Jo també soc anarquista. Prou ofensiva repressiva.

Una nova operació policial contra els moviments socials s'ha consumat aquestes darreres hores. Aquest cop ha tornat a tocar als col·lectius llibertaris però ni de bon tros és la primera, ni la darrera hora. El tema coincideix amb una ofensiva policial a Euskal Herria on l'esquerra independentista està sent de nou assetjada.

Barcelona ha estat l'escenari d'un desembarcament policial atiat per l'Audiència Nacional. Una avançada de la llei mordassa, sens cap mena de dubte. Un clar missatge dels aparells de l'estat de deixar clar qui mana aquí i a qui s'ha de criminalitzar, reprimir i perseguir. Mentre els evasors fiscals, els delinqüents bancaris i els corruptes campen lliures i tenen impunitat per seguir fent les seves malifetes, els col·lectius llibertaris son assetjats, les seves seus enregistrades i requisades les seves llibretes i llibres.

A la Núria Pòrtulas també li van confiscar la llibreta. 4 mesos de presó i un autèntic calvari entre la indiferència institucional dels qui manaven en aquell moment. Avui, els col·lectius llibertaris de Gràcia i Sant Andreu pateixen la pressió policial de nou. No és un fenomen nou, simplement un nou episodi de molts que han de venir. La dissidència i la resistència son perseguides per les màquines repressives policials i la seva implacable brigada d'informació. Els famosos arxius que retenen dades de militants son un atemptat directe als drets democràtica però cap conseller del ram ha aconseguit mai ni ha volgut abolir aquests execrables i antidemocràtics mecanismes repressors.

Em fa molta gràcia la clàssica indiferència dels consellers catalans del ram. Diuen que no hi poden fer res. Ho recordes Núria quan en Boada deia el mateix? El mateix que diu ara l'Espadaler, que l¡operació és de l'Audiència Nacional i que no s'hi pot fer res. Bé, quan el sanguinari ministre d'ordre públic espanyol, el brutal i sempre rondinaire Jorge fernandez díaz se les empesqui per fer operacions contra els independentistes ( no serà la primera vegada) que faràs llavors, també callaràs i miraràs a banda i banda.

La solidaritat és l'única arma que ens queda davant l'opulència i poder dels poderosos. Per més fàstic que ens facin no podem mirar a un altre cantó i hem de ser solidaris i ferms. Pel bé de la democràcia, la llibertat i la dignitat humana.