Ahir al Ple de l'ajuntament de Girona, entre moltes altres coses, es va votar un punt d'aquells que passen desapercebuts però que amaga una alta càrrega d'intensitat política.
El punt número 6 de l'ordre del dia feia referència a una modificació dels estatuts del Consorci de les Gavarres, concretament l'article 14. La modificació fa referència al pes del vot de cadascun dels membres que integren el Consorci de les Gavarres. Així, s'adopta l'acord pel qual els acords del Consell Plenari i la Comissió Executiva s'aproven per majoria simple, amb el benentès que cadascun dels membres té un nombre de vots igual al percentatge que representa l'aportació pressupostària.
No és difícil extreure'n conclusions. L'administració més gran, és a dir, la Generalitat, és qui fa les majors aportacions i els municipis petits les més reduïdes. Què vol dir això? Doncs que el territori queda menystingut atès que el centre de decisió s'allunya. Això és des del meu punt de vista una regressió democràtica.
Però dissortadament aquest no és el principal problema. Les Gavarres són un espai natural integral al PEIN i els seus valors culturals, ambientals, pedagògics, estan reconeguts i fora de tot dubte. El problema ve quan les polítiques ambientals estan en mans d'un partit com Unió Democràtica de Catalunya, que històricament sempre ha gestionant qüestions vinculades a la ramaderia i l'agricultura. El resultat de la seva gestió acostuma a ser catastròfica atès que prima una visió purament productivista i economicista del medi natural.
Una bona prova d'aquesta nefasta gestió la tenim a Girona mateix. El partit ultraconservador controla l'àrea de Sostenibilitat i ha decidit paralitzar l'acció governamental en matèria ambiental, posant a ralentí les necessàries accions que Girona necessita per desplegar tot el seu potencial en sostenibilitat. I un altre exemple més escandalós el tenim amb la gestió dels parcs naturals, que estan en vies de privatització. Una vegada més la visió purament economicista i curta de mires empeny a un partit conservador i anticonservacionista a dilapidar el patrimoni natural i a situar-nos a la cua d'Europa en protecció de la natura.
En definitiva, un drama que el nostre vot contrari d'ahir no soluciona però que almenys és un crit d'atenció al desastre polític que està situant-nos com un país amb poca cura del medi natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada