Preocupació pel futur ferroviari de Girona (I)

Avui 19 de març he assistit a la reunió impulsada per l'Alcalde de Girona, en què han participat diputats/des, senadors/res de la demarcació de Girona i portaveus dels grups municipals. La reunió fou pensada inicialment per transmetre als electes que representen aquest territori la preocupació que hi ha a Girona ciutat per les obres del TAV i del tren convencional.

Tot plegat ha servit des del meu punt de vista per prendre consciència de quina és l'estat de la qüestió, i per mi la conclusió és clara: la situació és molt preocupant, quasi dramàtica. Al marge de les típiques i estèrils picabaralles polítiques, la reunió ha servit per constatar tres coses:

En primer lloc cal deixar constància que l'arribada del TAV serà una realitat entre finals del 2012 i el primer trimestre del 2013, en el supòsit que no hi hagi imprevistos. S'ha confirmat el temor d'alguns ciutadans quan afirmaven que potser el TAV arribaria a Girona sense fer-hi aturades. Efectivament, ara mateix no hi ha licitació de l'estació provisional i del projecte de connexió amb l'estació actual. Caldrà licitar-ho i executar les obres, i segons la portaveu del PP al Congrés Concepció Veray, tot aquest procés pot durar un any (sense comptar els imprevistos) i ha palesat la voluntat d'escurçar aquestes obres. Fet i fotut tot el procés pot durar un any. Per tant fins aquí podem dir que les obres del TAV hauran durat 5 anys, i haurem d'aclarir quines seran les freqüències del TAV a Girona.

En segon lloc, el tema més rellevant: les rodalies i el convencional. He quedat sorprès i esmaperdut quan he vist que ara mateix ningú té clar si hi ha projecte del tren convencional. Però tot sembla apuntar que no n'hi ha! Això ens deixa amb un regust molt amarg. Si s'ha de fer un projecte, redactar-lo i començar les obres, vol dir que la cosa va per molt llarg, per uns quants anys. I sóc del parer que això la ciutadania ho ha de saber. Per això he proposat que tots els diputats i senadors siguin presents a l'Audiència Pública que s'ha de celebrar properament, per tal que ciutadans i electes puguin mantenir un debat i que la informació sigui el màxim de fluida i transparent.

Finalment haurem de saber si els pressupostos de l'estat espanyol contemplen una partida per al convencional. I també haurem de saber aviat els resultats de l'estudi del tercer carril i quan serà la trobada amb la ministra.

Com a gironí he sortit molt preocupat d'aquesta reunió. Durant molts anys vaig fer campanya contra el TAV i a favor del convencional, i malgrat que sóc dels que vaig perdre tinc la sensació que el temps va posant les coses al seu lloc. Però això no em serveix de consol perquè del que es tracta ara és de seguir lluitant pel tren convencional, i sobretot fer costat als veïns i veïnes de la nostra ciutat. Estem davant de l'obra més important del segle XXI a la ciutat; unes obres costoses i complexes que generen un suplici als veïns que les han de patir. Estrès, preocupació, pèrdues econòmiques, pèrdua de qualitat de vida... no podem deixar a la nostra gent sola.