L'agost ja ha
començat i amb ell comença el compte enrere cap a la data clau, cap
al 9-N. Pel camí està sortint a la llum la porqueria acumulada del
pujolisme, una porqueria difícil d'amagar i que no hauria de
sorprendre a ningú. Tard o d'hora les malifetes de la
burgesia catalana havien de sortir a la llum, i ho estan fent. I
així anem fent via cap al 9 de novembre, cap a la inevitable ruptura
amb el règim monàrquic heretat dels pactes de la Moncloa. Un règim
avalat per la burgesia catalana i que va consistir entre d'altres en
liquidar les reivindicacions d'autodeterminació i dignitat de la
classe treballadora.
L'any 1978 part de
l'esquerra va claudicar i va abocar-se a fer gestió als ajuntaments
i a instal·lar-se als parlaments. Els quadres de gran part de
l'esquerra sindical i política, formats en la clandestinitat, van
dir a la gent que la transició obligava a la desmobilització i van
decidir que la democràcia sorgida del pacte tardofranquista era el
camí per emprendre el gradualisme i la integració política al
sistema de partits i sindicats. Així, van ser molts els qui van
apostar per la simple gestió o el peix al cove.
Una estratègia
que el PSAN no va acceptar i que després l'MDT i es va encarregar de
combatre des de la mobilització. La lluita per la independència
i el socialisme va continuar als carrers dels Països Catalans i
el nou règim va bastir una sofisticada estratègia de repressió que
ha arribat fins als nostres dies.
L'esquerra
independentista defensa la ruptura des de fa molts anys. No vam
acceptar els pactes del 78 i hem resistit dècades de repressió i
marginalitat. Avui, continuem defensant la ruptura amb el règim i
això vol dir entre d'altres coses apostar per fer la consulta peti
qui peti (urnes al carrer!) i per una estratègia de mobilització
permanent i de denúncia de les injusticies i desgavells generats
pels abusos del capitalisme desregulat.
El 9 de
novembre és la data que ha d'obrir el meló, la data en què el
poble s'expressi lliurement a les urnes, la data per iniciar un
procés constituent que canvii les regles del joc i aposti
desacomplexadament per la justicia social, la llibertat nacional, la
solidaritat internacionalista i la lluita contra el canvi climàtic. El dia D serà un nou camí que emprendrem, el començament de tot i el tret de sortida d'un nou temps que haurem construït plegats. Res estarà acabat i tot estarà per fer.
En aquest camí
farcit d'entrebancs i viaranys sinuosos i costeruts, el poble
català en tota la seva pluralitat i complexitat ha de bastir
aliances i construir consensos. L'esquerra independentista té un
paper en tot això, un paper humil i alhora determinant. I l'esquera
independentista ha de bastir aliances, unes aliances que per
descomptat no tenen el seu objectiu en simples aliances electorals.
L'aposta pel
Sí-Sí, la determinació pel Procés Constituent i la triple lluita (
nacional, social i ambiental) seran les premisses sobre les quals
l'esquerra independentista haurà de construir consensos i aliances.
El tacticisme electoral no forma part dels nostres plans, ni ara ni
al 1978, sé que aquesta aposta té riscos, però estem disposats a
assumir-los en aquest apassionant camí cap a la ruptura. ben alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada