Al meu antic blog vaig entaular una interessant discussió amb el meu company geògraf i militant sobiranista Narcís Sastre . El motiu de l'esmentada diatriba dialèctica era el riu Ter, una artèria fluvial que tant a en Narcís com a mi ens té el cor robat. Ens preocupa el seu lamentable estat tant a l'un com a l'altre però ambdós discrpem profundament pel que fa a les receptes per posar-hi remei; jo l'acuso a ell de defensar les postures estèrils de sempre i ell m'acusa a mi de deixar-me portar per un discurs ideològic abrandat i desfassat. El convido a continuar la cordial discussió al nou bloc que acabo d'estrenar però sobretot el convido a mirar-se més sovint el Ter i a pressionar amb més insistència a qui té els mitjans per començar a posar-hi remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada