La fixació de de CiU a Girona per comprar la col·lecció del crític Santos Torroella per un preu de 3,9ME està portant cua. Després d'articles, debats, comissions informatives especials i tot el que es vulgui, si una cosa ha quedat clara és que no hi ha consens a la ciutat per fer una operació d'aquesta magnitud. Ni en l'àmbit cultural, ni en l'àmbit acadèmic, ni en l'àmbit polític ni en l'associatiu. Avui la proposta de compra es debatrà al ple minicipal, i podria haver-se d'aprovar amb el vot de qualitat de l'alcalde. Una aprovació per la mínima que posaria seriosament en dubte la legitimitat de l'acord, si tenim en compte l'enorme dimensió de l'operació (que comptant la remodelació de la Casa Pastors i altres costos pot arribar ben bé als 9ME), que hipotecarà les arques de la ciutat més enllà d'aquest mandat, com a mínim fins el 2019.
Arribats a aquest punt, crec que cada cop es fa més evident que aquesta decisió necessita socialitzar-se entre els ciutadans i ciutadanes de Girona a través d'una consulta popular que serveixi per ratificar l'acord del ple. És per això la CUP ha presentat una moció en aquest sentit que es debatrà avui al ple, juntament amb la discussió de la compra de la col·lecció. El debat al carrer és viu, i veient la divisió dels grups municipals és més que raonable sotmetre la compra a debat de la població gironina. Avui mateix l'editorial del Diari de Girona reconeix l'encert d'aquesta proposta.
La petició de fer una consulta sobre la compra de la col·lecció també compta amb l'adhesió de la Xarxa pels Drets Socials, que ha convocat una marxa per avui mateix que sortirà a les 19h des de Can Ninetes i que arribarà a les portes del Ple. Un representant de la xarxa també intervindrà en el ple per expressar la petició de la consulta, i a les xarxes socials fa dies que es recullen signatures amb el mateix objectiu.
I és que com diu l'editorial del Diari de Girona, "si l'Ajuntament ha promogut la participació
ciutadana per decidir a quin projecte o projectes es destina una
determinada quantitat de diners dels pressupostos municipals, per què no
estendre aquesta participació al conjunt de la ciutat per decidir una
compra important que, després del debat obert, no gaudeix d'un consens
general? En definitiva, el dret a decidir". Doncs això. Si reivindiquem el dret a decidir, apliquem-ho també a d'altres àmbits de decisió. Sobretot en un tema de tant calat i que per les implicacions polítiques, culturals i econòmiques que té s'ha convertit ja en un projecte de ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada