació laboral, amb els arguments de sempre: més flexibilitat i menys rigidesa, que a la pràctica vol dir indemnització zero en cas d'acomiadament, fi dels convenis col·lectius i fi dels drets laborals (pagues extraordinàries regularitzades, vacances, maternitat i revisió salarial sobre l'IPC, etc.). No es pot esperar res d'un empresariat ignorant, radicalitzat i antidemocràtic, directament hereu de la tradició franquista de l'Estat espanyol. Busquen beneficis econòmics fàcils a costa del que sigui.

Les receptes que s'estan aplicant en aquesta ofensiva neoliberal sense precedents són ben simples: erosió dels drets laborals i socials, política de privatitzacions, esquarterament dels serveis públics i reforçament dels privilegis de les classes dominants,etc.; amb la voluntat expressa d'instaurar un règim basat en l'hegemonia política, social, cultural, econòmica d'uns sectors dominants que ja no responen a l'esquema clàssic dels poders fàctics tradicionals.

Sigui com sigui, davant d'aquest espoli social i d'aquesta ofensiva antidemocràtica, la ciutadania, els i les treballadores, hem de continuar sortint al carrer, defensar les conquestes socials assolides amb tants i tants sacrificis i cridar ben fort que les revolucions que hi ha hagut al llarg de la història són cícliques i inacabades. Avui, la paraula revolució té més sentit que mai; i el nostre país, Catalunya, els Països Catalans, probablement viuran nous temps de conquestes ciutadanes i socials. Tots junts, per la nostra terra, pel futur dels nostres fills, per la nostra dignitat, empenyem fort l'estaca del capital i segur que tomba!

I Taula de la Mobilitat

2012-01-28T16:00:00.001+01:00

Dijous 26 de gener va tenir lloc la primera trobada de la Taula de Mobilitat, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Girona (a instàncies de la Llei de la Mobilitat de l'any 2002) per a planificar la mobilitat en termes sostenibles.

A l'acte hi eren presents moltes entitats i representants dels Ajuntaments de Girona, Salt, Vilablareix, Sarrià de Ter, Fornells i Sant Gregori. El regidor de Mobilitat Joan Alcalà (al qual vull agrair que hagi convocat la Taula amb rapidesa, tal i com va prometre) va presidir l'acte i va iniciar-lo fent una sèrie de propostes concretes que inicialment es van sotmetre a votació:

Replantejar alguns aparcaments de motos per tal que els cotxes hi puguin estacionar en determinades franges horàries
Fer quelcom similar amb les zones de càrrega i descàrrega
Implantació d'un carri bici que connecti la plaça Catalunya amb l'Avinguda Ramon Folch
Creació d'una zona verda per a vehicles a Sant Narcís (317 places) Pedreres i Fora Muralla (189 places) i al barri de la Devesa-Güell (s'ha de consensuar amb els veïns)
Replantejar l'accés Nord de la ciutat (Pont de la Barca) i fer-lo d'un sol sentit a fi i efecte d'augmentar la seguretat dels vianants que travessen el pont i pacificar el trànsit (l'entrada i sortida per aquest sector de la ciutat seria pel Pont de França)
Regulació semafòrica

En aquest punt no amago el meu desconcert: no m'imaginava que la primera sessió de la TM fos ja un espai de treball tècnic sobre qüestions tan complexes. Vaig demanar que per properes edicions es trameti la informació amb temps per a poder-ho estudiar, i així tenir més criteri a l'hora de votar o debatre una proposta. Es va iniciar un debat sobre la qüestió...

L'equip de govern va manifestar que aquestes propostes eren un punt de partida per treballar i que comptaran en tot moment amb el diàleg i la participació. Si és així hi estic d'acord, malgrat que en termes generals el meu concepte de mobilitat i ciutat no coincideix precisament amb el que planteja CiU. I pel que he vist, els de diàleg i participació, tampoc. Però bé.

En l'acte van sorgir interessants debats, com per exemple, l'oposició que genera entre alguns conductors els ressalts que s'han instal·lat en nombrosos carrers per tal de protegir els vianants i limitar la velocitat dels vehicles. Opinions a favor i en contra, malgrat que entre els conductors domina la posició contrària, també el regidor de Mobilitat s'hi manifesta en contra. En una línia similar s'expressa un alcalde convergent de l'àrea metropolitana, que agraeix aquest espai de participació i afirma que és usuari de la ciutat i que cal millorar-hi la mobilitat i l'accés amb cotxe. Altres persones manifesten que abans d'emprendre accions i propostes cal definir el model de mobilitat: són més partidaris de promocionar la bicicleta.

La meva opinió en aquest sentit no és nova. És un error mantenir el cotxe com a principal protagonista de la mobilitat a la ciutat i a l'àrea metropolitana. El vertader fons de la qüestió és aquest i cap altre. Si ens limitem a fer accions aïllades i de curt abast (amb tot manifesto el meu acord en determinades accions com els carrils bici nous i les noves estacions de Girocleta), alhora que facilitem l'ús del vehicle privat i n'incentivem l'ús tot desprotegint a vianants i ciclistes, no farem res de bo per la mobilitat i en reforçarem la ingovernabilitat.

L'excés de velocitat, el soroll, les emissions de CO2 i de gasos contaminants, el creixement i desdoblament de la xarxa viària amb el consegüent impacte ambiental i territorial, la mobilitat agressiva, la sinistralitat, la pèrdua de qualitat de vida als barris..., són externalitats negatives derivades d'un model basat principalment en el cotxe privat. Crec que si volem superar aquest model i convertir-nos en una ciutat, una comarca, un país, més civilitzat ens cal un bon Pla de Mobilitat (urbà i interurbà) que ens ajudi a fer-nos una idea de la situació actual

I això ha de ser paral·lel a l'aplicació de mesures que, d'una banda, fomentin la bicicleta (Girocleta, Bici Box, carrils bici, aparcaments, incentius, campanyes de sensibilització...) i el transport públic (bus, tren); i, de l'altra, potenciïn fórmules orginals com el carsharing, així com l'optimització de les connexions ferroviàries i dels nòdols d'enllaç en l'àmbit de l'àrea metropolitana, a més del foment de la mobilitat a peu en desplaçaments curts. La intermodalitat, l'estalvi d'emissions, la salut, la funcionalitat, són valors de futur, no a l'inrevés.

En l'àmbit de les mesures a curt termini jo crec que un cop estigui implantat el carril bici de plaça Catalunya-Avinguda Ramon Folch, caldria connectar el sector est de la ciutat (Vilarroja, Mas Ramada, Font de la Pòlvora, Sant Daniel) amb el carrer del Carme i el centre. Com també connectar Jaume I amb Santa Eugènia a través d'un carril bici pe aquest segon carrer. En continuarem parlant.

96M€ en 6 dies (o la història dels Pressupostos 2012 a Girona)

2012-01-26T09:06:00.002+01:00

El dilluns al migdia, membres de la CUP va mantenir la primera reunió amb membres del govern de CiU de cares a debatre l'aprovació del pressupost de l'any 2012, l'eina d'intervenció municipal més important de la qual es dota un ajuntament.

El dia 30 de gener s'aprova inicialment en el Ple el pressupost i això vol dir que haurem tingut uns 6 dies hàbils per a analitzar, debatre, negociar i aprovar la proposta del govern. Això pel que fa a la CUP, és clar, perquè fa la sensació que aquesta manca d'informació i de temps no ha estat igual per a tothom. En efecte, el dilluns se'ns van oferir 3-4 fulls amb informació molt minsa i dispersa, que bàsicament recollia a grans trets la part de despesa i d'ingressos. I ahir dimecres se'ns va passar un resum orgànic, econòmic i funcional del pressupost, així com una breu proposta d'inversions i informació relativa a la plantilla de l'Ajuntament. Tot en paper, tot i les sol·licituds de tenir-ho en format digital.

Ahir mateix vam mantenir una reunió amb l'Alcalde, i li vam traslladar que la CUP votarà negativament aquesta proposta. Bàsicament per dues raons: en primer lloc perquè en tan poc temps és impossible fer un anàlisi seriosa i rigorosa de la proposta que ens han fet arribar. És impossible per nosaltres, que tenim poca experiència i una important manca de recursos, però crec fermament que també és impossible per a qualsevol grup que vulgui fer una anàlisi ben feta i plantejar alternatives a uns pressupostos de més de 96 milions d'euros, que no són pas bromes.

I en segon lloc perquè a simple vista hi detectem una baixada substancial en les partides dedicades a polítiques ambientals, una congelació en les polítiques socials i massa interrogants en la gestió del capítol I, dedicat a despeses de personal. D'altra banda no deixa de ser sospitós que les condicions que ha imposat el PP per arribar a un acord coincideixin amb les línies mestres de la proposta de CiU, que el govern ha exposat a través dels mitjans de comunicació.

El pressupost municipal és una eina molt important: són els recursos que l'Ajuntament destinarà als gironins i gironines, i crec que és una qüestió extremadament seriosa. Massa, com per haver-nos de posicionar i decidir a corre cuita. Tot això, amb l'agreujant afegit que vivim una crisi econòmica i social sense precedents recents, i que per tant encara s'ha de filar més prim a l'hora de decidir en què invertim els diners. Per tant, la nostra posició serà la d'emetre un vot contrari en l'aprovació inicial, i a partir d'aquí elaborar un plec d'al·legacions ben treballades i debatudes amb la ciutadania, a fi i efecte d'intentar decidir de la forma més participativa possible la despesa en inversions.

Un cop finalitzi el termini d'exposició pública i d'al·legacions (15 dies a comptar des de aprovació inicial del dia 30 de gener) caldrà tornar a aprovar el pressupost definitivament en un Ple ordinari. I llavors l'Ajuntament haurà d'exposar clarament els comptes la ciutadania en una Audiència Pública, una mesura que va aprovar el Ple a proposta de la CUP sota el lema "Exigim transparència, exercim democràcia".

CiU normalitza la Guàrdia Civil a Girona

2012-01-24T08:30:00.000+01:00

El passat dissabte 21 de gener la Policia Municipal de Girona va organitzar un acte al Teatre Municipal en el qual s'homenatjava a diferents agents que han destacat en la realització del servei. I ves per on un dels guardonats va ser un Tinent General de la Guàrdia Civil, un alt comandament d'aquest cos militaritzat que ha fet mèrits ves a saber en quines tasques.

És realment sorprenent el gir cap a la dreta i cap a postures espanyolistes que el govern de Carles Puigdemont ha fet des que és al govern fa mig any. Pactes amb el PP, assistència a actes de la Guàrdia Civil, condecoracions a un alt comandament d'aquest mateix cos...

No acabo d'entendre la vinculació que té aquest tinent amb Girona i perquè la nostra ciutat ha d'homenatjar a membres d'un cos que durant molts anys ha mostrat una clara hostilitat envers la nostra llengua, terra i cultura. Un cos que ha estat condemnat per tortures, i que va tenir un paper destacat en l'operació Garzón el 1992, en què desenes d'independentistes (entre els quals el regidor del nostre grup municipal a l'Ajuntament de Girona, Carles Bonanventura) van ser detinguts i torturats.

Precisament fa pocs dies un ciutadà català va ser humiliat per la Guàrdia Civil per dur el CAT a la matrícula. Amb aquestes actituds l'únic que fem és normalitzar un cos repressor en terres catalanes, i trair la memòria dels catalans i catalanes que han lluitat durant tantes generacions per la llibertat del nostre poble i la democràcia. Una llibertat que la Guàrdia Civil i d'altres cossos armats de l'estat espanyol sempre ha coartat.

La Vall de St. Daniel: la Girona dels barris pica a la porta

2012-01-23T10:41:00.009+01:00

El riu Galligants és el protagonista principal de la Vall de Sant Daniel. L'ha modelat i estructurat i és a la plaça de Sant Pere on el riu separa el Barri Vell de la vall. Sant Daniel és un poble que fou anexionat a Girona l'any 1963, i els seus habitants s'hi senten molt vinculats. Un indret amb singularitat i un gran patrimoni natural i cultural: la Font del Bisbe, la Font dels Lleons, la Font del Ferro, la plaça dels Músics, el Monestir...

Però el poble també és un focus d'activitat social, i ja sigui a través del CREC, l'Associació de Veïns, etc. hi ha una pila d'activitats que dinamitzen la vall i enforteixen els lligams de la seva gent amb el territori.

Fa anys que entitats i veïns reclamen millores i demandes. Condicionar l'espai del CREC i fer-ne un manteniment més acurat, millorar els accessos a la vall, millorar l'accés a internet i les comunicacions o tenir més cura dels espais d'esbarjo de Sant Daniel, molt utilitzats per usuaris de la resta de la ciutat. Com també condicionar espais d'aparcament per a visitants a la vall per evitar que el bosc i els conreus esdevingui un aparcament desordenat, millorar la senyalització, principalment a les entrades i accessos, etc.

L'Ajuntament ha de ser més actiu i treballar a fons per millorar la qualitat de vida dels habitants d'aquest singular indret, una tasca no exempta de dificultats però imprescindible per a mantenir la cohesió de la ciutadania i relligar els barris i sectors de Girona.

El pacte CiU-PP fa mal a Girona

2012-01-20T08:08:00.003+01:00

Dilluns al Ple de l'Ajuntament de Girona es va tornar a escenificar una entesa tàcita entre el govern de CiU i el grup municipal del PP, que junts sumen la majoria absoluta. Tots dos grups es treuen les castanyes del foc mútuament, en un acord que, personalment, em fa basarda.

I no es tracta d'una qüestió d'interès de partit, sinó d'un problema de ciutat. Al Ple del dilluns, la CUP havia presentat una moció per defensar la sanitat pública, i contra els plans que podrien suposar la introducció de criteris privatitzadors al Trueta i als CAPS de les nostres comarques. La moció va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. I a sobre des de CiU van tenir la poca vergonya de dir, literalment, que "el compromís de CiU amb la sanitat pública catalana està més que acreditat".

Una altra moció que demanava la creació d'una oficina d'intermediació hipotecària a la ciutat també va ser rebutjada amb els vots de CiU i PP. La problemàtica dels desnonaments assetja cada cop més famílies a la nostra ciutat, i la decisió del govern municipal d'oposar-se a la creació d'aquest òrgan és una notícia nefasta per aquells qui dia a dia pateixen per fer efectiu el seu dret a un habitatge digne.

Vivim temps difícils en termes socials i econòmics, i malauradament a l'Ajuntament de Girona hi ha una majoria conservadora que no ens posarà les coses fàcils. Per això és més necessari que mai que sigui la mateixa ciutadania qui expressi el malestar per aquestes actituds i aquests posicionaments de CiU i PP. És imprescindible que des d'entitats socials, associacions de veïns, col·lectius i plataformes polítiques, sindicats, etc., estiguem atents a les decisions i les polítiques que impulsi el govern municipal de CiU, amb el suport del PP. Només fent pressió i essent contundents en la defensa dels nostres drets civils, polítics i socials aconseguirem canviar aquesta dinàmica. Juntes, junts, ens en sortirem!

Breu crònica d'un Ple a l'Ajuntament de Girona: 16 de gener de 2012

2012-01-17T22:37:00.002+01:00

Ahir el Ple va començar a les 9 del vespre, una hora més tard de l'habitual i va ser per raons d'agenda d'alguns membres del consistori. El Ple va durar unes tres hores. La primera part es va dedicar a informar de diferents temàtiques gestionades des d'Alcaldia i altres qüestions urbanístiques, així com modificacions d'estatuts del Patronat del Call i de l'Escola de Música o el nomenament d'una nova plaça a la ciutat, dedicada a en Josep Maria Lidón.

La segona part es va dedicar a les mocions. De les dues presentades per la via ordinària, cap va ser aprovada. La de la CUP en defensa de la sanitat pública va ser tombada pel tàndem PP-CiU, que mica en mica es va reforçant i consolidant. La segona moció, presentada per ICV-EUiA i que perseguia crear una oficina d'intermediació bancària, tampoc va prosperar, per cortesia del mateix binomi dretà. La CUP va presentar una segona moció d'urgència, arran del traspàs recent del franquista i president honorífic del PP Manuel Fraga. La moció no va ser admesa a tràmit i, per tant, no va poder ni debatre's. Una vegada més l'aliança entre les forces de dretes representades al Ple es va imposar per tretze vots. I en aquest cas el PSC es va abstenir i només vam tenir el suport d'ICV-EUiA.

La tercera part va ser el torn dels precs i preguntes, que va estar principalment centrat en temàtiques de ciutat. Problemàtiques en barris i indrets de la ciutat, les obres del TAV a Sant Narcís, qüestions ambientals... van ocupar durant una hora a tots els regidors i regidores.

El Ple va acabar passades les 12 de la nit i me'n vaig anar cap a casa amb la sensació que la feina a fer és inacabable. Plovia i mentre caminava sota el paraigües a l'alçada de la pujada de Sant Domènec anava comptant les coses que queden pendents. Em vaig trasbalsar un pèl perquè realment hi ha tanta feina a fer que no la podem abastar tota. Demà serà un altre dia!, em vaig dir.

Avui, roda de premsa i moció sobre la mort de Fraga

2012-01-16T14:28:00.003+01:00

Avui ha mort Manuel Fraga, un dels darrers alts càrrecs del franquisme que queden vius. Com el dictador, ha mort al llit i sense ser condemnat per les seves responsabilitats en el règim feixista de Franco. Davant l'allau d'elogis i la manipulació de la versió oficial, des de la CUP creiem que cal recordar el passat franquista d'aquest polític espanyol, i la seva responsabilitat en la repressió i les darreres condemnes a mort del franquisme.

És per això que hem presentat una moció d'urgència per al Ple municipal d'avui, en què es denuncia el fet que Fraga i la resta d'alts càrrecs del franquisme estiguin acabant els seus dies de manera impune i sense ser jutjats ni condemnats per les atrocitats que van cometre. La moció també demana que la Fiscalia General de l'Estat procedeixi "de forma immediata i amb caràcter prioritari a la persecució davant els Jutjats i Tribunals pertinents de totes aquelles persones que van ocupar càrrecs de responsabilitat durant el franquisme".

Presentarem la iniciativa en una roda de premsa avui mateix, a 2/4 de 9 del vespre davant de l'Ajuntament de Girona, a la plaça del Vi. Us animem a venir-hi per donar-nos suport! Per la memòria i la dignitat: prou impunitat als franquistes!

Avui a les 9 del vespre, Ple a la plaça del Vi

2012-01-16T08:33:00.002+01:00

Avui hi ha Ple a la plaça del Vi. Serà a les 9 del vespre, un canvi d'hora excepcional (normalment comencen a les 8) motivat per un enrenou d'incompatibilitats horàries entre regidors. Servidor haurà de tirar avui de cangurs perquè la família s'ha de cuidar, i mentre jo estigui allà discutint i debatent els meus fills preguntaran al cangur, "on és el pare?"

Avui la CUP presenta una moció per la defensa de la sanitat pública i de qualitat a Girona, una moció que vol preservar el sistema de salut pública i en la qual es demana un gest per a garantir una sanitat i sistema públic de salut, universal, de qualitat i en què el que compti sigui el benestar de la ciutadania i no les butxaques d'alguns dirigents i accionistes privats.

Un altre grup municipal, ICV-EUiA, portarà al Ple una moció per a crear una oficina d'intermediació hipotecària, una derivada de la moció que vam presentar nosaltres fa uns mesos a petició d'un col·lectiu que treballa contra els desnonaments i en defensa de l'habitatge. La nostra posició serà en la línia de reclamar aquesta oficina d'intermediació, tot i que creiem que pel que fa al dret a l'habitatge s'ha de començar ja a plantar cara als delinqüents que han propiciat l'actual situació. Animen a tothom a donar suport a la PAH (Plataforma d'Afectats per les Hipoteques), un vertader moviment social que treballa i es mobilitza per defensar a les persones afectades per hipoteques injustes.

Portarem al Ple una llarga llista de preguntes sobre temes de ciutat. I us animen a tots i totes a participar al Ple, a assistir-hi i ben aviat esperem que a intervenir-hi. L'equip de govern ens ha presentat un informe per modificar el ROM i facilitar així la intervenció pública de ciutadans i entitats.

Ens veiem al Ple i a la plaça, doncs!

Davant la repressió sindical, solidaritzem-nos i fem un gest

2012-01-14T16:05:00.001+01:00

Als equipaments de titularitat municipal de la ciutat hi treballen moltes dones fent tasques de neteja. Una tasca poc valorada socialment i de vegades força dura. Aquest sector està fortament feminitzat i en aquests moments l'Ajuntament té externalitzat aquest servei a través de concursos públics concedits a empreses. EULEN és una de les empreses que fa el servei, una entitat que no dubta a reprimir sindicalment a les seves empleades amb la finalitat de posar-los la por al cos i endur-se'n les condicions laborals. L'objectiu no és cap altre que ampliar els marges de benefici i disposar d'una massa laboral submisa i obedient.

El cas és que recentment aquesta empresa ha iniciat un procés de sanció a diferents treballadors, ha acomiadat a la treballadora Ana Pozo i s'ha dedicat a retallar hores en diferents dependències municipals. Una pràctica, la de la intimidació patronal, molt antiga i eficaç, i que els càrrecs electes no hauríem de permetre de cap de les maneres. Cal trobar una solució a curt termini, és a dir, readmetre la treballadora acomiada, retirar la sanció i replantejar la retallada d'hores. Tot això amb el benentès que a llarg termini cal explorar noves formules de gestió i realització de les tasques de neteja, com ara crear una cooperativa de serveis o remunicipalitzar el servei, amb la finalitat d'optimitzar la qualitat del servei, garantir drets laborals i socials i crear i generar riquesa al propi territori.

Els episodis de repressió sindical i laboral generen reacció, mobilització i solidaritat, és per això que la CUP dóna suport al 100% a les treballadores afectades, secunda les convocatòries, participa de la campanya i portarà al proper Ple de dilluns 16 de gener aquest cas en forma de prec i/o pregunta.

4.500€ per dir 'no' al racisme

2012-01-13T08:55:00.002+01:00

El passat 27 d'agost, el líder del partit racista Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, havia anunciat que visitaria Salt, per fer-hi un acte de tipus xenòfob. Com a resposta, es va organitzar una marxa per la convivència i la cohesió, i en contra del racisme, que va sortir de Girona i va acabar a Salt mateix. Jo mateix vaig participar-hi, per mostrar el rebuig a aquest partit feixista, que sembra l'odi i el conflicte als nostres barris, viles i ciutats, en aquest cas a Salt.

Setmanes després, el Departament d'Interior va obrir un expedient sancionador contra dues persones, acusades de ser les organitzadores de l'acte. Se'ls demana 4.500€ de multa. Les raons de la sanció són tan poc sòlides i arbitràries com malintencionades. Concretament se'ls sanciona per no haver comunicat la convocatòria de la manifestació i haver generat greus alteracions al trànsit, dos arguments més que qüestionables i que, en qualsevol cas no justifiquen una sanció de milers d'euros.

En definitiva, el Departament d'Interior ha sancionat amb 4.500€ dues persones per manifestar-se per la cohesió social i contra el racisme en un acte que no va generar cap tipus d'incident. Les autoritats de qualsevol país que es vulgui democràtic han de fer pinya i establir vincles de complicitat amb totes aquelles iniciatives ciutadanes encaminades a promoure la cohesió social i la convivència i aïllar el racisme i la xenofòbia, i no pas criminalitzar-les i perseguir-les.

S'ha engegat una campanya per demanar que es retirin els dos expedients sancionadors a les persones acusades per aquest cas. Podeu accedir-hi a través d'aquesta adreça: http://peldretamanifestarnos.org/ Des de la CUP de Girona hi donem tot el suport, i us animem a participar en la manifestació que s'ha convocat el pròxim dissabte 21 de gener a les 6 de la tarda a la plaça Catalunya de Girona.

Devesa-Güell: la Girona dels barris pica a la porta

2012-01-12T08:45:00.000+01:00

Habitualment els partits polítics fan reunions amb entitats i col·lectius de tota mena en període pre-electoral i malauradament acostumen a desentre-se'n un cop passades les eleccions. Una dinàmica que ni jo ni la CUP compartim perquè considerem que és un greu error centrar-ho tot només en períodes electorals. Sigui com sigui, els barris gironins bullen d'activitat i la llista de demandes acumulades és gruixuda. La nostra obligació és escoltar i intentar solucionar problemes.

El barri de la Devesa-Güell ha experimentat un important creixement en pocs anys i ha esdevingut una nova centralitat per a la ciutat, un espai de referència que pivota al voltant de dues grans icones: la Devesa i el vial del tren, que en marquen els límits i en dibuixen la fesomia.

Una activa associació de veïns, un variat teixit associatiu, un comerç dinàmic i una pila d'activitats imprimeixen caràcter i identitat al barri, quecom la resta de barris gironins, té una bona pila de demandes i reivindicacions.

D'aquestes necessitats i demandes en destacaria especialment dues: posar a disposició de l'Associació de Veïns un local social per reunir-se, i posar fil a l'agulla al tema la Devesa, un parc urbà singular que necessita atencions de forma gairebé urgent.

Descartar la construcció d'un pavelló al seu interior ha estat un primer pasm i dotar l'espai d'un Pla Especial de Gestió en serà el segon. Però correm el risc de quedar ancorats en aquest pas, i mentre no es desenvolupa legalment aquesta figura jurídica ens podem trobar amb una progressiva degradació de l'espai.

Em constra que el nou govern està fent passes per millorar la Devesa però crec que aquest patrimoni tan singular ho és de tothom, i per tant ens correspon a tots els gironins i gironines aportar el màxim per tal que la nostra Devesa sigui un motiu d'orgull, ja que ara mateix no ho és al 100%.

L'AV reclama entre d'altres coses que es prohibeixi l'accés del trànsit rodat a l'interior del parc, que s'aclareixi el futur de la Fira de Girona i de la ubicació del Mercat Setmanal, que es millori la mobilitat i es pacifiqui el trànsit en determinats punts del barri, com per exemple a les places Miquel de Palol i Prudènci Bertrana o bé a la Ronda Ferran Puig.... Demandes totes elles que mereixen ser escoltades, valorades i en la mesura del possible executades.

Junta de portaveus 4/01/2012

2012-01-10T08:17:00.000+01:00

La Junta de Portaveus es va celebrar amb l'absència de dos portaveus, que no van poder-hi assistir. Comencem a les 7 del vespre, es tracten diferents temes i es comenta de manera informal l'èxit de la campanya "Girona 10", que segons l'equip de govern ha situat Girona al mapa en termes de promoció.

Es valora que la iniciativa ha estat un èxit i que la idea ha sorgit del sector. També es parla de la situació de la neteja a la ciutat, i que en les properes setmanes o mesos es començarà a desplegar el nou contracte de neteja. Expresso algunes opinions en aquest sentit i es genera un cert debat sobre aquest tema.

L'Alcalde explica que aviat entrarà en servei un nou sistema d'administració electrònica, que ajudarà a l'Ajuntament a ser més eficaç, àgil i transparent. Ja s'informarà amb detall de la iniciativa.

Al meu torn, exposo alguns temes de ciutat:

Proposo crear una comissió de treball per anar definint amb el més ampli consens possible un projecte de rehabilitació per l'antic Cinema Modern, que fou també un Ateneu popular amb anterioritat.
Apel·lo a tots els grups municipals a demanar una visita amb el nou ministre de Foment per parlar de les incògnites ferroviàries que hi ha a la ciutat.
Pregunto en quina fase està el nou contracte de neteja de la ciutat.
Finalment proposo la celebració d'una jornada tècnica sobre residus, per analitzar la situació actual dels residus a la ciutat i per implantar sistemes més eficients per a la prevenció, reducció i tractament de residus.

La Junta finalitza passades les 8, i els i les portaveus ens haurem de tornar a trobar abans del proper Ple ordinari, que serà el 16 de gener a les 9 del vespre. La setmana del 9 al 14 serà intensa perquè hi haurà varies comissions informatives i en breu també hi haurà el Ple extraordinari per aprovar el pressupost 2012.

Esclaus i víctimes de la carretera

2012-01-09T13:42:00.000+01:00

A les comarques gironines tan sols un 20% dels desplaçaments es fan amb transport públic, i d'aquest percentatge la majoria són moviments interurbans en el marc de l'àrea metropolitana de Girona. Pel que fa a la mobilitat interurbana en l'àmbit de les comarques gironines tan sols un 8% dels residents fan servir algun transport col•lectiu.

Amb aquestes dades és fàcil extreure'n conclusions: la irracional i insostenible dictadura del cotxe privat és dominant en aquest territori, i la cosa ja ve de lluny i tot apunta a que el model es perpetuarà en el temps, si no empitjora. En efecte, el transport públic ha experimentat pujades de preu importants (del 12% en alguns casos), un augment que si s'afegeix a les retallades de sou i a les pujades indiscriminades d'impostos tindrà un efecte col·lateral en termes de mobilitat: s'expulsarà més gent cap a la carretera i cap a l'agressiu i insostenible domini del vehicle privat. Un model que consumeix territori, recursos, que crea sorolls, accidents, contaminació, emissions de CO2, i ineficiència en tots els sentits.

Les causes d’aquest model tan malgirbat i poc competitiu son moltes: polítiques de mobilitat que han primat el transport individual, manca de planificació a anys vista, concessions a la indústria del petroli, irresponsabilitat governamental... Però també hi ha hagut causes de tipus sociològic. Les dinàmiques del passat pesen molt i el cotxe ha representat durant dècades un mitjà per presumir d'un determinat status. Encara recordo els anuncis de les marques, que per captar clients feien grans campanyes publicitàries basades en la ostentació, la velocitat, la potència... el poder! En fi, dinàmiques ridícules que han provocat l'articulació d'aquest catastròfic i ineficient model de mobilitat.

El transport públic és estratègic en una societat democràtica, sana i equilibrada. Tant com la sanitat o l'educació. Una xarxa de transport públic eficient, mallada, intermodal i ben articulada estructura el territori, imprimeix eficiència, democratitza l'accessibilitat, redueix emissions de CO2. I també incrementa la competitivitat de les empreses, ja que redueix costos de transport, fomenta l'intercanvi entre territoris i a més garanteix el dret a la mobilitat de la població. En canvi l'actual model basat en la carretera i el cotxe té un excés d'externalitats negatives inassumibles en l'actual època de transició postindustrial, caracteritzada pels elevats preus del petroli i el canvi climàtic.

Malauradament no veig massa preocupació pel tema ni en els diferents nivells governamentals, ni en el món econòmic ni en l'àmbit de la societat civil... Caldrà continuar treballant per capgirar aquesta dinàmica!

Una altra víctima del patriarcat

2012-01-03T22:12:00.002+01:00

Tot just començat el 2012 ja hi ha hagut a Girona la primera víctima de la violència masclista. Un cas derivat directament del patriarcat, una sistema malauradament molt arrelat encara a la nostra societat i arreu del món, per bé que és innegable que en l'àmbit europeu i català els avenços que s'han aconseguit per combatre'l són palpables.

Amb tot, a Girona, al carrer Montseny de Santa Eugènia es va produir un fet lamentable i tràgic que va acabar amb la vida de la Natalia Platikhina i del seu company. Un nou episodi de violència masclista i de gènere, una plaga social que cada any es cobra víctimes mortals arreu dels Països Catalans i del món.

S'han fet avenços i s'han invertit esforços, recursos i diners en estructurar espais i mecanismes de prevenció i sensibilització, així com atenció directe a víctimes de la violència masclista, però queda molta feina a fer encara. Cal seguir invertint recursos, temps i esforços en educació a fi i efecte de garantir el dret de les dones a viure sense violència ni imposicions de cap mena. Per això cal treballar amb les noves generacions per tal de transmetre'ls uns valors que facin front a la plaga del masclisme i als valors violents que projecta. Si volem construir un país lliure, una societat lliure, només podrem fer-ho a partir del respecte mutu i la igualtat de drets entre sexes.

Malauradament la crisi econòmica i social que vivim reforça encara més la desigualtat i genera situacions extremes més complexes i difícils de gestionar. Per això és imprescindible no baixar la guàrdia i d'una banda cal reforçar serveis com ara el Servei d'Atenció a les Dones o la Comissió Ciutat i Igualtat, àmbits municipals que esdevenen eines útils per lluitar contra la violència masclista. I d'altra banda cal mantenir la mobilització permanent i la denúncia com a instruments de defensa enfront de les injustícies generades per un sistema patriarcal i capitalista que ha incorporat estructuralment els valors masclistes.

Ara, més que mai, cal seguir treballant per remoure els valors i els models que perpetuen els estereotips sexistes i fan possible la violència masclista. Per això, cal seguir invertint esforços en l’ajuda a les víctimes i als seus fills, per la prevenció i la sensibilització social, i fer de l’educació l’eina bàsica per abocar les generacions futures a viure en un món on les relacions entre uns i altres estiguin lliures de discriminació i violència.

2012 arrenca! Bon any a tothom

2012-01-01T20:51:00.004+01:00

Havent superat ja el solstici d'hivern i el Nadal acabem d'entrar de ple a l'any 2012, una anyada que s'entreveu complicada, no només als Països Catalans i a Girona sinó a nivell mundial. L'anomenada crisi sacseja continents sencers i deixa en un segon terme problemàtiques no pas menys complexes que ja fa anys i panys que arrosseguem. Podríem fer un llistat de mals auguris i de greuges, però tampoc cal deixar-se arrossegar per un pessimisme latent que ho ennegreixi tot.

Malgrat que soni a tòpic també és bo encarar l'any nou amb dosis d'entusiasme, energia positiva, esperança i ànim de lluita i perseverança. Probablement el 2012 també ens donarà motius d'alegria. Què carai!; algun, si més no!

Avui fa sis mesos que un servidor i els meus dos companys de grup municipal ens vam estrenar en això d'exercir de regidor. Sis mesos intensos, farcits d'aprenentatge i de sorpreses, sis mesos de veure la "bèstia" per dintre, d'intringulis, mogudes. Realment la política institucional té molta part podrida, quan la veus per dins.

Amb tot, res ens farà perdre el nord. La lluita continua, i el combat per la igualtat, la llibertat i la justícia social el farem des de molts fronts. Continuarem sent les "bèsties" incòmodes, el flagell que els canta les veritats. Bon any, i bones lluites a tothom!

S'aproven les ordenances fiscals a l'Ajuntament de Girona pel proper any 2012

2011-12-26T19:01:00.001+01:00

El passat dijous 23 de desembre a 2/4 de 2 del migdia es va celebrar una Sessió Plenària a l'Ajuntament per a debatre i aprovar amb caràcter definitiu les Ordenances Fiscals per a l'any 2012. El govern de CiU havia presentat una proposta inicial a l'octubre i des de llavors hi ha hagut un període per a presentar esmenes, i un període per a negociar la proposta definitiva.

La CUP va presentar una bateria de més de 20 esmenes, basades en implementar criteris de progressivitat a les ordenances i en garantir el dret de les entitats a desenvolupar la seva activitat sense gravar-les amb taxes des del nostre punt de vista innecessàries.

Finalment algunes esmenes van ser acceptades, com ara augmentar la taxa a les entitats bancàries que disposen de caixers automàtics a la via pública, reduir la nova taxa per a casaments o la gratuïtat per a aturats que vulguin llogar una parcel·la a les Hortes de Santa Eugènia; d'altres de més agoserades van ser desestimades, com per exemple elaborar un reglament que permeti posar més pisos buits al mercat de lloguer o fer una revisió cadastral que ens permeti aplicar de forma més progressiva i justa l'IBI, un dels impostos que procuren més ingressos als municipis.

Finalment el govern de CiU ha decidit aplicar una exempció a les entitats registrades pel que fa a la taxa d'ús de l'espai públic, una polèmica taxa que la CUP considera molt perillosa perquè pot suposar un precedent a l'hora de limitar la possibilitat de celebrar actes i mobilitzacions al carrer. Una sospita que es confirmà quan la portaveu del PP, Concepció Veray assentia repetidament amb el cap mentre jo preguntava si amb aquesta taxa es podria fer pagar a col·lectius com els indignats per fer ús de l'espai públic. La taxa exempta a les entitats registrades, però, deixa la porta oberta a cobrar una quantitat a aquells col·lectius no registrats o de fora de Girona que vulguin celebrar actes al carrer. Segurament se'n continuarà parlant.

Conductors perillosos i vianants en perill a Girona 2

2011-12-21T10:22:00.001+01:00

La mobilitat en vehicle genera una sèrie d'efectes col·laterals negatius que cal estudiar i analitzar amb molta cura. No és aquest l'objecte d'aquest article que ara enceto, no, això ho deixarem per més endavant. Em limitaré ara només a assenyalar un problema que hi ha al voltant d'uns equipaments que hi ha a la zona de Girona 2, uns problemes de seguretat viària i qualitat de vida.

A l'escola Marta Mata i a d'altres equipaments de la zona hi ha un seguit d'usuaris preocupats per les altes velocitats dels cotxes que circulen per Lluís Pericot, que arriben a doblar la màxima velocitat permesa, 40 quilòmetres hora. Aquest és un problema que tenim a molts centres escolars de la ciutat, però que en aquest cas és especialment intens atesa l'elevada velocitat dels cotxes i el creixent perill per a la seguretat de les persones.

La rotonda que distribueix el trànsit entre els carrers Reggio Emilia, Lluís Pericot i Riu Freser és força perillosa perquè hi ha poca visibilitat, i els vianants que travessen el carrer Reggio Emilia no disposen de prou seguretat. Caldria fer-hi alguna actuació per a disminuir la velocitat dels vehicles (el disc de limitació de velocitat a 40 és insuficient). És una demanada dels centres escolars del sector i de molts ciutadans usuaris dels serveis que hi ha a la zona.

Donació de sang a Girona

2011-12-20T13:04:00.001+01:00

Demà dimecres 21 de desembre hi haurà a Girona una marató de donació de sang, una iniciativa que intentarà omplir fins a 500 bosses de sang. Segons publica avui el diari El Punt-Avui, en els darrers 34 anys l'increment del nombre de donacions de sang ha estat continuat a les comarques gironines malgrat que aquest 2011 s'ha enregistrat una lleu davallada.

La marató de sang es durà a terme de les 10 del matí fins les 9 del vespre de manera ininterrompuda a la sala Carles Rahola de l'edifici de la Generalitat de Catalunya, i uns dels objectius de la iniciativa és sensibilitzar sobre la necessitat de prendre el costum de donar sang i, sobretot, captar nous donants.

Estic convençut que la societat gironina respondrà positivament i massiva a aquesta iniciativa solidària. Per poder-hi participar només cal tenir més de 18 anys i pesar més de 50 quilos.

Contundència policial a la UdG

2011-12-16T22:42:00.002+01:00

Avui, en el marc del vintè aniversari de la creació de la UdG, diferents autoritats de la ciutat han participat en els actes oficials organitzats en motiu d'aquesta efemèride, que han comptat amb la presència del president de la Generalitat Artur Mas.

A 2/4 de 12 hi havia convocada una concentració per protestar per la política de retallades, tant a la universitat com en d'altres àmbits. És una pràctica que la política de retallades ha convertit en habitual. Unes retallades motivades per les exigències dels mercats i dels capitostos europeus, que volen reduir el dèficit públic i fer quadrar els comptes públics, diuen.

I és en el marc d'aquesta crisi social (atur, fam, precarietat, retallades en sanitat i educació, en salaris, ràpida degradació dels drets socials, polarització social...) que les classes populars s'indignen i responen amb mobilitzacions gairebé contínues. Avui a la plaça Sant Domènec he pogut copsar una vegada més la impotència de la ciutadania davant dels poderosos, que actuen amb mà de ferro quan cal silenciar la discrepància. Una discrepància que la "democràcia" de vidre (per allò de la fragilitat) en què vivim no accepta. El discurs dominant, el pensament únic, la veritat oficial, és el que predomina i els ciutadans hem d'estar ben callats i acceptar el que ens imposen els mercats.

I aquí és on les forces d'ordre comandades per un cos de Mossos d'Esquadra al servei dels poderosos avui han tornat a ensenyar la seva cara més antidemocràtica i radical, fotent cops de porra a tort i dret, com en els millors temps del franquisme. Una policia catalana al servei del capital, de l'estat espanyol i dels poderosos. Trist, molt trist, que el que hauria d'haver estat una efemèride ciutadana s'hagi convertit en una passarel·la de patums, càrrecs i policies que estomaquen als joves estudiants i al personal de la universitat. Una contundència inusitada que ens recorda temps que crèiem passats, però que els fets s'encarreguen de demostrar que són ben actuals.

Sant Narcís: la Girona dels barris pica a la porta

2011-12-15T12:57:00.000+01:00

El barri de Sant Narcís és dels més actius, dinàmics i vius de la ciutat, amb un teixit associatiu potent que es mobilitza, s'autoorganitza i que contribueix a enfortir la cohesió social. Una cohesió que en termes globals està amenaçada per l'erosió de l'Estat de Benestar, la política de retallades i la reestructuració del capitalisme a escala global.

Probablement determinades coses se'ns escapen, però com a ciutadans electes que som tenim l'obligació de treballar per millorar les coses a petita escala; humana, que m'agrada dir-ne. Petites grans coses que s'han de solucionar a fi i efecte de millorar la qualitat de vida . De vegades no és senzill solucionar coses però em sembla just que la gent que viu en un territori, que és qui millor el coneix, reclami i reivindiqui solucions.

A continuació enumero una llista de temes pendents a Sant Narcís. Mica en mica ho estic canalitzant via bústia d'avisos i poc a pocm anirem fent un seguiment dels temes. M'agradaria poder dir que se solucionarà, però no sóc ningú per fer això, i només puc assegurar que hi estaré a sobre.

1.- Plaça Assumpció en estat lamentable i poc il·luminada
2.- Comptessa Ermessenda: Indret totalment desaprofitat. Cal una actuació global
3.- De les 22 parades de bus, només 3 tenen marquesina
4.- Problema viari a Avinguda Sant Narcís entre hisenda i tresoreria: els carrils passen de 2 a 2 i mig, després 3, després a 2…
5.- Falta il·luminació a molts carrers del barri i hi ha problemas de sanejament (contenidors)
6.- Manteniment i neteja d’embornals. A més de carrers I voreres malmeses, jardineres als carrers poc cuidades I plenes de fang (Avinguda St Narcís zona davant Bar Tasqueta i altres)
7.- A l’Avinguda Sant Narcís, per creurar carrer entre Flotilandia I Hisenda no hi ha vorera
8.- Accés a la Plaça Assumpció des de Passeig d’Olot tancat. S’ha d’obrir
9.- En diferents zones del barri es fa la recollida de vidre entre les 6 i un quart de 7 del matí Massa d’hora per a tant de soroll
10.- Retorn del Centre Obert Juvenil al centre del barri i no a l’Estació Espai Jove

Un Ple intens i productiu

2011-12-13T23:25:00.002+01:00

Ahir, dilluns 12 de desembre es va celebrar una sessió Plenària a l'Ajuntament de Girona. I una vegada més un representant del teixit associatiu, un ciutadà, no va poder expressar-se lliurement al Ple i adreçar-se obertament als regidors i regidores. El ROM continua impedint exercir aquest dret i la participació no es pot desenvolupar plenament: haurem de continuar-hi insistint. Continuem confiant en la paraula donada per l'alcalde, tot i que la nostra paciència no és il·limitada.

IC-V i el canvi climàtic

Ahir es van aprovar mocions i propostes importants al Ple. El grup municipal d'ICV-EUiA en va presentar una per combatre el canvi climàtic i concretar mesures que ens ajudin a reduir les emissions de CO2 i avançar cap a una reducció del 20% en l'horitzó de l'any 2020. La moció es va aprovar per unanimitat, i ho celebro, perquè el combat contra el canvi climàtic ha de ser una prioritat estratègica de país, de ciutat i a nivell internacional.

Les mocions que el PSC va retirar

EL PSC portava dues mocions, una per fer el centre cívic al Modern i una altra per promoure les noves tecnologies a l'Ajuntament i regular-ne l'ús. Va enretirar les dues mocions i va emplaçar la CUP a enretirar la que presentava pel Modern i el Centre Cívic.

Les mocions de la CUP

La primera de les mocions que presentàvem era la del Modern, una proposta de consens que intentava aglutinar i les diferents propostes que s'havien fet pel que fa a la rehabilitació de l'edifici del Modern i la construcció del Centre Cívic al Barri Vell. El govern municipal va fer recentment públic un document en què exposava els seus projectes per a rehabilitar el Modern i proposava de fer el centre cívic del Barri Vell a les Voltes d'en Rosés.

La CUP proposava a la moció obrir un procés de diàleg que incorporés els grups municipals, les entitats i la ciutadania amb la finalitat d'apropar al màxim les diferents posicions i prendre una decisió. Probablement tots tenim punts de vista diferents en aquest afer de gran importància i per això hem obert un diàleg amb diferents col·lectius per escoltar i copsar opinions i punts de vista. I fidels a aquest plantejament hem presentat la moció, conscients de la complexitat de la qüestió i amb voluntat d'arribar a acords de ciutat.

El PSC i ICV-EUiA ens diuen que no hem actuat correctament. Concretament, Iniciativa ens diu que aposta per fer el centre cívic al Modern, i PSC ens diu entre d'altres coses que potser hauria calgut crear una comissió de treball per definir el projecte. Responem que estem d'acord en crear una comissió i que creiem que la nostra moció és oberta i que l'esperit que la sustenta és el diàleg, l'acord i la bona voluntat. Finalment es palesa la discrepància, legítima i lògica. Més endavant farem públiques les nostres propostes tant per aquest tema com pel que fa al model cultural vigent a Girona, elitista i poc popular. La moció té els vots de CiU i la CUP, les abstencions d'ICV-EUiA i el PP, i els vots en contra del PSC

La segona moció que vam presentar va ser per demanar que l'Ajuntament de Girona s'adhereixi a l'Associació de Municipis per la Independència. Quan em va tocar exercir ús de la paraula vaig proferir unes paraules que no van agradar a la portaveu del PP, i va demanar a l'Alcalde que s'expulsés als 3 regidors de la CUP. Concepció Veray em va dir que per quina raó no li tenia respecte. Vull deixar constància que per principis ètics molt profunds jo sempre tinc respecte per tothom, malgrat que aquest tothom pugui esdevenir el meu enemic o adversari ideològic, cal respectar totes les persones, siguin qui sigui. Però el respecte no implica haver de callar o coartar la llibertat d'expressió. Considero que el PP no és un partit plenament democràtic per vàries raons, i tinc dret a expressar-ho públicament en el marc d'un Ple. Almenys és el que jo penso.

Preguntes i precs

Els diferents grups municipals fan una bateria de preguntes, nosaltres en fem 7-8 però només en resumiré una. Preguntem al govern si té constància dels greus fets que han patit un grup de treballadores netejadores en un centre escolar de l'Ajuntament. Hi ha hagut un cas de repressió sindical i un col·lectiu de dones ha estat assetjat per l'empresa EULEN, en un exercici antidemocràtic d'abús de poder. Preguntem a l'equip de govern si pensa fer quelcom al respecte i manifestem que donem suport plenament les reivindicacions d'aquest col·lectiu de dones, alhora que notifiquem que donarem suport a les mobilitzacions que puguin emprendre. No pensem tolerar abusos dels sectors poderosos envers els més febles i en aquests temps durs de crisi i d'abusos patronals ens posarem al costat dels nostres, de les classes populars, com hem fet sempre.

Girona, municipi independentista!

2011-12-11T17:59:00.001+01:00

Dilluns 12 de desembre, la CUP presentarà una moció amb la finalitat que la nostra ciutat, el nostre municipi, s'adhereixi a l'Associació de Municipis per la Independència, una iniciativa que ratlla ja els 120 municipis. Som conscients del pes polític, social, econòmic i estratègic de Girona, i per això és tan important fer un pas més que reforci el rol independentista de la nostra ciutat.

La ciutat dels quatre rius té un paper destacat en el procés d'alliberament nacional que ja s'ha engegat als Països Catalans, i demà dilluns 12 de desembre tenim l'oportunitat de plasmar aquest rol, aquest paper, en un nou mecanisme que ens ha de reforçar com a poble: una pila de municipis articulats en una associació que vol promoure un referèndum nacional.

La CUP, l'esquerra independentista, sempre ha plantat cara a l'espanyolisme, i la història recent del nostre poble n'és farcit d'exemples. Durant la llarga nit de la dictadura franquista nombrosos nuclis de l'esquerra independentista s'organitzaren per fer front a l'ofensiva feixista fins que la transició va derivar en una falsa democràcia, que va servir per parir personatges sinistres com José María Aznar, valedor d'una majoria absoluta neofranquista que va orquestrar una cruenta ofensiva contra el poble català.

Avui, 15 anys més tard que l'aprenent de führer, José María Aznar, arribés al poder, ens trobem que una nova majoria absoluta dels neofranquistes ha arribat a la Moncloa, i és fàcil preveure noves imposicions contra la nostra identitat, cultura, llengua i terra. Doncs aquí ens tenen; passant a l'acció i disposats a fer noves passes endavant. Que visquin els Països Catalans, i visca la terra lliure!

Airejant la informació de l'Ajuntament

2011-12-08T10:04:00.000+01:00

Aquesta setmana (que va començar dilluns 5 de desembre) he assistit a 4 Comissions Informatives i a 1 Junta de Portaveus. A continuació en faig un resum:

Comissió informativa de ciutadania

El regidor de Mobilitat i Via Pública Joan Alcalà informa de diversos temes. Primer, aclareix dubtes sobre l'aparcament al voltant del nou equipament cultural de la Marfà. Pregunto si hi ha previst convertir les Hortes en un aparcament i ho desmenteix. Aclareix que hi haurà dificultats pressupostàries per a desplegar noves estacions de Girocleta i que caldrà potenciar la informació del servei de bus per arribar a la Marfà un cop s'obri.

Informa sobre els aparcaments de Sant Narcís, les Pedreres i Pedret. Es preveu que més endavant entri en un funcionament un sistema de zona verda que tindrà una tarifa escalada. 1,5 euros a la setmana per veïns; 0,55 eurus/hora per a residents a la ciutat; i 1 euro per a veïns de fora de Girona i fins a 6 hores. S'estudia implementar el sistema a les Pedreres, Sant Narcís i Pedret. Caldrà que el govern difongui bé aquesta mesura i que compti amb el suport del veïnat.

Esmenta que a Sant Narcís s'ha traslladat la proposta i que s'està esperant una resposta per part dels veïns. Informa també que s'està estudiant modificar la línia 5 del Bus per tal de perllongar-la al cantó de Domeny i de reformular-la a St Narcís, amb la finalitat de poder viatjar fins a l'institut sense haver de passar pel centre.

Per la seva banda, Jordi Fàbrega, Tinent d'Alcalde i regidor de Sostenibilitat i Projecte Ferroviari, explica que enguany Aigües de Girona, Salt i Sarrià ha fet una proposta de pujada tarifària del 6,82%. Explica també el projecte de reforma de la Font del Ferro i que es plantarà un avet viu a la plaça Constitució. També que s'està estudiant com fer més eficient la font de la plaça dels Països Catalans, que té una despesa corrent de 3000 euros en electricitat, resultant de la il·luminació nocturna i de la bomba d'aigua que bombeja contínuament l'aigua.

Comissió informativa d'Alcaldia

L'Alcalde informa de diversos temes. La Marfà té un problema d'insonorització amb els bucs d'assaig que hauran d'entrar properament en servei i caldrà fer gestions per a resoldre-ho. Hi ha d'altres problemes d'insonorització amb la calefacció i l'aire condicionat que també caldrà resoldre abans no entri en servei en breu la nova biblioteca.

L'Alcalde presenta una proposta en format esborrany per a rehabilitar l'antic cinema Modern, que posa a disposició dels grups municipals per a iniciar un procés de diàleg que permeti iniciar un projecte de rehabilitació de l'espai. La CUP agraeix que es comenci a clarificar el tema i presentarà una moció al Ple del dilluns 12 per proposar un consens envers el tema del centre cívic al Barri Vell i la rehabilitació del Modern. Joan Olòriz d'ICV-EUiA pregunta detalls sobre el pressupost del projecte, i Pia Bosch del PSC pregunta si la proposta de CIU recollida al document està justificada en termes culturals.

Comissió informativa d'Hisenda

La regidora Maria Àngels Planas diu que caldrà fer un Ple extraordinari per tal d'aprovar les Ordenances Fiscals, i que aquest serà probablement el dia 23 de desembre al migdia. Explica que el pressupost municipal es prorrogarà amb tota probabilitat fins al gener de 2012, atès que d'altres ciutats grans de Catalunya ho estan fent. Hi ha moltes incògnites i tot sembla aconsellar aquests prorrogació. No se sap si el límit d'endeutament serà del 75% o més.

Comissió Informativa de Promoció i Ocupació

El tècnic Pep Solà explica que en breu entrarà en vigor una suspensió de llicències urbanístiques a la Devesa de Girona, fruit de l'acord unànime del darrer Ple que va proposar la redacció d'un Pla Especial. Caldrà fixar uns objectius que gestionin la Devesa i que desenvolupi el Pla Especial.

Junta de Portaveus

S'ha celebrat aquest dimecres 7 de desembre i s'han repassat les mocions que en principi aniran a aquest Ple. Per part de la CUP hi ha dues mocions i una proposta de declaració institucional. Una moció sobre el Modern, una altre sobre l'Associació de Municipis per la Independència i una proposta de declaració institucional sobre la fibromiàlgia.

La Constitució m'ha impedit accedir a la casa del poble

2011-12-07T00:48:00.001+01:00

Aquest dimarts 6 de desembre, jo mateix, com a portaveu i representant del grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Girona he intentat accedir a l'interior de l'Ajuntament de Girona, amb la finalitat de desenvolupar una jornada laboral i d'avançar feina relacionada amb les tasques diàries del nostre grup municipal. La policia local m'ha notificat que tenia instruccions precises d'impedir la meva entrada a l'edifici consistorial i m'ha "aconsellat" que faci festa.

Reconec que m'ha sobtat la resposta dels agents de la policia local, si bé intuïa que no seria tan senzill trencar la legalitat que fixa el dia 6 de desembre com d'obligada festa laboral a l'Ajuntament de Girona.

Però que de nou ens hàgim estavellat contra una constitució que ens sotmet des de fa 33 anys no ens farà recular ni un mil·límetre en la nostra lluita diària per la llibertat d'un poble. L'any vinent ho tornarem a provar, i durant tot aquest farem campanya i pedagogia perquè siguem centenars els electes que l'any vinent desacatem la Constitució espanyola de 1978 i fem del dia 6 de desembre una diada de desobediència, per la llibertat dels Països Catalans!

Mas Ramada: la Girona dels barris pica a la porta

2011-12-03T16:25:00.001+01:00

Un dels eixos principals que sempre ha defensat la CUP ha estat atendre les reivindicacions dels barris de la ciutat, que són molt diversos, heterogenis i complexos. La ciutat és un conflicte d'interessos, un xoc de legitimitats, un espai on conflueixen una gran diversitat de percepcions, necessitats, punts de vista i propostes. Sóc conscient que atendre totes les demandes no és fàcil Però també sóc conscient que la recepta per començar a resoldre els problemes és ben simple i complicada alhora: escoltar i ser a peu de carrer, i això és el que intentem fer des de la CUP, una ingent tasca que requereix constància i vocació de servei a la ciutadania.

Començo una sèrie d'articles dedicats als barris de la ciutat, la majoria dels quals he visitat recentment. Es tracta d'informació que he rebut directament del diàleg amb veïns, de vegades a hores intempestives. Vaig parlar-ne al llarg de la precampanya, però fidel al concepte que la feina es fa al llarg dels quatre anys del mandat i no durant els 15 dies de campanya, torno a parlar de temes que ara conec més bé.

Mas Ramada, barri de treballadors encaixat en el que s'anomena sector Est, una denominació que no agrada als seus habitants. El barri té demandes antigues i problemes vells i nous. Problemes de tràfic de drogues, com a tants d'altres llocs de la ciutat, problemes de transport (la línia 6 de bus no és prou complerta), i d'altres qüestions vinculades a l'educació. La plaça Sebastià Salellas està en mal estat, no disposen de cap parc infantil ni de cap biblioteca al sector, en projecte hi ha l'habilitació d'un punt de lectura, però desconec en quina fase està actualment.

El carrer Barranc es va començar a arreglar però la mala sort va arrapar-se al projecte de rehabilitació: la companyia que feia les obres va fer fallida i per diferents problemes legals les obres han estat empantanegades durant més d'un any. Finalment el problema s'ha desencallat i les obres s'estan realitzant. Fa aproximadament un mes vaig visitar el barri i des de llavors no en sé res més. Properament m'hi tornaré a acostar, amb l'esperança que la cosa avanci. Aprofito aquestes ratlles per felicitar a l'associació de veïns per la seva valentia, determinació, responsabilitat i gran tasca que fa: Girona no seria la mateixa sense ells.

Cal trencar amb la constitució espanyola

2011-12-02T19:07:00.002+01:00

Ahir dijous 1 de desembre a 2/4 de 8 hi havia un acte institucional a la Subdelegació del Govern espanyol, impulsat i oficiat pel subdelegat del Govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets. Un acte d'apologia de l'ordenament jurídic espanyol, en què els poders institucionals de l'estat van fer acte de presència, des del Bisbe fins als militars, passant per regidors, diputats i d'altres càrrecs; tots ells units pel cordó umbilical que els lliga a l'estat.

Per primera vegada en 32 anys l'alcalde la ciutat ha decidit suprimir l'acte institucional que anualment se celebrava a l'Ajuntament de Girona i s'ha absentat de l'acte organitzat a la Subdelegació del Govern de l'estat. Una absència que ha estat suplida per l'assistència a l'acte de l'ultraconservador Jordi Fàbrega, adscrit a Unió Democràtica de Catalunya i Tinent D'alcalde a l'Ajuntament de Girona. Aprofito aquestes ratlles per felicitar a Carles Puigdemont per la seva valenta decisió. Alhora que denuncio el covard paper del Tinent d'Alcalde, Jordi Fàbrega. Creiem que en aquests moments d'incertesa nacional i social calen líders valents i sobretot decisions valentes per plantar cara.

En converses informals alguns representants socialistes m'han dit que van a aquests actes perquè creuen que la Constitució és el marc legal vigent, i que aquesta ens ha permès avançar democràticament. Que creuen en la democràcia i, per tant, per lleialtat i cortesia institucional van als actes de commemoració.

Però des del meu punt de vista aquests arguments no son sòlids. Jo predico un trencament amb la Constitució de 1978, la mateixa que sustenta una monarquia imposada, la mateixa constitució que no va néixer de la ruptura amb la dictadura franquista. La mateixa constitució que blinda i garanteix manu militari la unitat de l'estat i la negació dels Països Catalans com a col·lectivitat. Una Constitució pactada entre militars, jerarques eclesiàstics, oligarques i una burgesia catalana tradicionalment covarda, submisa i monàrquica, quan no directament franquista.

Jo soc nascut l'any 1971 i no vaig poder votar aquesta constitució, que nega el meu país i que només els dos partits espanyols majoritaris poden reformar, i a sobre per erosionar serveis públics! Per tant les reivindicacions històriques de l'esquerra independentista (autodeterminació, república, drets socials, territorialitat de la Nació Catalana...) són plenament legítimes i vigents. I en aquest sentit és molt important avançar cap a una ruptura que ens permeti assolir un marc de democràcia i llibertats, en què tots els projectes polítics es puguin defensar i materialitzar, i l'única fórmula per avançar cap a aquest escenari democràtic és trencant amb l'ordenament jurídic nascut de la reforma del règim franquista: la Constitució espanyola de 1978

Cap dels tres regidors del Grup Municipal de la CUP van assistir a l'acte. I si ho haguéssim fet hauria estat per boicotejar-lo, com hem fet sempre i com continuarem fent-ho. Per això el mateix dia 6 de desembre la CUP i Maulets farem una acció a la plaça Constitució i reivindicarem un cop més el canvi de nom que des de fa anys proposem.

La feina del dia a dia: una setmana per la CUP

2011-11-30T10:00:00.004+01:00

La setmana passada, del dilluns 21 de novembre al dissabte 26 de novembre va ser una setmana molt intensa per la militància de la CUP. Tant pels companys i companyes que actualment estem desenvolupant la tasca de representació a l'Ajuntament de Girona com per la gent que estan militant o bé a l'assemblea de la CUP o bé a les comissiosn tècniques de treball.

El dimarts 22 de novembre vam trobar-nos amb la directora de Fira de Girona, per interessar-nos per la situació actual de l'edifici i de la Fira i les tasques que s'hi desenvolupen, especialment les de caire més social i popular. Hi ha incògnites pel que fa al futur del mateix edifici, i també, per l'actual context de crisi, sobre com pot això afectar al desenvolupament de l'activitat de la Fira.

Més tard vam tenir una reunió amb l'Alcalde per traslladar-li diferents temes de ciutat. Entre ells l'actual situació de l'edifici de l'antic cinema Modern i que fou l' Ateneu Social Democràtic en els temps de la República. Vam tractar també d'altres temes d'actualitat com ara les retallades, el tancament d'Onda Rambla i d'altres tems relacionats amb barris, participació, medi ambient...

Dimecres 23 vam tenir una reunió amb la regidora de Turisme i Comerç Coral·lí Cunyat i vam traslladar-li preguntes i qüestions com ara les relacions de Girona amb la ciutat veïna de Perpinyà, les barreres arquitectòniques de la ciutat, diferents temes de barri i la situació d'alguns comerços del Barri Vell i altres sectors, que estan sent engolits per franquícies i grans superfícies comercials.

Més tard vam anar a la primera visita a l'edifici de l'antic cinema Modern, que es va celebrar a instàncies de la CUP. Hi van participar algunes entitats i ens vam fer una idea de quin és l'estat de l'edifici, que es troba en una situació ruinosa i en molt mal estat de conservació. Hem demanat a l'equip de govern que clarifiqui quines son les seves intencions en relació a l'edifici. Paral·lelament la CUP ha iniciat una intensa roda de contactes amb entitats i gent de la cultura per tal de trobar la millor fórmula de rehabilitació i ús de l'edifici; també hem demanat una segona visita oberta a més entitats i col·lectius de la ciutat.

Al vespre, a 2/4 de 7, membres de la CUP i la regidora Anna Pujolàs van assistir als actes de commemoració del 35è aniversari de l'Escola d'Adults de Girona., que va comptar amb la participació de la comunitat educativa de l'escola, així com antics alumnes i la intervenció de l'antropòleg Manuel Delgado.

Dijous 24 de novembre vam dedicar molta estona a revisar la proposta d'Ordenances Fiscals, a les quals presentarem un plec d'al·legacions que pivotaran al voltant de dos eixos: d'una banda incorporar i reforçar la progressivat fiscal en la mesura del possible, i de l'altra impedir que es gravi i bloquegi l'activitat del teixit associatiu de la ciutat. Més tard vam tenir una reunió amb l'interventor i amb personal dels serveis jurídics de l'Ajuntament.

Al vespre, la militància de la CUP va participar activament de l'acte organtizat per la mateix CUP sobre la crisi i les alternatives per fer-hi front. L'acte es va celebrar a la Casa de Cultura va comptar amb la participació d'Arcadi Oliveras i David Fernández, i la sala es va omplir de gom a gom. Al seu torn, el professor d'història i militant de la CUP, Toni Rico, va desgranar algunes de les propostes de la CUP per fer front a la crisi. Una estona abans hi va haver a la mateixa Casa de Cultura una xerrada d'Antoni Tuiriel sobre el Peack Oil organtizada per l'ANG, que va servir per il·lustrar sintèticament i de forma magistral a quins problemes s'enfronta l'actual civilització capitalista arran de l'esgotament dels recursos petrolífers.

El divendres 25 de novembre, Dia Internacional contra la Vilència de Gènere, hi va haver diferents actes a la ciutat, organtizats per col·lectius i entitats com ara la Xarxa de Dones o la Plataforma Antipatriarcal. La militància de la CUP hi va participar. Enguany no hem pogut organtizar cap acte propi, però a la ciutat han estat molts els col·lectius que han convocat actes repartits pels diferents barris, com ara a Sant narcís i Taialà.

Dissabte 6 de novembre la militància es va repartir. Uns quants van anar a Montblanc a participar al Consell Polític de la CUP, i uns quants ens vam quedar a Girona per organitza la Caminada en Defensa del Territori a Domeny, que va comptar amb la participació d'una quinzena de persones. En la caminada un biòleg ens va il·lustrar sobre els característiques ambientals de l'espai, i l'organització juvenil Maulets va realitzar una acció contra l'especulació a la zona que hi ha previst d'urbanitzar. Recordem que la CUP s'oposa al macroprojecte urbanístic que hi ha a l'espai i que implica la construcció de 1200 habitatges, una operació actualment congelada a causa de la crisi general i del sector en particular.

Finalment, diumenge 27 el regidor i militant Jordi Navarro, jo mateix, va desplaçar-se a la vila de Reus, per participar en una jornada de formació sobre pressupostos municipals.

Tot això sense parlar de l'assemblea setmanal de la CUP, i les diverses trobades de les comissions temàtiques. Una setmana moguda i intensa. Una de tantes que la família de la militància paga amb sacrificis. Tanmateix, no hi ha alternativa: els milers de persones que han confiat en nosaltres, i les necessitats de la ciutat i de les classes populars gironines ens hi empenyen: tenim el deure de ser-hi.

Reptes climàtics a Durban

2011-11-28T08:48:00.002+01:00

La ciutat sudafricana de Durban serà l'escenari d'una nova cimera mundial climàtica. El protocol de Kyoto arriba a la seva fi i prop de 200 països seran presents a Durban per provar d'arribar a un nou acord que rellevi Kyoto, l'únic tractat vinculant fins a data d'avui.

La crisi climàtica que ens assetja és una realitat científica més que evident, malgrat els continuats intents del negacionisme per desacreditar als científics que han denunciat aquest canvi global del nostre clima... Diversos grups de pressió han articulat una gran campanya i ofensiva mediàtica que en bona mesura ha aconseguit desplaçar el focus d'atenció, i com es diu: qui dia passa any empeny.

Probablement la cimera acabarà en fracàs, com ja va succeir a Copenaghen fa uns mesos. Un fracàs promocionat per les principals potències emissores de CO2 (Xina, EUA, Canadà, Japó...) que no volen ni sentir a parlar d'arribar a acords que redueixin la capacitat d'emissió. Tot fa pensar que la cimera passarà força desapercebuda i que arribarem al 2012 amb el tractat de Kyoto convertit en paper mullat. I aquest mateix 2012 farà 20 anys de la Cimera de Rio de l'any 1992, any en que es van posar les bases de la política ambiental global i local, una efemèride que malauradament no es veurà reflectida en els mitjans de comunicació amb prou força. És responsabilitat dels governs i sobretot de la ciutadania que el 2012 sigui l'any en què se celebri una nova cimera ambiental mundial que traci el full de ruta d'aquest segle XXI, que serà sostenible i ambiental o no serà.

25 de novembre: prou violència de gènere

2011-11-25T10:00:00.000+01:00

Un any més arriba el 25 de novembre, una diada que ens serveix per recordar que diàriament al nostre país i arreu del món, milers de dones pateixen situacions de violència de gènere. La tasca formativa, de conscienciació i prevenció que fan col·lectius, associacions i algunes institucions per commemorar aquesta diada és molt necessària. Girona n'és un exemple. Durant aquesta setmana i la que ve, s'organitzen desenes d'actes, tallers, debats i accions simbòliques, a les quals des de la CUP de Girona animem a participar.

A partir d'aquí fa anys que tenim un repte: que tot plegat no quedi en una diada més. Que la lluita per eradicar la violència de gènere, en totes les seves manifestacions, no sigui només l'organització d'un acte a l'any per cobrir l'expedient o rentar-se la cara. Que des de les institucions es destinin els recursos que necessitem per afrontar aquesta problemàtica d'arrel i de forma efectiva. I que des de les associacions que treballem en els camps social, cívic, polític, siguem capaços de fer més conscients els nostres conciutadans i conciutadanes de la necessitat d'eliminar d'una vegada per totes aquest terrible fenomen que provoca el sistema patriarcal.

Per una societat justa, igualitària i no patriarcal, lluitem per eradicar totes les formes de violència de gènere!

Setmana moguda

2011-11-22T22:40:00.003+01:00

Aquest setmana que va començar ahir amb la ressaca de l'èxit electoral del feixisme espanyol i de la dreta catalana està carregada d'actes. I aquesta és la millor manera de plantar cara al fantasma de la majoria absoluta del PP, que afegit a la pressió dels mercats antidemocràtics tenen intenció de carregar-se la democràcia i la Nació Catalana. Plantem-los cara doncs!

Dijous 24 de novembre

A les 7 de la tarda a la Casa de Cultura, xerrada amb l'Antonio Turiel sobre el peack oil i la crisi energètica, organitzat per l'ANG

A les 8 del vespre a l'Auditori J. Viader de la Casa de Cultura, xerrada organtizada per la CUP sobre la crisi del capitalisme i les alternatives que es dibuixen, a càrrec de l'Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau, i en David Fernandez, de COOP 57.

Divendres 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere

Diferents actes a la ciutat organitzats per diferents col·lectius i entitats. A les 7 concentració a la plaça del Vi, organitzat per la Comissió Ciutat Igualtat. Més tard, marxa de torxes organitzada per la Plataforma Antipatriarcal, i a les 8 teatre al Centre Cívic de Sant Narcís, a càrrec també de la Comissió Ciutat Igualtat. + info d'actes durant la setmana.

Dissabte 26 de novembre

Caminada popular en defensa del territori i descoberta de Domeny. Amb explicacions de diferents especialistes i vermut popular a les Ribes del Ter.

Lloc i hora de trobada: Pavelló de Fontajau, 2/4 de 10 del matí

Organitza : CUP i Maulets

A la tarda hi ha actes al Punt de Trobada de la Rambla en motiu del Dia contra la Violència de Gènere, organitzats per diferents col·lectius.

Marea blava espanyola

2011-11-20T20:58:00.003+01:00

Fa una estona que s'han tancat els col·legis electorals i tot sembla indicar que la majoria absoluta del PP és a les portes. Bé, després de 8 anys d'hegemonia del PSOE, de promeses incomplertes i d'una pila de frustracions nacionals i socials poca cosa ens pot sorprendre ja.

El record de l'aspirant a dictador, Jose María Aznar, és ben present entre el nostre poble però si fem un balanç seriós i rigorós poques diferències hi ha hagut entre els dos executius. Les estructures de l'estat s'han mantingut inalterables els darrers 15 anys.

Probablement el govern que formarà Rajoy tindrà clares aspiracions de laminar nacionalment els Països Catalans i en el terreny social durà a terme les reformes neoliberals que li imposarà la nova dama de ferro europea: Angela Merkel. Un govern titella controlat pels banquers i nacionalment hostil. A Catalunya hi ha hagut una amplia victòria de CIU, que la federació conservadora interpretarà com un xec en blanc a la seva política de retallades socials. Per tant el panorama és el que és, la dreta s'ha reforçat i l'esquerra ha retrocedit en termes generals, com arreu d'Europa.

El poble català té una gran tradició mobilitzadora i tot indica que els propers anys seran molt moguts. Ens tocarà plantar cara i no deixar-nos trepitjar, ànims per tant i tothom a treballar que ens haurem d'arremangar.

Projecte de restauració a la Font del Ferro

2011-11-18T11:45:00.001+01:00

Fa uns mesos va esclatar una polèmica en alguns mitjans de comunicació escrits de la ciutat, quan diferents persones denunciaven que a la Font del Ferro de la Vall de Sant Daniel hi havia hagut una matança d'arbres. M'ho vaig anar a mirar i vaig veure que les acàcies de l'indret havien estat injectades, i per tant s'havien mort. Vaig investigar una mica, i tot plegat responia a un projecte d'eliminació de vegetació al·lòctona cofinançat i impulsat per la Unió Europea. Tanmateix, la polèmica continuava i es denunciava als responsables polítics d'aquesta mesura, argumentant una il·legítima matança d'arbres i una pèrdua d'ombres a l'indret.

Gairebé 6 mesos més tard l'Ajuntament de Girona encara no ha emès una campanya de comunicació sobre el projecte de restauració que s'està duent a terme en aquest indret privilegiat de la Vall de Sant Daniel, i crec que és moment de fer-ho. El projecte de restauració passa per eliminar la vegetació exòtica (acàcies) restituir l'arbrat amb espècies autòctones i del territori, refer la zona de pícnic i condicionar la zona d'estacionament de vehicles, actualment molt malmesa per l'acumulació de cotxes que hi aparquen barroerament i que ja comença a erosionar el sòl.

L'actuació s'emmarca en el projecte Res'PIR, finançat pel POCTEFA i els objectius són desenvolupar un procediment de qualitat per a una oferta de turisme sostenible i actiu a l'espai transfronterer (Ariege i Girona). L'espai es troba ubicat a la zona PEIN de les Gavarres i el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) de Girona el qualifica com a sòl no urbanitzable sota les directrius del Pla Especial de la Vall de Sant Daniel.

En definitiva, des de la CUP valorem molt positivament aquesta actuació i donem ple suport a la política de restauració del paisatge i d'eliminació d'espècies exòtiques, tan perjudicials i que tant estan proliferant, afavorides per les condicions generades pel canvi climàtic i la globalització. Unes espècies expansives que desenvolupen estratègies d'adaptació i que arriben a desplaçar les espècies autòctones, amb els perjudicis que té això en la biodiversitat del territori a nivell mundial.

Per això insisteixo en la necessitat d'explicar adequadament el que s'està fent bé. I encoratjo i animo a tothom a visitar l'indret i gaudir de l'extaordinari patrimoni que tenim a tocar, una Vall de Sant Daniel que aquests dies de pluja i tardor esclata en una allau d'olors i colors al bosc.

Resum del Ple del 14/11 (més enllà de les piulades)

2011-11-16T17:37:00.001+01:00

El dilluns 14 hi va haver Ple i, malauradament, els mitjans de comunicació han posat més l'accent en les picabaralles infantils teatralitzades que protagonitzaren CiU i PSC, que no pas en els acords que es varen adoptar. Vivim en una època marcada per la immediatesa mediàtica, i els mitjans necessiten mercaderia per vendre, què hi farem.

El Ple va començar a les 8 en punt, però els i les militants de la CUP ja érem a les portes de la plaça del Vi xerrant amb els integrants de la campanya pel dret a manifestar-se (peldretamanifestarnos.org), que s'hi van congregar. Una vegada més la policia autonòmica em va interpel·lar: volien saber si els manifestants tenien/teníem permís. Res de nou, la pressió sobre la dissidència ve de lluny.

L'alcalde comença donant compte de diverses informacions relatives a visites institucionals, iniciatives ciutadanes i d'altres. Informa que la bústia d'avisos de l'Ajuntament ha rebut aquest mes 476 avisos o suggeriments. Continua explicant alguns acords presos en la Junta de Govern Local. En aquest marc intervé el PSC i manifesta les seves queixes pels canvis succeïts en l'organigrama municipal i de personal. Esmenta el PSC, per boca de la seva portaveu Pia Bosch, que els canvis son improcedents, opacs i injustificats i que responen a criteris partidistes. Pregunta també sobre Urbanisme i quines són les intencions per reestructurar l'àrea. L'Alcalde respon que els canvis responen a decisions democràtiques amb la finalitat d'esdevenir una administració moderna, àgil i eficaç. Finalment Bosch respon que no hi ha informes que avalin aquests canvis.

Pel que fa l'apartat de les convalidacions PSC planteja dubtes sobre la presència del Gerent de l'Ajuntament, senyor Riera, als diferents patronats en que participa l'Ajuntament de Girona. Finalment la CUP manifesta el seu malestar sobre la retallada pressupostària a les Escoles Bressol del municipi, que segons els nostres càlculs superen el 10% respecte l'any passat. La regidora d'Educació Isabel Muradàs argumenta que el finançament de les EB està repartit asimètricament entre famílies, Ajuntament i Generalitat, i que l'Ajuntament n'assumeix el 40%. Avisa que probablement caldrà revisar aquest repartiment i que la càrrega per les famílies augmentarà. Òbviament la CUP no hi vota a favor perquè considera plenament injustificada aquesta retallada, i que cal que l'Ajuntament hi planti cara, malgrat no ser competència seva.

Comissions Informatives

El regidor d'Urbanisme informa que es té la intenció de traslladar l'acord de Ple per descartar el vial a les Hortes de Santa Eugènia a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, amb la finalitat de formalitzar l'acord i incorporar-lo als instruments de planejament territorial (PTP i PDUAG). S'aprova per unanimitat.

Mocions

ICV-EUiA presenta una moció per aconseguir que ABERTIS, concessionària de l'AP-7, pagui tributs (IBI) als municipis, i per fer-ho cal modificar una llei de l'any 1972. ABERTIS acumula beneficis (650 ME el 2010) mentre estem fent un desdoblament traumàtic de l'A2. La CUP vota a favor per reivindicar un cop més la gratuïtat l'AP-7.

El PSC presenta una moció per fer un Pla d'Ocupació Juvenil a Girona. Presenta dades sobre atur (dramàtiques i colpidores): més d'un 40% dels joves es troba en situació d'atur i precarietat. Donem suport a la moció però repliquem que si la solució que planteja el PSC és fer més reformes laborals que flexibilitzin encara més els contractes i abarateixin l'acomiadament (com han vingut fent els darrers 20 anys) no ens trobaran. Amb tot manifestem que volem participar en la redacció d'aquest pla d'ocupació juvenil però interpel·lem a l'Alcalde sobre les intencions en matèria d'ocupació. Nosaltres creiem que per crear ocupació cal fer-ho d'una banda des de l'administració pública (com als països europeus avançats) i de l'altre impulsant la formació, la creació de cooperatives i la intermediació de qualitat.

Mocions de la CUP

Audiència Pública sobre els comptes municipals

Fem la proposta que se celebri aquesta audiència, per explicar a la ciutadania els comptes municipals com a primer pas per avançar cap a un model de pressupostos el màxim de participatius possibles. Creiem que en aquests temps de crisi i dificultats pressupostàries i ciutadanes és imprescindible fer un exercici de transparència i democràcia, i com a mínim explicar l'estat de comptes que tenim a la casa de la vila. La moció s'aprova per unanimitat. Ara caldrà definir molt bé l'AP i fer que esdevingui realment útil a la ciutadania.

Pavelló de la Devesa

Proposem descartar pavelló a la Devesa i blindar-la contra possible nous desenvolupaments urbanístics que la puguin malmetre. Els grups municipals ens diuen que la moció és innecessària perquè el nou govern ja no vol construir el pavelló a la Devesa i el seu pla de govern no ho recull. Amb tot, considerem que és imprescindible un acord de Ple que ho descarti definitivament, i de passada rebaixar l'edificabilitat a la Devesa per blindar-la definitivament contra nous atacs urbanístics que puguin venir d'altres governs o regidors d'urbanisme voraços. La moció s'aprova per unanimitat i desferma tot el sidral de la piulada i l'enrabiada del regidor d'Urbanisme Ramon Ceide. Sincerament, m'estimo més no fer-ne comentaris.

Suport als manifestants antiracistes

Presentem la moció, i els i les militants de la campanya despleguen una pancarta al Ple (cosa que jo aplaudeixo perquè és bo que sigui així). La moció té 5 punts. Bàsicament, el rebuig a les actituds racistes i dos punts que creen discòrdia: denunciar l'existència de fitxer policials i mostrar solidaritat amb els denunciats pels Mossos d'Esquadra. Rebem un allau de retrets i precs per part dels grups municipals, que ens demanen de desglossar els punts i permetre una votació separada. No ho acceptem perquè considerem que s'ha de ser ferm pel que fa a l'existència de fitxers policials. La militància de l'esquerra independentista ha patit en pròpia pell l'assetjament policial i judicial i no admetrem ni una passa enrere en la defensa del dret a manifestar-se. L'existència de fitxers la vam tenir ben present quan ara fa uns quatre anys es va produir l'afer de la crema de fotografies del rei, quan els Mossos d'Esquadra, sota la batuta del Conseller d'Interior Joan Saura (ICV-EUiA) van desfermar una ràtzia de notificacions que va acabar a l'Audiència Nacional amb més de 15 gironins i gironins encausats i jutjats.

Precs i preguntes de la CUP

Sant Daniel i medi ambient

· Setmana de la Prevenció de Residus: una iniciativa europea per a prevenir la proliferació de residus. Preguntem si el nou govern té previst organitzar actes. El regidor de Sostenibilitat i Tinent d'Alcalde respon que no. Sense comentaris.

· Sant Daniel: preguntem per la situació del ramat d'ovelles que pasturava a la vall amb finalitats de gestió del paisatge i el medi. Respon el regidor, amb una rialleta burleta (i que no oblidaré) que ja fa un any que el ramat no pastura.

· Preguntem sobre la Font del Ferro i les intencions per refer-la. Respon que s'hi està treballant.

Fires i Barraques

· Expliquem que ens preocupa la criminalització de les entitats que ha tirat endavant el nou equip de govern convergent, d'acord amb la seva línia clarament conservadora. Ens responen que no hi ha hagut intenció de criminalitzar ningú i que introduiran canvis en el model de Fires.

· Balconada el dia del Pregó: demanem quins criteris se segueixen a l'hora de permetre l'accés a electes i els seves famílies, i proposem que això es diversifiqui i es permeti l'accés a entitats i ciutadania.

· Preguntem si es pot preveure un emplaçament alternatiu per la trobada gegantera en cas de pluja, un prec que ens han traslladat alguns membres de la Fal·lera Gironina. Creim que es podria buscar un lloc adequat i que al menys es pugui fer la plantada si el temps no permet fer-la a l'aire lliure.

Biblioteques

· Exposem que hem rebut queixes d'estudiants de secundària de la ciutat referents al fet que en moments puntuals i en períodes d'exàmens no hi ha prou lloc per estudiar-hi. Proposem optimitzar els recursos existents, ja sigui reforçant línies de bus o ampliant horaris en coordinació amb els centres.

Anar de l'esquerra del Ter al centre de Girona

2011-11-14T08:34:00.000+01:00

Els veïns i veïnes de Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny i del Puig d'en Roca que ens desplacem a peu o en bicicleta acostumem a emprar el Pont de la Barca per travessar el Ter, i fer via per la Devesa per anar cap al centre de la ciutat o a d'altres barris.

El Pont de la Barca és un pont força estret que actualment disposa de dos carrils de circulació per a vehicles en un mateix sentit. Els vianants disposem d'unes estretes voreres i la veritat és que fa força basarda caminar-hi, especialment la gent gran i els que portem mainada. La velocitat esfereïdora de molts vehicles i l'elevat volum de trànsit rodat, afegit al fet que la distància que separa vianants de vehicles és molt justa (de vegades menys de 20 centímetres) fa que la sensació de perill de ser atropellat sigui molt gran. Els vehicles entren a l'avinguda del Pont de la Barca en sortir de la rotonda i un bon percentatge d'ells prem l'accelerador a fons. Ben pocs respecten el límit de velocitat que marca una senyal a l'inici del pont (20 quilòmetres/hora).

Més d'un cop ho he parlat amb el regidor de Mobilitat i Via Pública. Crec que cal fer alguna cosa per minimitzar el perill potencial per a vianants en aquest pont. En primer lloc perquè és una via molt emprada i hi circula molta gent, i en segon lloc perquè m'ho han traslladat vàries persones. Cada dia molts veïns que van a peu passen per aquest pont, i més val prevenir possibles accidents abans no sigui massa tard.

Sóc plenament conscient que les dificultats tècniques per abordar aquest problemàtiques no són poques, i probablement les solucions queden reduïdes a dos: o un nou desenvolupament urbanístic (passera paral·lela), o bé potenciar el rol peatonal del pont. Probablement les dificultats pressupostàries recomanen aquesta darrera proposta. El regidor de Mobilitat, Joan Alcalà, veí de la zona i bon coneixedor de la problemàtica, m'ha comentat que té algunes propostes al respecte i que s'hauran de tractar en el marc de la Taula de Mobilitat, quan aquesta es convoqui.

No vull crear cap tipus d'alarma entre la ciutadania, però crec que és la meva obligació explicar aquesta problemàtica que afecta a moltes persones diàriament, amb l'agreujant afegit del risc potencial de perill derivat que comporta.

Comissió de seguiment de les obres del TAV

2011-11-13T22:32:00.001+01:00

La setmana passada hi va haver a l'Ajuntament de Girona una reunió de la Comissió de Seguiment de les obres del TAV, en la qual hi assisteixen tècnics municipals i representants dels diferents grups municipals. Hi assistim per part de la CUP jo mateix i en Biel de Montserrat. La reunió es pot resumir en tres blocs:

Seguiment de les obres i situació del carrer Francesc Rogés.
Situació plaça Europa
Perspectives del projecte del convencional i estació provisional

En el cas del carrer Francesc Rogés es farà un carrer mixt peatonalitzat/trànsit rodat, les obres trigaran potser uns 10 mesos a estar finalitzades.

Es preveu també reposar arbres deteriorats en d'altres espais de la ciutat com ara la pista de Germans Sàbat. S'intentarà que ho facin empreses gironines amb arbres produïts a Girona.

Pel que fa a la plaça Europa hi ha un projecte per reconvertir l'àrea, guanyar una àmplia zona verda (la rotonda desapareixeria), reordenar el trànsit, millorar la vialitat per viananants i ciclistes i potenciar el comerç de la zona. S'ha d'acabar d'estudiar tot i parlar-ho amb els veïns.

Els tècnics treballen amb la hipòtesis de l'enderroc del viaducte i ho veuen com una oportunitat de relligar barris de la ciutat, històricament separats per l'efecte barrera del viaducte. Pregunto si no contemplen la possibilitat de no enderrocar-lo i diuen que tot depèn del pressupost i de les intencions del ministeri.

Finalment es parla de l'estació provisional, ens ensenyen plànols i ens diuen més o menys on anirà.

Demanem una visita formal a la zona d'obres, amb tècnics i obert a veïns perquè creiem que és la millor manera d'entendre realment les coses, sobre el terreny i allunyats del despatx. Hi accedeixen i restem a l'espera.

Tristesa i consternació davant dels fets tràgics succeïts ahir a Girona

2011-11-11T08:49:00.001+01:00

Ens hem acostumat a viure en un món on la immediatesa i espectacularitat mediàtica és la nota diària. I els mitjans de comunicació reprodueixen notícies tràgiques com si de coses banals es tractés. Guerres, conflictes, fam, desgràcies... entra en forma de notícia a través dels canals de TV i ràdio a casa nostra.

Però quan el succés és proper, a casa, llavors no podem evitar sentir-nos colpits, abatuts, consternats. Que una nena de dos anys hagi estat assassinada pel seu pare a Girona mateix és una notícia que ens ha commogut a tots i totes. Personalment quan vaig conèixer la notícia vaig tenir una fiblada terrible a l'estómac que em va fer regirar per dins. Els infants, els nens i nenes, son la llavor del futur i segar una vida tant curta és d'aquelles coses que ens fan veure que la humanitat és capaç del millor i malauradament del pitjor. La realitat supera la ficció i els fets succeïts al carrer Oviedo son un episodi que tristament quedarà enregistrat en les pàgines negres de la història de la nostra ciutat.

Malauradament, arreu del món hi ha cada any moltes víctimes, nens i nenes assassinats, maltractats pels seus pares o tutors. Vivim en un món que de vegades és molt cruel i els infants, els més febles de la família humana, sovint paguen amb la vida les misèries i errors dels seus pares.

Demà, dimecres, debat sobre el model de Fires a la Farinera

2011-11-08T12:15:00.004+01:00

Aquest any la qüestió sobre el model de Fires i el futur de les barraques ha generat més debat que mai. És per això que des de la CUP hem organitzat una taula rodona per discutir la qüestió amb diferents entitats i agents implicats en el tema. Serà demà, dimecres 9 de novembre, a partir de 2/4 de 8 a la Farinera (seu d'El Punt Avui).

Hi participaran en Josep M. Janer, en nom de la comissió de la Copa, en Nuxu Perpinyà de la Fal·lera Gironina i en Jaume Pascual dels Diables de l'Onyar. També hem previst una fila zero per entitats, per tal que tothom pugui dir-hi la seva.

Vam convidar la regidora responsable de les Fires, la Marta Madrenas, a intervenir al debat com a ponent, però ens va comunicat que ni ella ni cap membre de l'equip de govern volia participar en l'acte. Una llàstima que el suposat govern del diàleg es negui a participar en una taula rodona amb entitats ciutadanes sobre un tema tan important com aquest.

En tot cas, aquesta és la petita aportació que de moment fem des de la CUP al debat sobre el model de Fires. Creiem que ara és el moment de començar-ne a parlar, i de posar totes les visions sobre la taula. Així doncs, us esperem al debat!

Hipocresia en temps de Fires

2011-11-04T17:57:00.002+01:00

Ara fa aproximadament tres setmanes vaig tenir l'ocasió d'escoltar en directe les intencions del nou govern municipal pel que fa a les Fires i especialment a les Barraques, l'espai dinamitzat per la comissió de la Copa, amb la participació de les entitats de la ciutat.

Les paraules del tinent d'alcalde Jordi Fàbrega, ínclit membre d'UDC eren diàfanes: "enguany no s'han pogut fer canvis, però per l'any vinent n'hi haurà de radicals", i feia referència a l'alternança "democràtica" que hi ha hagut a Girona, tot posant de manifest la legitimitat democràtica que els empara a fi i efecte de fer el que els roti.

Era evident que amb el canvi de govern els sectors conservadors de la ciutat no trigarien a exigir canvis radicals i a imposar la seva línia retrògada, i òbviament l'espai de les Barraques, al Passeig de la Copa, és una de les obsessions i el primer objectiu a abatre.

En les darreres edicions de les Fires, CiU ja s'havia abraonat amb la Copa i les barraques i en companyia dels seus aliats naturals: la dreta espanyolista del PP, van fer intenses campanyes polítiques basades en la criminalització de les barraques i el menysteniment sistemàtic cap a les entitats i persones que tantes hores dediquen a treballar per aquest espai tan emblemàtic, i perquè esdevingui un espai d'oci popular, lúdic, festiu, tan característic de la nostra cultura mediterrània.

Amb la sempre recurrent excusa de la venda d'alcohol a menors no han dubtat a carregar contra l'espai, criminalitzar-lo, tot estigmatitzant a les entitats. Em sorprèn aquesta doble moral tan hipòcrita: abraonar-se contra les barraques amb l'excusa etílica, i en canvi fer els ulls grossos al model d'oci consumista i alienador que impera en la majoria de locals nocturns de la ciutat i la comarca.

Enguany els sectors durs del conservadurisme gironí necessitaven no ser menys que els seus predecesors governamentals i, vet-t'ho aquí, que han decidit agafar un parell de caps de turcs i tancar dues barraques. Em pregunto si la croada continuarà i fins on pensen arribar. Em temo que els seus límits son inescrutables perquè la hipocresia del conservadurisme és infinita; la doble moral de certes elits polítiques és una constant sistemàtica. Hipocresies de la dreta, res de nou.

Finalment només em resta manifestar tot el meu suport i de la CUP a les persones i entitats agrupades al voltant de la comissió de la Copa, que treballen durament tot l'any per tal que la nostra ciutat pugui gaudir durant 10 dies d'aquest espai d'oci popular tan singular.

Tenim massa restaurants a Girona?

2011-11-03T22:47:00.001+01:00

No disposo de dades per il·lustrar correctament l'evident evolució a l'alça de l'obertura de restaurants a la ciutat de Girona, especialment en l'àmbit del Barri Vell. A l'espera que arribin aquestes dades em disposo a convidar als lectors i lectores d'aquest blog a fer un exercici ben simple: passejar-se per diferents carrers del Barri Vell i entorns i comptar quants bars i restaurants hi ha, especialment de més o menys recent obertura.

Ens trobem al darrer trimestre del 2011, i les recents dades d'atur a la ciutat i al conjunt de les nostres comarques gironines no fan més que confirmar el que ja s'entreveia: que la crisi s'està endurint i està esdevenint cada cop més una depressió, una crisi social de grans proporcions.

Amb aquest panorama no deixa de sorprendre'm l'excessiva (des del meu punt de vista) proliferació de restaurants. Em fa la sensació que la saturació d'oferta comença a ser una realitat i que ens hem dedicat a inflar un sector: el de la restauració, que és molt sensible a la conjuntura econòmica, marcada actualment per una clares tendències negatives.

L'anterior cicle expansiu de l'economia (que es va desplomar el 2008) va estar marcat per una creixent terciarització de l'economia, i va tenir en el boom de la construcció, l'esclat del fenomen Ryan Air, l'explotació de mà d'obra a baixos preus i l'abús d'un turisme de masses cíclic el seus màxim potencial. I en bona mesura aquest context va originar l'eclosió de tanta oferta de restauració.

Però ara que la crua realitat s'imposa, que l'atur creix sense aturador, que l'aeroport Girona-Costa Brava ha passat de tenir 64 destinacions a 23, que l'aixeta del crèdit s'ha tancat, que els treballadors públics tenen els sous retallats, que els ERO assetgen milers de treballadors... potser ha arribat el moment de plantar-se i de ser sincers. Potser ha arribat el moment que l'Ajuntament de Girona faci els deures i tingui més seny a l'hora de concedir llicències municipals per l'obertura de nous restaurants, més que res per protegir la ciutadania, assessorar-la bé i intentar evitar-li banys de realisme sobtats i amb risc de perdre molts quartos.

Democràcia? No gràcies

2011-11-02T16:02:00.001+01:00

Quan el primer ministre grec Papandreu ha anunciat un referèndum sobre la situació econòmica grega, automàticament les màximes autoritats de la UE han mostrat la seva indignació i ja s'ha afanyat a anunciar la congelació del segon rescat previst per Grècia. Sembla que això de donar la paraula a la ciutadania i que aquesta s'expressi per vies democràtiques no els ha agradat gaire. Diuen que aquestes mesures "populistes" no faran més que empitjorar les coses en termes econòmics.

Llavors és inevitable fer-se la pregunta següent: si la ciutadania no pot decidir mitjançant la voluntat democràtica expressada a les urnes, què ens queda? Doncs segons els màxims mandataris europeus i els dirigents dels principals organismes internacionals (FMI, BM, OCDE, OMC...) els ciutadans i ciutadanes ens hem de conformar a votar cada quatre anys als nostres representants electes a les institucions, que ells ja s'encarregaran de vetllar per la ciutadania i els seus drets.

Arribats fins a aquest punt jo no puc més que afirmar que si aquesta és la democràcia per la qual van morir els nostres avis i àvies doncs ja se la poden confitar. Si ens hem de conformar a votar cada 4 anys a uns electes lligats de peus i mans pel poder dels mercats llavors vol dir que això ni és democràcia ni és ètic. Si hem de deixar que siguin els mercats qui talli el bacallà, que modulen el món en funció dels seus interessos, ja se'n poden anar a pastar fang. Democràcia? No gràcies! I ara, que ens prenen per babaus? Que potser es pensen que ens ho mirarem tot de braços creuats?

Bones Fires a tothom!

2011-10-28T09:37:00.001+02:00

Avui, avui és el dia, avui comencen les Fires de Sant Narcís! La festa gran, festa grossa, disbauxa: Sant Narcís. Aprofiteu i passeu-vos-ho bé. Els més grans, els més petits, tots i totes gaudiu de les Fires. Sortiu al carrer, balleu, canteu, féu gresca, xerinola... Avui és una jornada especial perquè s'inauguren les Fires, les populars i les oficials, les dels barris i les del centre, les de Girona.

Avui, 28 d'octubre, si la pertorbació anunciada per en Francesc Mauri no ens fa la guitza (de moment son les 9 del matí i plou a bots i barrals) cap a les 8 el pregoner donarà el tret de sortida de les Fires, i la Fal·lera Gironina ens farà xalar amb les seves gralles, timbals, gegants i capgrossos, que dansaran a ritme frenètic a la plaça del Vi. I un pèl més amunt, a la plaça General Marvà, les Fires Populars esclataran un cop el pregoner cridi ben fort i els Diables de l'Onyar encenguin el foc i facin petar la pólvora.

Gironines i gironins, gaudiu de la festa, els correfocs, les cercaviles, els castellers amb l'enxaneta i els diables. Gaudiu dels concerts de la Copa, de les activitats que es fan arreu, dels caballitus, del circ, de les castanyes, dels moniatos, dels mítics entrepans de les barraques, de les fires d'artesans i els seus excel·lents productes, del teatre, dels músics de carrer, de les Fires Populars, de les olimpíades populars, dels amics, de la xerrameca. Xaleu, gaudiu, divertiu-vos: la festa ens embolcalla i ens abraça, ens permet deixar de banda per un moment les misèries i gaudir de l'escalf d'aquesta Girona que bull i vol fer festa grossa.

Visca les Fires i visca Girona!

Ple d'ordenances fiscals a l'Ajuntament de Girona

2011-10-27T09:54:00.000+02:00

Ahir va celebrar-se una sessió plenària a l'Ajuntament de Girona en què el govern municipal presentava formalment la seva proposta de modificació de les ordenances fiscals. Els diferents grups municipals vam anar intervenint i exposant el punt de vista de cadascun.

Si una cosa va quedar ben palesa ahir és que tothom té clar que la crisi cada cop és més present en les nostres vides, en les del conjunt de la ciutadania. I això ja fa anys que dura. Òbviament, aquest context de crisi té repercussions en molts àmbits: s'ha reduït la recaptació d'ingressos, i per tant els serveis que presten les administracions, en aquest cas l'Ajuntament de Girona, es poden veure afectats. D'altra banda, tenim un mal model de finançament local, que depèn massa d'impostos vinculats a l'activitat immobiliària (durant molts anys els municipis s'han alimentat d'això i va ser un error greu refiar-se d'aquesta font tant inestable d'ingressos). Per tant estem davant d'una situació cada cop més complicada: crisi, atur, mal finançament municipal... i aquest triangle tòxic pot fer minvar la qualitat del proveïment de serveis i el benestar de la ciutadania.

El govern municipal, format per CiU, i cada cop més amb el suport del PP, ha apostat per una via electoralment rendible: congelar impostos. La consigna del PP és baixar impostos a tot arreu, i evidentment CiU s'hi apunta. Segur que a curt termini dóna bons resultats, però hem de mirar a més enllà i deixar-nos de romanços electoralistes de curta volada. Hem de ser conscients que els serveis que s'han de prestar costen diners, i des del punt de vista de la CUP recaptar impostos i revertir-los en la ciutadania en forma de serveis de qualitat és una mesura que fomenta el bé comú, la cohesió social i el benestar de la ciutadania. Ens podem trobar que si continuen minvant els ingressos municipals i les transferències de l'Estat i la Generalitat d'aquí a un parell d'anys no tinguem recursos per seguir prestant serveis, i potser llavors haurem de fer pujades brusques. No seria millor fer ara petites pujades assumibles?

Evidentment, nosaltres apostem per fer pagar als més rics, aquells que més tenen, com ja passa a Europa i a tants d'altres indrets del món. De fet, els que han provocat la crisi són els més poderosos, i per tant és just que els fem pagar més impostos. Què coi! que la crisi la paguin els rics!

És injust que les taxes s'apugin de forma lineal i en canvi l'impost de l'IBI (el que ens permet aplicar principis de progressivitat) romangui congelat per quart any consecutiu. El reguitzell de taxes i de modificacions que han decidit aplicar les dretes de la ciutat (PP+CiU) es mereix una anàlisi exhaustiva, i això és el que farem aquests dies els militants de la CUP. Nosaltres no disposem d'un exèrcit d'alliberats i tècnics, ni tenim experiència anterior de govern: per això anirem a un ritme més lent i presentarem un plec d'al·legacions abans no s'acabi el termini.

Aprofito aquestes ratlles per encoratjar a la ciutadania a fer el mateix exercici: presentar al·legacions i fer un seguiment acurat d'aquest procés: bàsicament perquè ens hi juguem en bona mesura el nostre futur més immediat.

Dues peticions des de Fontajau

2011-10-26T09:53:00.001+02:00

Que jo sóc veí del barri de Fontajau no és cap secret, ho he manifestat públicament en reiterades ocasions. I que el benestar dels barris és una de les meves prioritats tampoc és cap secret perquè la meva activitat política i militant sempre ha anat en aquesta direcció.

Per tant, atendre les reclamacions i demandes dels barris forma actualment part de la meva tasca com a regidor a l'oposició a l'Ajuntament de Girona. I precisament l'Ajuntament compta amb una eina que ens pot ajudar a tots i totes a canalitzar eficaçment els peticions i demandes que els veïns i veïnes detecten als seus respectius barris: la bústia d'avisos del web municipal, que és un canal excel·lent per fer arribar a bon port les queixes i peticions.

A Fontajau ja fa temps que diferents veïns m'han manifestat les seves queixes en relació a la manca d'aparcaments de bicicletes. En tot l'àmbit del barri únicament hi ha instal·lats 4 aparcaments d'aquest tipus, i és evident que els usuaris i usuàries de la bici en aquest barri en som molts més. Per això fa un parell de dies vaig entrar una proposta a la bústia d'avisos. També hi ha una arqueta d'aigua que té la tapa espatllada i desmanegada i pot suposar un perill, sobretot pels més petits.

Animo per tant a tothom a fer ús d'aquesta eina, perquè avui la tecnologia ens ajuda a millorar els canals de comunicació entre l'Ajuntament i la ciutadania. Aprofitem-ho, doncs!

Alternatives a la crisi. Bancs del temps, una experiència que avança

2011-10-23T23:58:00.002+02:00

Crec que avui ja és frívol parlar de crisi econòmica. Estem immersos, no només nosaltres sinó que mig Europa i de retruc part del món, en una crisi social de proporcions gegantines: una crisi que recorda el crac del 29. La taxa d'atur a Catalunya ja s'enfila gairebé al 20% i una de cada cinc persones a Catalunya ratllen el llindar de la pobresa.

Amb aquest panorama i mentre els gestors del capitalisme cuinen cada dia receptes noves per refundar, reinventar, reciclar o redibuixar aquest sistema sense ànima ni rostre, ha arribat el moment de plantejar alternatives serioses, viables i que plantin cara a la situació.

No faré aquí un compendi de propostes. Simplement enllaço una interessant notícia que ha publicat el diari El Punt Avui aquest diumenge 23 d'octubre. Les alternatives ja comencen a caminar, obrint-se pas poc a poc i de manera calmada però ferma, arrelant i teixint complicitats i llaços solidaris. El Banc del Temps pot esdevenir una eina excel·lent per construir un coixí social al marge del mercat. A Girona, de la ma d'una gent fantàstica l'experiència ja fa temps que camina, però necessita el suport popular per avançar i consolidar-se. D'una banda, doncs, el Banc del Temps de Palau i de l'altra el de Santa Eugènia i Sant Narcís, són ja realitats i properament també s'estrenarà un nou banc del temps a Montjuïc.

Mentre la gran banca roba, especula, enganya, difama, humilia, espanta i desdemocratitza, la ciutadania crea llaços de solidaritat i esperança. Felicitats i endavant!

Corredor mediterrani: matisacions raonables

2011-10-21T08:04:00.001+02:00

La SCOT està fent un seguiment acurat del corredor mediterrani, i he de dir que trobo molt interessant anar seguint aquest debat en termes territorials, per tot el que comporta i per l'impacte que en els propers anys tindrà.

Ahir la Comissió Europea anunciava la seva decisió de prioritzar l'eix mediterrani, i la notícia s'ha rebut amb satisfacció tant a Catalunya com al País Valencià. Es tracta d'una infraestructura que posarà fi a més d'un segle d'un model ferroviari radial amb l'epicentre a Madrid, i que ha imposat als Països Catalans una separació artificial molt ben planejada políticament. La CE aposta, així, per finançar un corredor mediterrani que unirà el tràfic de mercaderies i persones entre el centre d'Europa i el conjunt de la Mediterrània, amb la finalitat d'interconnectar els pols emergents asiàtics i nord-africans amb els ports europeus. La CE anuncia que les inversions necessàries seran molt costoses i que abans del 2020 el tram Barcelona-València haurà d'estar acabat. La infraestructura situarà els Països Catalans en el circuit del nou capitalisme, que esdevindran un punt de referència en el flux de mercaderies asiàtiques.

El model radial planificat al segle XIX ha acomplert en bona mesura els seus propòsits envers el nostre país, perquè va ser llavors que els grans eixos de comunicació ferroviària es van projectar. L'aïllament i entre ciutats com ara Barcelona i València, Tarragona i Castelló ha contribuït a enfortir un efecte barrera que ha tingut conseqüències econòmiques, socials, culturals i polítiques. La manca de vertebració ferroviària entre els Països Catalans l'hem pagat molt cara.

Hi ha més elements a favor de potenciar les connexions ferroviàries: el transport de mercaderies, que actualment en el nostre territori circulen majoritàriament (en una proporció de més del 90%) en camió per carretera i menys d'un 10% en ferrocarril, la qual cosa ens deixa molt lluny dels percentatges europeus (a Alemanya més del 25% de les mercaderies actualment circulen via ferrocarril). Evidentment els costos ambientals, territorials i socials d'aquest tràfic per carretera són enormes, i potenciar la circulació ferroviària ens ajudaria a estalviar al voltant d'un milió de tones anuals d'emissions de CO2.

Tanmateix, em veig obligat a manifestar els meus dubtes enmig de l'eufòria desfermada pels sectors empresarials i neoliberals del país. Entenc i accepto que reforçar les connexions ferroviàries té infinites avantatges pel país (ambientals, socials, polítics, econòmics...) però m'inquieta l'aposta gairebé malaltissa per l'alta velocitat en detriment del ferrocarril convencional. Ahir vaig escoltar l'entrevista que van fer al canal 3/24 a Germà Bel i Joan Amorós (FERMED), i definitivament les meves sospites es van confirmar. El representant patronal insistia per activa i per passiva en el reforçament de l'Alta Velocitat i en la necessitat de fer més i més infraestructures per esdevenir més competitius, incentivar nous consumidors, obrir nous mercats, fomentar més creixement, obrir nous túnels que connectin Europa amb Africa... tot plegat em semblava una mica delirant, i vaig intuir certs aires de tecnòcrata que personalment em fan força por. Afortunadament Germà Bel va posar la seva saviesa al servei del sentit comú, i manifestava reiteradament la necessitat de ponderar les coses, de prioritzar la funció social del ferrocarril, de primar el ferrocarril convencional; d'anar més poc a poc i de no deixar-se emportar per tanta eufòria i deliris de grandesa neoliberal. Brutal el moment en què Amorós volia fer ja un túnel per sota la Mediterrània entre Europa i el nord d'Àfrica, i Germà Bel li va dir que potser ens hauriem d'esperar 50 o 60 anys!

Sóc un ferm defensor del ferrocarril, una eina que vertebra el territori, democratitza l'accessibilitat i ens ajuda a combatre el canvi climàtic. Però seria un error construir un nou eix ferroviari tan estratègic i continuar apostant també per la carretera, perquè la destrossa territorial pot ser monumental. Crec que no ens convé seguir un nou cicle de creixement indiscriminat que només beneficiarà a les minories de sempre, i en aquest sentit cal fer-se sentir i reivindicar més connexions ferroviàries de qualitat entre Alacant i la resta de la nació catalana. Més rodalies i trens regionals, més franges horàries entre Girona i Barcelona, més vies entre Barcelona i València.... En definitiva, connexions ferroviàries al servei de les classes populars (majoritàries) i per desplaçar mercaderies i evitar així tantes emissions de CO2, sorolls, accidents, ineficàcia... Corredor mediterrani, sí. Seny, també!

El Pont del Dimoni: unint l'espai i el temps

2011-10-20T16:18:00.002+02:00

Sembla ser que el nou govern vol posar fil a l'agulla amb l'afer del Pont del Dimoni. Aquest pont té una importància històrica i social pel barri de Santa Eugènia de primer ordre. Data de l'any 1357, va ser desmantellat l'any 1968 i resta viu en la memòria dels eugeniencs i eugenienques. No es tracta d'una simple infraestructura per enllaçar dos punts (Santa Eugènia i Sant Narcís) i salvar un desnivell, que també, sinó que es tracta de la recuperació d'un element urbanístic, històric i identitari cabdal.

L'anunci del nou govern d'enllestir un projecte executiu basat en l'avantprojecte de l'arquitecte Ramon Ripoll l'any vinent és sens dubte molt esperançador pel barri, perquè s'haurà culminat un procés reivindicatiu que ve de lluny, i en què molt especialment l'AV de Santa Eugènia, l'Associació d'Amics de la UNESCO i el periòdic eldimoni.com han lluitat durant anys.

Aquest és un projecte que evidentment compta amb el suport de la CUP, però no es tracta aquí de fer oposició perquè sí ni de penjar-se medalles. El govern socialista no va tenir mai una voluntat manifesta de recuperar el pont i, ironies de la vida, ha estat un govern de dretes qui finalment executarà el projecte, si no hi ha problemes d'última hora. Es tracta d'un projecte de ciutat, de barri, atendre una reivindicació històrica del territori; i satisfer-la, o com a mínim tenir la voluntat de fer-ho, és una obligació de qualsevol govern. Felicitats, doncs, a Santa Eugènia!

Salvem les Hortes de Santa Eugènia: per fi!

2011-10-19T16:20:00.001+02:00

El Ple a l'Ajuntament de Girona del passat dilluns 17 d'octubre va ser molt prolífic, però no puc amagar la meva alegria i satisfacció molt especialment per la moció que es va aprovar per descartar el vial que havia de travessar les hortes, les nostres estimades i amenaçades hortes.

Amb aquesta decisió es posa fi a una de les principals amenaces que han planat damunt de l'espai durant dues dècades, i ara tenim l'oportunitat de continuar apostant fort per aquesta àrea i per desenvolupar encara més totes les potencialitats del Pla Especial que les regula, gestiona i protegeix.

Una gran alegria, sens dubte, no només per Santa Eugènia, sinó per Girona, pels Països Catalans. Hem salvaguardat un patrimoni de la humanitat. Un bri d'esperança que ens esperona a seguir lluitant per conquerir noves fites i utopies.

Avui, Ple a la plaça del Vi

2011-10-17T10:53:00.002+02:00

Avui, dilluns 17 d'octubre a les 8 del vespre hi haurà Ple a l'Ajuntament de Girona. La CUP ha presentat 2 mocions en solitari. Una per declarar Girona lliure de desnonaments i una sobre la Renda Bàsica Ciutadana. També presentem junt amb el Grup Municipal d'ICV-EUiA una moció per descartar el vial a les Hortes de Santa Eugènia. D'altres grups municipals també presenten mocions importants.

El Ple d'avui serà dens i atapeït, però crec que val la pena fer un esforç perquè en temps de grans problemes i crisi calen grans sacrificis i dedicació. Cal apropar la política a la ciutadania i una bona eina serà facilitar que les entitats puguin intervenir als Plens.

100 dies de govern de CiU a Girona, 100 dies d'oposició

2011-10-16T22:15:00.004+02:00

El passat 22 de setembre va fer 4 mesos que es van celebrar les eleccions municipals, i el 10 d'octubre va fer 100 dies que el nou govern de CiU dirigeix el consistori gironí. Cal aclarir en primer lloc que no fa 100 dies que hi ha un govern conservador a la ciutat, més aviat fa 32 anys i cent dies que tenim govern conservador perquè és evident que les polítiques impulsades pel PSC no difereixen gaire de les que impulsa l'actual federació.

Dit això faré a continuació un breu repàs de l'empremta que el nou govern està deixant en alguns àmbits i sobretot de les mancances que detectem, que són moltes i variades, i hi tenim força a dir. La CUP en el seu moment ja fa fer un informe, que vam presentar públicament, sobre aquesta qüestió, que us deixo a continuació perquè llegiu: informe de la CUP sobre els 100 dies de CiU a l'Ajuntament de Girona.

Promoció econòmica

L'actual alcalde Carles Puigdemont i el seu equip van posar l’accent durant la campanya electoral, i posteriorment, en la promoció econòmica com a clau per superar la crisi durant el proper mandat. I és evident que a la ciutat hi ha consciència que el problema de l'atur és el primer dels afers que la ciutat necessita solucionar. Però de moment el nou govern no ha concretat mesures per superar l'actual atzucac econòmic, i s'ha limitat a mantenir trobades amb sectors empresarials i a apostar per les infraestructures (TAV, sortida autopista A-7), el comerç, la UdG i la cultura com a eines per sortir de la crisi. Durant la campanya va defensar que Girona podria ser una de les primeres ciutats a sortir de la crisi. Ja veurem on queda.

Des de la CUP creiem que la crisi i la manca de llocs de treball no ha d'esgrimir a les grans empreses de tributar fiscalment, i sobretot que no es poden eliminar mesures ambientals i socials que precisament ens ajuden a sortir d'aquesta recessió. Estarem amatents doncs a què el nou govern no faci concessions als sectors poderosos. Nosaltres defensem una sortida democràtica, solidària, verda i justa a la crisi capitalista. I és per això que continuarem apostant pel comerç de barri i de proximitat, el producte local, el turisme responsable, ecològic i compromès, el cooperativisme, els bancs de l'intercanvi, la formació de qualitat, l'accés al crèdit a través de cooperatives de finances ètiques, l'economia solidària, el transport públic...

Pla de mandat

Finalment s'ha fet públic en un document quines són les grans línies estratègiques que pensa desenvolupar el nou govern durant aquest mandat 2011-2015. La CUP havia reclamat reiterades vegades que es concretés un Pla de mandat que ens ajudi a fer-nos una idea de quines son les intencions del nou govern en àmbits com la cultura, els serveis socials, l'habitatge, el medi natural, l'energia, el patrimoni...

Igual que fa quatre anys, ens hem trobat amb un document que s'assembla més a una declaració d'intencions que a un pla de treball real. De fet, com han dit algunes altres persones, sembla un copia i enganxa del programa electoral de CiU. Com fa quatre anys, doncs, massa vaguetats i poca concreció. No em sembla que aquest document pugui ser una eina útil per fiscalitzar l'obra de govern, ni crec que al mateix equip de govern li sigui un instrument gaire eficaç per planificar la gestió d'aquestes quatre anys.

Menció a part mereix el fet que, com ja passava amb els anteriors governs i també passa altre cop amb aquest, ens vam assabentar de la seva publicació per la premsa. Tota una llàstima que un govern en minoria que diu que basa la seva acció en el diàleg i l'entesa entre els grups, es desmarqui amb un document que no ha debatut ni negociat amb ningú. La informació, transparència i disposició al diàleg que defensa Puigdemont no s'ha vist enlloc, en aquest cas. Justament en el pròxim paràgraf en continuo parlant, d'això.

Participació i transparència

Des pres de molts anys a Girona de governs monocolors socialistes i de dos mandats de tripartit, el nou govern municipal va iniciar el mandat proclamant-se amic de la transparència i la participació. De moment la voluntat d'impulsar els Plens rotatius als barris o la voluntat de modificar el ROM per permetre la participació d'entitats als plens són mesures que podem valorar positivament, tot i que encara no s'han materialitzat. Altres espais de participació oberta són el Fòrum per les obres del TAV o la comissió de seguiment de les obres del carrer Migdia i rodalies, espais que s'han de potenciar, difondre i obrir a més participació de la que hi ha hagut fins ara.

Per això la CUP continuarem treballant per tal que la participació i transparència esdevingui a Girona un dret real al marge del "bon rotllo" dels partits. Participar en Plens, fer-los rotatius per barris, impulsar els pressupostos participatius, fer més audiències públiques, permetre l'accés de les entitats a comissions informatives quan sigui necessari, normalitzar les consultes ciutadanes amb caràcter vinculant... seran eines que la CUP reclamarà constantment al nou govern.

Reestructuració d'àrees i personal

Malauradament un dels vicis de la democràcia és que l'administració pública es converteix a la pràctica en una corretja de transmissió del govern de torn. I CiU s'ha afanyat a reestructurar l'Ajuntament i introduir canvis que podríem qualificar de bruscos. Entenem que cal respectar unes mínimes formes i que aquests canvis han d'estar justificats més enllà de l'autoritat que confereix al nou govern la legitimitat de ser els guanyadors de les eleccions.

Retallades

A hores d'ara sabem ben poc de les intencions del nou govern en aquest sentit, i les poques informacions que ens van arribant no són més que rumors sense base. Tanmateix tot fa pensar que les polítiques de retallades impulsades pel govern de la Generalitat tindran continuïtat al món local. Allà hi serem per combatre-les amb totes les nostres forces. En aquest sentit, ens oferim al govern de Puigdemont per arribar a acords en l'àmbit socioeconòmic que evitin l'aplicació de retallades i que no posin en perill la cohesió social.

Urbanisme

La CUP ha manifestat des de fa anys la seva preocupació per les noves zones urbanitzables del Parador del Güell (Hortes de Santa Eugènia) el Pla de Baix de Domeny i la Coma (Avellaneda), i ha manifestat la necessitat de recuperar aquests espais requalificats com a urbanitzables en plena eufòria i bombolla urbanística. Desconeixem els plans de l'equip de govern però pressionarem fort en aquest sentit.

D'altra banda la reforma del carrer Migdia i rodalies reconfigurarà a fons l'Eixample, i cal aprofitar aquesta oportunitat per millorar la vialitat i la qualitat de vida a tot aquest sector. Finalment la CUP apostarà per la peatonalització de barris i carrers i treballarà per revisar el Pla Especial del Barri Vell a fi d'evitar la seva previsible tematització

Devesa

El nou govern de Carles Puigdemont ha emplaçat a la ciutadania a tornar a encetar el debat sobre la Devesa i des de la CUP estem oberts al diàleg. Però la degradació de la Devesa i del conjunt del parc és un fet evident que es fa palès amb el temps, i la redacció i aprovació del Pla d'Usos de la Devesa no ha servit de moment per aturar aquesta tendència. Restem a l'espera, però la Devesa no pot esperar eternament. En primer lloc cal descartar definitivament el pavelló planificat per l'anterior govern, i en última instància implementar les mesures adients per potenciar el parc i preservar-lo.

Parc Central

Les obres de la nova estació del TAV i tot el remenament relacionat amb les obres d'aquesta faraònica infraestructura han malmès i inutilitzat el parc central. ADIF i el nou govern ja parlen de propostes i projectes però cal tenir ben clar que aquest parc és el principal punt verd d'una zona tan densament poblada com és la confluència de Sant Narcís, l'Eixample, Sta. Eugènia i Devesa-Güell. Seguirem amb atenció aquest tema, que s'ha de tractar més enllà de la premsa.

Obres del TAV i projecte ferroviari

Portem més de 3 anys d'obres a la ciutat i han estat uns anys de calvari pels veïns i veïnes més afectats, als barris de Sant Narcís molt especialment i en menor mesura als barris de la Devesa-Güell, Santa Eugènia-Can Gibert i Fontajau.

Tot un procés complex d'unes obres faraòniques que el temps s'està encarregant de demostrar que va ser un error des d'un començament. Un procés que es veurà agreujat pel projecte de tren convencional que a hores d'ara encara no es coneix, i que pot perpetuar les obres a la ciutat.

En tot aquest procés ADIF és qui ha manat i l'Ajuntament s'ha mostrat submís i ha actuat com ha pogut. Ha mancat informació i transparència, i els veïns més afectats n'estan fins al capdamunt. No entraré en un joc de demagògies suades ni diré que jo o la CUP tenim la solució, però és evident que eines com el Fòrum per les Obres del TAV han de ser més potenciades, i que l'equip de govern ha de fer-se ressó de les queixes i demandes ciutadanes.

Aquesta guerra només la guanyarà la ciutat si va tota unida: veïns, entitats, ajuntament..., és l'única fórmula per fer tot aquest sidral menys traumàtic. Convé estar amatents a les propostes que veïns i entitats facin, i el context de crisi també pot ser determinant. La celebració del II Fòrum el passat divendres va ser un bon espai de trobada i diàleg que ha de continuar. Cal plantar cara a ADIF, valorar i estudiar totes les propostes ciutadanes, inclosa la d'aprofitar el túnel del TAV per ubicar-hi el convencional.

Edifici Modern

Els dos partits representats al nou consistori i que tenien funcions de govern a l'anterior mandat (PSC i ICV-EUiA) van presentar una moció el passat setembre on proposaven emprendre el procés per iniciar el projecte de reforma de l'edifici, que incloïa un centre cívic per al Barri Vell, dues sales pel Truffaut i la seu de Film Office. Paral·lelament l'actual equip de govern convergent plantejava sense detalls un nou projecte. La CUP al seu torn ha obert una ronda de contactes amb entitats i ciutadans per aclarir quin seria el millor projecte amb el benentès que el Barri Vell necessita un centre cívic i espais per a la cultura popular. Des del nostre punt de vista la participació ha de ser clau en aquest projecte perquè la decisió és complexa i molt important per la ciutat. Hem demanat formalment una visita a l'edifici, oberta a entitats, sobre el terreny que ens ajudi a prendre una decisió.

Polítiques ambientals

El Pla de govern presenta algunes propostes interessants com ara la renaturalització de la llera de l'Onyar o la intenció de reforçar la generació d'energia hidroelèctrica amb la sèquia Monar. Des del nostre punt de vista cal prioritzar, blindar i garantir les polítiques ambientals en àmbits com el transport públic, la reducció dels residus, l'estalvi i l'eficiència energètic, la bona gestió de l'aigua i la promoció i defensa del territori i els hàbitats. Des del nostre punt de vista qüestions tant sensibles com les ambientals necessiten una acurada gestió i per això creiem que ubicar tots aquests àmbits en una regidoria delegada, que a més comparteix competències amb participació ciutadana res eficàcia a la gestió municipal en aquestes qüestions, que ha de ser valenta i decidida.

Fires

Més enllà de la previsible retallada pressupostària i de la improvisació derivada en bona mesura del retard en la formació del nou govern, no podem fer un judici contundent en aquesta edició que comença d'aquí a dues escasses setmanes. Tanmateix, els anuncis fets a la premsa per Marta Madrenas (regidora de Promoció i Ocupació) i per Jordi Fàbrega (regidor de Sostenibilitati Participació, i Projecte Ferroviari) ens fan pensar que l'any 2012 la cosa es complicarà D'una banda l'obsessió gairebé malaltissa amb les Barraques i la por, també malaltissa, amb els actes populars al carrer, fan pensar que una mena de revolució conservadora està en marxa a Girona. Afortunadament, el pes de desenes d'entitats i de centenars de persones implicades en l'organització de les Fires no es pot menystenir. Donem ple suport a les Fires Populars i les Fires en general perquè la cultura popular és un motor de cohesió.

Barris

Hi ha molta feina a fer als barris, manquen equipaments, cal ubicar nous serveis, arreglar carrers, gestionar conflictes, i sobretot dignificar-los i creure-hi. Carles Puigdemont ha manifestat reiteradament la seva estima pels barris de la ciutat i en el Pla de Mandat s'hi recullen algunes propostes interessants, tenint en compte el context de crisi en què ens trobem i la més que previsible contenció pressupostària.

La CUP farà tot el possible per seguir sent la veu del carrer i dels barris, i dedicarem molt de temps a visitar sectors i racons de la ciutat, amb la intenció de traslladar propostes i treballar en la mesura del possible per millorar les coses.

Conclusions

100 dies de govern convergent, un govern "bipartit" en què el braç ultraconservador d'UDC es fa sentir, i en què l'ànima sobiranista de CDC conviu sense contradiccions amb l'autonomisme latent i transversal de la federació. Després de 32 anys de governs del PSC (amb els tics autoritaris que tant hem patit) ara encetem una nova etapa amb un nou equip de govern de tall conservador que, més enllà d'un alcalde reconegut i coneixedor de la ciutat i que també és diputat, compta amb un equip de regidors poc coneixedors de la ciutat. No ho plantejo necessàriament com un demèrit perquè tothom té dret a començar de nou i a bastir un projecte nou amb persones noves.

Des del meu punt de vista la situació actual requereix grans dosis de dedicació i sacrificis personals. Ens pertoca garantir drets socials, proveir serveis i gestionar des de la proximitat, el diàleg i la sinceritat. S'ha acabat l'època de les grans promeses i dels brindis al sol, la feina dels propers anys, tant del nou govern com de l'oposició, ha de ser escoltar molt, treballar fort i arriscar-se en defensa dels més febles, plantar cara als poderosos i gestionar correctament les demandes veïnals.

Conclusions del Fòrum ferroviari

2011-10-15T00:30:00.004+02:00

Avui s'ha celebrat una nova edició del Fòrum ferroviari, i n'apuntaré breument algunes conclusions que conviden a la reflexió.

En primer lloc constato el fet que el Fòrum ha de ser més publicitat i difós, si realment vol esdevenir una eina participativa de primer nivell.

En segon lloc constato que les obres del TAV i les incògnites que desperta el projecte de ferrocarril convencional són un dels principals problemes que tenim a la ciutat. El caos, soroll, pols, molèsties, afectacions a comerços, i per tant a economies familiars, s'ha convertit en un autèntic malson pels veïns dels barris més afectats, principalment Sant Narcís i Devesa-Güell. Les queixes manifestades per veïns i veïnes són francament escruixidores i em sembla un exercici molt sa que aquesta informació flueixi democràticament i lliure. Hi ha hagut intervencions de diferents barris: Devesa-Güell, entorns de la plaça Europa, Santa Eugènia i Can Gibert, Pont Major, totes elles molt interessants i raonades.

En tercer lloc cal valorar molt seriosament la proposta que ha fet un veí de Sant Narcís, consistent en aprofitar el túnel del TAV per ubicar-hi la línia del tren convencional, i així estalviar-nos la necessitat de fer un segon túnel. La proposta pot esdevenir viable i cal que els tècnics la valorin i la posem sobre la taula com una opció que ha de formar part del debat ciutadà que indefectiblement ha d'envoltar aquesta gran obra ferroviària. La proposta ha estat recollida per l'Alcalde. Personalment he manifestat que totes les opcions s'han de tenir en compte.

En quart lloc ha quedat clar que el Parc Central i rodalies desperta moltes preocupacions i suscita inquietuds. La pregunta que plana a l'aire és si caldrà tornar a foradar el Parc Central per ubicar-hi l'estació definitiva del convencional. En aquest sentit l'Alcalde ha estat clar i diàfan: "sí, caldrà tornar a perforar el parc i les obres del convencional aniran per llarg".

Vull agrair públicament aquesta mostra de sinceritat, claredat i valentia. No tinc cap inconvenient a reconèixer públicament que avui m'he sentit representat per l'Alcalde Puigdemont en aquest moment, perquè més enllà de les enormes diferències ideològiques que em separen d'ell ha estat capaç de fer quelcom que malauradament no es fa gaire sovint en política ni per desgràcia en general: ser sincer, valent i dir les coses a la cara.

També valoro positivament les aportacions del portaveu d'ICV-EUiA Joan Olòriz quan ha dit que el Fòrum és un espai ciutadà molt important i que caldrà millorar-lo. Hi estic d'acord i hi afegeixo que no només això, sinó que ha de ser l'espai comú on es fixin estratègies conjuntes per plantar cara a ADIF i defensar la nostra ciutat. NO ens poden tornar a prendre el pèl i per això cal unitat civil i anar totes i tots a una, sens dubte. També ha dit Olòriz que el 2012 s'aclarirà definitivament el projecte ferroviari convencional i les intencions d'ADIF.

Finalment vull fer-me ressò de la intervenció que ha fet el veí de Santa Eugènia de Ter, Xavier Vilarreal. "Cal que al pròxim Fòrum ADIF s'assegui a la taula i doni la cara". Hi estic d'acord i a més proposaré a la propera Junta de Portaveus de l'Ajuntament que es traslladi a ADIF aquesta demanada, que em sembla justa, raonable i necessària. També ha dit Xavier Vilarreal que cal unitat política i ciutadana i que en aquest camí s'ha de perseverar. Hi estic d'acord, i en la mesura del possible ho intentarem, des de la CUP.

Cap de setmana mogut

2011-10-14T12:55:00.001+02:00

Aquest cap de setmana que comencem avui bull d'activitat. A continuació faig un resum dels actes que organtiza directament la CUP i d'altres actes que hi ha a la ciutat:

Avui divendres 14 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Sant Agustí (Independència) conferència a càrrec de l'antropòleg Manuel Delgado, sobre usos i funcions dels espais públics, el cas del Barri Vell

També avui a 2/4 de 8 a l'Auditori de Girona se celebra el segon Fòrum ferroviari, per tractar sobre diferents temes vinculats a les obres del TAV i del tren convencional.

Demà dissabte 15 d'octubre a les 12 del migdia hi ha un acte en defensa de la llibertat d'expressió i en suport al poble palestí, just davant del Museu dels Jueus.
També demà a les 12 del migdia hi haurà una ofrena floral al monument de Lluís Companys, en la commemoració del 71è aniversari del seu afusellament.
I finalment demà dissabte a les 6 de la tarda hi haurà una manifestació sota el lema "capitalisme és crisi", que sortirà a les 6 de la tarda de la plaça del Barco.

12 d'octubre, res a celebrar! Fora la Guàrdia Civil!

2011-10-11T22:24:00.001+02:00

Aquest dimecres 12 d'octubre no tenim res a celebrar, meś aviat el contrari: tenim molts motius per rebutjar aquesta festivitat tacada de sang i esperit militar i imperialista.

Per això la CUP i Maulets hem convocat una concentració i vermut popular a les 12 del migdia a la plaça dels Països Catalans, just davant de la caserna de la Guàrdia Civil per dir-los que fotin el camp de la nostra ciutat i del nostre país.

Ironies de la vida, els regidors i la regidora del grup municipal de la CUP hem estat convidats per la mateixa Guàrdia Civil mitjançant una targeta d'invitació ( om la resta de regidors i regidores del consistori) a assistir als actes que se celebren en motiu de la festivitat de la Hispanitat al pati d'armes de la caserna.

Em sembla una vergonya que un cos militar amb nostàlgies imperialistes i dictatorials gosi adreçar-se a regidors electes escollits democràticament pel poble. Mai de la vida penso anar a un lloc així. El 12 d'octubre als Països Catalans no celebrem res de res, condemnem el genocidi que l'imperialisme espanyol va perpetrar als pobles llatinoamericans i rebutgem de totes totes aquesta festivitat espanyolitzadora, feixista i imperialista.

Divendres, vine al Fòrum ferroviari!, ens hi juguem molt

2011-10-10T09:53:00.003+02:00

Aquest proper divendres hi haurà el Fòrum ferroviari a 2/4 de 8 del vespre a l'Auditori de Girona. Es tracta d'un espai de debat i transparència importantíssim, molt més important del que consideren les institucions i ADIF.

El futur més immediat de la nostra ciutat depèn en bona mesura de l'evolució d'aquestes obres, tant les del TAV (en procés d'execució) com les del tren convencional (sense dades ni projecte públic damunt de la taula).

Portem més de 3 anys d'obres del TAV a la ciutat, hem perdut espais com el Parc Central i alguns carrers, els veïns han aguantat sorolls, pols, talls de circulació, treballs nocturns, pèrdua d'espais, afectacions econòmiques (especialment el comerç de barri)... durant tot aquest temps, i la sensació d'impotència i ofec ha estat una constant als barris més afectats, començant pel de Sant Narcís.

Sobta que a hores d'ara l'Ajuntament encara no hagi difós massivament la convocatòria del Fòrum, i sobta que preguntes tan inquietants com ara què passarà amb el tren convencional no sonin. Hi haurà enderroc del viaducte? Quan començaran les obres del convencional? Quant de temps duraran? Som a temps de replantejar coses? Fins a quin punt la crisi pot condicionar el desenvolupament dels projectes?

Em sembla que el mínim que es pot exigir a ADIF és concreció i compensacions. Els condicionants econòmics i ambientals obliguen a ser molt curosos. Cal que el Fòrum serveixi per aclarir coses, i sobretot que serveixi per fer un front ciutadà de defensa dels nostres drets i interessos. Cal que el Fòrum es retransmeti en directe (ja sigui a través de TV Girona, Ràdio Girona o qualsevol altre mitjà de comunicació), i cal que no sigui una simple trobada de polítics perquè ens hi juguem molt, moltíssim.

100 dies de govern conservador, 4 anys de planificació!

2011-10-08T14:09:00.001+02:00

Ahir, divendres 7 d'octubre, es va presentar el Pla de Mandat que ha de guiar l'acció de govern a l'Ajuntament de Girona els propers quatre anys. El PM és un document imprescindible per a qualsevol govern que es vulgui dotar d'un full de ruta sobre el qual treballar i anar desenvolupant accions i mesures.

Aquesta era una demanda que reiteradament la CUP havia reclamat a Puigdemont i ha arribat per sorpresa. A hores d'ara encara no hem tingut temps d'analitzar-lo a fons, però d'entrada el document sembla un recull resumit del programa electoral de CiU, i l'alcalde i el seu equip no poden oblidar que estan en minoria i que, per tant, difícilment podran aplicar el que ells voldrien sense comptar amb el suport de l'oposició, que en el nostre cas és d'esquerres, independentista i ecologista. Els propers dies ens hi posarem i analitzarem a fons el document.

Les formes en què s'ha presentat aquest document no difereixen gaire dels tics autoritaris del PSC durant els seus 32 anys de règim governamental. Ha estat a través de la premsa que ens hem assabentat de la presentació del document, i quan vaig intentar assistir a la presentació davant dels mitjans se'm va impedir l'accés a la sala.

Durant els darrers 4 anys Carles Puigdemont havia criticat durament les formes del PSC, però a la mínima de canvi el nou govern conservador mimetitza els mateixos tics d'aquells a qui tant criticava quan era a l'oposició.

Crisi, pobresa, exclusió

2011-10-06T13:54:00.001+02:00

L'actual situació econòmica que sacseja Europa i els Països Catalans va començar com una crisi financera que afectava als grans bancs, i ràpidament va convertir-se en crisi econòmica, que amb el temps ha esdevingut crisi social que a la vegada ha originat exclusió, marginació i pobresa. Una crisi comparable a la del 1929 i que pot tenir conseqüències tràgiques.

Les diferències entre rics i pobres, entre privilegiats i condemnats, les diferències de classe, vénen de molt lluny i al llarg de la història hi ha hagut episodis emancipatoris arreu del món. L'esclavisme, el feudalisme, el mercantilisme, el capitalisme.... processos històrics que generen desigualtats i respostes socials. A partir de la Revolució Francesa se succeeixen a Europa diferents combats socials de classe, que al segle XX es reprodueixen amb força a diferents països. Fruit d'aquestes convulsions neix l'Estat de Benestar, un sistema social que els poderosos creen per tal d'evitar que el comunisme s'estengui arreu d'Europa.

Sigui com sigui les crisis econòmiques s'han succeït, i amb la caiguda del Mur de Berlín les coses han empitjorat. El capitalisme de casino, desregulat i sense control ha generat diverses bombolles i períodes de crisi brutal. Actualment l'espiral de recessió, pobresa i exclusió sembla no tenir fi i les dades d'atur i precarietat van en augment.

Els col·lectius que tradicionalment més han patit a Catalunya els efectes del capitalisme desregulat (aturats majors de 45 anys, vidus i vídues, pensionistes, col·lectius infantils...) són ara desplaçats per nous col·lectius fins fa ben poc vivien el miratge del consumisme. Les capes mitjanes de la societat (professionals liberals, metges, petits empresaris, tècnics qualificats...) pateixen ara també els estralls de la precarietat, la desocupació i els nivells adquisitius baixos.

A Catalunya els indicadors de la pobresa presenten dades preocupants, que ens haurien de fer replantejar a fons l'actual sistema capitalista basat en l'acumulació i la cobdícia. Cal que explorem nous camins que ens ajudin a superar l'actual atzucac social en què ens trobem, però de moment i a curt termini hem avançar cap a un gran pacte nacional contra l'exclusió social i la pobresa, que necessàriament ha de comptar amb el suport del món local perquè és en aquest àmbit on cal concretar mesures d'actuació.

La lluita de classes ha esdevingut un motor de la història; de la nostra història com a país i com a ciutadans que som. Per això avui els poderosos tenen més motius que mai per estar neguitosos, perquè la llavor de la revolta i l'esclat social està arrelant amb força a Catalunya i també a Girona.

10+10+10+10...?

2011-10-05T08:26:00.010+02:00

El passat 20 de setembre l'Alcalde va signar un decret que prohibia les tasques nocturnes més sorolloses de les obres del TAV. D'entrada no és pas criticable, tot i que des del principi em va semblar una petita acció propagandística, més que no pas una mostra de fermesa i autoritat municipal davant d'ADIF. Pocs dies després, el 24 de setembre, ADIF va engegar una campanya per fer xantatge al govern i als veïns més afectats, denunciant que les limitacions nocturnes imposades pel govern municipal endarreririen les tasques de les obres, i per tant també els terminis. Un cop més, ADIF intentava situar la pilota al teulat de l'Ajuntament.

No va passar ni una setmana i l'Ajuntament ja havia fet la primera concessió: aixecar les limitacions que establia el decret durant 10 dies (amb algunes condicions, això sí), i tornar a permetre moltes de les tasques nocturnes que feia poc havia prohibit. Així doncs, la poca sensació de valentia institucional que l'Ajuntament havia pogut guanyar davant la ciutadania i envers ADIF es va esvair ràpid.

És per això que el 4 d'octubre, l'Associació de Veïns de Sant Narcís expressava la seva temença que els permisos de 10 dies es vagin succeint de forma recurrent, i que això acabi convertint en paper mullat el decret signat per l'Alcalde. No és una sospita gens descabellada, tenint en compte la facilitat aparent amb què ADIF va aconseguir esquivar, amb el permís de 10 dies, les prohibicions establertes en el decret.

ADIF és un monstre, ja ho sabem, i en moltes qüestions potser té la paella pel mànec. Però si l'equip de govern no destina els esforços necessaris per fer respectar la seva autoritat i mantenir-se ferm en la defensa dels interessos ciutadans sempre tiraran pel dret i faran el que voldran. En aquesta qüestió, i a aquestes alçades, és molt important que la ciutat projecti una imatge cohesionada i valenta: per això reclamo un cop més que equip de govern, grups municipals, entitats i ciutadania fixem uns punts bàsics d'entesa sobre aquest tema, unes línies vermelles que l'equip de govern hagi de fer respectar sense concessions. Avui a Sant Narcís, i el dia 14, al Fòrum Ciutadà del TAV, tindrem ocasió de parlar-ne.

II·lusió, energia i moltes ganes de fer feina

2011-09-30T17:59:00.008+02:00

Des que ha començat el mandat que el grup municipal de la CUP està treballant sense parar. Ja he explicat moltes vegades el nostre esforç per no deixar-nos engolir per la maquinària institucional: tenim molt clar que volem continuar treballant al carrer, amb les entitats i la ciutadania. Perquè és el nostre espai natural de lluita, i perquè sabem que és l'única manera de fer la política de veritat, la de proximitat, la participativa, la de la gent.

Així doncs, a més de les moltes reunions que fem setmanalment amb entitats i associacions, i a més de continuar participant en plataformes i campanyes conjuntes, ara tenim l'afegit de la feina a l'Ajuntament. Moltes trobades i negociacions amb els grups municipals i els membres de l'equip de govern, i un esforç immens per garantir els nostres valors, la nostra manera d'entendre la política i els nostres projectes per la ciutat es vagin fent un lloc cada cop més important en el dia a dia del consistori gironí.

Vull agrair a totes les entitats i ciutadans que dia a dia ens ajudeu en aquesta tasca, que ens doneu suport i que participeu i col·laboreu amb nosaltres a dur a terme la nostra feina, tant dins com fora l'Ajuntament. Gràcies al vostre compromís nosaltres tenim l'empenta per dedicar-hi tota l'energia, les ganes, el coneixement i la il·lusió que tenim, i ens comprometem a continuar-ho fent fins que calgui. Imatge: AraGirona

Banderes palestines que han d'onejar a Girona

2011-09-27T21:14:00.001+02:00

Al carrer de la Força de Girona hi viu una ciutadania que fa temps que mostra la seva solidaritat amb la causa Palestina. I ho fa de moltes maneres, una de les quals és penjant una bandera palestina al seu balcó.

Fins aquí tot normal, res de nou. Però resulta que el balcó d'aquesta veïna dóna de bat a bat al pati del Museu dels Jueus de Girona, i ves per on, com per art de màgia, la bandera palestina li desapareix del balcó cada dos per tres. Aquesta lamentable situació s'ha produït reiterades vegades, fins al punt de desanimar a aquesta veïna, que impotent, ha acabat per desistir.

Des del meu punt de vist és intolerable que una ciutadana gironina no pugui exercir la seva llibertat d'expressió com li plagui. El poble palestí porta molts anys patint i gràcies a la solidaritat internacionalista aquesta càrrega no és tan feixuga. Per això reivindico el dret a mostrar la solidaritat amb la causa palestina i sobretot el dret d'aquesta veïna a penjar les banderes que li plagui al seu balcó. Som una ciutat de llibertat, i això inclou donar suport a la causa palestina sense coaccions ni pressions.

Fòrum ferroviari i junta de portaveus del passat dijous 22 d'octubre

2011-09-26T10:42:00.002+02:00

El passat dijous 22 de setembre, en una reunió de portaveus a l'Ajuntament de Girona es va fixar la data del Fòrum de els obres del TAV, que serà el proper 14 d'octubre. Aquesta data és molt important i ha de servir per fixar una estratègia comuna i ciutadana gironina per plantar cara a ADIF.

Pel que sembla, la visita que hi havia pendent amb el ministre de Foment, José Blanco, no es produirà. Ho trobo indignant i molt perillós. Amb l'enrenou de les eleccions pel mig ens trobarem que ningú vindrà a donar explicacions fins ves a saber quan. I mentrestant els veïns i el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Girona, vinga aguantar l'enrenou de les obres! Precisament, l'altre dia un conegut articulista, escriptor i tertulià, l'Antoni Puigverd, es queixava que aquestes obres han estat un desastre i que la decisió d'encabir una estació d'aquestes característiques al centre de la ciutat ha estat un error, i que cal esmenar-lo.

Reivindico un cop més el famós programa de TV (transparència informativa) que s'havia d'exigir a ADIF, i que s'ha perdut pel camí; i espero que l'espai del Fòrum serveixi per rearmar-nos d'arguments i de força per plantar cara a ADIF, aquest poder fàctic que té la ciutat potes enlaire.

A la Junta de Portaveus també es va fer esment a la iniciativa dels plens itinerants, que properament s'anunciarà quan i de quina manera es farà... Aquesta mesura serà molt important per Girona, perquè marcarà un abans i un després en termes de participació. La política és una eina per resoldre problemes: cal que s'apropi a la ciutadania perquè se la faci seva, buscant fórmules imaginatives i originals. I és ben clar que aquesta ho és.

La mobilitat, prioritat a Girona

2011-09-23T08:02:00.001+02:00

Ha començat la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS), que a Girona se celebra des d'avui i fins al dia 29 de setembre. Des del meu punt de vista la SMSS s'enfoca des d'un prisma excessivament fluix pensant en termes polítics i ambientals. S'ha convertit en una celebració dedicada a la mobilitat sostenible, però sense aprofundir en aquest concepte ni fer passos ferms per arribar-hi. Gairebé s'ha convertit en un acte folklòric. Això sí, afortunadament diferents entitats de la ciutat han organitzat actes, la qual cosa és d'agrair.

Cal recordar que a Girona la mobilitat és un dels principals problemes i reptes que tenim, però hem de ser capaços de mirar més enllà de la nostra ciutat. Hem de saber que la mobilitat tal i com l'entenem avui és una de les principals problemàtiques globals, una qüestió vinculada a la crisi energètica, al canvi climàtic i a la degradació ambiental.

En un excel·lent article a El Punt, en Cesc Batlle ens remet als estudis del professor Anderson, del Tyndall Centre de Manchester, dedicat a l'estudi del canvi climàtic, i les seves conclusions són contundents: anem cap a un escenari futur amb augments de la temperatura mitjana de fins a 4 graus, la qual cosa condicionarà molt el nostre futur com a espècie.

En la mateixa línia s'expressa el professor Antonio Turiel, que reclama un debat públic sobre el model energètic perquè, des del seu punt de vista i en base a rigorosos estudis, l'esgotament, a curt termini, de les fonts energètiques clàssiques ens pot portar al col·lapse.

Per tant, tot fa pensar que l'actual model de mobilitat amb preeminència del vehicle privat és obsolet i cal capgirar-lo. No entraré ara en la necessitat de canviar el model social i econòmic vigent, ho deixo per més endavant; simplement faré esment a algunes propostes que ens poden ajudar a superar l'actual model. Mesures senzilles però efectives.

Partim de la base que tenim un problema global amb afectacions locals, i per tant és des de l'àmbit més proper, el municipi i les comarques, per on hem de començar a prendre decisions. A nivell de Girona hi ha una sèrie d'elements que cal potenciar a fons, i no hem de deixar que només siguin les administracions qui facin via en aquesta direcció, sinó que hem de ser el conjunt de la ciutadania que avancem.

Comencem per reclamar la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció i aplicació del Pla de Mobilitat Urbana, que s'ha de complementar amb un pla de mobilitat d'abast interurbà i d'altres plans específics, tal i com contempla la Llei de Mobilitat. Aquestes eines són les que ens han de permetre aplicar mesures, que ja requereixen una certa urgència.

Cal que ens conscienciem de la necessitat d'aturar l'actual model, que emet CO2 i d'altres gasos contaminants, que ocupa l'espai públic i impedeix gaudir de places i carrers segurs, saludables i silenciosos, que provoca accidents, que genera embussos i col·lapses. Necessitem potenciar la bicicleta, els desplaçaments a peu (per tendir a la peatonalització de sectors), el transport públic (el bus urbà ha millorat molt, però hem de continuar potenciant-lo i per això cal que la ciutadania i els usuaris/àries facin pressió), ens cal millorar el tren convencional i ampliar horaris, fer el tren més competitiu i atractiu, etc.

I també cal començar a parlar del tramvia com a mitjà de transport del futur. Malgrat el període de crisi que vivim no podem deixar per demà el que ja podem fer avui: definir un traçat pel tramvia, iniciar un procés de diàleg i dibuixar la Girona del futur, que haurà de ser amb tramvia si volem que sigui una ciutat civilitzada, ordenada i amb qualitat de vida.

Comissió de seguiment sobre les obres del TAV

2011-09-22T15:40:00.000+02:00

El passat dilluns 19 de setembre es va convocar una comissió de seguiment sobre les obres del TAV en la qual hi eren presents l'alcalde, tècnics municipals, regidors de l'equip de govern i membres de l'oposició, entre els quals m'hi compto jo.

Se'ns va fer una explicació resumida de la situació de les obres en els diferents trams i fases, i se'ns va lliurar un petit dossier amb informació de cada tram. Disposo d'una còpia d'aquest dossier i la poso a disposició de qui vulgui per consultar-lo. A la premsa s'hi ha recollit a grans trets el que es va exposar a la comissió, i s'ha posat molt l'accent en la reforma del carrer Francesc Rogés, al barri de la Devesa-Güell.

Dels quatre trams exposats és el tercer tram (túnels urbans i estació) el més complex. A continuació faig un resum del dossier:

ESTACIÓ-PARC CENTRAL

S'està executant la llosa de la planta d'aparcament del segon soterrani. S'està ampliant el carril bici a la zona del Passeig d'Olot, sota el viaducte. Entre gener i febrer ADIF començarà les tasques d'impermeabilització de la llosa superior. Properament es recuperarà part de la plaça Joan Brossa.

BARRI DEVESA-GÜELL

S'estan acabant els treballs de reposició del paviment del Passatge Farinera. A finals de setembre hi haurà mobiliari urbà i enllumenat. La plantació d'arbres no es farà fins al moment idoni. A la zona de Tomàs Mieres s'hi fa una rampa adaptada. El carrer Francesc Rogés serà refet per ADIF, no es traurà l'estació transformadora del carrer però sí que es traurà el camp de tir i el transformador de la Devesa. És una compensació negociada per l'Ajuntament. Aquesta obra no estarà acabada per Fires.

En canvi, el carrer Ramon Turró sí que estarà acabat per Fires, s'ha enderrocat el pou de compensació i es procedirà a les actuacions de reposició del paviment i els serveis afectats. El carrer Bernat Boades, en mateixa línia. També es va dir qe es preveia fer una visita a les obres del TAV pròximament.

Aquest petit resum que escric és molt breu i és del tot insuficient, per això reitero la meva disposició a lliurar el dossier a qui el vulgui. Tanmateix crec que després de tant de temps esperant a rebre notícies sobre les obres del TAV caldria una informació més detallada, àmplia i oberta. En aquest sentit no em cansaré mai de reivindicar el Fòrum Ciutadà de les obres del TAV, que sembla que properament es convocarà. Portem molts mesos de silenci informatiu, les incògnites que planteja el tren convencional, la complexitat de les obres del TAV, el parèntesi de les eleccions municipals, el trasbals de les properes eleccions estatals... El Fòrum és una eina imprescindible que ha de tenir la importància que es mereix.

Fanals, mobilitat, Plens llargs

2011-09-21T00:18:00.001+02:00

La retirada del fanal de la plaça del Vi

Ahir al matí vaig veure els operaris enretirar el famós fanal i vaig quedar un pèl descol·locat. Avui, un cop he fullejat els diaris, he arribat a la conclusió que en política sempre s'ha utilitzat el recurs de la cortina de fum. I això és el que ha passat des del meu punt de vista. Estem perdent el temps discutint sobre una immensa parida, i no diem ni mu sobre dèficits més importants que patim a Girona. Per posar un exemple a l'atzar: quantes hores dedicarem a parlar dels problemes del carrer Torrent del barri de Mas Ramada?

La Setmana de la Mobilitat sostenible

Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible (SMS), una iniciativa a nivell europeu que ha quedat reduïda a la mínima expressió. Tot plegat ha quedat tant diluït que pràcticament és una anècdota, i el plec d'activitats que es faran a Girona són des del meu punt de vista una simple operació per cobrir l'expedient. Sort en tenen, les administracions, d'entitats com Mou-te en Bici o l'ANG, que continuen dedicant-s'hi amb ganes.

Sóc dels que pensa que cal replantejar aquesta SMS i apostar per reformular-la. L'objectiu no ha de ser cap altre que avançar cap a un nou paradigma de mobilitat, i per això cal plantejar-se mesures de fons. El que origina l'actual sistema de mobilitat insostenible i irracional és el model econòmic vigent, que es basa en el consum massiu i en l'ús indiscriminat del vehicle privat. Per això calen mesures que ajudin a conscienciar la ciutadania que cal capgirar l'actual dinàmica, i no n'hi ha prou en fer setmanes de la mobilitat buides de contingut i carregades de màrqueting ambiental epidèrmic.

Però ens equivoquem si pensem que cal dirigir totes les crítiques en aquest cas a l'equip de govern de la ciutat de Girona perquè l'oposició també hi tenim part de culpa. No hem estat capaços de plantejar mesures amb prou temps i de fer una Setmana de la Mobilitat Sostenible amb cara i ulls. I la ciutat també hauria de pressionar més perquè la mobilitat és un dels principals problemes que tenim a Girona. Necessitem iniciatives més contundents, i accions ciutadanes més agosarades si volem superar l'actual model de mobilitat basat en el vehicle privat, que emet CO2, sorolls, que consumeix territori i que ocupa els espais urbans.

Plens llargs

Arran del darrer Ple a l'Ajuntament de Girona alguns articulistes, opinadors i també la portaveu del Grup Municipal del PSC s'han queixat que el Ple va ser massa llarg i carregós. Vull reiterar la meva postura en aquest afer: hi ha gent que cada dia treballa una pila d'hores (8,9,10...) a canvi d'un salari que amb prou feines ratlla els 1000 euros. Gent que lluita per tirar endavant i per arribar a final de mes. I a mi em sembla un insult que els representants electes a l'Ajuntament de Girona ens queixem perquè un ple que es fa un cop al mes duri 5 hores!!

Si del que es tracta és de facilitar que els ciutadans segueixin els Plens i que no hagin d'empassar-se tantes hores de sessió, replantegem coses: fem dos plens al mes, retransmetem-los per internet i que quedin enregistrats, fem-ne d'itinerants per barris, fem plens monogràfics sobre temes d'interès ciutadà (com per exemple un Ple sobre la crisi obert a la ciutadania al Teatre Municipal, penso). Un dels objectius a aconseguir és que els Plens siguin seguits per la ciutadania, i per això només cal repensar fórmules i obrir canals de diàleg. Per això és vital permetre que entitats i ciutadans participin del Ple, i és relativament senzill compatibilitzar-ho tot.

Que ningú surti amb excuses si us plau, només faltaria que ara amb la que està caient alguns polítics i articulistes es queixin que treballar cinc hores és massa. La CUP no ha vingut a la política municipal a viure del "cuento": portem una pila d'anys lluitant i treballant, i ara continuarem fent-ho, agradi o no agradi.

Passejant barri a barri: Fontajau i l'aparcament

2011-09-14T16:03:00.004+02:00

Abans de començar a escriure sobre el barri de Fontajau i la decisió governamental d'ubicar-hi un aparcament dissuasiu vull reiterar i manifestar públicament que en aquest afer jo no esdevinc neutral, perquè aquest barri és la meva llar i la meva petita pàtria des de fa més de 10 anys.

Com a regidor de l'oposició a l'Ajuntament de Girona m'he encomanat vàries tasques, i una de les més importants per mi és vetllar pels barris de Girona. Per mi tan importat és el barri de Fontajau com qualsevol altre de la ciutat. Tanmateix, com a veí d'aquest sector i col·laborador esporàdic de l'AV també em veig obligat a bellugar-m'hi. De fet, no és la primera vegada que escric sobre Fontajau.

Actualment el meu barri es troba, des del meu punt de vista, en una mena de cul de sac. D'una banda és una zona relativament nova i a 10 minuts del centre, però de l'altra tenim un barri un xic malmès, en procés de degradació i farcit de barreres.

Només cal fer un volt per la rambla Xavier Cugat per veure l'estat en què es troba: un espai de passeig totalment dur, rugós, agressiu i descuidat. Les zones verdes del barri són principalment un femer farcit de cagarades. Els quatre parcs infantils que hi ha al barri estan majoritàriament desfasats, i el que hi ha a prop del carrer Bluefids ha quedat petit. Caldria renovar el mobiliari i apostar per elements més interactius que fomentin la psicomotricitat i potenciïn el joc entre els més petits.

Si parlem dels edificis que voregen el Pont de la Barca i la rambla Xavier Cugat, l'antiga foneria, podem afirmar que es tracta d'un espai urbà en desús, degradat, amb clars problemes d'insalubritat pel barri. Un cau de gats abandonats i ple de brutícia. Una situació que si l'afegim a l'estat de deixadesa de la vorera que circumda l'edifici ens dóna uns resultats del tot insatisfactoris. Podríem afegir les elevades velocitats de molts vehicles al seu pas per la rambla, i tantes i tantes altres coses que de moment no esmentaré.

Si parlem del solar en qüestió he de dir que l'estat de deixadesa en què es troba no fa més que agreujar la sensació de degradació al barri. L'espai ha d'acollir un equipament de primera divisió: l'arxiu provincial. Però en aquests temps de vaques magres crec que qualsevol ciutadà, sigui o no representant electe, és perfectament conscient que els terminis d'execució es poden dilatar força en el temps. Les propostes de l'anterior equip de govern en relació a aquest espai van haver d'incorporar les demandes del barri, i em sembla just recordar que cal respectar els acords presos. Per això trobo del tot justificat que els nous gestors municipals escoltin els veïns abans de prendre una decisió.

El barri de Fontajau és una autèntica joia, i gràcies a l'esforç, paciència i dedicació de les seves entitats, començant per l'associació de veïns, així com dels comerços que hi fan vida. Des d'aquest punt de vista podem dir que és un barri viu i agradable. Perquè ho sigui més cal que tots ens hi esforcem, començant també pels regidors que governen. Jo, com a veí que en sóc, intento aportar-hi el meu gra de sorra.

Cinc hores llargues de Ple

2011-09-13T12:17:00.006+02:00

Ahir el Ple de l'Ajuntament va ser molt llarg: vam començar a les 8 en punt i eren quarts de dues de la matinada quan sortíem. Els carrers i places del Barri Vell eren ben deserts i mica en mica els regidors anàvem cap a casa, la majoria estàvem esgotats.

En total vam debatre, discutir i aprovar 9 mocions i una bona colla de punts de l'ordre del dia entre assabentats, precs i preguntes i altres temes. Més d'un grup municipal es queixava que un Ple tan llarg i carregat no és prou eficaç, i que caldria acotar els temes a tractar i que aquests fossin estrictament de l'àmbit competencial de l'Ajuntament de Girona.

He de reconèixer que aquest Ple d'ahir va ser llarg i cansat, però també vull manifestar que la feina que ahir vam fer va valdre la pena. A fora del Ple hi ha gent que cada dia treballa una pila d'hores, que s'esforça i s'hi deixa la pell, i que amb la seva dedicació ajuda a tirar endavant la ciutat i el país. Moltes vegades aquest feina que fan cada dia tantes persones no té contraprestacions econòmiques, i la il·lusió i les ganes de millorar el propi entorn n'és la recompensa.

En aquest sentit reivindico el llegat de les classes populars, sofertes i treballadores, eficients i valentes. Treballar i esforçar-se és una forma de vida i crec que els regidors i regidores de la ciutat de Girona tenim l'obligació de perseverar en aquest sentit. Per això estic plenament satisfet amb la feinada que ahir vam fer tots plegats.

Si ho voleu, a través d'aquest enllaç podreu llegir una crònica més completa del Ple, que han elaborat els meus companys de la CUP.

Diada Nacional de Catalunya a Girona

2011-09-12T12:02:00.002+02:00

Podem dir que la Diada d'enguany ha estat ben intensa i farcida d'emocions i sensacions positives. El clam inequívoc per la independència ha ressonat a places i carrers de moltes viles i ciutats catalanes, i de la mà d'una munió intergeneracional de catalanes i catalans ha quedat ben clara la voluntat de plantar cara als abusos de l'estat espanyol.

Voldria en segon lloc demanar disculpes per no haver escrit res sobre la Diada ahir mateix, però vaig estar tot el dia enfeinat preparant els actes que la CUP i Maulets vam organitzar ahir als carrers de Girona. Va ser una jornada esgotadora, però encoratjadora alhora.

Milers de gironines i gironins van secundar la convocatòria i els diferents actes es van anar produint amb normalitat, com cada any. Voldria agrair a tots a la gent que va participar en l'organització, per tot l'esforç i sacrificis que ahir van fer, des de les 8 del matí fins passada la mitjanit. Gràcies companyes i companys! Gràcies gironines i gironins: continuem fent via, fent camí per la llibertat del nostre poble. Un camí cap a Ítaca, que ja ha començat i que no té retorn!

La urgència de convocar el Fòrum Ciutadà de les obres del TAV

2011-09-09T11:22:00.002+02:00

Acabem d'encetar un nou curs polític i des del meu punt de vista el més calent encara és a l'aigüera pel que fa a les obres del TAV i del tren convencional. A finals de desembre de l'any 2010 una colla d'entitats van convocar l'Audiència Pública on es va posar de manifest que a la ciutat de Girona i especialment als barris més afectats pel projecte del TAV hi ha un evident malestar fruit d'unes obres complexes, llargues i molt molestes.

De l'Audiència Pública en va sortir el compromís de convocar un espai de seguiment de les obres i del projecte ferroviari mitjançant la creació d'un Fòrum Ciutadà per les obres del TAV, un instrument de debat i seguiment de tot el procés en què la transparència i la informació fossin un eix principal. La filosofia d'aquest fòrum és ben simple: es tracta de conformar un espai ciutadà que defensi els interessos de Girona i que planti cara a ADIF, conformat per entitats, grups municipal, equip de govern, ciutadans/es...

Aviat hi haurà la visita del ministre Blanco i cal pactar abans amb la ciutadania els punts a defensar. Si no es convoca el Fòrum ben aviat correm el risc de perdre molt de temps perquè les eleccions espanyoles poden suposar una paràlisi dels espais de diàleg i negociació (traspàs de poders, demora d'informació...) que no faran més que complicar les coses i fer patir uns barris que ja porten 3 anys de calvari (pols, camions, tall de carrers, pèrdua d'espais, etc.).

Proposo que aquest Fòrum es convoqui a finals de setembre; l'últim dijous de setembre. Hi ha molta feina endarrerida i cal un espai de trobada per planificar l'estratègia que seguirem.

Pels drets nacionals i socials, independència Països Catalans!

2011-09-07T13:51:00.003+02:00

Aquest diumenge commemorem la derrota que els catalans vam patir a mans de les tropes borbòniques de Felip V fa quasi 300 anys. Milers de catalans van perdre-hi la vida per defensar la llibertat de Catalunya, molts dels quals descansen al Fossar de les Moreres.

Avui, 297 anys després, continua havent-hi moltes raons per seguir lluitant, per seguir resistint. Agressions a la llengua, a la identitat nacional, al territori, als drets socials... un atac continuat i sistemàtic contra el nostre país i contra les classes populars.

Moltes raons per seguir denunciant l'opressió nacional que ens ofega, la mateixa opressió nacional que van patir els nostres avantpassats per defensar la nostra terra.

Aquest diumenge la CUP i Maulets organtizem una Diada Nacional combativa al carrer, com sempre, una Diada reivindicativa i festiva farcida d'actes i iniciatives. Una Diada que crida a la participació i la mobilització popular, perquè només d'aquesta manera aconseguirem posar fi a gairebé 300 anys d'ocupació.

Defensem la llengua!

2011-09-06T11:15:00.000+02:00

Després dels recents atacs contra el català i el sistema d'immersió lingüística que hem rebut, ahir es va celebrar a Girona una concentració força nombrosa en favor de la llengua. En primer lloc vull agraïr públicament a les ciutadanes i ciutadans que hi van assistir. És molt important mantenir la capacitat de mobilitzar-nos i ser valents per defensar un dels nostres tresors més preuats: la llengua.

La CUP avui ha presentat una moció perquè el Ple municipal de la setmana que ve es posicioni en contra d'aquestes sentències i a favor del català a l'escola. L'hem fet arribar als altres grups municipals, amb la voluntat que la puguem presentar de forma conjunta. És molt important el suport institucional a aquesta lluita, i des del grup municipal de la CUP farem els possibles perquè l'Ajuntament es posicioni en aquest sentit.

La moció també proposa que l'Ajuntament de Girona doni suport a altres iniciatives pel català, com el Correllengua, que se celebrarà a l'octubre a la ciutat o la commemoració del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre. Així doncs, demano responsabilitat i compromís dels altres grups municipals per tal que tot plegat tiri endavant. Foto: Tapi Carreras (robada del seu Facebook. Gràcies!)

La llei Òmnibus i els ocells fringíl·lids

2011-09-02T11:25:00.002+02:00

Els ocells fringíl·lids són unes aus de mida petita, amb un vol molt característic, i sobretot uns excel·lents cantaires. Ocells com la cardina (fotografia), el pinsà comú, el passerell, el verdum, el gafarró... són molt apreciats en alguns sectors, principalment pel seu cant, i en algunes ciutats catalanes (Vic, Ripoll, Olot...) s'hi fan concursos de cant d'ocells engabiats.

El costum d'engabiar ocells fringíl·lids ve de lluny, i la captura es practica en diferents modalitats: vesc, xarxa de terra... Fa uns anys i fruit d'aquesta pressió cinegètica les poblacions de fringíl·lids van minvar força a Catalunya, ja que els ocells havien de fer front també a d'altres amenaces com ara l'afectació als hàbitats, les fumigacions en entorns rurals i agrícoles...

Darrera de tot aquest món s'hi amaga un bon negoci i evidentment la trama d'il·legalitats (venda il·lícita, captures indiscriminades...) està a l'ordre del dia, amb la qual cosa l'amenaça que plana damunt dels ocells fringíl·lids és una constant i cal vetllar sense parar per la seva protecció. Per fer-hi front Catalunya es va dotar una legislació adequada, i en aquest sentit els Agents Rurals han fet una bona tasca per fer complir la llei i garantir l'estabilitat de les poblacions d'aquest tipus d'ocells.

Però malauradament els instints neoliberals del govern de CiU s'han llençat a sobre d'aquests ocells, i la desclassificació d'algunes espècies per tal de reactivar el que ells anomenen "l'economia" posa en perill aquestes fràgils espècies, que no oblidem que fins ara havien estat protegides per normatives europees, estatals i catalanes. Si es redueix el grau de protecció de cardines i pinsans ens podem trobar que els avanços que s'han fet els darrers anys per estabilitzar poblacions poden quedar en va perquè els interessos econòmics que giren al voltant d'aquestes aus no estan disposats a respectar els fràgils equilibris ecològics necessaris per garantir-ne la viabilitat. Afortunadament diferents entitats ecologistes han presentat al·legacions a la llei Òmnibus, però cal a més denunciar públicament que aquesta llei ens farà recular molts anys.

Passejant barri a barri: obres al carrer Migdia i rodalies

2011-08-31T11:13:00.001+02:00

Fa setmanes que es van iniciar les obres per reurbanitzar i millorar el carrer Migdia en alguns trams, així com el carrer Ultònia. M'hi he passejat varies vegades, i he observat les obres des de diferents angles. Avui, dimecres 31 d'agost, he parlat amb operaris, he observat de ben a prop les restes de la muralla que s'han descobert i he estat analitzant sobre el terreny l'impacte que aquestes obres tenen sobre el comerç local del barri.

Definitivament cal reconèixer la complexitat d'aquestes obres, perquè els imprevistos que han sorgit un cop iniciades han endarrerit els terminis d'execució i sobretot agreujat les molèsties a veïns i comerciants.

Les restes de la muralla trobades al cantó del Mercat Municipal i la línia d'oli que s'ha trobat al carrer Migdia han estat entrebancs que han alentit el ritme de les obres, uns entrebancs que afegeixen més pressió a veïns i comerç local.

Parlant amb veïns, comerciants i treballadors he arribat a la conclusió que les coses no s'estan fent malament. Realment hi ha una bona dosi de paciència per part d'uns i d'eficàcia per part d'uns altres. Els operaris estan fent bé la seva feina i crec que en aquest sentit no es pot demanar més. Les conseqüències negatives pel comerç local hi són, és innegable, i els perjudicis econòmics per ells són difícils de compensar.

Per això penso que en tot aquest afer hi ha una eina clau per avançar: transparència. El proper dia 2 de setembre l'equip de govern ha convocat una reunió oberta a les 12 del migida a l'aula gastronòmica del Mercat del LLeó. Crec que és necessari assistir-hi i discutir sobre els ritmes i terminis de les obres.

Terroristes globals, capitalistes locals

2011-08-29T11:54:00.003+02:00

El recent acord entre les dues forces polítiques hegemòniques al conjunt de l'estat espanyol, que consisteix en modificar la Constitució de 1978 per ajustar-la a les demandes de reducció del dèficit públic, no fa més que refermar la consolidació d'unes polítiques econòmiques que es van encetar fa més de 30 anys, de la mà dels primers governs neoliberals a Anglaterra i als Estats Unitats.

S'ha consumat el xantatge, el del del capital apàtrida a les classes populars; un xantatge covard i traïdor que a la pràctica implicarà més precarietat pel conjunt de la ciutadania, i més privilegis per una reduïda casta d'oligarques depravats i enfollits.

El darrer any hem viscut coses molt gruixudes a Europa i al món. Hem vist la fallida econòmica de països com Grècia, Irlanda i Portugal, una fallida teledirigida i dissenyada per planificar un rescat financer amb sucosos dividends per als gestors del capital. Hem vist la caiguda de bancs i caixes i el seu posterior rescat per part dels estats. Hem tingut un estiu marcat per les turbulències financeres i els anuncis verinosos de les agències de qualificació, que mitjançant maniobres brillants i maquiavèl·liques han aconseguit els seus objectius: reestructurar l'economia seguint els dictats neoliberals cuinats a l'Escola de Chicago.

De la mateixa manera que als anys 70 van ser dos polítics anglosaxons els qui van aplicar les receptes dissenyades pels teòrics neoliberals, ara ens trobem que dos polítics europeus conservadors de l'eix francoalemany (Merklel i Sarkozy) encapçalen políticament un nou procés de reformes neoliberals, que consisteix principalment en erosionar drets socials i humans dels europeus.

Limitar la capacitat d'endeutament de les administracions equival a escurçar i limitar la capacitat de donar resposta a les demandes socials de la societat. Zapatero, seguint les ordres dels seus amos (FMI, OMC, UE...) s'ha agenollat davant del capital i ha optat per donar un nou impuls al desmantellament de l'Estat de Benestar.

La cantarella és la de sempre: cal estimular la productivitat, i per això és necessari aplicar un paquet de mesures molt clares, com ara vincular el salari a la productivitat i no a la inflació, eliminar la negociació col·lectiva, retallar en sanitat, educació i serveis socials, privatitzar l'administració, donar més llibertat a les grans empreses... és a dir, reduir la democràcia i la societat a la mínima expressió. Mana el capital, el terrorisme global i la barbàrie, només compten els negocis i les persones hem de callar, obeir a l'amo i pagar. Som consumidors, productors i poca cosa més. Jo ja n'estic tip d'aquest tipus de missatges: ens diuen que els treballadors/res som generadors de dèficit, que malbaratem i que costem molts diners, insinuen que som uns malbaratadors compulsius. I això és totalment fals, els treballadors i treballadores generem riquesa i sabem ser austers, responsables i assenyats, no fotem!

El panorama és dantesc i funest, però de res ens serveix lamentar-nos i espantar-nos. És el que volen, que callem i baixem el cap. Però hem d'ensenyar les dents perquè som més que ells. Una vegada més proposo que seguim l'exemple d'Islàndia: hem de posar els responsables de la crisi, és a dir, els capitalistes terroristes, a la presó. La justícia els ha de perseguir i empresonar. Que es podreixin a la presó i paguin pels seus crims.

Reforçar la CUP i avançar en la consolidació de la Unitat Popular

2011-08-25T15:12:00.000+02:00

La CUP iniciarem aquest final del 2011 un nou procés de discussió entre totes i tots per tal de decidir cap on volem anar ara que, com ho han estat la resta, portarà associat un debat intens en les assemblees locals i les corresponents territorials des d'on s'elevarà a la resta de l'organització.

Un debat que ve precedit per l'èxit electoral obtingut en les eleccions municipals d'aquest maig que ens ha conduit a assolir més d'un centenar de regidors/es i a ocupar, per primer cop diverses alcaldies i que no seria explicable sense l'eixamplament de la base social de la CUP i de l'assoliment, encara de manera molt tímida, d'una certa unitat popular entesa com l'agrupació de moviments populars i organitzacions polítiques de diferents sectors de les classes populars anticapitalistes amb un programa clar de reivindicacions concretes.

Una unitat popular que ha dut a la Candidatura d'Unitat Popular a persones que aposten per una transformació del model econòmic vigent i que no s'adscriuen dins de l'independentisme mes estricte.

Ara, a la nostra organització ens toca gestionar els resultats obtinguts i les expectatives dels qui ens han fet confiança. Ens cal adaptar les nostres estructures als objectius tàctics i estratègics que ens hem fixat i a les noves necessitats que, vulguem o no, ens sorgeixen el dia a dia. Caldrà dotar-nos d'una estructura àgil que doni resposta a les necessitats de les assemblees locals i de les territorials, i bastir una organització potent que faci sentir la seva veu a nivell nacional i, el que és mes important, que proposi alternatives de canvi social (com una extensió del que hem anat construint a nivell local) en el marc dels PPCC.

Afrontar aquests reptes nomes es possible treballant en dues direccions, d'una banda amb el reforçament de la nostra estructura orgànica i de l'altra amb la consolidació del nostre espai i amb una activitat intensa a nivell nacional.

Pel que respecta a la primera qüestió entenem que ho hem de fer preservant de manera imprescindible el nostre funcionament assembleari, la nostra presa de decisions de dalt cap baix, reforçant les territorials, que son l'àmbit mes immediat de debat i decisió entre les diferents assemblees territorials i que porten la seva veu als Consells Polítics. El seu bon funcionament s'ha demostrat una eina excel·lent en el creixement lent i pausat de la CUP i en la seva consolidació. Caldrà dotar a les territorials d'una estructura que els permeti seguir fent les funcions que han dut fins ara de manera mes ferma i que permeti, també, donar el necessari suport als nuclis dels que en formen part.

Aquest reforçament no s'ha de fer a costa del buidatge de l'estructura nacional, absolutament necessària per la consolidació de la nostra organització, sinó com una part més de l'enfortiment de la CUP com a organització nacional.

Una estructura nacional que te com un punt important en el seu secretariat nacional que ha de delegar les feines mes tècniques en els alliberats per tal de poder dedicar gran part de la seva capacitat (minsa, ja que totes i tots els qui en formen part treballen) a feina política recolzant-se en les diferents comissions de treball que contemplen els nostres estatuts.

Es necessari optimitzar la feina del SN i redefinir-ne les seves tasques sempre des de la confiança imprescindible amb les companyes i companys que en formen part i que participen del mateix projecte polític i aprofitant també l'autonomia de la taula del Consell Polític d'aquest mateix òrgan que asseguren el seguiment del treball del Secretariat per part de totes i tots els militants de la CUP.

Per més endavant caldrà deixar altres debats encara pendents i que, per la poca implantació actual de la CUP al País Valencià i a les illes Balears, no hem iniciat i que no es altre que l'encaix dels tres territoris que conformen els Països Catalans en l'estructura de la Candidatura d'Unitat Popular que, en base al nostre model assembleari, s'hauria de basar en la confederació.

Respecte del segon punt, i entenen com la nostra organització com l'eina mes vàlida de la que disposem actualment d'incidència di difusió del projecte que defensa el conjunt de l'esquerra independentista, caldrà que estiguem presents em tots els debats aportant-hi sempre la nostra alternativa per tal de visualitzar que la transformació social es possible. Això passa, com hem fet fins ara, també per el nostre treball en les institucions. De ben segur que les properes eleccions a la comunitat autònoma de Catalunya, en sera una bona oportunitat.

Per Pau Juvillà i Jordi Navarro, militants de la CUP a Lleida i Girona respectivament.

Passejant barri a barri

2011-08-24T12:40:00.002+02:00

Mas Ramada

Fa uns dies vaig fer una passejada entre Mas Ramada i Vila-roja amb una persona del barri, que se'l coneix pam a pam. Realment hi ha molta feina a fer en aquests barris, i no pot ser que tota una capital com Girona, que es reivindica europea, progressista i avançada, estigui tant separada d'aquests barris populars i tant mancats de serveis, encara avui.

He de dir que la plaça dedicada a l'advocat Sebastià Salellas està ben abandonada i deixada, i caldria refer-la una mica perquè està en una situació indigna. El carrer Torrent està en un estat tan precari que ratlla gairebé l'abandó absolut, amb el perjudici que això genera als veïns i veïnes que hi viuen. Sembla ser que el regidor del Barri, Eduard Berloso, té intenció de tirar endavant les reparacions del carrer. Tant de bo. Però també podríem dir que en tot el barri no hi ha cap parc infantil, que la passera que travessa l'Onyar és d'una precarietat absoluta, que el barri no té connexió al carril bici, que no hi ha biblioteca al sector...

Als anys 60 i 70 els barris populars de moltes ciutats catalanes no disposaven de serveis i els veïns i veïnes s'autoorgantizaven després de les jornades laborals per tal de construir els serveis bàsics que els mancaven: clavegueram, enllumenat, voreres, arbres... han passat els anys i després de gairebé 40 anys de democràcia a Girona encara ens trobem amb alguns barris que continuen tenint problemes de serveis. Això no pot ser i cal donar tot el suport al teixit associatiu que lluita per mantenir la cohesió social en aquests barris. Sort d'ells!, però no n'hi ha prou amb això: s'hi ha de treballar més.

Sant Narcís

Aquest matí (dimecres 24 d'agost) he fet una passejada per diferents carrers de Sant Narcís i he vist coses positives i d'altres de no tant. Finalment l'itinerari segur de l'escola ha estat repintat i ben senyalitzat: cal valorar-ho positivament perquè això ajudarà a reforçar la seguretat de la mainada de camí cap a l'escola.

Malauradament la zona blava del tram mitjà de l'avinguda de Sant Narcís continua intacta i buida de cotxes. Cal enretirar-la i repensar la qüestió dels aparcaments.

Passejant pels carrers Empúries i M. de Déu del Mont m'he trobat amb una vorera farcida de cagarades de gos i plena d'herbes. Aviat escriuré un article sobre el tema de les cagarades, però el problema principal és el menyspreu absolut per l'espai comunitari que predomina en aquesta societat de consum individualista. Segur que ningú convida a gossos i altres mascotes a ruixar amb pixum àcid la cortina del menjador o a defecar plàcidament al bell mig del menjador de casa, perquè és clar, és casa MEVA! I ja se sap que lo meu és sagrat, i en canvi el carrer com que no és meu...! El tema de les herbotes estaria bé que l'Ajuntament el repassés.

Podria parlar del Parc Central, de la Plaça Mare de Déu de Montserrat (falta posar-hi les tanques i treure algun dia el transformador), del carrer Bisbe Sibilla... Molts temes i molta feina a fer.

Reptes de la CUP (I) La participació a les autonòmiques de 2014 i l'aposta a d'altres territoris dels PP.CC

2011-08-19T09:48:00.003+02:00

El passat juny de 2010 l'Assemblea Nacional de la CUP va decidir en assembla no participar en les eleccions autonòmiques del Principat de Catalunya del passat mes de novembre. Hi havia dues posicions clarament definides: l'una apostava per presentar-s'hi l'altra apostava a grans trets reforçar el perfil municipalista de l'organització i preparar amb garanties l'assalt a les municipals del maig de 2011.

Personalment era dels que defensaven l'opció d'anar poc a poc, preparar a fons les municipals i deixar de banda, de moment, la participació a les autonòmiques principatines.

En el marc de l'assemblea van sorgir dues posicions polaritzades. L’una defensava aferrissadament la participació a les autonòmiques, i vaticinava gairebé la desaparició de l'organització si no guanyava aquesta opció. L'altra opció, la municipalista, defensava una via estrictament municipal i també preveia mals auguris en cas de concórrer als comicis supramunicipals. Un cop superada l'assemblea, clarificades les coses i descartats els auguris catastrofistes val a dir que des del meu punt de vista l'encert de l'opció escollida s'ha fet evident. Assolir un centenar de regidors al principat i fer arrelar algunes assemblees al País Valencià es pot considerar un èxit.

Però la tasca de les organitzacions rupturistes no és mirar el passat sinó el futur, i des del meu punt de vista el futur de la CUP passa per afrontar tres principals reptes a mitjà termini. Primerament, cal consolidar la xarxa municipalista que s'ha creat amb molts esforços i sacrificis, i que té vincles i arrelaments sòlids entre diferents sectors populars de la societat catalana. En segon terme, cal apostar molt fort per potenciar la lluita al carrer i la capacitat de mobilització de l'organització. Ens cal ser presents en iniciatives ciutadanes de diferent índole, com ara la defensa del territori, la lluita contra les retallades, els moviments veïnals, el dret de decidir, el reforçament de la xarxa de casals i ateneus...). Finalment penso que la CUP ha d'iniciar, ineludiblement, el debat de les autonòmiques catalanes de 2014, tenint també present la situació al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses. Hem sortit reforçats de les municipals, i ara convé fixar nous horitzons i seguir potenciant la Unitat Popular amb la finalitat de conformar un pol de ruptura que ens permeti avançar cap a la independència, el socialisme i l'equilibri ambiental dels Països Catalans.

Pel que fa a d'altres territoris dels Països Catalans, trossejats per la legislació dels estats espanyol i francès, vull reconèixer i admetre (tristament) de manera pública la meva desconeixença d'aquests territoris germans. No em considero preparat per parlar de la possibilitat d'assolir reptes electorals supramunicipals ni al País Valencià ni a les Illes. En tot cas tinc confiança absoluta amb els companys i companyes que treballen i militen al sud i llevant del meu país: és només a ells i a ningú més a qui correspon decidir quins són els moviments estratègics que s'han d'efectuar. Pel que fa al nord del país, la proximitat geogràfica amb les comarques gironines (on jo visc) faciliten que hi hagi una aproximació, tot i que malauradament no es produeix amb prou intensitat. La frontera estatal ha creat moltes altres separacions, mentals i de tot tipus, i ens pertoca trobar les vies per estrènyer llaços entre els nostres territoris partits artificialment durant més de tres segles.

Participar en les autonòmiques de 2014 (més enllà de la càrrega simbòlica de la data) és tot un repte que, no ho oblidem, no resta exempt de riscos. La participació institucional té evidents perills i cal tenir-los ben presents. La feina de la CUP i de l'esquerra independentista no és ocupar un espai purament institucionalista. De res serveix tenir diputats al Parlament si no hi ha una acció coordinada amb el carrer, perquè el risc de quedar engolits per un mar de comissions, protocols, expedients, sessions parlamentaries estèrils, etc., hi és, i cap revolucionari n'està esterilitzat al 100%, no ho oblidem. La història del nostre moviment és llarga i densa, i no seria la primera vegada que els arribistes i oportunistes fan acte de presència. Per això ens hem de vacunar contra possibles malalties que han patit d'altres partits i organitzacions. Convé deixar molt clar que la via institucional és per l'esquerra independentista una forma més de treball, ni més ni menys important que els altres. Un espai per a la lluita de masses que ens serveixi per arribar a sectors socials als quals mai hem arribat, i que en cap cas ha de restar protagonisme a d'altres espais de lluita que podem mantenir de forma paral·lela.

En aquest triple repte que assenyalo cal deixar molt clar que la CUP i el conjunt de l'EI tenim un sostre als Països Catalans (15-20%), i que un cop l'hàgim assolit haurem de ser conscients de les nostres limitacions. La nostra feina passa per mobilitzar, formar i conscienciar un sector de la societat catalana, i ara encara estem molt lluny d’arribar-hi. Queda temps per davant, doncs, per anar teixint complicitats i treballar per materialitzar reptes a curt i mitjà termini.

