L'afer Santos Torroella i el vot de la CUP

Fa aproximadament un parell de setmanes l'alcalde Puigdemont va posar-se en contacte amb la CUP i va demanar de reunir-se amb mi mateix. La raó de la reunió era conèixer de primera mà la posició de la CUP en l'afer de l'adquisició de la col·lecció del crític d'art Santos Torroella, taxada en 3,9ME. L'alcalde em traslladava que una abstenció seria suficient per a garantir la majoria del consistori i fer la compra.

Però la CUP ha fet un intens treball amb aquest afer, tal i com es recull en aquest dossier que hem fet públic. La nostra posició ja s'havia anat configurant setmanes  abans, quan vam saber d'una banda el cost total de l'operació, que s'enfila a més de 8 milions d'euros (3,9ME la col·lecció, 4ME la rehabilitació de la Casa Pastors + les despeses del projecte museïstic + despeses de personal, manteniment, imprevistos...) una xifra astronòmica que afegida a una concepció de l'art radicalment diferent, ens han anat decantant cap al vot contrari.

Tal i com ja s'ha fet públic als mitjans de comunicació,  RCAT va celebrar una assemblea i van considerar que ateses les diferents postures en el si de l'organització optaven per l'abstenció.

Aquesta abstenció és el vot que serà decisiu per a efectuar l'operació, i això és una discrepància amb el model de ciutat que la CUP sempre ha reivindicat i que es va plasmar en el programa de treball i de propostes de ciutat que es va confeccionar en motiu de les eleccions municipals de 2011. La CUP no es va presentar a les eleccions amb un programa on s'hi defensés un projecte d'art contemporani d'aquestes característiques.

La posició de la CUP envers l'art està claríssima. Defensem l'art i creiem en l'art perquè aquest té molt a dir en temps de crisi i en el relat de la ciutat, i perquè l'accés a la cultura també és un dret, però no acceptem aquesta concepció elitista de l'art i, sobretot, el fet de gastar milions i milions sense un bon projecte darrere. Els creadors i artistes gironins tenen molt a dir i cal dotar-los d'espais i canals d'expressió. Precisament, en l'acte públic que la CUP va organitzar sobre el tema van venir creadors de cultura de la ciutat que es queixaven que no rebien cap ajuda i no podien entendre com ara el govern Puigdemont s'havia de gastar tants diners en una operació així.  Per tant; art sí, però no a un cost tant elevat i amb tants riscos afegits.

Aquest caprici de l'alcalde i l'exalcalde Nadal respon a una política cultural sense rumb, que consisteix en anar fent adquisicions que sovint acaben en magatzems. Mentre no hi hagi un Projecte Estratègic Cultural ben definit, mentre no es valori el patrimoni actual i s'optimitzi, no aconseguirem que el conjunt de l'expressió cultural i artistica de la ciutat estigui ben arrelat. Tant el tripartit com CiU han fet una política cultural erràtica, d'elit, poc arrelada. Encara recordem el projecte faraònic del Bòlit, una altre obsessió costosa que afortunadament no va fructificar. 

L'actual context de crisi econòmica i social no és el més idoni per a fer grans dispendis de forma irreflexiva, i més en una ciutat com Girona i els seus barris, que tants recursos necessiten. Els moments actuals son per prioritzar i és incomprensible que una vegada més es vulguin fer despeses supèrflues per a beneficiar als de sempre, en aquest cas al loby turístic i al centre. Creiem que cal fer inversions a la ciutat, però amb consens i amb molta cura, no atenent a simples capricis de governants obsessionats per un tema.

Per tant, el grup municipal de la CUP es troba en una tessitura complexa. L'abstenció del regidor Bonaventura pot ser decisiva pels en aquesta votació. La CUP ha dialogat amb en Carles Bonaventura i li ha demanat que reconsideri la seva posició, i ho ha fet amb arguments polítics i tècnics. La via del diàleg continua activada i fidel a la seva idiosincràcia de radicalitat democràtica, la CUP proposa assemblees per debatre en profunditat sobre aquest tema.  Per sobre de tot transparència i democràcia!

Dit això em sembla molt lamentable que l'alcalde la ciutat utilitzi tàctiques i tripijocs que l'únic que fan és degradar la política i posar-la al servei dels interessos particulars. Voler realitzar una operació així, sense consens i per la mínima i a sobre sense consultar amb la ciutadania no em sembla una decisió ponderada ni encertada.  Prou devaluada i desacreditada està la política com per fer espectacles que l'únic que aconsegueixen és avorrir a la gent i allunyar-la encara més de quelcom tan necessari com és la corresponsabilització dels afers públics i col·lectius. La política dels partits sorgits de la transició està massa tacada. Esperem que finalment tot surti bé, però en tot cas, tinc una cosa claríssima. Per sobre de tot estarem al servei de la ciutat i de la gent!