Treballadors/es per la Independència (i un empresari provocador)

La setmana passada es va presentar, en un acte a Girona, la sectorial del moviment obrer de l'ANC, treballadors/es per la Independència (TTXI), sorgida d'alguns dels sectors més conscienciats i mobilitzats de les classes populars catalanes. L'acte es va realitzar als locals sindicals de CC.OO i UGT, i comptà amb la presència de Xavier Díez (IAC), del filòsof Josep-Maria Terricabras i de l'històric sindicalista Alfredo Bienzolas. Un públic nombrós i variat van omplir la sala.

Xavier Díez va fer una intervenció brillant recorrent a la seva condició d'historiador, recuperant textos històrics i emplaçant els presents a organitzar-se i seguir la màxima del qui fou el màxim exponent del sindicalisme català de combat, Salvador Seguí. "Organització, disciplina i educació", les claus per afrontar els reptes més immediats del nostre país. Aquesta és la recepta que Díez considera que ha de seguir el 90% de la ciutadania del nostre país, és a dir, la classe treballadora, la que viu del seu esforç, la que produeix la riquesa generada al país. Amb organització, disciplina i accés a l'educació podrem autogovernar-nos i no deixar la gestió dels afers col·lectius en mans de les elits, dels poderosos.

Al seu torn JM Terricabras va parlar de la necessitat de treballar per la independència, per construir un marc de relacions més humà i just regit per una constitució d'una sola pàgina que reculli una carta de drets i una forma d'estat que no reprodueixi els errors de l'estat espanyol, que no en sigui una fotocòpia.Va esmentar que cal introduir canvis per evitar que la dreta pugui gestionar com li plagui, i això passa per bastir un procés constituent i blindar drets per llei.

Al seu torn Alfredo Bienzolas va apel·lar a la lluita de classes i a la necessitat d'aprofitar l'oportunitat històrica que suposa el procés sobiranista activat a Catalunya, un procés de ruptura en el qual la classe treballadora ha de lluitar pels seus drets i no cedir terreny a les oligarquies nostrades.

Van haver-hi importants i emotives intervencions des de la fila zero, on hi havia convidades entitats. L'Engràcia Casellas, de la PAH, va apel·lar a la lluita per l'habitatge i la dignitat i va cridat a rebel·lar-se contra les injustícies, en una brillant intervenció seguida per una també brillant i intensa intervenció a càrrec de Carles Serra, en nom de la XDS, que va fer una crida a bastir una constitució catalana de la classe treballadora. També hi van intervenir representants de l'assemblea d'aturats i de sindicats.

Des del públic hi hagué intenses i potents intervencions a favor de la mobilització i la lluita pels drets socials i en defensa de la classe treballadora. Finalment, un empresari militant de CDC va reivindicar el paper transversal de l'ANC i va expressar que la societat evoluciona molt ràpid, per la qual cosa va recomanar als sindicalistes a "superar llenguatges del segle XX".

Després d'aquesta intervenció es va demostrar que el moviment obrer és portador d'una gran cultura democràtica i tolerància militant, perquè tot l'auditori (bé, quasi tot) va entomar la intervenció de l'empresari amb esportivitat revolucionària. Sigui com sigui, és clar que la cultura empresarial d'aquest país continua molt esbiaixada i s'assimila a les pràctiques que s'empraven a l'era pre-industrial. Precisament l'empresariat català té poc pedigri democràtic i unes pràctiques molt antiquades que l'allunyen dels estàndards de qualitat de la modernitat i l'apropen sovint al feudalisme. El senyor Joan Matamala faria bé de mirar el que està passant al seu voltant i copsar que si no s'espavila quedarà ancorat en el passat, perquè els llenguatges caducs d'antigues èpoques quedaran com rara avis a la nova República que és a punt de nèixer.

Treballadors/es per la Independència (TTXI) té un gran futur i un gran potencial. Un gruix important de la societat catalana se sent identificada amb els ideals de llibertat i justícia social, i alhora se sent també confrontada amb l'estructura de l'estat espanyol i amb l'opressió de classe de la dreta (inclosa la Troica, l'empresariat tronat i la dreta catalana). Això vol dir que cada cop més hi ha gent que se sent independentista i d'esquerres, que aposta per la sobirania nacional i econòmica. Per tant TTXI té un gran repte i una gran responsabilitat: treballar pels ideals de llibertat i justícia, i canalitzar els anhels d'un important gruix de població d'aquest país.