L'eix nacional i l'eix social

A mesura que el procés sobiranista va cremant etapes se superposen teories que insisteixen en deslligar l'eix nacional de l'eix social. El bloc sobiranista i el bloc espanyolista que ara mateix monopolitzen el debat polític a Catalunya son moviments transversals i heterogenis,conformats per un multiplicitat de sectors i sensibilitats, però al capdavall s'han format dos blocs polaritzats.

Tanmateix hi ha aspectes interessants a ressaltar que sovint passen desapercebuts en el debat públic i mediàtic. El bloc sobiranista té una àmplia base popular però també és cert que una part important està format per la dreta catalanista. Aquesta dreta catalanista fa tot el possible per deslligar el moviment sobiranista de discurs social. Insisteix per activa i per passiva que l'eix social no és prioritari i fins i tot afirma que és contraproduent pels objectius sobiranistes barrejar-hi l'eix social. Darrerament el nucli conservador ha fet algunes concessions i ha acceptat introduir alguns aspectes socials vinculats al finançament.

I en el bloc del no hi ha també un important sector d'esquerres que s'ha apartat del bloc sobiranista i s'ha situat al bloc defensor de l'estatus quo( renegant del dret a l'autodeterminació com ja va fer l'esquerra espanyola en el pacte post-franquista de 1978) i insisteix en abordar l'eix social deslligant-lo completament de l'eix nacional a Catalunya. Diguessim que l'eix nacional a Espanya ja el donen per resolt!!!!

Aquesta dicotomia que reivindiquen els sobiranistes de dretes i els espanyolistes d'esquerres no és res més que un fals debat. Voler aïllar l'eix social de l'eix nacional és una hàbil maniobra de distracció per canviar les coses perquè continuin igual. A Catalunya hi ha una demanda real d'autodeterminació i llibertat nacional i hi ha gravíssimes problemes socials derivats d'unes polítiques injustes i d'una estructura social oligàrquica i corrupta.

L'esquerra independentista no va acceptar el pacte de 1978 ( contrariament el PCE i el PSUC si) i s'ha mantingut fidel i coherent en la reivindicació nacional i social. El preu ha estat la repressió i la marginalitat política. Però avui el discurs social, d'independència, ecologisme, feminisme i internacionalisme té una força mai vista a Catalunya.

La Catalunya lluitadora, obrera, social i solidària s'entronca en la lluita per la independència i la llibertat nacional i aquells que ens neguen el dret a la nostra llibertat nacional i a la justicia social tenen avui un rival polític de la talla de la CUP.

Per la República Catalana, lliure, solidària, justa i ecologista!