Els rius de Girona

Fa poques hores l'Ajuntament acaba de presentar un projecte per revitalitzar els rius que travessen el nostre municipi, el Güell, el Ter, el Galligants i l'Onyar. Dels quatre només un neix i mor al mateix municipi, el Galligants; de la resta, dos acaben el seu recorregut a Girona, el Güell i l'Onyar. I el Ter passa d'esquitllentes per Girona abans de continuar el seu curs cap a la Mediterrània.

L'expansió urbanística del territori sovint acostuma a fer-se de forma policèntrica, i la matriu biofísica territorial acaba sent engolida d'una forma caòtica i desordenada pel ciment i l'asfalt. Això és el que ha passat a Girona i d'altres contrades properes, i els rius i les seves conques i ecosistemes no han estat gaire respectats. En tenim un exemple al riu Güell, que ha quedat enterrat i encaixonat sota els barris de Sant Narcís i Santa Eugènia, totalment artificialitzat i menystingut. Fins i tot hi ha qui diu que caldria enterrar-lo definitivament i ubicar-hi aparcaments al seu damunt!  O l'Onyar, que al seu pas pel barri de Vista Alegre-Carme ha quedat atrapat sobre una gruixuda capa de ciment, sense vida... i el pobre Ter, espoliat i assecat mentre passa sense pena ni glòria per la capital gironina.

L'Ajuntament de Girona ha encarregat un estudi als arquitectes Olga Felip i Josep Camps, que proposen la revitalització de les vores dels quatre rius i de la Sèquia Monar, per recuperar així la vida al voltant de l'aigua i millorar alhora la qualitat de vida ambiental de la ciutat i dels gironins i gironines. Segons paraules del propi Puigdemont, es treballarà en la redacció d'un Pla Especial a partir de l'estudi encarregat  i posteriorment s'obrirà un debat obert per afrontar la definició d'un full de ruta per projectes que s'hauran de materialitzar per fases.

Personalment trobo que aquesta és una bona notícia i és bo que l'Ajuntament i la ciutat de Girona es reconciliïn amb els rius i el patrimoni hidràulic. Sens dubte és una aposta a llarg termini i probablement no en veurem els fruits fins d'aquí uns quants anys. Els ritmes dels projectes de fons no solen anar d'acord amb els ritmes curts de la política, però cal iniciar projectes que vagin més enllà dels famosos quatre anys. I és ben clar que la millora ambiental dels nostres ecosistemes fluvials, així com el seu ús recreatiu és una aposta estratègica per una ciutat com la nostra. Millorar el nostre entorn ambiental és millorar la qualitat de vida de la gent i és imprescindible que les institucions imprimeixin estratègies ambientals a la seva acció diària.

Tanmateix, no puc estar-me de dir, que la incompetència del regidor de Sostenibilitat, Jordi Fàbrega, serà un potent escull per fer arribar a bon port aquest projecte. També la manca de concreció pel que fa al finançament del projecte és inquietant. Amb tot, a aquestes alçades ja no ens sorprèn l'estil a base de titular d'aquest govern conservador que s'ha instal·lat a la plaça del Vi. Esperem que tot plegat no sigui un foc d'encenalls i es comenci a treballar de debò.

Des de la CUP treballarem per enriquir aquests projectes, fent-hi aportacions, i sabem que el teixit associatiu de la ciutat, la Universitat, també s'implicaran en la millora dels nostres rius i ecosistemes fluvials. Segur que entre tots aconseguim que d'aquí a uns anys els futurs gironins i gironines tinguin una relació més natural i fluïda amb els rius, rieres, fonts i ecosistemes del municipi. És probable que en temps de crisi hi hagi qui pensa que el medi ambient no és cap prioritat, però jo penso que sí que ho és, entre d'altres coses perquè cuidar el nostre entorn més proper no és només una obligació moral sinó una aposta estratègica de primer ordre.