Pel que fa a la possible política d'aliances i a la ingent tasca que implica preparar unes eleccions d'aquestes dimensions, voldria deixar clares dues coses des del meu punt de vista:

Quant a la política d'aliances penso que l'opció més encertada és la de concórrer a aquestes eleccions sols, i incorporar el màxim nombre de suports assumibles (independents, ecologistes, veïnals, treballadors en lluita, vinculats al moviment pel dret de decidir....). En principi no sóc partidari de participar en coalicions sobiranistes transversals, farcides de freaks i il·luminats, perquè han demostrat un excés d'efimeritat. i perquè als Països Catalans no és importable l'experiència basca amb Bildu. El front patriòtic que promouen alguns sectors de l'independentisme és una aposta que des del meu punt de vista és ara per ara incompatible amb l'estratègia de la Unitat Popular. Ara per ara un pol sobiranista és inviable i les diferències ideològiques en l'actual conjuntura dificulten avançar en aquest sentit. Tampoc sóc partidari de bastir coalicions amb petits partits sense arrelament, perquè les aliances d'aquest tipus acostumen a ser poc sòlides i sense capacitat de continuïtat. Entenc que la força i solidesa que ha demostrat la Unitat Popular és garantia com per rellançar un projecte d'alliberament per si sola, i aquesta solidesa es pot compaginar amb dosis de pluralitat i flexibilitat. En tot cas la CUP n’ha de ser el tronc principal perquè ha demostrat que té els ingredients i valors necessaris.

Pel que fa a la preparació d'unes eleccions sóc dels que rebutja la participació a eleccions de manera improvisada i sense feina de carrer al darrere. Si realment volem encarar aquest debat ens hi hem de posar el més aviat possible, perquè tenim tres anys per davant. No per preparar una llista, dissenyar una campanya i treballar durant 15 dies. Per mi això és el més irrellevant i prescindible. L’important és trepitjar cada barri català, cada comarca, cada fàbrica, cada poble. Recórrer tot el Pirineu, la Costa Brava, l'àrea metropolitana de Barcelona, la Plana de Vic, el Lluçanès, el Camp de Tarragona, el pre-Pirineu, la Depressió Central i el Pla de Lleida, les Terres de l'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà, el Montseny i les Guilleries... esbrinar quins son els conflictes territorials, els problemes de mobilitat, de contaminació, palpar la marginació de la pagesia, l'exclusió social de nouvinguts i autòctons pobres i febles... Cal que la militància s'empapi a fons dels problemes i de la realitat diària d'aquest tros dels Països Catalans. Això i només això és l’important: la resta és sobretot màrqueting.

Damià Escuder

2011-08-16T12:17:00.002+02:00

Aquest cap de setmana ens ha deixat definitivament en Damià Escuder, als 77 anys. No el vaig arribar a conèixer personalment però les referències que m'arribaren d'aquest polifacètic i resistent català universal evidencien que el nostre país ha perdut un important referent. Cal lamentar profundament la pèrdua d'aquest company, històric lluitador i artista gironí, qui ha estat un referent pel que fa al compromís, valentia i coherència en la lluita pels drets nacionals i socials del nostre poble.

Avui dimarts 16 d'agost se n'ha fet la cerimònia de comiat a l'esglèsia del Mercadal, i hi hem coincidit molts lluitadors. Gent que l'havia conegut, vells amics que l'estimaven i joves que malgrat no haver-lo conegut l'admiravem pel seu compromís. Ha estat vària la gent present a la cerimònia que m'ha demant que treballem per dedicar-li un carrer, i just això és el que farem. Treballarem per mantenir viva la flama que ens ha deixat, i perquè la ciutat li reti el reconeixement que es mereix, dedicant-li el nom d'un carrer o plaça.

Salvem el Parc Central de Girona

2011-08-14T11:25:00.001+02:00

Avui apareix una notícia a El Punt que ens aporta algunes dades sobre el futur del Parc Central. En la notícia es dóna a conèixer que a partir del mes de setembre el ministeri de Foment i ADIF preveuen explicar a l'equip de govern municipal de Girona quin serà el projecte de construcció de l'estació intermodal al Parc Central. Pel que s'esmenta a la notícia sembla ser que l'Alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, vol que els diferents grups municipals siguem presents a la reunió. La CUP anirà a aquesta reunió, però també voldria que les entitats de la ciutat hi puguin ser representades. En tot cas la CUP no anirà a una reunió només a escoltar, sinó també a reclamar allò que ens pertoca als gironins i gironines.

En primer lloc vull deixar clar que em sembla inconcebible que després de 3 anys llargs d'obres del TAV a Girona encara avui planin tantes ombres sobre aquest projecte. Com pot ser que no tinguem encara una idea clara de l'estructura i quantitat de sòl que ocuparà aquesta estaci? Com pot ser que ADIF es negui a complir els compromisos que va assolir amb la ciutat? Per què es nega ara a plantar la quantitat d'arbres que s'havia pactat amb l'anterior equip de govern?

Després d'esbudellar el Parc Central, després de provocar molèsties i sorolls durant tant de temps als veïns del Barri de Sant Narcís i de la Devesa, després d'arrasar la zona esportiva de Fontajau... em sembla injust que encara haguem d'abaixar el cap i acceptar de bon grat el que decideixen des de Madrid.

En segon lloc penso que aquesta situació no fa més que refermar la necessitat de convocar el Fòrum Ciutadà sobre les obres del TAV. És una urgència informar bé la població, i és una necessitat que Girona faci un front de resistència en defensa dels seus espais verds urbans i que exigeixi les compensacions pertinents, siguin les que siguin.

En tercer lloc és urgent aclarir quin serà el futur del projecte ferroviari, és a dir, el tren convencional. Hem d'aclarir si s'elimina el viaducte, si es faran els nous baixadors i sobretot informar a la població dels terminis que poden durar aquestes obres. Si la ciutat ha d'estar potes enlaire 10 anys la gent té dret a saber-ho.

Finalment crec que ha arribat el moment d'activar una campanya ciutadana en defensa del Parc Central. Girona té una llarga tradició de mobilització en defensa del territori: la vall de Sant Daniel, les Hortes de Santa Eugènia, la Devesa... el Parc Central també ens necessita, l'hem de defensar amb dents i ungles.

Quan fa més de 10 anys la Plataforma COP al TAV i una pila de col·lectius ens vam mobilitzar en contra del TAV (una batalla que tristament vam perdre) i en defensa del tren convencional poc ens imaginàvem que una dècada més tard aquell colossal projecte esmicolaria i trinxaria tantes contrades i paratges, però no teníem ni un bri de sospita del sidral i trencadissa que aquestes obres han causat a l'interior de la ciutat de Girona. Tot plegat per un projecte d'Alta Velocitat que s'ha mostrat no només insostenible sinó completament ineficient i inviable econòmicament. Serà el passat imperialista espanyol el que fa que l'estat espanyol sigui el segon estat del planeta (després de Xina) amb més quilòmetres d'alta velocitat?

Els disturbis socials es poden estendre arreu, també a Girona i rodalies

2011-08-11T00:04:00.003+02:00

Les imatges i notícies que arriben de Londres i d'altres ciutats angleses com Manchester, Birmingham i Liverpool han colpit l'opinió pública europea, que amb impotència es pregunta què ha passat perquè una megalòpolis contemporània com és Londres s'hagi mostrat al món com l'escenari d'una cruenta lluita de classes.

La revolta que ha esclatat en barris perifèrics d'aquestes ciutats britàniques serà els propers dies motiu d'estudi i anàlisi per part de sociòlegs, politòlegs i d'altres estudiosos. Des del meu punt de vista, però, i per les dades (evidentment insuficients i analitzades des d'una poc objectiva distància) que difonen alguns mitjans de comunicació hi ha un evident component de lluita de classes com a rerefons en tot aquest afer.

Barris marginals, famílies senceres desestructurades, atur crònic, manca de recursos, brutalitat policial, manca d'expectatives... una espiral que no fa més que generar violència i odi en una societat classista, fragmentada i multiètnica com és la britànica, amb comunitats senceres enfrontades i en un clima de retallades socials i de crisi econòmica galopant que castiga els sectors més febles i vulnerables. Un episodi cruent en què, inevitablement, s'hi ha barrejat el pillatge i d'altres elements sense cap tipus de reivindicació, com acostuma a passar en processos de revolta popular.

A Girona ciutat tenim barris amb una situació complicada ara mateix. Zones que, per cert, el fins fa poc mediàtic i lluent moviment dels indignats, no ha trepitjat encara. Barris on la llavor del conflicte hi és ben germinada, i que no s'han afegit al moviment dels indignats perquè el consideren (igual que a la resta de moviments polítics, sindicals, socials...) aliè a la seva causa. Barris com Font de la Pólvora, Vila-roja, el Grup Sant Daniel, tenen evidents problemes socials i si no s'actua injectant recursos tard o d'hora el disturbi acabarà esclatant.

Altres veïnats com el Pont Major, Germans Sàbat i en menor mesura Can Gibert del Pla i alguns sectors de Santa Eugènia arrosseguen problemes estructurals que la crisi no fa més que agreujar. Una conjuntura econòmica que ha estimulat el govern conservador i burgès de CiU a la Generalitat a emprendre una espiral de retallades que el que fan és principalment abocar benzina als conflictes i posar les bases per un gran conflicte social.

Uns convergents radicalitzats, classistes i insensats que han declarat la guerra a les classes populars i que amb la seva política salvatge de retallades estan creant el caldo de cultiu per un esclat social de proporcions incertes. Les retallades en sanitat i educació o la reorientació de la PIRMI i el caos que ha provocat són mesures encaminades a esquerdar la cohesió social. Una cohesió que en aquests moments és molt feble en alguns barris gironins, i si s'acaba deteriorant seran els mateixos ciutadans d'aquestes zones els qui en pagaran les conseqüències.

Entre prohibicions i retallades

2011-08-08T16:19:00.002+02:00

Fa poques hores he arribat del Pirineu, on he passat uns dies amb els meus nanos i la meva companya. Retrobar-se amb els cims pelats i les planes verdes de la muntanya pirinenca és per mi un ritus que cada any realitzo des de fa dècades.

Però ara que he arribat a la meva ciutat em trobo amb un panorama polític i social d'allò més remogut. D'una banda els canvis que s'estan produint en la PIRMI, unes mesures que no faran més que agreujar la precària situació en què es troben molts col·lectius desfavorits i vulnerables de la nostra societat. Canvis (retallades encobertes) amb una voluntat clara: engrandir encara més el solc que separa les classes marginals de les classes privilegiades. D'aquesta manera es posen les bases per trencar la feble cohesió social al nostre país, una fragmentació que tindrà greus conseqüències a curt termini. Més endavant ho analitzarem amb més calma.

I de l'altra em trobo que el nou govern municipal de Girona ha decidit prohibir els actes de l'Onze de setembre a la Plaça Catalunya, uns actes que fa dècades que es realitzen a places del nostre Barri Vell. A més, la prohibició es vol estendre a d'altres indrets i que amenaça la vida associativa de la ciutat. Que quedi clar que la CUP lluitarà perquè les places i carrers de la nostra ciutat, dels nostres barris, del Barri Vell, puguin acollir actes reivindicatius, festius, culturals, i lúdics.

Afortunadament l'aire de muntanya m'ha omplert d'energia, i a partir d'avui mateix tornarem a encarar amb més força que mai les adversitats i la lluita, que serà llarga i dura.

Un Ple més llarg del què és habitual

2011-07-28T20:55:00.001+02:00

El passat dimarts 26 de juliol hi va haver el primer Ple ordinari a l'Ajuntament de Girona en aquest nou mandat 2011-2015. Un Ple que va començar a les 8 en punt i que es va allargar per més de tres hores. Tres hores llargues i intenses en que es van debatre, votar i aprovar diferents qüestions, algunes d'elles d'una gran rellevància per la nostra ciutat. I val a dir que aquest allargarment es va deure en bona mesura a la CUP, que va presentar fins a tres mocions, dues de les quals malauradament no van ser aprovades.

Des de la seva fundació a Girona, la CUP ha mostrat reiteradament el seu compromís amb els col·lectius i entitats de la ciutat que treballen des de diferents fronts per millorar la cohesió social als nostres barris, reivindicar els drets nacionals, defensar el territori o lluitar contra les desigualtats. I fruit d'aquest compromís recollim la necessitat d'esdevenir la veu del carrer a l'Ajuntament, al Ple. Per això aquest mes de juliol hem presentat fins a 3 mocions, i així ho continuarem fent al llarg d'aquests quatre anys, treballant frec a frec amb la ciutadania i traslladant al Ple les demandes i reivindicacions del carrer.

En aquest Ple es va escenificar la preferència que els portaveus del PP i de CiU tenen per les juntes de portaveus en detriment dels Plens. Per ells el més important és pactar i acordar el contingut de les mocions a les juntes (òrgans de caire més aviat presidencialista) i s'estimen més portar les coses als plens ja mastegades i acordades. Doncs bé, senyora Veray i senyor Ribas, per la CUP és primordial que el Ple esdevingui un espai públic de discussió i amb capacitat d'arribar a acords in situ, sense necessitat d'haver manegat res prèviament. Entenem el Plenari com l'espai democràtic per excel·lència del nostre Ajuntament i és l'espai on la ciutadania ha de visualitzar enteses i acords.

Pacte x Girona

La política de pactes que ha dut a terme la federació guanyadora en aquestes darreres eleccions l'ha dut a segellar dos pactes amb el bloc constitucional espanyol: PP i PSC. En el cas del PSC l'acord segellat entre el senyor Puigdemont i la senyora Bosch inclou la redacció d'un Pla Estratègic que inclou el conjunt de l'àrea urbana. Un Pla que comença a caminar amb voluntat de liderar i d'estirar del carro el conjunt de l'àrea urbana, un Pla amb una presidència i vicepresidència que recauen en l'Alcalde i la Cap de l'Oposició de l'Ajuntament de Girona.

La CUP va votar-hi en contra. Estem convençuts de la necessitat de dotar-nos d'un instrument que ens ajudi a superar la crisi (en termes socials, ambientals i econòmics) però creiem que cal més diàleg amb el territori i els municipis de l'àrea urbana. No estem d'acord en l'excessiu protagonisme de Girona i menys encara en el fet que siguin dos càrrecs gironins que presideixin i dirigeixin aquesta fase inicial. A més no entenem perquè el Consell d'aquest Pla, que ha de convidar entitats, no té caràcter vinculant.

Les 3 mocions de la CUP: per la normalització del fet GLT, contra les retallades al Trueta i pel dret de les entitats a parlar al Ple

La primera de les tres mocions que vam presentar va ser la de sotmetre a acord del Ple un rebuig a la política de retallades aplicades a l'Hospital Trueta i expressar el suport a les lluites dels treballadors en contra d'aquestes retallades. La moció no va prosperar perquè els sectors conservadors del bloc constitucionalista (PP+CIU= 13 vots) van votar-hi en contra i només els grups municipals de la CUP, PSC i ICV-EUiA hi van votar a favor (12 vots) . La moció va ser defensada pel regidor Carles Bonaventura, militant de Reagrupament Gironès. Tanmateix, l'Alcalde, Carles Puigdemont va assumir una proposta feta per Joan Olòriz i es crearà una Comissió de seguiment del nou hospital Trueta. La CUP reitera el seu suport als treballadors en lluita, els farà costat i continuarà treballant per difondre les seves reivindicacions.

La segona moció que va presentar la CUP i defensada per la regidora Anna Pujolàs consistia en declarar Girona ciutat per la diversitat sexual i per la normalització del fet lèsbic, gai i transexual. Malauradament el bloc conservador va tornar a imposar la seva majoria (13 vots) mentre que l'altre pota del bloc constitucionalista es va abstenir ( PSC= 7 vots). Només la CUP i IC-V hi van votar a favor (5 vots). Els ecosocialistes van proposar que un dels consells (la comissió Ciutat i Igualtat) ja existents ampliï la seva mirada cap al fet LGT i treballi per combatre'n les discriminacions que pateix aquest col·lectiu. Un cop es va acabar de debatre la moció diferents militants del moviment Gai i Lèsbic a Girona van desplegar una bandera amb el símbol per la llibertat sexual. Tot el meu suport a la seva lluita! I lamentar que les forces conservadores encara es mostrin reticents a combatre amb fermesa les discriminacions històriques que aquest col·lectiu ha patit i encara pateix. Caldrà seguir treballant des de molts fronts per aconseguir crear els espais necessaris per normalitzar el fet LGT, com ja han fet altres ciutats (Vilafranca del Penedès)

Finalment, la tercera moció presentada es va aprovar i Girona haurà fet un pas important en favor de la participació directa de la ciutadania als plens municipals. Va ser aprovada per unanimitat però va costar superar l'allau de crítiques i retrets creuats. PP i CiU argumentaven que la tramitació i negociació de la moció s'havia de fer seguint els criteris acordats a la Junta de Portaveus. Però com ja vaig manifestar al Ple, fem 32 anys tard, hi havia molta pressa per tirar això endavant. El dèficit democràtic acumulat i el deute amb les entitats de la ciutat obligaven a actuar. La CUP es va comprometre amb les entitats de la ciutat a portar aquesta moció al primer Ple ordinari, i així ho hem fet. Finalment la moció va rebre el vot afirmatiu de tothom. Ara caldrà vetllar perquè l'acord es materialitzi i que en breu s'apliqui, mitjançant el ROM i les Institucions de la Participança, el dret d'entitats a intervenir al Ple i a presentar mocions directament.

Moció del PSC per l'aeroport de Girona

El GM del PSC va presentar una moció de suport a l'aeroport i la CUP va votar-la favorablement perquè el PSC va accedir a incorporar les esmenes que hi vam fer. Val a dir que l'esquerra independentista té un model de territori, transport i infraestructures que no venia recollit en l'esperit de la moció presentada. Per això més endavant la CUP presentarà una proposta per parlar de l'aeroport, de les connexions ferroviàries, de la xarxa de transport públic, dels espais i les planes agràries, de model turístic.

A l'hora d'intervenir vam argumentar que els problemes que pateix l'aeroport de Girona es deuen en bona mesura a la concepció radial del sistema aeroportuari espanyol. Barcelona no té gaires connexions intercontinentals mentre que Madrid és un punt de primer ordre mundial. I ens trobem que Barcelona ha de competir amb petits aeroports comarcals pels vols de baix cost. Vam generar debat i vam demanar que la moció reclamés el traspàs definitiu per part d'AENA a la Generalitat i que aquesta obris la gestió als agents públics del territori.

Precs i preguntes

En primer lloc vam preguntar per la situació del solar dels antics barracots de dret a Fontajau. S'han enretirat els barracons però s'ha deixat molta brossa acumulada. L'alcalde va assegurar que hi estaven a sobre. I efectivament! Avui dijous uns operaris i treballaven i ara el solar ja està ben net. Felicitats doncs a l'equip de govern i als treballadors municipals per aquesta tasca feta.

Finalment vam preguntar sobre les intencions del nou govern envers les zones blaves de Sant Narcís i van respondre que ho estaven estudiant. També vam preguntar quan estava previst convocar el Fòrum Ciutadà per les obres del TAV i el tren convencional. Restem a l'expectativa, doncs.

Parlant al Ple

2011-07-26T09:11:00.001+02:00

Avui, dimarts 26 de juliol, pot haver-hi un acord històric al consistori gironí. Avui, els grups municipals de la CUP i d'IC-V presentem conjuntament una moció en la qual es defensa la necessitat d'obrir el Ple a les entitats de la ciutat que ho desitgin.

Des de la CUP sempre ens ha semblat una reivindicació justa i necessària perquè creiem que intervenir directament en un Ple obre canals de participació democràtica que poden ajudar a cedir més poder a la ciutadania.

La democràcia no és quelcom tancat i definit sinó que pot evolucionar i anar superant estadis. Avui, tenim l'oportunitat de fer un pas important en termes democràtics, que pot situar Girona com una ciutat oberta, amb un teixit associatiu cada vegada més actiu i present. Estic segur que ens en sortirem.

La CUP incomoda

2011-07-23T22:46:00.002+02:00

Discurs d'investidura i i jurament de fidelitat a la Constitució i al rei

En l'anterior entrada en aquest blog hi ha penjat un vídeo amb la meva intervenció en el discurs d'investidura i sembla ser que no va agradar massa a determinats sectors. Fins aquí normal, no he pretès mai caure bé a tothom ni despertar simpaties en determinats sectors vinculats al poder.

Quan vaig intervenir en aquell Ple vaig deixar ben clar que m'havia vist obligat a dir una mentida. Ho vaig dir públicament i ho reitero i ho mantinc en ferm. L'estat espanyol obliga als regidors/es electes a jurar fidelitat a la Constitució i al rei d'Espanya quan es pren possessió del càrrec i som molts/es els qui ho fem per imperatiu legal. En el cas dels regidors de la CUP ho completem amb un afegitó de fidelitat a la ciutadania i en el meu cas concret vaig decidir explicar a la ciutadania que havia estat obligat a fer aquest jurament i que no el pensava complir.

I en efecte, em refermo en el que vaig dir, i ho faré quan calgui, davant de la justícia si cal. He decidit explicar a la ciutadania les causes del meu perjuri, no m'agrada mentir i m'hi han obligat. Per això ho explico obertament i sense traves de cap tipus. En el moment del meu discurs hi havia representants de les forces d'ocupació a la Sala de Plens i entenc que no els agradés el que van sentir però l'esquerra independentista porta més de quaranta anys defensant aquests postulats, i mai ens n'hem amagat.

Però com deia al començament, la meva sinceritat no ha agradat a tothom, començant pel PP que en el passat Ple d'aprovació de cartipàs va demanar explícitament que constés en acte la meva "mentida" en paraules de Concepció Veray. Tampoc a l'advocat Carles Monguilod ha agradat el meu discurs, i ho deixa clar en un article a El Punt, on evoca la importància del valor de la paraula. Un article en el qual no esmenta el meu nom però on diu coses gruixudes sobre mi, com per exemple: "I es va quedar tan ample".

Però la genialitat de l'article augmenta fins a nivell sublims quan el jurista assegura que la Constitució permetria "si hi ha prou majoria democràtica, proclamar, per exemple, la República Independent de Catalunya". És més o menys com aquella teoria que diu que Catalunya podria esdevenir independent aixoplugada sota la monarquia borbònica; ja sabeu allò de rei d'Espanya i de Catalunya. Potser mercès a aquesta empara constitucional veurem algun dia a representants de la caverna mediàtica capitanejats per Aznar desfilant per la Castellana amb senyeres estelades i proclamant als quatre vents les seves simpaties per l'independentisme català.

Mocions contra les retallades al Trueta, pel dret de les entitats a intervenir al Ple i per la normalització del fet LGT

Aquest proper dimarts 26 de juliol hi haurà Ple a l'Ajuntament de Girona i la CUP presentarà tres mocions. Propostes que venien recollides al nostre programa electoral i que mica en mica intentarem anar plantejant per tal que prosperi al Ple i es puguin aplicar, ni que sigui parcialment. I una vegada més sembla ser que les propostes de la CUP no agraden a determinats sectors, fet que hauria de ser completament normal en termes democràtics.

Però si els lectors d'aquest blog llegiu els comentaris que apareixen en aquesta notícia del Diari de Girona veureu que la corrua d'insults i de mala baba que traspuen denoten coses realment preocupants. Hi ha sectors molt hostils encara al fet LGT, per això la CUP tenim més arguments que mai per seguir reivindicant l'esperit del 28 de juny, per seguir lluitant per la dignitat del col·lectiu gai.

Cal seguir lluitant i treballant

Definitivament queda clar que la CUP és una opció que incomoda al poder establert i que molesta enormement a les forces conservadors. Els propers anys no seran fàcils perquè la pressió que rebrem per part del molts sectors serà molt dura, però no tenim cap altre remei que mirar endavant, aguantar el tipus i seguir treballant, lluitant, llaurant i suant. Els i les militants de l'esquerra independentista gironina no hem vingut a escalfar cadires ni a ocupar càrrecs, hem vingut a lluitar per allò en què creiem, i ho farem tant si som regidors com si no, ho farem amb honestedat i dignitat.

Discurs al ple d'investidura del passat 1 de juliol

2011-07-21T14:43:00.001+02:00

Sobre els fets de la Plaça Poeta Marquina

2011-07-15T21:26:00.001+02:00

Ahir, dijous 14 de juliol un conjunt d'entitats, sindicats... van convocar una concentració de rebuig a la política de retallades que està duent a terme el govern de CiU, concretament el conseller Boi Ruiz. Vaig assistir-hi i hi vaig ser fins a 3/4 de 8 aproximadament. Quan vaig arribar a casa em vaig assabentar del que havia succeït, em van trucar per dir-m'ho. Al cap de pocs minuts l'Alcalde de Girona, Carles Puigdemont em va trucar per notificar-me els fets i traslladar-me el compromís de fer un posicionament dels portaveus de grup municipal condemnant els fets.

Avui la CUP ha fet públic el seu posicionament i no s'ha adherit a la proposta de l'alcalde signada per tots els portaveus a excepció de jo mateix, en nom de la CUP. La raó principal és que l'esmentat comunicat no feia cap referència al clima de crispació social creixent que hi ha als carrers arran de les retallades de l'Estat de Benestar. El comunicat de la CUP és ben clar, es desmarca dels fets però denuncia les retallades i demana que no es criminalitzi el moviment anti retallades.

Dit això, vull deixar ben clar que jo no comparteixo en absolut que es fotin hòsties gratuïtes a ningú, inclòs l'Alcalde. De res serveix aquesta actitud i tant l'Alcalde com tothom ha de tenir dret a moure's per la ciutat sense ser agredit. Però també cal tenir en compte que cada cop hi ha més famílies en situació dramàtica, es retalla la sanitat, l'educació... les hipoteques tenen a mig país endeutat, famílies al límit, atur creixent, etc., mentre les grans empreses acumulen beneficis, acomiaden treballadors.

Hi ha un problema social molt gros, també a Girona, i si algú es pensava es podria desmantellar l'Estat de Benestar sense costos socials i sense resposta estava equivocat. Això pot anar a més i se n'ha de ser conscient. Caldria, per tant, que hi hagués una declaració institucional condemnant les retallades i la violència que suposen. Solucionar la crisi no és fàcil i probablement ara el problema ja és d'abast mundial, per tant de res serveixen actituds com les que ha patit Carles Puigdemont, que l'únic que fan és desacreditar un moviment contra les retallades, que només serà fort i efectiu si es fa gros.

Resum del Ple del 12 de juliol. Cartipàs o pacte de governabilitat?

2011-07-13T17:48:00.002+02:00

Ahir, dimarts 12 de juliol de 2011 els meus companys i jo vam assistir al Ple d'aprovació de Cartipàs que es va celebrar a Girona. Era el nostre primer Ple més o menys ordinari, i més enllà del protocol i dels punts de l'ordre del dia a aprovar vam tenir la sensació de trobar-nos en un món que no és ben bé el nostre. El militant de la CUP Toni Rico en fa una crònica molt interessant al seu blog, digne de ser llegida a fons perquè convida a la reflexió crítica, tan necessària en aquests temps de desafecció.

La qüestió és que tant jo mateix, com la regidora Anna Pujolàs i el regidor Carles Bonaventura (militant de Reagrupament) vam quedar ben perplexos per tot plegat. A nosaltres se'ns havia dit al llarg de les darreres setmanes que el Ple d'ahir era per aprovar el nou Cartipàs municipal, l'eina que estructura l'ajuntament, les àrees, regidories... Nosaltres feia dies que havíem fet arribar al nou Alcalde de la ciutat de Girona un plec de condicions per negociar el nou Cartipàs i arribar a un acord, molt probablement una abstenció crítica.

No compartíem la proposta inicial que el grup municipal de CiU ens va fer arribar fa uns dies, i vam decidir traslladar-li les nostres propostes i demandes, lògicament molt diferenciades perquè són molts els punts programàtics i ideològics que ens separen. Principalment hi havia quatre eixos principals en els quals discrepàvem i discrepem: 1) La qüestió de les àrees: àmbits com medi ambient i participació perden pes i urbanisme se supedita a una àrea de promoció econòmica. Molt significatiu, tot plegat. 2) La figura del gerent, que en aquest cas serà un càrrec nomenat per l'Alcalde i que percebrà una quantitat superior als 70.000 euros anuals: amb els temps que corren i amb uns serveis socials saturats no ens sembla una decisió gaire encertada aquest sou VIP. 3) Les percepcions generals de càrrecs i regidors: nosaltres demanàvem una rebaixa, un gest de cares a l'opinió pública. 4) El model gerencial: demanàvem que siguin regidors electes qui desenvolupin tasques polítiques, i que si hi ha d'haver personal tècnic, que superi uns mínims criteris selectius. He de dir que encara ahir no havíem rebut una resposta formal (al marge que aquesta sigui negativa).

Tanmateix, ahir a primera hora del matí vam saber a través de la premsa digital que el PP i CiU havien arribat a un "acord marc" de governabilitat, que facilitaria d'una banda l'aprovació del Cartipàs presentat per CiU i de l'altra establir marcs de col·laboració en diferents temàtiques de ciutat. A continuació ens assabentàvem que el principal grup de l'oposició, el PSC, també arribava a un acord amb CiU, més o menys en la mateixa línia, i que el gest de Pia Bosch seria recompensat amb la figura de Cap de l'Oposició i amb un tercer assessor adscrit al seu grup municipal.

Uns en diuen acord marc i d'altres en diguem pactes: el nom no fa la cosa i la qüestió és que aquest acord o pacte és d'un gruix considerable. Fins i tot en alguns aspectes hi puc estar d'acord, com ara en la necessitat d'impulsar un Pla d'Ocupació juvenil o en la convocatòria de la Taula de la Mobilitat i la posterior redacció del Pla de Mobilitat que necessita Girona i el conjunt de l'àrea metropolitana. Però caram, em sembla que parlar-ho abans hauria estat un detall.

Sigui com sigui a Girona s'ha reeditat un altre tripartit, nou i per estrenar. Una estranya combinació que sota l'excusa de la governabilitat teixeix una aliança d'interessos inèdita fins avui a Girona. En definitiva s'ha escenificat un nou bloc constitucionalista, ben majoritari, això sí. Un bloc que simbolitza la Girona més conservadora i immobilista, al qual ens haurem d'anar acostumant.

Vam arribar al Ple un pèl desencisats i un cop va començar el torn de paraules em vaig estrenar en el meu nou rol de portaveu de Grup Municipal. He de dir que no estic gaire acostumat a determinats combats dialèctics i retòrics i si he de ser sincer, ahir vaig suar la cansalada perquè els meus adversaris em superen, i de llarg, en les seves dots retòriques. Tot i així, no em preocupa en absolut aquest desavantatge retòric, és un handicap que porto amb força orgull i no em deixaré arronsar per la tempesta argumental que acostumen a desplegar alguns prohoms de la política. No he vingut a aquest Ple ni a lluir-me dialècticament ni a fer teatre, he vingut a treballar per la meva ciutat, pel meu país, pels barris de la meva ciutat, i no em tallaré ni un pèl a l'hora de pencar i defensar els principis i arguments que l'assemblea de la CUP treballa a fons.

No faré ara una crònica detallada de totes les intervencions, per això us emplaço de nou a visitar el blog d'en Toni, o repassar la premsa, que en fa una crònica rigorosa. En tot cas ahir vaig tenir la sensació de ser al centre de totes les crítiques, i ni als portaveus de CiU, del PP, i del PSC els va agradar els arguments que ahir vam defensar i explicar des de la CUP.

La senyora Veray em va acusar directament d'embrutar la política, i el portaveu de CIU, el senyor Carles Ribas reprovava amb vehemència la meva exposició. No ens acabàvem de posar d'acord en això de la política i la manera d'exercir-la o de concebre la democràcia. Ell partia d'uns apriorismes i jo d'uns altres. Només dir-li que sí, que existeixen noves maneres de fer política, i que mirarem de demostrar-ho al llarg d'aquests anys. Però que no ho podem fer sols, necessitem la ciutadania al nostre costat; i no només per votar-nos cada quatre anys, perquè hi ha milers de ciutadans que han sortit al carrer per reclamar aquestes necessàries noves formes de fer política. Pia Bosch simplement defensava la postura del seu Grup Municipal i el pacte amb la dreta.

El nou alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que compta amb el meu màxim respecte, no només per la seva condició institucional sinó per les seves qualitats humanes, s'estranyava de la perplexitat que vaig expressar en nom dels meus companys i companyes d'assemblea. Simplement vull reiterar que em sembla lògic expressar aquesta perplexitat per uns acords de gruix polític considerable que s'han fet públics per la premsa unes hores abans del Ple. Un Ple que inicialment era de Cartipàs i no per definir i aprovar grans projectes de ciutat.

En tot cas la CUP ve aquí a treballar intensament: ho farem de la millor manera que puguem, i ho fem des de l'oposició. Serem combatius i contundents, rigorosos i estrictes, i oberts al diàleg i als acords de ciutat. Només un petit detall: estaria molt i molt bé que comencéssim a rumiar maneres de superar l'encotillament de la sala de Plens. La política ha de sortir a buscar la gent, i no estaria gens malament fer rodar els Plens per la ciutat, o fer un gran Ple temàtic al Teatre Municipal, obert a la ciutadania. Bé, era només un petit detall.

Foc a les Gavarres, a les portes de Girona

2011-07-09T22:24:00.001+02:00

Ahir divendres 8 de juliol es va produir un incendi a les Gavarres, a la zona de Font de la Pólvora, i en poca estona es va desplaçar al sector de Les Pedreres, a quatre passes del Barri Vell de Girona. És el segon incendi en pocs dies i, malgrat que hem tingut una primavera generosa en pluges i un estiu de moment no excessivament xafogós, tot augura que podem patir i de valent.

Més enllà de l'especificitat dels focs que es produeixen a Font de la Pólvora és evident que els nostres boscos mediterranis actuals pateixen amb escreix l'amenaça dels incendis forestals, i que en bona mesura el foc és el darrer estadi d'una cadena de successions. Una suma de factors (abandó general de l'activitat rural i expansió de la massa arbrada, bosc de baixa qualitat, densitats altes i extenses pinedes de pi blanc, sotabosc descompensat, estrès hídric, etc.)

La qüestió és que Girona té moltes hectàrees de bosc, i segurament pateix una gestió d'aquest bosc excessivament planificada des d'un despatx. Cal estar amatents i apostar fort per gestionar el bosc al llarg de l'any, sense dependre exclusivament dels mitjans estiuencs per combatre el foc. El foc s'apaga a l'hivern (diuen els principals experts, els pagesos) i per això ens convé potenciar la ruralitat al nostre territori.

Trista pèrdua

2011-07-07T18:02:00.001+02:00

Ens ha deixat en Miquel Pairolí, tot un referent literari, humanista, moral. Un nom amb majúscules del nostre imaginari col·lectiu. La seva literatura fonda i de qualitat i les seves columnes a El Punt seran l'únic consol que ens quedarà per compensar la seva trista pèrdua.

TAV, l'autèntic tap per desenvolupar una xarxa ferroviària moderna a Catalunya

2011-07-05T00:43:00.002+02:00

El web sostenible.cat publica un article d'en Ramon Folch on, a tall de reflexió, opina sobre l'estructuració ferroviària del territori a l'estat espanyol. El seu veredicte contundent permet gaire dubtes: l'opció de potenciar el TAV no és la més intel·ligent i, per suposat, no és la més sostenible, eficient i útil. En una línia similar s'expressa l'economista Germà Bel, que en una interessant entrevista al diari ARA sentencia que el cost econòmic de la construcció a l'estat espanyol de l'AVE és fruit d'una decisió política centralitzadora motivada per deliris de grandesa. Uns deliris derivats d'una herència imperialista i colonialista relativament recent, hi afegiria jo.

En tot cas, recullo a mode de resum aquestes dues veus autoritzades, que em serveixen per il·lustrar d'una manera gràfica i diàfana que Espanya, i de retruc Catalunya, és un estat amb aires de nou ric, i que el cost d'estirar el braç més que la màniga el pagaran les futures generacions perquè es trobaran amb un territori trinxat i esmicolat per una infraestructura gegantina que connecta les principals capitals de província amb la gran metròpoli que és Madrid. Un model ferroviari que ha marginat les rodalies i que ha impedit la implantació de tramvies moderns que connectin les curtes distàncies urbanes.

Un model que impedeix l'estructuració ferroviària dels Països Catalans, i que aïlla ferroviàriament els territoris catalans d'interior i costaners. Un model que condemna Girona a esdevenir l'escenari d'unes obres eternes del TAV, que ens condemna al constrenyiment horari d'unes rodalies que ni ens connecten satisfactòriament amb Barcelona ni amb Perpinyà, i que ens deixen en situació d'aïllament amb bona part de la Costa Brava, del Pirineu, d'Osona.

En definitiva, el TAV és un autèntic tap perquè no ens deixa marge per invertir en la imprescindible modernització del ferrocarril del segle XXI, un mitjà de transport que ens aportaria benestar i futur perquè podria ser l'eina per superar definitivament l'actual paradigma de mobilitat basat en el vehicle privat. El ferroviari, un sistema modern de transport de mercaderies i passatgers que ens ajudaria a estalviar emissions de CO2, i que ja al segle XIX ja aportava beneficis socials i econòmics. Però renoi, amb això del llegat imperialista els espanyols l'han ben espifiat, i s'han fos els estalvis amb un tren que va a 250 quilòmetres per hora però que va buit de gent de tan car i ineficient que és. Definitivament, si no ens espavilem el tren ens passarà de llarg i no ens esperarà.

L'Ajuntament de Girona, els barris de la ciutat, els indignats, la ciutadania, la natura, les retallades, els primers errors....

2011-07-01T23:55:00.001+02:00

Avui divendres 1 de juliol s'ha constituït finalment el nou Ajuntament de Girona, fruit del que van emetre les urnes el passat 22 de maig. He de dir que jo no estic acostumat als actes institucionals i protocol·laris, i el d'avui ho ha estat, i molt. L'estat espanyol ens obliga als càrrecs electes a jurar lleialtat la Constitució espanyola i al rei, requisit indispensable si volem exercir la responsabilitat pública dictada per la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

Una imposició que avui m'he vist obligat a prometre, però per imperatiu legal. Admeto que la presència de representants (impecablement uniformats i engalonats) al Saló de Plens de la Guardia Civil i de la Policia Nacional, m'ha impressionat força. Però no suficient com per dissuadir-me de declarar que no reconec ni la Constitució espanyola ni al Rei d'Espanya, i que lluitaré per combatre allò que representen, igual que treballaré per aconseguir que s'enretiri el quadre borbònic que presideix el Saló de Plens.

Un cop superats els formalismes m'ha tocat formular un discurs, en el qual he exposat breument i resumida els principals eixos programàtics de la CUP. Per mi son importantíssims els barris de la ciutat, les entitats, el combat contra les retallades i la defensa dels serveis públics, la participació ciutadana i directa, el respecte absolut a la natura, la planificació territorial, l'educació i la xarxa d'escoles, biblioteques, centres oberts, centres cívics... Molta feina per fer, pocs recursos econòmics a les arques i uns temps de descrèdit absolut de la política. Però assumim el repte de continuar lluitant en aquests temps adversos, de crisi capitalista i de valors, continuar treballant per la llibertat dels Països Catalans, per la nostra estimada ciutat i pels nostres meravellosos barris.

Vull reconèixer públicament que avui he comès un error greu. No he felicitat al nou alcalde Carles Puigdemont, una relliscada que probablement en Carles no haurà passat per alt, com és lògic. Evidentment les distàncies ideològiques que em separen del nou alcalde de CDC són molt grans, però vull remarcar el respecte que em mereix en Carles i estic moralment obligat a disculpar-me, públicament i cara a cara amb ell, per respecte.

Avui hi ha hagut concentració d'indignats a les portes de l'Ajuntament, a la plaça del Vi, la plaça del poble on tantes i tantes persones ens hi hem manifestat infinitat de vegades. He parlat amb ells i comparteixo les seves reivindicacions, no hem pogut parlar extensament però tinc intenció d'assistir a una de les seves assemblees i escoltar-los, dialogar-hi. En aquests temps desafectes la tasca de persones com ells és imprescindible, necessària i els vull encoratjar a seguir lluitant perquè no hi ha cap altre camí possible.

Dir-los públicament que la CUP vol treballar per transformar la realitat però que nosaltres sols no ho aconseguirem, les coses son molt complexes i és molt difícil solucionar les coses, de moment nosaltres no ho hem aconseguit, però aspirem a seguir en el camí de la perseverança, amb la persistència del ferrer que treballa incansablement el ferro.

Voldria fer un petit homenatge a les entitats d'aquesta ciutat, que tant i tant treballen, als barris de Girona, des de Santa Eugènia fins a Sant Narcís, passant per Sant Daniel, les Pedreres i el Pont Major. Barris com ara l'Avellaneda, Can Gibert, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny, l'Eixample, el Pla de Palau, Montilivi, Sant Pau, Campdorà, Torre Gironella, Montjuic, el Barri Vell i La Torrassa. Aquí hi ha una munió d'entitats, associacions de veïns, AMPAS, moviments socials, col·lectius... que treballen incansablement per la ciutat, a totes hores, gent que s'hi deixa la pell. No he tingut encara l'ocasió de llegir el nou llibre d'Sthepen Hessel; "comprometeu-vos!" però sens dubte que a Girona la gent s'hauria de comprometre aquí, amb els herois dels barris.

Soc fill de barri, fill de classe obrera, d'arrels andaluses i catalanes, arrels pageses, agraeixo profundament tot el que m'han ensenyat i donat la meva família, els meus amics, els meus companys de lluita, i tanta i tanta gent que he conegut en el combat per una terra lliure, una natura respectada i una societat més justa. Avui començo una nova etapa de la meva vida, farcida de reptes, complexitats, dificultats i segur que molts bons moments. Em poso al servei de la ciutadania gironina, treballaré i donaré tot el que pugui, aportaré els meus coneixements i la meva dedicació a treballar per una ciutat de Girona més justa, lliure i ecològica; crec que és una responsabilitat que tot ciutadà hauria de poder exercir d'una manera o d'una altra.

Avui es constitueix l'Ajuntament de Girona

2011-07-01T07:50:00.003+02:00

Finalment, amb algunes setmanes de retard, avui es constituirà l'Ajuntament de Girona. Per la CUP de Girona la constitució d'aquest Ple és més important que mai, perquè per primera vegada hi tindrem representació. 2.981 persones van fer possible, el 22 de maig passat, que aquest somni s'hagi fet realitat realitat. I és que després de quasi 10 anys de treball, aquest projecte de base, construït amb la il·lusió i les hores de desenes de gironines i gironins, ha començat a veure els seus fruits. Us convidem a assistir al Ple, que se celebrarà a la 1 del migdia a l'Ajuntament de Girona. Moltes gràcies pel vostre suport, i us emplacem a sumar-vos a nosaltres en aquest viatge apassionant i difícil que iniciem avui.

Urgeix convocar la Taula de la Mobilitat

2011-06-29T13:31:00.001+02:00

Girona té una extensió i densitat demogràfica, i és una ciutat connectada amb un seguit de municipis perifèrics que conformen la denominada àrea metropolitana de Girona, que aplega uns 11 municipis i agrupa a més de 200.000 ciutadans i ciutadanes, amb el consegüent flux de trànsit de viatges i mercaderies, principalment per carretera (camions, furgonetes i cotxes privats) que tot això provoca.

La preeminència en els desplaçaments diaris és del vehicle privat, i molt lluny queden l'ús del bús públic (per bé que insuficient ) i de la bicicleta (que no disposa d'una xarxa de carrils bici prou implantada i estesa). Menció a part mereix l'ús del ferrocarril, força ineficient i amb poca cobertura territorial i horària. Val a dir que la implantació a Girona de la Girocleta és una mesura que va en la bona direcció, però cal treballar més per estendre-la als municipis veïns i convertir aquest servei en una eina de mobilitat arrelada i útil.

D'altra banda fa 3 anys que a Girona es van encetar les obres del TAV, un colossal projecte que té la ciutat potes enlaire i que ha complicat encara més la mobilitat a Girona i rodalies, especialment als barris més afectats, com ara Sant Narcís. En aquest temps, el barri ha vist com perdia places gratuïtes d'aparcament de vehicles, i com s'hi han implantat zones blaves sense diàleg que estan sent infrautilitzades.

Gestionar la mobilitat no és gens fàcil. Sóc dels que creu que el nostre paradigma de mobilitat basat en el vehicle privat és irracional i impossible de mantenir. Emet emissions de C02 i fomenta el canvi climàtic, genera sorolls i ocupació agressiva dels espais públics, necessita l'ampliació contínua de la xarxa viària, amb el consegüent impacte al territori i al país... L'alternativa hauria de ser triple: més transport públic (bus, tramvia, tren convencional modernitzat i amb cobertura territorial i horària...) més ús de la bicicleta, i aprendre a compartir el vehicle privat i reduir-ne l'ús.

Però l'administració ha de fer el paper que li toca, i hem de començar pel nostre mateix municipi. Cal convocar la Taula de la Mobilitat a Girona, convidar les entitats i associacions del territori, parlar de les zones blaves de Sant Narcís, iniciar un debat sobre les zones verdes, posar sobre la taula els terminis de les obres del TAV, del tren convencional, parlar sobre la xarxa de carrils bici, sobre l'ATM... En definitiva, definir entre tots i totes quina mobilitat volem i quins consensos assolim com a ciutadans/es amb el nostre municipi pel avançar cap a un nou model de mobilitat.

De Felip V a Felip VI

2011-06-26T22:22:00.001+02:00

El juny està sent un mes carregat en termes polítics a Girona. Acabem de sortir d'unes eleccions municipals que han redibuixat el consistori gironí, fa pocs dies Òmnium Cultural va commemorar l'entrada de les tropes felipistes a Girona, hem celebrat Sant Joan i a sobre hem tingut visita reial, (cortesia de la Fundació Príncep de Girona) amb contramanifestació inclosa.

Els actes de commemoració de la caiguda de Girona en mans de les tropes borbòniques va ser menystingut en termes institucionals. Cap representant del govern municipal en funcions (amb l'honrosa excepció de l'entranyable Joan Olòriz) ni del nacionalista nou gabinet convergent van ser presents a l'acte. En canvi el teatre que va organitzar la Fundació Príncep de Girona per promocionar la monarquia a Girona (Fòrum Impulsa) sí que va comptar amb l'adhesió de càrrecs electes municipals d'alt nivell: hi eren presents Anna Pagans i el mateix Carles Puigdemont.

La història de Catalunya és farcida d'episodis èpics i tràgics, i sens dubte que la caiguda de moltes ciutats catalanes en mans de les tropes borbòniques de Felip V n'és un dels més rellevants. És una acció indigne i indignant menystenir l'homenatge organitzat per Òmnium i en canvi passejar-se cofoi enmig de l'homenatge borbònic a Felip VI organitzat pels hereus del corrupte Arcadi Calzada. Girona no s'ho mereix.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria!

2011-06-23T09:31:00.001+02:00

Això cantava en Jaume Sisa, en una mítica cançó que ja forma part del patrimoni musical del nostre país: una cançó que ens omple d'alegria, festa, germanor i bon rotllo. I és que la nit de Sant Joan és una de les festes més emblemàtiques, maques i especials dels Països Catalans. Falles i fogueres al País Valencià i al Pirineu, les Festes de Sant Joan de Menorca, mundialment conegudes, fogueres i revetlles arreu del país, la flama del Canigó que baixa del Pirineu i que s'escampa pel territori esquitxant-lo de flames i fogueres... En definitiva, tot un país mediterrani que s'encén i celebra la nit del solstici d'estiu, una nit màgica farcida de llegendes, bruixes, festa, disbauxa, ratafia....

Avui Girona serà un esclat de revetlles, arribarà la Flama del Canigó cap a les 7 al Pont de Pedra, símbol de la unió dels Països Catalans i d'una llengua i identitat que es reivindica com a viva. I poc després hi haurà la cercavila amb gegants i capgrossos, que culminarà amb una actuació castellera. Avui una pila de revetlles il·luminaran els barris gironins: Vista Alegre, Santa Eugènia, Fontajau, Fora Muralla i les Pedreres, Sant Daniel, Montilivi, Sant Pau... Avui és un dia per la disbauxa i l'alegria, per estar amb amics i familiars, per sortir al carrer i gaudir de la nit. Petards, fogueres, coca, cava, ball i música, bon rotllo a dojo. En aquests temps de crisi és important reivindicar el paper de la festa com a vàlvula d'escapament: fem-ho doncs. Bona revetlla a tothom i bon Sant Joan!

3 anys d'obres del TAV a Girona

2011-06-22T10:29:00.001+02:00

Aquest juny de 2011 es compleix una efemèride no gaire celebrada. Fa 3 anys que van començar les obres del TAV a Girona. 3 anys en què els barris afectats (Sant Narcís, la Devesa, Fontajau...) han patit l'efecte d'unes obres molt complexes i de grans dimensions.

No entraré ara a debatre o qüestionar quin és el millor model ferroviari per Catalunya. Només diré que jo aposto per desenvolupar més el ferrocarril convencional i que la construcció del TAV no és per mi una prioritat. Però aquest debat ha estat superat (una altra batalla perduda). La qüestió és que l'enllaç amb l'estat francès ja comença a ser una realitat i les obres del túnel del TAV a Girona van a tota màquina, amb tots els efectes que això comporta pels barris.

Aquesta setmana he hagut d'anar a la delegació d'Hisenda, al barri de Sant Narcís, i us puc ben assegurar que el trànsit de camions, pols, sorolls i altres molèsties que ocasionen aquestes obres son un autèntic calvari pels veïns. No és cap exageració, cal posar-se a la pell dels veïns que porten tant de temps suportant-ho. Precisament, jo, que soc veí de Fontajau, fa també anys que la zona esportiva d'aquest barri (a tocar del Puig d'en Roca) ha quedat alterada per la construcció d'una de les entrades del túnel del TAV, i just aquesta setmana s'han començat a sentir sorolls estranys a sota d'alguns edificis. Us puc ben assegurar que sentir vibracions i sorolls a les 3 de la matinada sota de casa teva espanta, i molt!

No pretenc aquí assenyalar culpables d'aquesta situació, només dic que cal fer un exercici d'empatia i sobretot intentar que tot aquest enrenou no afecti més del que ja afecta a veïns, comerciants, ciutadans... Tenim pendent la convocatòria del Fòrum Ciutadà del TAV, on a més de les mateixes obres del TAV cal parlar del projecte ferroviari del tren convencional. És un dels temes clau de la ciutat dels propers anys i esperem que la reorganització del Cartipàs Municipal que està dissenyant l'equip de Carles Puigdemont (regidoria de projecte ferroviari) no vagi en detriment de la convocatòria oberta del Fòrum.

En aquest espai s'hi ha de parlar, i sobretot s'hi ha de dir la veritat. És l'espai de què ens vam dotar els gironins i gironines per plantar cara a ADIF, fent una pinya: Ajuntament, entitats, comerciants, ciutadans... No demanem la lluna, només volem defensar els interessos de Girona i intentar que, d'una banda, aquestes obres siguin més suportables, i de l'altra forçar a ADIF a compensar adequadament la nostra ciutat.

A Girona no volem cap Borbó!

2011-06-21T14:37:00.004+02:00

Un cop més la Fundació Príncep de Girona ha convidat al príncep Felip de Borbó a visitar Girona, aquest cop també en el marc dels Premis Impulsa. No cal dir que la CUP i l'esquerra independentista rebutgem la presència de membres de la monarquia espanyola a Girona, pel seu caràcter antidemocràtic i per la perversió que suposa l'existència d'una monarquia en ple segle XXI. Una monarquia amb un pressupost milionari que es tira una vida de reis, luxes i luxúries, una immoralitat en aquests durs temps de crisi.

Com en d'altres ocasions Maulets i la CUP rebran al Borbó amb una concentració antimonàrquica demà dimecres 22 de juny al Pont de Pedra, a 2/4 de 8 del vespre. Convidem a tota la ciutadania a afegir-se a la convocatòria, i recuperar així l'esperit de la Girona republicana i antimonàrquica que amb tanta contundència es va expressar ara fa uns anys en motiu de la visita del Borbó gros. Ara que estem en vigílies de Sant Joan és una bona ocasió per exhibir la cultura del foc, tan arrelada arreu dels Països Catalans.

Però evidentment la tasca de la CUP no s'acaba en concentracions. Posarem la iniciativa i força dels nostres 3 regidors al servei de la causa antimonàrquica i treballarem perquè l'Ajuntament de Girona no reconegui el títol de Príncep de Girona a Felip de Borbó, el títol nobiliari que ha servit d'excusa als sectors reaccionaris i monàrquics de la ciutat per a muntar una fundació que no té cap altre objectiu que la promoció de la monarquia en terres gironines i catalanes.

Festes, barris i entitats

2011-06-20T13:45:00.001+02:00

Aquests dies de juny que la calor comença a apretar és quan s'activa el ressort de molts barris i augmenta l'activitat a un ritme frenètic. St. Narcís va donar el tret de sortida i ja ha celebrat la seva Festa Major. Després va venir Montilivi i Les Pedreres, i a partir d'aquesta setmana li tocarà el torn a Fontajau. Malauradament uns fets tràgics van impedir que Germans Sàbat celebrés la seva festa la setmana passada.

Tot aquest reguitzell d'activitats i festes tindrà un moment culminant i molt especial a finals d'aquesta setmana, quan el dia 23 de juny se celebra la Revetlla de Sant Joan, que un any més tindrà a Girona diversos punts de celebració: Fontajau, Fora Muralla, Santa Eugènia...

Les festes majors ens recorden com n'és d'important l'activitat diària de tantes associacions i col·lectius, que amb el seu esforç i dedicació treballen per la cohesió social i la dignitat als barris. La seva és una tasca imprescindible, tant o més que la que fan els càrrecs electes a l'Ajuntament o a d'altres institucions. Per això cal que aquestes entitats i col·lectius tinguin el màxim suport i col·laboració de l'Ajuntament i d'altres institucions públiques.

Parlant amb indignats

2011-06-16T22:27:00.001+02:00

Avui a la tarda m'he apropat a la plaça Catalunya de Girona i he parlat amb un membre del col·lectiu d'indignats. Vull remarcar i deixar ben clar que no és la primera vegada que parlo amb aquesta persona, i quan més ho faig més constato el compromís i l'honestedat que traspua. Avui (per variar) estava escombrant i netejant la plaça, combatent els tòpics que malauradament sovint afecten a aquest tipus de moviments.

Òbviament tot l'enrenou mediàtic que s'ha muntat ha deixat al col·lectiu amb un mal gust de boca. Però lluny de desanimar-se ja estan fent autocrítica i reorganitzant-se de nou per tal de continuar amb la tasca ciutadana que fa setmanes els empeny.

Personalment he manifestat més d'un cop les meves discrepàncies amb aquest moviment però vull trencar una llança a favor seu perquè, contràriament al que des d'ahir difonen els mitjans de comunicació, el seu missatge continua vigent i estic segur que continuaran treballant i organitzant activitats.

Vull des d'aquestes ratlles elogiar la gran tasca formativa i informativa que ha fet aquesta gent. La setmana passada vaig assistir a una xerrada a càrrec d'en Jordi Pigem, i val a dir que va ser senzillament sublim i encoratjadora, tot un exercici de crítica i reflexió, des del respecte a la discrepància i amb voluntat de construir i plantejar alternatives pacífiques i properes.

Tanmateix de nou insisteixo en la necessitat que aquest col·lectiu s'imbriqui amb els col·lectius locals que fa dècades que treballen a la ciutat, hi ha tot un món de barris farcit de problemes i cal saba nova per treballar-hi.

Indignació i retallades

2011-06-15T22:38:00.003+02:00

Els recents fets que han succeït aquest dimecres 15 de juny al Parc de la Ciutadella son un reflex del malestar ciutadà que s'ha instal·lat en una part dels Països Catalans. Avui s'aprovaven uns Pressupostos que entre d'altres coses concretaven els números de l'anomenada llei Omnibus, una macro-llei dissenyada pel govern neoliberal de CiU amb la pretensió d'aprimar el paper de l'administració, impulsar el creixement econòmic i òbviament retallar drets socials i laborals i degradar el medi ambient.

L'actual context de retallades socials, el creixement de la taxa d'atur, la normalització de la precarietat laboral i la reculada en drets socials i laborals han estat els ingredients que expliquen l'esclat social i popular que s'ha produït en molts indrets dels Països Catalans i de l'estat espanyol. A Catalunya el moviment dels indignats s'ha reconvertit en un clam contundent davant del Parlament de Catalunya i les inquietuds ciutadanes s'han acabat canalitzant per vies que han agafat desprevinguts als representants institucionals, tant del govern com de la resta de partits. Tot plegat ha generat un clima de crispació i confrontació social que era evident que tard o d'hora acabaria esclatant.

Com acostuma a passar en casos similars ha esclatat també una espiral mediàtica centrada en exposar únicament els fets considerats violents, sense analitzar i explicar també quines son les causes que han originat aquesta situació.

Els canvis socials que s'han succeït al llarg de la història han estat fruit moltes vegades de convulsions socials, avalots i conflictes. La mateixa democràcia representativa no va néixer enmig de flors i violes, i van ser necessàries moltes lluites per tal que la democràcia fos una realitat. La situació actual (desballestament de l'Estat de Benestar, retallades, atur, degradació ambiental...) està generant malestar entre la ciutadania i un petit sector d'indignats ha optat per recórrer a l'acció directa; s'hi pot estar d'acord o no, però en bona mesura és comprensible, després de tant de temps d'abusos patronals i banquers, de violències exercides silenciosament.

Les directrius de l'FMI, BM, UE i d'altres organismes internacionals, entestades en rescatar bancs dirigits per corruptes embriagats de poder mentre milers de persones resten atrapades en una espiral d'hipoteques milionàries, precarietat i altres misèries no podia sortir gratuït: tard o d'hora havia de passar una cosa així. I alerta perquè els avalots socials també es reprodueixen a Grècia, i hi ha hagut episodis similars a Anglaterra, Portugal, Irlanda... i no oblidem el cas d'Islàndia, per no parlar dels darrers referèndums populars a Itàlia.

Dit això vull deixar ben clar que sóc dels que pensa que tota aquesta història no haurà servit de res si, més enllà que un grup de persones hagin escridassat i tacat de pintura a una diputada o dos, no som capaços de lluitar de forma eficaç contra el desballestament de l'Estat de Benestar. Tot l'enrenou mediàtic que s'ha muntat servirà per desviar l'atenció i aprovar sí o sí els pressupostos de la Generalitat i per tirar endavant la famosa llei Omnibus.

I per postres s'haurà caigut en l'error monumental d'obviar el poder de l'adversari. Ara el suport social del moviment es veurà greument afectat. Al llarg de la història s'ha demostrat que la clau per assolir una revolució o impulsar un canvi social passa per organitzar molt bé un moviment i una resposta, que ha de tenir com a mínim el suport del 15% de la població. Penso que les persones que han decidit emprendre aquesta forma d'acció directa han de respondre davant de l'assemblea.

El combat contra les retallades i l'erosió de l'Estat de Benestar continua, i recordem que a Catalunya acumulem un dèficit fiscal amb l'estat espanyol opressor que encara agreuja més la situació de precarietat i pobresa d'un sector important de la ciutadania. Ja he manifestat més d'un cop que des del meu punt de vista el moviment dels indignats ha d'imbricar-se amb el teixit associatiu i les lluites del país, establint així un diàleg eficaç i serè entre persones que porten molts anys lluitant per objectius similars. Només així, penso jo, es podrà estructurar una resposta a l'alçada de les circumstàncies. Cal passar a l'acció i organitzar entre d'altres coses un referèndum popular sobre les retallades, que serà una acció concreta i una demostració del que és a la pràctica la democràcia real.

Anem per feina que ja fem tard!

2011-06-14T13:48:00.002+02:00

El Ple de l'Ajuntament de Girona no es podrà constituir fins el proper dia 1 de juliol, i això implica a que en termes polítics l'Ajuntament de la ciutat queda paralitzat durant tots aquests dies. Si hi afegim la baixada d'activitat política els dies previs a les eleccions del passat 22 de maig i que a l'agost no hi haurà Ple, ens podem trobar que en total haurem estat mesos sense prendre decisions i sense fer feina.

Hi ha temes que comencen a córrer certa pressa, com ara la convocatòria del Fòrum Ciutadà del TAV (que s'hauria de convocar ja, independentment que ho faci el govern en funcions, o el nou, o ambdós), l'organització de les Fires de Sant Narcís, la situació de l'Hospital Josep Trueta, el diàleg amb entitats veïnals i ciutadanes...

El resultat de les eleccions municipals del 22 de maig van ser clars i les urnes van atorgar el nivell de representativitat als diferents partits que van concórrer-hi. Tanmateix, ERC (legítimament) ha decidit presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i amb aquesta decisió (totalment legal) s'ha endarrerit la constitució del Ple. A hores d'ara suposo que ja tothom sap que hi ha un vot que balla i que aquest pot fer que ERC entri al consistori i deixi a la CUP amb dos regidors.

Passi el que passi, tant jo mateix com els meus companys d'assemblea el que volem és que aquest afer s'aclareixi ja. El que ens cal ara és començar a treballar perquè hi ha molta feina acumulada i la població no es mereix més retards. Afortunadament tenim una ciutadania activa i conscient que fa possible que la ciutat funcioni, que les festes majors dels barris siguin una realitat, etc.