Sempre he dit que les comarques gironines son un dels territoris més fascinants que he conegut mai. He voltat una mica pel món i he rellegit literatura de viatges i d'altres disciplines similars i és evident que el món és un espai de sorpreses i meravelles que deixen parat a qui té la sort de poder-les admirar. Però les nostres comarques gironines son un tros de món molt afortunat. Pirineu, pre-Pirineu, serralada transversal, serralada pre-litoral, serralada litorial, plana empordanesa, plana selvatana, el Ter, el Fluvià....Els Aiguamolls de l'Empordà, de Pals i de Sils, l'Albera, el Cap de Creus, Rocacorba, Puigsacalm, les Gavarres i l'Ardenya o el Massís de les Cadiretes, les muntanyes de Begur, la platja de Castell....un territori esquitxat d'un mosaic divers, aspre.
Terra de vents i herba salvatge que cantaven els Sangtraït a cop de bateria i guitarra rockera. La llista d'indrets és inacabable però a mi hi ha un racó que em té el cor robat. L'Alta Garrotxa embaladeix a qualsevol que s'hi acosti. L'espectacle majestuós de les cingleres i espadats i aquest paisatge rocós i esquitxat de verd deixa esmaperdut i embadalit al més incrèdul dels urbanites que s'hi acosti. 
Per raons que no venen el cas ja fa massa temps que no m'acosto a deixar-me seduir pels penya-segats i engorjats d'aquesta terra salvatge i aspre que és l'Alta Garrotxa i que acull una biodiversitat magnífica. Els roures de la vall de l'Hortmoier, Guitarriu, Sant Aniol, la vall del Bac, el Ferran...son alguns dels indrets d'aquest territori sorprenent i amagat de les nostres comarques nord-orientals.
Al web del Consorci de l'Alta Garrotxa hi trobareu molta informació i podreu descobrir un territori que va des de l'Alt empordà fins a la comarca del Ripollès passant per la Garrotxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada