divendres, 27 febrer de 2015

Inaugurant el LIDL i malmetent moltes coses

El LIDL de les Hortes de Santa Eugènia ja ha estat inaugurat. Ahir el nou centre comercial obria les seves portes i al seu torn s'obre una nova etapa comercial de la ciutat tot engolint un tros de les nostres Hortes de Santa Eugènia.

Els comentaris que ahir sentia pels volts de l'Escola Oficial d'Idiomes eren ben clars: "on aparcarem ara?" Aquesta era la principal preocupació sobre l'obertura d'aquest nou supermercat. Intueixo que les coordenades del debat públic poden seguir aquesta tendència un cop s'hagi construït i obert el MCDonald's i l'ALDI que s'hi preveu en un futur proper.



Probablement l'euforia consumista i acrítica que torna a imperar a la nostra societat  aflorarà i el trànsit de cotxes i consumidors serà un bon batibull. I és més que probable que poca gent es fixi en la destrucció paisatgística que ha suposat aquest edifici horrible al bell mig de les Hortes de Santa Eugènia. Això és el que deuen pensar els membres de l'anterior govern que van votar i aprovar menjar-se un tros d'hortes. I això és el que deu pensar el nou govern. Uns i altres fan veure que es consolen afirmant que les Hortes estan ben protegides. Que hi farem!

Trànsit de cotxes, pèrdua de comerç de barri, destrucció de les Hortes, pèrdua de biodiversitat, model de consum acrític i de mala qualitat....aquests son els ingredients d'aquest nou desenvolupament comercial en aquest sector del nostre municipi. Un model que domina en el conjunt del país, una autèntica llàstima. Cada cop que passo per allà no puc evitar sentir un petit calfred a l'espinada, però sé que els qui ens refermem en la necessitat de construir un món millor no som una minoria insignificant. 

dijous, 26 febrer de 2015

Un programa electoral fet col·lectivament

Sempre hem dit que els programes electorals no han de ser documents estancs, fets des dels despatxos dels partits polítics a partir dels seus interessos i visions. Els programes electorals han de reflectir voluntats col·lectives, han de ser fruit de debats conjunts, oberts a la ciutadania i les entitats. Per això, ara que estem començant a elaborar el programa electoral de cares a les municipals del maig, volem obrir el procés a totes aquelles persones i col·lectius que tinguin ganes d'aportar el seu gra de sorra a l'hora de definir com volem que sigui la ciutat de demà.

Amb aquesta intenció, des d'aquesta setmana fins a finals de març la CUP organitzarà un seguit de sessions participatives a Girona per tal d'elaborar el programa electoral. La primera girarà al voltant de la qüestió cultural, i serà avui dijous a partir de les 18.30h a la Sala La Planeta. La primera hora es dedicarà al futur de l'antic cinema Modern, i a partir de les 19.30h es farà un taller participatiu sobre polítiques culturals, que comptarà amb la participació d'en Ferran Joanmiquel (teatre), l'Alícia Martínez (música) i l'Isaac Sànchez (cultura popular).

La resta de punts participatius els podeu consultar en aquest enllaç, que anirem actualitzant a mesura que tinguem més dates lligades. Un cop haguem celebrat tots els punts participatius, es farà un treball per incorporar totes les conclusions i aportacions als documents, i finalment el 23 de març ratificarem el programa electoral en una assemblea oberta. En nom de la CUP us animo a participar en aquest procés, a fer-vos-el vostre per tal que el 24 de maig puguem presentar un proposta electoral potent i ambiciosa, fruit d'un treball col·lectiu i al servei de la gent!



dimarts, 24 febrer de 2015

La Laia i en Lluc, esperança i futur


La vida política és farcida de misèries, misèries que sens dubte reflecteixen el mar de misèria moral de la nostra societat. Però en aquest mar de misèria també hi ha illes d'esperança i futur. I sense dubte que la Laia i en Lluc representen un alè d'aire fresc que la política local necessita urgentment.

La CUP ha articulat la Crida per Girona, i un equip de cinc persones encapçalat per la Laia Pèlach i en Lluc Salellas seran els encarregats de trabar la nova etapa de la CUP a Girona. La Laia, en Lluc, L'Ester Costa, en Toni Granados i en Jaume Gratacós encapçalaran una llista diversa, plural, viva i plena de valors. Una llista que recollirà el batatge històric de l'independentisme i les lluites sindicals, socials, ecologistes i de barri. Una llista per lluitar a fons i fer aflorar la Girona dels barris, la Girona popular, la de les lluites i els combats socials, la Girona independentista i rebel que es nega a ser una plaça del Regne d'Espanya.

En Lluc, la Laia, en Toni, en Jaume i l'Ester no ho tindran fàcil, tot s'ha de dir. S'hauran d'enfrontar a uns llops afamats que els faran la vida impossible. Al Ple de Girona els partits del règim es defensen bé i són capaços de clavar calbots a la mínima de canvi. Però els vells cacics i la Girona més conservadora han de saber que una nova generació de lluitadors i lluitadores ve preparada i no baixarà la guàrdia.

Laia i Lluc, us desitjo el millor i sé que us hi deixareu la pell. Sou gent amb ganes de lluitar i de treballar per Girona, per les classes populars, per la independència, per la terra i la natura, gent que us entregueu. El projecte col·lectiu de la CUP es ramifica i agafa més vigor que mai. El jovent empeny fort i la resta som al vostre costat per ajudar-vos en tot allò que necessiteu. Junts plantarem cara al vell règim i construirem l'alternativa de govern popular que la nostra ciutat necessita. Som-hi.

diumenge, 22 febrer de 2015

Grècia commocionada per la privatització de la sanitat

El reportatge que l'espai 30 minuts ha emès aquest vespre ens ha posat la pell de gallina a tots. El que està passant a Grècia és històric i passarà als annals de la història com un episodi molt fosc. La salut humana és un valor molt preuat, un dret humà recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans i posteriorment al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). Més tard també va quedar recollit i ratificat al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Però tothom sap que els drets recollits en cartes magnes i tractats internacionals sovint son pur paper mullat i el que hem vist a Grècia ho demostra. La salut s'ha convertit en un negoci i les empreses estan disposades a vulnerar els drets humans a fi i efecte d'incrementar els seus beneficis. Pel camí queden les persones pobres i les classes populars que no poden pagar-se serveis sanitaris.

El reportatge ens han ensenyat una història on les retallades i les privatitzacions han desmantellat el sistema públic de sanitat i han desenvolupat tota una xarxa de sanitat privada molt costosa que no tothom es pot costejar. Una història que a Catalunya coneixem força bé. Els arquitectes de la privatització son hàbils i saben enganyar, manipular i confondre a la ciutadania; mentre ho fan donen temps a les empreses per expandir-se i estendre els seus tentacles privatitzadores a més àrees de la sanitat.


El que ha passat a Grècia és enginyeria social, experiments socials dirigits per un conglomerat d'empreses, partits polítics i interessos foscos. I la població civil més feble i vulnerable en son les víctimes directes. No tinc proves definitives per demostrar que Catalunya seguirà les passes de Grècia en els propers mesos o anys, però crec que hi ha prou elements objectius com per valorar que hi ha moltes analogies entre ambdós països. Sigui com sigui ( i els fets recents ho demostren abastament) l'única manera d'aturar els aprenents d'enginyer social és la mobilització permanent. Cal recórrer a la justicia internacional, cal assaltar les institucions i fer fora els genocides retalladors, però res de tot això es pot fer sense una mobilització incessant al carrer.

El mínim que podem fer els catalans és enviar un missatge de solidaritat als grecs. Fer-los saber que no estan sols davant dels retalladors totalitaris, davant dels criminals despietats de la Troica. La tragèdia grega que estem veient ens ha de fer obrir els ulls i aturar aquesta bogeria abans no ens matin a tots.

divendres, 20 febrer de 2015

Més sobre aigua. Mireu el Ter a veure si ho veieu més clar!

Com era d'esperar, tot l'enrenou de la comissió (de control, seguiment, investigació, debat o com li vulguin dir, a mi m'és ben igual perquè tothom sap que el nom no fa la cosa) de les aigües de Girona ha acabat desembocant en la típica i tòpica retòrica que utilitzen els partits del règim. Ara surten amb això de l'electoralisme, i alguns s'han enfurismat amb mi i han fet teatralitzacions de les clàssiques. A aquestes alçades de la pel·lícula he de dir que ja no m'impressionen gaire aquestes interpretacions; sí que admeto que al començament em sobtaven però la veritat és que l'institucionalisme ja té aquestes coses i sincerament, ja no me'l crec. 
El tema és que tinc la sensació que la curta història de la democràcia liberal a Catalunya ha generat un estil de fer les coses molt arnat, de fet de vegades és com el ciment armat i és incapaç de mirar més enllà. I amb tot aquest sidral de la gestió de l'aigua està passant que en comptes de tenir una visió holística del cicle de l'aigua ens hem quedat amb la menor, amb la gestió o mala gestió d'una petita porció del tema. 

El Ter fa pena, aquests dies baixa sec i esprimatxat, és com un rierolet sense vida. Un riu que transvassa el 75% del seu cabal a l'àrea metropolitana de Barcelona, que rega i abasteix importants nuclis de població com Girona i la seva àrea metropolitana, com la Costa Brava. Un riu eixugat i asassinat. Un riu privatitzat i en mans de grans corporacions privades que hi fan negoci, un riu que pateix. L'aigua és un dret humà, un bé escàs, un patrimoni de la naturalesa i la humanitat. I nosaltres va i ens venem el nostre riu, ens venem l'empresa pública ATLL i l'Artur Mas només sap repetir com un lloro que és culpa de Madrid. La gestió dels serveis d'aigua està externalitzada a empreses privades que hi fan negoci i tot això sembla que no importa el més mínim a algunes persones.

La veritat és que tot plegat és força lamentable. Cada cop tinc més clar que la democràcia teledirigida i de fireta en què estem instal·lats és un frau, un frau a la pròpia democràcia i un frau a nosaltres mateixos. La setmana vinent torna a haver-hi una reunió de la Comissió i el proper dilluns la CUP decidirà si hi anem i en quins termes. Probablement em tornaré a trobar amb més teatralitzacions i maniobres típiques i probablement tornaré a sortir encara més convençut de la necessitat de lluitar pel Ter, per la remunicipalització del servei i per la recuperació de la democràcia.