Alguns articulistes de Girona que exerceixen de cronistes a la premsa local van analitzar l'aparició de la CUP a l'escena política municipal de la nostra ciutat. Hi va haver de tot, però en termes generals va dominar l'opinió contrària i l'objecció sistemàtica. Res de nou, la CUP no és ni vol ser un partit més i ja està acostumada a enfurismar l'establishement, de fet és la nostra feina.
Hi va haver un articulista però que va escriure que a partir de l'entrada a l'Ajuntament de Girona, la CUP formava part del poder. Bé, després d'un any i mig penso que hi ha raons objectives per desmentir aquesta afirmació. Però en tot cas això ho haurà de dir i jutjar la ciutadania, el poble, que és a qui nosaltres, la gent de la CUP, ens devem.
La qüestió és que la gent d'ordre i certes autoritats em retreuen que les meves formes no són adequades i que hauria d'assumir el meu rol institucional. Òbviament no només no penso fer-los cas sinó que em refermo de forma contundent en la necessitat imperiosa de trencar convencions i normes i seguir al carrer, al cantó de la gent. Per això mateix ahir 31 de novembre, nit de Tots Sants, vaig fer una nova incursió nocturna al Parc Central, la nostra antiga joia ara destrossada. Cada cop tinc més clar que la política amb majúscules es fa al carrer i no en còmodes despatxos. Cert que la política de batalla i trinxera és dura, però des del meu punt de vista és l'única que val la pena, tot i que tinc clar que no tothom ho veu així.
Ja fa dies vam detectar com brotaven dues construccions de maons grisos al bell mig del nostre parc, i també com les màquines i andròmines de les obres emetien un agut i estrident soroll de motors diesel. uns fets que van ser denunciats a la Policia Municipal i que segons el Govern Municipal van ser convenientment expedientats i multats. La qüestió és que ahir els presents a la zona d'obres vam fer algunes piulades, trucades i trameses de correu electrònic. Avui mateix he rebut una resposta del Regidor d'Urbanisme i Projecte Ferroviari afirmant que no es poden fer treballs nocturns i comunicant-me que s'ha obert un nou expedient a ADIF. També la premsa ha reflectit que l'equip de govern s'ha indignat per aquestes construccions que han aparegut al Parc Central
Ja ho vaig dir fa temps i crec que avui la consigna és més vigent que mai: Salvem el Parc Central! Si no actuem units com una ciutat i com una pinya perdrem aquesta joia que fou magnífica. ADIF és una institució pública prepotent, gestionada per buròcrates insensibles (ho he pogut comprovar personalment) que se'ls en refot el nostre Parc Central i se'ls en refot el nostre barri de Sant Narcís.
L'equip de govern no pot ni vol fer quadrar ADIF, això només ho podem fer si actuem tota la ciutat en bloc. No podem deixar els habitants del barri de Sant Narcís abandonats a la seva sort. Em sembla injust que després de tants anys d'obres la ciutat i ADIF no compensin d'alguna manera tants sacrificis. Hi ha una llarga llista de greuges i una bona compensació seria començar a escurçar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada