Serra del Cadí, del Moixeró, la Tossa d'Alp, El Puigllançada, el Pedraforca...una pila d'indrets sorprenents amb paisatges de muntanya incomparables i pobles i llogarrets encisadors. És una zona que afortunadament s'ha escapat de les grans aglomeracions turístiques i en certa manera la manca de neu i d'inversions turístiques han contribuït a conservar l'essència del lloc.
La vegetació és variada i típica de muntanya, amb extensions de roure i pinassa a l'estatge submuntà, fagedes i pinedes de pi roig a l'estatge muntà i avetoses i pinedes de pi negre a les alçades subalpines, Més amunt dels 2250 metres ja trobem els prats alpins. Pel que fa a la fauna hi ha una interessant representació d'espècies de muntanya amb més de 130 espècies d'ocells, destacant el trencalós, l'aliga daurada i el Picot negre. Isards, cabirols, cèrvols, martes, erminis...son els mamífers més destacats.
Especialment interessant és perdre's pels volts de Gósol, Tuixent, Josa de Cadí, Saldes...i endinsar-se en la vessant sud del parc, desconeguda i encisadora. Molt recomanable. Jo aquest estiu vaig l'oportunitat de conèixer aquestes contrades i vaig quedar agradablement sorprès. Inajornable una visita a les mines del Berguedà ( Fígols) on es pot veure l'empremta humana i la història del moviment obrer català i la mineria a Catalunya.
Història, naturalesa, paisatge, gastronomia, bellesa...Un tresor a escassos quilometres de les nostres comarques i que val molt la pena conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada