L'Ajuntament de Girona té una patata calenta d'aquelles que cremen i no sap ben bé com resoldre el problema. Es tracta de l'edifici Forné, el garatge on fins fa poc hi havia ubicada la SEAT, a la carretera Barcelona cantonada amb el carrer Lorenzana. Els propietaris no estan pas d'orgues i demanen a l'ajuntament de Girona fins a 8 milions d'euros en compensació. Es queixen que l'ajuntament hagi decidit protegir l'edifici i que no se'ls hagi deixat construir pisos per vendre.
La crisi que va esclatar l'any 2008 ha mantingut durant una colla d'anys molts projectes urbanístics congelats i els especuladors, promotors immobiliàris i altres sàtrapes han passat un temps amb la cua entre cames. Però ara que la recuperació econòmica (una altra estona en parlarem d'això!) despunta ja tornen els nervis i promotors, propietaris i especuladors ja tornen a perdre el món de vista. I és evident que aquest 2015 que arrenca amb moltes promeses té més números per tirar endavant projectes fins ara congelats. Un terreny com aquest, en una zona tant cèntrica, proper a l'estació de l'AVE i al centre nodal és molt llaminer, i és clar, els especuladors es desfan i perden l'oremus.
Per això l'actual regidor d'urbanisme a l'ajuntament de Girona, el convergent Carles Ribas, tempteja alguna solució. I per ell la solució és descatalogar l'edifici (només està protegida la façana i la rampa) i retornar als propietaris el dret a construir-hi pisos. Ens prometen que els propietaris han dit que si els deixem fer faran un exercici de generositat i no demanaran danys i perjudicis per tots aquests anys que han hagut de fer el gran sacrifici de no poder construir. Val a dir que la protecció de la façana simplement els faria perdre una mica de sostre edificable, res més que això!
L'ajuntament actua també impel·lit per la por escènica del precedent del xalet Tarrús. Uns propietaris afamats de diners i sense cap mena d'estima per la ciutat van lliurar una guerra contra la ciutat i van guanyar un pilot de calers. La cobdícia desfermada d'aquests propietaris va convertir-se en una sentència judicial i en un precedent molt valuós pels especuladors que no estimen la ciutat i que només s'estimen a si mateixos.
Si l'ajuntament decideix protegir aquest patrimoni i treballar per preservar la memoria de la ciutat s'exposa a que un jutge doni la raó als propietaris i hagi de indemnitzar-los. Aquest és el patró de l'urbanisme d'aquest país. Els especuladors han guanyat la partida i som a les seves mans. L'administració està lligada de mans i peus i els ajuntaments ja no tenen cap mena de poder per a preservar la memòria, el territori i la història de les ciutats. Arribats a aquest punt només ens queda admetre que ells han guanyat la partida i que no ens deixen en una situació fàcil. Tot i així no llençarem la tovallola tant fàcilment, en parlarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada