Fa uns dies la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va convidar de cares al proper 11 de desembre una delegació de l'Ajuntament de Girona, per entrevistar-s'hi i donar-nos informació relativa a les obres del TAV i el projecte ferroviari. Vam estar dubtant força de si com a CUP havíem d'assistir-hi o no, i el tema ens va fer ballar el cap durant un parell de dies ben bons. D'una banda consideràvem que no havíem d'assistir-hi, perquè no tenim res a parlar amb el PP, i perquè és una nova mostra d'humiliació que ens haguem de desplaçar nosaltres a Madrid, després de més d'un any esperant que aquesta dona es digni a preocupar-se del tema.
L'altra opció era assistir-hi, per demanar-li explicacions a la cara, i obtenir el màxim d'informació per tal de fer-la arribar a les entitats que més han treballat per mitigar la immensa molèstia que aquestes obres han causat als veïns afectats. Vam pensar que, en cas d'assistir-hi, ho faríem amb una samarreta reivindicativa, i que duríem a la ministra una pedra provinent de N-II i una altra de les obres del TAV, per tal de manifestar-li el malestar que hi ha al territori envers aquestes dues obres que s'estan eternitzant i que tants greuges estan provocant.
Quan ja gairebé ens havíem decidit a anar-hi es van produir uns fets que van fer-nos reconsiderar la posició. El decret espanyolitzador del ministre Wert. Davant d'aquesta nova agressió vam decidir que ens plantàvem i que no assistiríem a cap reunió amb cap dels ministres (post)franquistes del govern espanyol. És ben clar que el govern del PP és hostil amb el poble català, i hereu directe del franquisme polític i sociològic, i no podem pas fer com si res.
Finalment, però, va ser la mateixa realitat qui es va encarregar de ratificar la nostra decisió. El passat 5 de desembre, en el marc de la junta de portaveus l'alcalde Puigdemont va informar-nos que la ministra havia informat que no podria assistir a la reunió per raons d'agenda, i que si els regidors ho desitjàvem podíem reunir-nos amb el Secretari d'Estat de torn. Això un cop els bitllets per desplaçar-se a Madrid havien estat ja comprats per l'Ajuntament... Un nou episodi, doncs, en aquest trist serial de despropòsits i humiliacions. És clar que després d'aquesta nova mostra de menyspreu cap als gironins i gironines vam decidir de forma consensuada no assistir a la reunió.
Avui ha aparegut a la premsa que el TAV arriba a Girona el 8 de Girona. Per nosaltres, però, no hi ha cap motiu per a la celebració. El tren convencional que tenim actualment presta un mal servei, car i poc eficient, el Parc Central està en un estat depauperat, els veïns de la zona han hagut de patir anys d'obres i molèsties, i encara a hores d'ara no hi ha Oficina d'Atenció al barri de Sant Narcís ni s'ha aplicat cap pla de dinamització comercial o regeneració d'espais urbans. Tot plegat és una humiliació i una presa de pèl cada cop més greu per part d'Espanya... que només podrem començar a solucionar el dia que marxem d'aquest estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada