Mas Ramada
Fa uns dies vaig fer una passejada entre Mas Ramada i Vila-roja amb una persona del barri, que se'l coneix pam a pam. Realment hi ha molta feina a fer en aquests barris, i no pot ser que tota una capital com Girona, que es reivindica europea, progressista i avançada, estigui tant separada d'aquests barris populars i tant mancats de serveis, encara avui.
He de dir que la plaça dedicada a l'advocat Sebastià Salellas està ben abandonada i deixada, i caldria refer-la una mica perquè està en una situació indigna. El carrer Torrent està en un estat tan precari que ratlla gairebé l'abandó absolut, amb el perjudici que això genera als veïns i veïnes que hi viuen. Sembla ser que el regidor del Barri, Eduard Berloso, té intenció de tirar endavant les reparacions del carrer. Tant de bo. Però també podríem dir que en tot el barri no hi ha cap parc infantil, que la passera que travessa l'Onyar és d'una precarietat absoluta, que el barri no té connexió al carril bici, que no hi ha biblioteca al sector...
Als anys 60 i 70 els barris populars de moltes ciutats catalanes no disposaven de serveis i els veïns i veïnes s'autoorgantizaven després de les jornades laborals per tal de construir els serveis bàsics que els mancaven: clavegueram, enllumenat, voreres, arbres... han passat els anys i després de gairebé 40 anys de democràcia a Girona encara ens trobem amb alguns barris que continuen tenint problemes de serveis. Això no pot ser i cal donar tot el suport al teixit associatiu que lluita per mantenir la cohesió social en aquests barris. Sort d'ells!, però no n'hi ha prou amb això: s'hi ha de treballar més.
Sant Narcís
Aquest matí (dimecres 24 d'agost) he fet una passejada per diferents carrers de Sant Narcís i he vist coses positives i d'altres de no tant. Finalment l'itinerari segur de l'escola ha estat repintat i ben senyalitzat: cal valorar-ho positivament perquè això ajudarà a reforçar la seguretat de la mainada de camí cap a l'escola.
Malauradament la zona blava del tram mitjà de l'avinguda de Sant Narcís continua intacta i buida de cotxes. Cal enretirar-la i repensar la qüestió dels aparcaments.
Passejant pels carrers Empúries i M. de Déu del Mont m'he trobat amb una vorera farcida de cagarades de gos i plena d'herbes. Aviat escriuré un article sobre el tema de les cagarades, però el problema principal és el menyspreu absolut per l'espai comunitari que predomina en aquesta societat de consum individualista. Segur que ningú convida a gossos i altres mascotes a ruixar amb pixum àcid la cortina del menjador o a defecar plàcidament al bell mig del menjador de casa, perquè és clar, és casa MEVA! I ja se sap que lo meu és sagrat, i en canvi el carrer com que no és meu...! El tema de les herbotes estaria bé que l'Ajuntament el repassés.
Podria parlar del Parc Central, de la Plaça Mare de Déu de Montserrat (falta posar-hi les tanques i treure algun dia el transformador), del carrer Bisbe Sibilla... Molts temes i molta feina a fer.
Fa uns dies vaig fer una passejada entre Mas Ramada i Vila-roja amb una persona del barri, que se'l coneix pam a pam. Realment hi ha molta feina a fer en aquests barris, i no pot ser que tota una capital com Girona, que es reivindica europea, progressista i avançada, estigui tant separada d'aquests barris populars i tant mancats de serveis, encara avui.
He de dir que la plaça dedicada a l'advocat Sebastià Salellas està ben abandonada i deixada, i caldria refer-la una mica perquè està en una situació indigna. El carrer Torrent està en un estat tan precari que ratlla gairebé l'abandó absolut, amb el perjudici que això genera als veïns i veïnes que hi viuen. Sembla ser que el regidor del Barri, Eduard Berloso, té intenció de tirar endavant les reparacions del carrer. Tant de bo. Però també podríem dir que en tot el barri no hi ha cap parc infantil, que la passera que travessa l'Onyar és d'una precarietat absoluta, que el barri no té connexió al carril bici, que no hi ha biblioteca al sector...
Als anys 60 i 70 els barris populars de moltes ciutats catalanes no disposaven de serveis i els veïns i veïnes s'autoorgantizaven després de les jornades laborals per tal de construir els serveis bàsics que els mancaven: clavegueram, enllumenat, voreres, arbres... han passat els anys i després de gairebé 40 anys de democràcia a Girona encara ens trobem amb alguns barris que continuen tenint problemes de serveis. Això no pot ser i cal donar tot el suport al teixit associatiu que lluita per mantenir la cohesió social en aquests barris. Sort d'ells!, però no n'hi ha prou amb això: s'hi ha de treballar més.
Sant Narcís
Aquest matí (dimecres 24 d'agost) he fet una passejada per diferents carrers de Sant Narcís i he vist coses positives i d'altres de no tant. Finalment l'itinerari segur de l'escola ha estat repintat i ben senyalitzat: cal valorar-ho positivament perquè això ajudarà a reforçar la seguretat de la mainada de camí cap a l'escola.
Malauradament la zona blava del tram mitjà de l'avinguda de Sant Narcís continua intacta i buida de cotxes. Cal enretirar-la i repensar la qüestió dels aparcaments.
Passejant pels carrers Empúries i M. de Déu del Mont m'he trobat amb una vorera farcida de cagarades de gos i plena d'herbes. Aviat escriuré un article sobre el tema de les cagarades, però el problema principal és el menyspreu absolut per l'espai comunitari que predomina en aquesta societat de consum individualista. Segur que ningú convida a gossos i altres mascotes a ruixar amb pixum àcid la cortina del menjador o a defecar plàcidament al bell mig del menjador de casa, perquè és clar, és casa MEVA! I ja se sap que lo meu és sagrat, i en canvi el carrer com que no és meu...! El tema de les herbotes estaria bé que l'Ajuntament el repassés.
Podria parlar del Parc Central, de la Plaça Mare de Déu de Montserrat (falta posar-hi les tanques i treure algun dia el transformador), del carrer Bisbe Sibilla... Molts temes i molta feina a fer.
1 comentari:
Sobre el tema del Bisbe Sivilla i el Parc Central com dius hi ha diversos elements a comentar. M'agradaria dir-ne dos.
Un primer és que des de fa un temps un grup d'indigents s'asseuen als bancs de darrer l'estació jove. L'anterior equip de Govern enviava de tant en tant uns operaris i canviaven de lloc els bancs. Aquesta és una solució temporal. Els indigents marxaven durant unes setmanes però després hi tornaven. No fan mal a ningú, ni s'han detectat robatoris però embruten l'espai i generen sensació d'inseguretat. Caldria abordar aquesta problemàtica des d'un punt de vista social.
Un segon és les canalitzacions del carrer Bisbe Sivilla. D'uns anys ençà cada cop que plou amb certa intensitat el carrer queda absolutament inundat, sense que mai s'hi hagi trobat solució. Diuen que és problema del clavagueram que no xupa prou aigua.
Endavant i bona feina !
Publica un comentari a l'entrada