dilluns, 28 juliol de 2014

La Trama Urbana Consolidada (TUC) i el que hi ha de fons.


Darrerament s'ha produït una polèmica en relació a la TUC de l'àrea metropolitana de Girona, una picabaralla agre que ens ha recordat vells temps. Soc dels que considera que s'han de superar les picabaralles entre municipis veïns i per això crec que  Girona, Salt, Vilablareix i Sarrià de Ter haurien de resoldre amb diàleg les diferències que hi pugui haver. La bona entesa entre Salt i Girona s'ha de traduir en una més estreta col·laboració en aquells afers que afecten a la població d'ambdós municipis; dinàmica que s'ha de fer extensiva a la resta de municipis que conformen l'àrea metropolitana.

Quan parlem de TUC parlem també de planificació integral de l'àrea urbana ja que els diferents municipis que integren l'àrea urbana han conformat una xarxa urbana que sovint desdibuixa límits i fronteres. La ciutat real és una trama urbana discontínua i connectada que agrupa serveis, vies de comunicacions, oferta comercial i d'oci i àrees d'activitat econòmica. En aquest sentit cal una planificació coordinada que tingui en compte l'abast de la ciutat real i que aspectes com ara la gestió dels residus, la gestió de l'aigua, la mobilitat, el sòl comercial, l'energia...es planifiquin de forma consensuada i amb perspectiva global, tenint en compte els principis d'eficiència, sostenibilitat i accessibilitat.

Per una correcta gestió i planificació del territori és necessari  posar un especial accent en el blindatge de sòl no urbanitzable i en la moderació de consum de sòl atesa l'experiència recent de l'esclat de la bombolla immobiliària. De res ens serveis un  principi de gestió global sinó posem molta cura en preservar el territori. Dit això és evident que una gestió més amplia i global és perfectament compatible amb el principi d'autonomia municipal, tal i com es demostra en d'altres indrets amb més experiència metropolitana.

 Però que ningú s'enganyi, el que hi ha de fons en tot aquest afer és una pugna per acollir grans superficies comercials especialitzades, previsiblement un IKEA i d'altres de característiques similars. Salt ho vol, però Girona i Vilablareix també. Per més que la cosa s'embolcalli amb altres històries el tema de fons és aquest. ERC ja ho ha deixat ben clar i no diguem  ja CIU o UDC a Salt

Des de la CUP  ( també els companys d'IPS) tenim ben clar que  la implantació de la gran zona comercial que es pretén ubicar als terrenys situats entre Salt i Vilablareix i que preveu el propi PDUSUG, dissenyat i concebut en una època de grans creixements urbans i econòmics, és un atac directe al comerç de barri i de proximitat. Considerem que el model comercial basat en grans zones comercials desvinculades dels nuclis de població tenen un gran impacte ambiental, econòmic i social, atès que fomenten el consumisme acrític, desestructuren el comerç local i per tant desertitzen comercialment els nuclis de població, amb tots els efectes negatius que això comporta. A Salt tenim l'exemple de l'Espai Gironès, que ha desestructurat el comerç local.



Per això jo no puc més que expressar la meva  preocupació per la pressió que exerceixen els lobies econòmics sobre les institucions democràtiques. La nostra oposició a grans centres comercials serà radical i ens confrontarem si cal amb els especuladors, com hem fet sempre en el passat.

dissabte, 26 juliol de 2014

Ma dura contra la corrupció. A la nova República Catalana no hi ha lloc pels corruptes.



La confessió s'ha consumat i fa poques hores hem sabut que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser un evasor fiscal des de fa molts anys. Una noticia que sens dubte no deixa indiferent un país que busca el seu lloc al món i que rep com una galleda d'aigua freda allò que es diu en privat però es nega en públic: la corrupció està generalitzada a Catalunya. 


Les pràctiques corruptes de la família pujol-ferrussola s'han produït emparades per la vergonyant amnistia fiscal promoguda pel PP, una insòlita maniobra de blanqueig de capitals emparada per la llei. Les rendes més altes que evadeixen i delinqueixen van ser protegides per fosques maniobres legislatives que els van permetre regularitzar importants sumes de diners.

Davant d'un episodi tant escandalós com l'actual cal que el país reaccioni i reclami que totes les responsabilitats siguin depurades. Un país digne és aquell on tothom és igual davant la llei i cal que els corruptes rendeixin comptes davant la justicia i la ciutadania, sobretot si tenen o han tingut responsabilitats polítiques, empresarials, en ong's o entitats. 

En temps durs i complexos com els que estem vivint, caracteritzats per una històrica crisi social no es pot suportar un frau fiscal català de més de 16.000 milions d'euros. Una execrable pràctica que, via paradissos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable és una autèntica xacra social que atempta contra cohesió social i contra el procés sobiranista engegat a Catalunya.

L'explosiva combinació de retallades en serveis públics i pràctiques corruptes com les que protagonitzen els membres de CIU i altres partits son fatals pel país i el moment històric que està vivint. Però sobretot son inacceptables per raons ètiques, morals i socials.


divendres, 25 juliol de 2014

Capgirem Girona!

Ahir va presentar-se Capgirem Girona, un nou espai de treball obert a entitats i ciutadania que pretén construir un model de ciutat alternatiu al que hem conegut durant les darreres dècades sota els governs del PSC i el tripartit, i ara de CiU. Al web capgiremgirona.cat hi trobareu el manifest que es va presentar i la informació que de moment hi ha disponible. Ahir tot just va fer-se pública la iniciativa, i serà en les properes setmanes i mesos que, juntament amb tothom que hi estigui interessat, es concretarà la proposta.

Pensem que és un espai necessari a la ciutat. Cada cop hi ha més gent que demana nous espais i formes de fer política que permetin avançar cap a un trencament amb l'statu quo i construir ciutats i institucions realment democràtiques al servei de la majoria de la gent. La CUP sempre ha tingut aquesta pretensió i hem destinat tots els esforços a procurar arribar al màxim de sectors de la ciutat. Però és evident que sempre es pot fer més i que cal reinventar-se per donar resposta a les demandes socials i als canvis que van succeint.

I en aquest cas, la proposta de Capgirem Girona pretén donar un nou impuls al nostre projecte, vol ser una porta oberta i una invitació a eixamplar l'espai que fins ara hem representat, per convertir la CUP en una eina útil per aquest sector de gent cada cop més majoritari que té ganes de treballar i lluitar per una ciutat, un país i un món realment just i democràtic.

D'altra banda, volem que aquest espai també ens serveixi per encarar l'horitzó del 2015, en què les eleccions municipals tindran un paper molt rellevant. La CUP no vol plantejar-se la preparació de les eleccions de manera tancada, sinó el màxim de participativa possible, i per això vehicularem tot allò relacionat amb les eleccions a través d'aquest espai. Volem que tota aquesta gent que s'impliqui amb Capgirem Girona a l'hora de construir aquest projecte alternatiu per Girona, després també tingui un paper protagonista a l'hora de decidir com ha de ser el projecte electoral que presenti la CUP a les eleccions municipals.

Per tot això, personalment i en nom de la CUP us animo a participar en aquest nou espai. De moment s'ha convocat una assemblea de presentació per al dijous 4 de setembre a les 19.30h a la Marfà, i de cares a l'11 d'octubre s'està preparant una 2a Trobada per la Unitat Popular, aquesta vegada sobre el model de ciutat. Igualment, es crearan grups obert de treball temàtics i territorials, per anar definint com ha de ser aquest projecte de ciutat realment just i democràtic que volem per demà. És l'hora de capgirar Girona!

dimarts, 22 juliol de 2014

Els crims contra la humanitat a Palestina i la censura a Girona

La tragèdia que assota la vida dels palestins passarà a la història del món contemporani com un conflicte enquistat; un conflicte que enfonsa les seves arrels en la cursa pel control dels recursos petrolífers i energètics de la regió. Un conflicte que s'ha cobrat milers i milers de víctimes innocents.

La Nació palestina escriurà la història d'un epitafi, la d'una nació que ha estat abandonada a la seva sort, abandonada pels propis àrabs i atacada per un estat sionista armat fins les dents que no té miraments. Ni el concepte de proporcionalitat ni el respecte pels drets humans forma part del full de ruta dels estadistes i militars de l'estat sionista. La impunitat i el victimisme són les armes diplomàtiques del sionisme, que compta també amb un aparell de propaganda, diplomàcia i militar que és capaç de doblegar fins i tot la llei internacional.

Aquests dies estem assistint atònits a una nova ofensiva militar per terra, mar i aire de les tropes jueves, que en la seva clàssica paranoia col·lectiva en nom de la seguretat, està literalment massacrant la població civil. L'aparell de propaganda de l'estat israelià i el suport polític dels EUA, així com el silenci de la UE (massa anys de sentiment de culpabilitat a les espatlles dels europeus!) estant protegint aquesta nova agressió de l'estat d'Israel contra la població palestina, que per si no fos prou desgraciada com per superar la penosa precarietat de la franja de Gaza ha d'aguantar els estralls d'una guerra desigual, injusta i absurda, i com totes les guerres, cruel i despietada.

El sentiment d'impotència que vivim moltes persones es veu compensat amb les mobilitzacions i manifestacions que s'estan reproduint arreu d'Europa. Aquests dies un ciutadà de Girona ha penjat una pancarta al balcó del seu domicili que denunciava els crims que està perpetrant l'estat d'Israel contra els palestins; i resulta que la policia l'ha obligat a despenjar-la i li ha comunicat que s'enfronta a una denúncia.

Això és un cas de censura política, un atac a la llibertat d'expressió i un episodi molt greu de degradació de la democràcia. En democràcia s'han de poder expressar les opinions però aquest fet ens demostra que el poder polític i econòmic a Catalunya està preferint silenciar els crits de solidaritat amb els palestins per tapar els crims de l'estat sionista, una autèntica vergonya impròpia d'un país que es diu democràtic. Aquest lamentable atac a la llibertat d'expressió pot sentar un precedent molt perillós que ja s'afegeix a un incident similar que va tenir lloc fa uns pocs anys al Museu dels Jueus de Girona.

Dit això vull deixar ben clar que l'autor d'aquest blog les arrels jueves de Catalunya i Girona, les respecta i les reconeix com un fet cultural propi del qual emana la nostra cultura. Però l'autor d'aquest blog no pensa tolerar atacs a la llibertat d'expressió com el que s'ha viscut recentment. Considero que és una obligació moral denunciar les agressions que l'estat d'Israel està perpetrant contra població civil a Palestina i per això tinc el dret d'exigir que es respecti immediatamentel dret a l'autodeterminació del poble palestí i s'aturi aquesta bogeria col·lectiva que consisteix en massacrar infants, dones, vells i població innocent.

Des de la CUP investigarem qui és el responsable d'aquest atac a la llibertat d'expressió que s'ha produït a Girona, l'investigarem i donarem suport a la persona que l'ha patit. Si darrere d'aquest atac hi ha interessos econòmics i/o polítics actuarem en conseqüència, exigint responsabilitats als autors d'aquest acte indigne i antidemocràtic.

dilluns, 21 juliol de 2014

El pitjor regidor de medi ambient per Girona

Quan CiU va guanyar les eleccions el maig de 2011 poc ens imaginàvem que una de les seves obsessions seria desmantellar les polítiques ambientals a la ciutat de Girona.  Quan va fer públic el cartipàs ningú tenia idea que es col·locaria al capdavant de la regidoria de sostenibilitat una simple quota de partit per cobrir l'expedient.

Un representant destacat d'Unió Democràtica com Jordi fàbrega va acumular d'entrada la gestió del projecte ferroviari, de sostenibilitat i de participació. Una fita impossible d'assolir, com s'ha encarregat de revelar el pas del temps. Però ben pensat, Puigdemont ha col·locat a la persona ideal per desmantellar les polítiques ambientals i reduir-les a la mínima expressió.

La inacció i la manca d'il·lusió i empenta que ha demostrat Fàbrega durant aquests tres anys de mandat han estat el binomi perfecte per situar Girona a la cua de les polítiques ambientals de les capitals catalanes. No hem avançat gens en política de residus ni hem fet cap pla per reduir les emissions de CO2, igual que s'ha reculat en gestió de la biodiversitat i recuperació d'espais o en la gestió intel·ligent, pública i racional de l'aigua. Tampoc la política energètica ha experimentat cap impuls en estalvi, eficiència i foment d'una nova cultura de l'energia. Per sort, les polítiques de mobilitat han quedat al marge de la "gestió" d'Unió Democràtica.

En aquests tres anys no hi ha cap política activa de transformació, no s'han fixat objectius i tot plegat s'ha limitat a anar fent sense més. Així, la nostra ciutat, Girona, amb una tradició ambientalista molt viva, s'ha convertit en un municipi on el medi ambient no és cap prioritat i on la insensibilitat ambiental del seu equip de govern és el full de ruta de la gestió diària. Tot plegat ben trist, però és una realitat que l'alcalde ha permès i ha fomentat. Qui n'ha sortit perjudicat ha estat la ciutat, el medi natural i els habitants de Girona. Esperem que un període tant fosc en una regidoria tan estratègica com és la de sostenibilitat i medi ambient no es torni a repetir en un futur.