Reflexions i autocrítiques

El Nadal és una època especial. I no ho és només per a les persones que professen fes religioses, és una època especial perquè és el solstici d'hivern, un temps curt i fred que convida al recolliment i la reflexió. Son dies en que els més afortunats podem compartir amb la família i els amics. A casa som gent senzilla i ens conformem amb poca cosa, una bona taula i conversa a dojo. I evidentment com a bons amants de l'excursionisme que som anem a fer tombs i delectar-nos amb el contacte amb la natura.

I és clar, la reflexió flueix a dolls. I la reflexió fluïda acostuma a portar a les crítiques i les autocrítiques. Parlant d'autocrítica; és un dels meus esports preferits, però no ho visc com un flagell que em mortifica sinó com un exercici profilàctic que em permet posar una mica el fre de ma i agafar forces per tirar endavant.

Les meves reflexions personals son les tìpiques i tòpiques. He de millorar en molts aspectes, aprendre a tenir més paciència i saber escoltar més bé a les persones que m'envolten. I en el camp polític és evident que per la part que em toca hi ha moltes coses a millorar. Sovint des de l'esquerra combativa tendim a mirar-nos al melic i a actuar amb prepotència i superioritats diverses, des de la moral fins a la funcional. I això no és bo ni funciona.

Ara mateix l'esquerra independentista, com a part integrant d'una esquerra més àmplia i que es reivindica com a anticapitalista i socialista,  continua arrossegant els seus clàssics tòpics: sectarisme i manca d'autocrítica, dificultats per a connectar amb amplis sectors de les classes populars del país i problemes seriosos per seguir desplegant una praxi política que no acaba d'arrencar. D'altra banda hi ha una tendència a l'endogàmia i a no saber connectar amb persones que no parlen el nostre llenguatge polític, el nostre argot, i això ens allunya del nostre objectiu. Pel que fa a la qüestió nacional penso que ens costa molt trobar l'equilibri necessari per a fer coincidir les dues ànimes de la nostra manera de pensar. No és fàcil, certament.  La llista de les meves reflexions és molt llarga però ho deixo aquí.

Simplement cal agafar forces per seguir aprenent i sobretot per escoltar a la ciutadania. Continuarem cometent errors i d'alguns no en tindrem constància fins d'aquí a un temps. Potser més endavant haurem après a no repetir errors i tindrem més eines per a ser millors persones i millors militants. Aquest és el meu repte personal i col·lectiu. Ja ho veieiu, la reflexió hivernal o nadalenca dóna per a molt. Bon Nadal i bones reflexions!