Institucions per defensar al ciutadà?

On queda la democràcia en aquest primer terç del segle XXI? Des de ja fa temps senats i parlaments s'ho maneguen per fer veure i creure que el poble mana, però la realitat és que qui realment pren les decisions son les grans patronals i empreses, que son les que marquen les directrius a les institucions públiques. Per tant, on queda la democràcia?

Ahir va haver-hi Ple a l'Ajuntament de Girona. El Ple del Defensor o millor dit de l'oficina de defensor de ciutadà, on hi treballen 3 persones. Cada any es presenta l'informe i des que jo soc regidor ( en fa quatre) he pogut veure que no hi ha gaires variacions. Més o menys sempre és el mateix.

La democràcia representativa té una afecció especial al ritus, a la liturgia. Trobades i espais per reproduir-se i alimentar-se, per justificar-se. Alguns diuen que la democràcia representativa és el menys dolent dels sistemes coneguts, però jo no ho comparteixo i estic convençut que la democràcia s'ha de reinventar i explorar nous camins que sens dubte seran millors que el que tenim ara.

El del dilluns va ser un Ple rutinari i amanit de discursos bonics. S'apel·la a la democràcia, a la pluralitat i a la necessitat de treballar pels conciutadans, i en certa manera s'intenta amanir el tema amb dosis de neutralitat, com si tots els qui som representats al Ple fossim iguals i no hi hagués cap diferència. I personalment no puc sofrir que algú gosi posar-me en el mateix pla que partits com el PP o CIU. Fins i tot va donar-se la circumstància que la representant del PP va intentar donar lliçons de democràcia. Inaudit però cert. I tot això supera la meva paciència i capacitat d'entonar dosis d'hipocresia.

Ruta turística i ruta de la pobresa

El dilluns vaig anar al Ple a peu, com sempre, i vaig passar pel passeig Canalejas. Allí em vaig trobar amb una imatge curiosa, amb una estampa normalitzada a la nostra societat dualitzada i desigual. Dues persones grataven la brossa dels contenidors a la recerca de menjar i rampoines per vendre. I al cantó mateix uns turistes alemanys somreien i feien fotografies a l'esglèsia de Sant Feliu. Un cop van acabar de fer les fotografies van continuar amb la seva ruta turística. I els dos ciutadans que grataven enmig de la brossa van continuar també amb la seva ruta de la pobresa.

Crueltat contra la pobresa

Encara fa uns dies, Esperanza Aguirre va fer unes explosives declaracions en què deia que els indigents perjudiquen la imatge turística de la seva ciutat. Unes declaracions cruels i execrables però que son aplaudides per una part del sector econòmic. Veient això un es pregunta si l'espècie humana té esperances de progressar o pel contrari s'enfonsarà més en la barbàrie i la degradació moral.

Eixos de l'activitat de l'Oficina del Defensor

L'informe del Defensor del Ciutadà pivota sota quatre eixos. Es reben moltes queixes relacionades amb la crisi, l'atur, la precarietat i la pobresa. Un altre eix és el que fa referència a la burocràcia i la fredor administrativa; el tercer eix és troba relacionat amb els abusos de la Policia municipal i el quart eix té a veure amb els abusos de les grans empreses com ara bancs i empreses energètiques.

Creixement del PIB i augment de les desigualtats

El primer i quart eixos son de lluny els que generen més demandes i queixes. I és precisament la situació econòmica el que a mi m'exaspera més. El discurs oficial que practiquen CIU i PP és el de la recuperació econòmica, que no és res més que un creixement del PIB de l'1,8% i promeses d'arribar al 3%. Una recuperació que s'atribueixen en exclusiva i que tothom sap que no és res més que un miratge, una quimera, una nova excusa de la dreta papanates que fa d'escolanet del capitalisme criminal. Un capitalisme que ja ha decidit les regles del joc i que no accepta dissidències ni discrepàncies.

Mentre el PIB creix unes dècimes i continua beneficiant als de sempre ( Bankia i la banca ja acumulen beneficis milionaris aquest 2015) i les elits i castes s'enriqueixen, una majoria de les classes populars s'empobreix i perd poder adquistiu. L'atur voreja el 20% a Catalunya, l'atur juvenil s'apropa al 50%, tenim un 20% de pobresa estructural i apareix el fenomen de la pobresa energètica, hídrica i alimentària; la precarietat i l'explotació laboral es normalitzen a Catalunya.

Aquestes dades son titllades d'analisi frívol per part de la dreta però la realitat és que fins i tot institucions vinculades a una estructura tant opaca i corrupta com l'esglèsia catòlica ja diuen que el lleuger creixement del PIB no és cap garantia per trencar amb la pobresa i la desigualtat. I dit això cal remarcar que ara mateix hi ha estats europeus com Finlàndia i Austria que malgrat estar en plena recessió no tenen els índex de desigualtat i pobresa que tenim a Catalunya; per tant és del tot fals que el simple creixement del PIB sigui la formula més adequada per superar pobresa i desigualtat.

Desnonaments, retallades en sanitat, talls de subministres, privatització generalitzada, precarietat laboral, abusos financers i patronals, degradació ambiental...aquest és el paisatge de la nostra societat desigual. Una realitat fosca i marca pel desencís i que arriba a orelles del Defensor del Ciutadà. El municipalisme és la porta institucional més propera al ciutadà i per això s'hi adreça. Malauradament les institucions son buides de sobirania i per més institucions de suport i discursets hipòcrites que es facin la realitat és la democràcia formal capitalista no pot ni vol capgirar aquesta dura realitat. Però no podem caure en el desencís i ens pertoca treballar per capgirar aquesta dura realitat.

El Defensor va continua al Ple i va proposar una sèrie d'eixos a potenciar, com son la lluita contra l'atur, potenciar el transport públic, combatre la burocràcia o crear un parc d'habitatge social, entre d'altres propostes.

Val a dir que reivindico la feina que fan les dues treballadores adscrites a l'Oficina del Defensor i vaig apel·lar a la necessitat de treballar frec a frec amb la ciutadania per reconquerir drets perduts i robats. Ens cal mobilitzar-nos per un model de ciutat més actiu en la defensa dels drets socials.

Conclusions

Enfront de la dura realitat del capitalisme desregulat no hi ha formules màgiques ni miraculoses. La realitat és complexe i ens enfrontem a enemics molt poderosos. Però tenim eines i ingredients per enfrontar-nos-hi.

La primera eina som les persones, som ciutadans i som treballadors disposats a esforçar-nos-hi per plantar cara a les injusticies. Estic convençut que només una sòlida aliança entre ciutadans, institucions, entitats i col·lectius diversos podrà fer front a les injustícies d'aquest sistema capitalista que fomenta les desigualtats i destrueix la democràcia.

La segona eina és que tenim l'obligació de potenciar el servei públic. Cal vocació de servei públic i els treballadors i treballadores hem d'estar al servei sempre del ciutadà, especialment dels més febles. Ens correspon esforçar-nos al màxim per fer de la nostra ciutat, de Girona, un model a seguir en gestió i servei públic.

I la tercera eina és la il·lusió de tenir un petit país lliure que ens doni més recursos, un país que construeixi un marc on la igualtat, la justícia social, el respecte als drets laborals i socials, el respecte al medi ambient, a les institucions locals, sigui una pedra angular del nostre país.