L'any comença amb puges de serveis bàsics com ara l'electricitat, i amb un augment generalitzat de preus de bens i serveis bàsics com el transport públic (tren i bus) o l'alimentació (augments de l'IPC que encariran l'oli, la llet, el pa i les verdures i fruites). Hi ha en marxa una nova versió de la darrera Reforma Laboral i s'albiren noves retallades i noves càrregues d'impostos a les classes populars, mentre les classes altes s'enriqueixen cada dia una mica més. La llista de les principals 300 fortunes és fastigosament quotidiana i sovintegen cada cop més els espisodis execrables com ara el casament de luxe d'un magnat indi a Barcelona. Una operació menyspreable que els retalladors de CiU aprofiten per potenciar la marca Barcelona; ja no existeix ni la moralitat ni la dignitat humana en algunes esferes governamentals i polítiques!
El luxe extrem conviu cada cop més amb la pobresa que forma part dels nostres paisatges urbans i quotidians. Hem normalitzat i interioritzat la pobresa, la precarietat i la resignació. Mala peça al teler! A Catalunya, CiU continua legislant i governant al servei dels poderosos, doblegant-se a les peticions i dictamens de la Troica i competint en una cursa amb el PP per veure qui és més neoliberal.
CiU ha acabat cedint a les pressions populars i ha acabat abraçant el sobiranisme. Després de quasi quatre dècades de putes i ramonetes, finalment la federació conservadora ha acabat entenent la realitat i obeint el mandat popular que va eclosionar els dos darrers onzes de setembre. Ho celebro. Però també sóc dels que creu que cada cop que un convergent diu públicament que és independentista perdem un llençol a cada bugada. Les polítiques dures i insensibles que adopta aquesta sigla conservadora allunya l'independentisme de la centralitat política i alhora l'allunya de la majoria social. Per això és clau que aquesta gent esdevinguin residuals i deixin d'embrutar el nom del'independentisme. Caldrà treballar de valent per aprofitar l'onada de ruptura que oneja al nostre país, aprofitar-la per situar els ideals de ruptura nacional i avanç social, és a dir, els dos eixos que estructuren políticament el país, en la majoria social.
Aquest primer trimestre serà calent en termes socials, un hivern ben mogut. I ho ha de ser perquè no tenim elecció. Si no plantem cara ens robaran tot allò pel qual van lluitar i morir els nostres avantpassats. En breu hi haurà a Girona algunes mogudes ben potents, resteu atents que ben aviat es faran públiques. No vull donar una imatge de derrotisme ni de resignació i molt menys de pessimisme. L'alegria de viure i de lluitar formen part del nostre ADN mediterrani i no hem de permetre que aquesta gentussa ens robin el millor que tenim. Encarem aquest nou any amb valentia, determinació, alegria, optimisme i combativitat perquè com deia el poeta res podran davant d'un poble unit, alegre i combatiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada