El procés polític que va començar fa uns anys a Catalunya crema etapes ràpidament. I era evident que el terratrèmol polític desfermat el passat 9 de novembre deixaria empremta. L'avançament del calendari electoral, sigui en format plebiscitari o constituent, és una fase determinant del procés polític que ha situat el dret a decidir com a element central.
I és en aquest context cal situar la conferència que Artur Mas va fer abans d'ahir. La seva proposta, hàbilment planificada i posada en escena de forma magistral, és des del meu punt de vista una operació per liderar l'independentisme i neutralitzar les demandes socials i de regeneració democràtica i política que hi van associades.
El full de ruta proposat pel president consisteix en eleccions anticipades al 2015, un calendari de 18 mesos i una nova convocatòria electoral de caràcter més constituent. Proposa una llista de "país" formada per independents, partits i professionals i proposa també invisibilitzar i silenciar el binomi retallades i corrupció fins que assolim la independència. Un cop independents diu que podrem parlar de tot, inclosa la justícia social.
Els tentacles de la federació nacionalista ja s'han afanyat a inundar les xarxes socials i les tertúlies de missatges hostils envers aquells i aquelles que no estem d'acord en invisibilitzar la corrupció, les retallades, les privatitzacions, els desnonaments i altres misèries socials que es viuen al país. Amb una palesa hostilitat, sovintegen els atacs als qui creiem que el procés polític que viu Catalunya es desenvolupa amb més eficàcia respectant la pluralitat i ressaltant les apostes ideològiques i morals de cada actor polític
A ningú se li escapa que Artur Mas ha sabut connectar amb amplis sectors de la societat catalana. Conscient d'aquesta fortalesa, el president executa l'estratègia planificada pels sectors convergents a la perfecció. La conferència post 9-N és la jugada mestre que ha deixat en un segon pla els escàndols de corrupció protagonitzats per la federació formada per CDC i UDC, les retallades i privatitzacions executades per l'executiu de Mas i els problemes socials derivats de la crisi i les polítiques d'austeritat i submissió a la banca. I ha sabut vendre molt bé una llista transversal que és simplement la llista de CDC disfressada i hàbilment mutada.
Però la principal virtut del procés polític és que ha encetat una etapa de temps nous. Cal fer net i per això calen lideratges nous al servei del ciutadà. Uns nous temps que siguin inflexibles amb tota ombra de corrupció, amb un programa social i de país clar i un horitzó de llibertat política i sobirania col·lectiva. La independència que s'apropa ens brinda aquesta oportunitat.
Jo sóc dels que pensa que la força de Catalunya és la seva gent. I per això penso que la força del procés polític és la gent que empeny. Voler reduir el procés polític a una figura o llista messiànica és des del meu punt de vista un error polític greu que posa en risc la pròpia viabilitat del procés. El país té capacitat per a generar lideratges nous i plurals. I estic convençut que té més força i prestigi a nivell internacional bastir un lideratge compartit, divers i democràtic que no pas fer-ho a partir de partir de lideratges unipersonals, unidireccionals i únics.
En aquest context, hi ha molta gent que pensa que és un error ignorar o menystenir la situació social que viu Catalunya. I la fórmula presidencial expulsaria amplis sectors del nou independentisme empeltat de consciència social. L'esquerra independentista i els sectors anticapitalistes tenen un paper determinat i determinant en l'actual cruïlla històrica. No la malmetem i que no ens demanin que renunciem als principis perquè correm el risc de descarrilar i perdre vagons que no veuen amb bons ulls la corrupció i el darwinisme social que pregona la nova dreta independentista.
El país és viu i el moment polític actual és apassionant. Som en una cruïlla històrica del procés, però no és la primera ni serà l'última. Malgrat les complexitats i els entrebancs, la república catalana naixent sorprendrà al món ben aviat, n'estic ben convençut.
I és en aquest context cal situar la conferència que Artur Mas va fer abans d'ahir. La seva proposta, hàbilment planificada i posada en escena de forma magistral, és des del meu punt de vista una operació per liderar l'independentisme i neutralitzar les demandes socials i de regeneració democràtica i política que hi van associades.
El full de ruta proposat pel president consisteix en eleccions anticipades al 2015, un calendari de 18 mesos i una nova convocatòria electoral de caràcter més constituent. Proposa una llista de "país" formada per independents, partits i professionals i proposa també invisibilitzar i silenciar el binomi retallades i corrupció fins que assolim la independència. Un cop independents diu que podrem parlar de tot, inclosa la justícia social.
Els tentacles de la federació nacionalista ja s'han afanyat a inundar les xarxes socials i les tertúlies de missatges hostils envers aquells i aquelles que no estem d'acord en invisibilitzar la corrupció, les retallades, les privatitzacions, els desnonaments i altres misèries socials que es viuen al país. Amb una palesa hostilitat, sovintegen els atacs als qui creiem que el procés polític que viu Catalunya es desenvolupa amb més eficàcia respectant la pluralitat i ressaltant les apostes ideològiques i morals de cada actor polític
A ningú se li escapa que Artur Mas ha sabut connectar amb amplis sectors de la societat catalana. Conscient d'aquesta fortalesa, el president executa l'estratègia planificada pels sectors convergents a la perfecció. La conferència post 9-N és la jugada mestre que ha deixat en un segon pla els escàndols de corrupció protagonitzats per la federació formada per CDC i UDC, les retallades i privatitzacions executades per l'executiu de Mas i els problemes socials derivats de la crisi i les polítiques d'austeritat i submissió a la banca. I ha sabut vendre molt bé una llista transversal que és simplement la llista de CDC disfressada i hàbilment mutada.
Però la principal virtut del procés polític és que ha encetat una etapa de temps nous. Cal fer net i per això calen lideratges nous al servei del ciutadà. Uns nous temps que siguin inflexibles amb tota ombra de corrupció, amb un programa social i de país clar i un horitzó de llibertat política i sobirania col·lectiva. La independència que s'apropa ens brinda aquesta oportunitat.
Jo sóc dels que pensa que la força de Catalunya és la seva gent. I per això penso que la força del procés polític és la gent que empeny. Voler reduir el procés polític a una figura o llista messiànica és des del meu punt de vista un error polític greu que posa en risc la pròpia viabilitat del procés. El país té capacitat per a generar lideratges nous i plurals. I estic convençut que té més força i prestigi a nivell internacional bastir un lideratge compartit, divers i democràtic que no pas fer-ho a partir de partir de lideratges unipersonals, unidireccionals i únics.
En aquest context, hi ha molta gent que pensa que és un error ignorar o menystenir la situació social que viu Catalunya. I la fórmula presidencial expulsaria amplis sectors del nou independentisme empeltat de consciència social. L'esquerra independentista i els sectors anticapitalistes tenen un paper determinat i determinant en l'actual cruïlla històrica. No la malmetem i que no ens demanin que renunciem als principis perquè correm el risc de descarrilar i perdre vagons que no veuen amb bons ulls la corrupció i el darwinisme social que pregona la nova dreta independentista.
El país és viu i el moment polític actual és apassionant. Som en una cruïlla històrica del procés, però no és la primera ni serà l'última. Malgrat les complexitats i els entrebancs, la república catalana naixent sorprendrà al món ben aviat, n'estic ben convençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada