divendres, 14 de març del 2014

El govern en minoria de CiU i el paper de l'oposició

El Ple del passat 10 de març va durar 7 hores. S'hi van debatre diverses mocions que l'oposició va guanyar. I l'equip de govern de CiU es va enfurismar fins al punt que el dia següent el portaveu de CiU Carles va sortir a la premsa denunciant que l'oposició bloqueja l'acció de govern. Penso que CiU hauria d'entendre que govern amb minoria, i ho fa perquè aquesta ha estat la voluntat dels gironins i gironines, expressada a les urnes. Obviar aquest fet i governar com si es disposés de majoria absoluta implica estampar-se contra una paret constantment. Si CiU continua mantenint aquesta actitud no és difícil augurar noves situacions similars.

Les irades declaracions de Carles Ribas a la premsa en què acusa l'oposició de bloquejar l'acció de govern són des del meu punt de vista fruit de la irreflexió i la visceralitat. Cal recordar a Puigdemont que l'actual aritmètica del consistori obliga a desplegar grans dosis de diàleg i sobretot d'humilitat; governar amb minoria obliga a un exercici constant de diàleg. 
La composició del ple és molt plural, i per tant trobo que és perfectament legítim manifestar les discrepàncies i les inquietuds a través dels mecanismes democràtics que el municipalisme posa a disposició dels grups municipals. Les mocions són l'eina principal per a canalitzar aquesta pluralitat i és lògic que es debati sobre els models de ciutat diametralment oposats que defensem els diferents partits representats al Ple. Hi ha moltes sensibilitats i el debat i la divergència han de poder expressar-se democràticament i lliure. Jo això no ho entenc com una maniobra de bloqueig de res, sinó com un mecanisme per enriquir el debat públic, tant necessari en aquests temps que corren.

Enfortir els valors democràtics, entomar les crítiques i sobretot escoltar més la ciutadania són les premisses que tots plegats hauríem de resseguir, tant el govern com l'oposició. Però ha de ser l'equip que governa la ciutat qui desplegui més eines de diàleg i sobretot que eviti reaccions viscerals, irades i infantils com les del passat dimarts.