diumenge, 9 de gener del 2011

Ni cofoisme ni catastrofisme

Girona evoluciona, es transforma, es redibuixa i es redefineix. Aquesta dinàmica lògica i natural es dóna a la nostra ciutat com a qualsevol ciutat d'arreu. Però per sobre de tot cal tenir en compte la percepció que els propis gironins en tenen, i sobretot si aquesta evolució és una idea compartida i acceptada o no.

En aquest article de Joan Pluma s'hi pot copsar la visió cofoia i triomfalista del representant d'Urbanisme de l'equip de govern de la ciutat. Segons el regidor l'equip de govern, encapçalat pel PSC-PSOE i amb el suport d'ERC i IC-V,  encara projectes de forma encertada i immillorable i ho contraposa a la mediocritat escenificada per  l'oposició, encarnada en la figura de Carles Puigdemont, de CIU. Personalment no comparteixo el triomfalisme de Joan Pluma, considero que molts dels projectes que esmenta en el seu article ( alguns de materialitzats i d'altres no) son prescindibles i sobretot son pensats per a una ciutat de cartró pedra, excessivament faraònics i poc pensats per a la pròpia ciutadania que viu a Girona.


En els  antípodes trobem l'opinió  de Jordi Vilamitjana, l'articulista del Diari de Girona que en aquest escrit publicat al dimoni.com dedica uns quants dards a l'equip de govern de la ciutat. L'autor considera que el govern de la ciutat ha generat una ciutat amb desigualtats, una ciutat de cartró pedra amb una pila de projecte sense acabar i amb elements patrimonials malmesos.  Comparteixo bona part de les crítiques de Jordi Vilamitjana però no estic d'acord en projectar una imatge catastròfica de la ciutat. Cert que hi ha hagut molts excessos, desoris i que s'ha planificat pensant més en el turisme i la imatge que no pas en les persones. Però del catastrofisme no en pot néixer res de bo.

Hem de repensar la ciutat, entre tots, les entitats, els veïns, des del món econòmic i el món associatiu, hem de refer una Girona pensada per a les persones, per viure-hi bé, una ciutat solidària, respectuosa amb el seu entorn, que recuperi les seves arrels, que evolucioni, que inverteixi en la força creativa de l'educació, que aposti per la cultura popular, les arts i sobretot que avanci sense dualitats, amb la màxima cohesió. I aquesta colossal tasca no la pot fer només un equip de govern, ni tant sols el Ple de l'Ajuntament, ni les empreses....això ho ha de fer tota la ciutat des d'una perspectiva compartida i de futur.