dissabte, 14 de març del 2015

El McDonald's va prenent forma i ben aviat serà una trista realitat

El McDonald's que s'està construint a les Hortes de Santa Eugènia al cantó del col·legi Maristes està pràcticament construït. Les obres han consistit en el muntatge d'una sèrie de mòduls i en poc més d'una setmana hem vist com brotava un edifici sencer orientat a l'escola.

Fa mal haver-ho d'acceptar però sobre les Hortes de Santa Eugènia està a punt d'inaugurar-se un temple dedicat al mal gust i l'horterisme, un santuari del menjar porqueria. L'antítesi de la bona salut i el respecte al medi ambient i el benestar animal. Com a gironí no m'acostumaré mai a passar per allà i veure les estimades hortes enterrades sota el ciment i substituïdes per aquest negoci groller i "cutre".

El paisatge rural de les Hortes, els recs, la terra treballada, el cant del rossinyol i l'oriol que ben aviat tornarem a sentir... Una estampa que mica en mica va quedant engolida per una ciutat que té ganes d'expandir-se i estendre més els seus tentacles. En un procés que s'ha repetit en infinitat de ciutats i territoris, la taca urbana s'estén com una taca d'oli esperonada per les diferents onades econòmiques. Ahir la bombolla immobiliària, avui l'explosió de centres comercials, demà les zones d'aparcament... Malgrat els instruments de planejament, tothom sap que feta la llei feta la trampa, i amb la col·laboració de convergents, sociates, peperos i especuladors, la terra va quedant engolida de ciment.

S'ha de reconèixer que hem patit una derrota en tota regla. Els amants del caler fàcil i sense ètica ens han tornat a guanyar; és lògic, tenen poder i influència i saben manipular i maquinar per imposar les seves condicions. Nosaltres som gent de bones intencions, i massa sovint anem amb la ingenuïtat per bandera i així ens va.

Però no tot està perdut, mai ens podran robar la capacitat de rebel·lar-nos. I encara menys la nostra persistència tossuda. Plantarem cara i denunciarem els abusos que McDonald's i altres empreses similars causen al medi ambient. Lluitarem i no ens rendirem tan fàcilment. Sé que aquesta desesperada afirmació farà riure a més d'un especulador i polític de torn (d'aquests que s'abillen amb corbata i de tant en tant amb gomina) però els vull recordar que qui riu últim riu millor. Temps al temps.