Accessos perillosos i poc funcionals al Trueta

Darrerament i per raons familiars he hagut de visitar l'Hospital Josep Trueta. No és la primera vegada que hi vaig però la freqüència amb què he hagut de fer ús de l'edifici darrerament m'ha recordat que l'accés a la zona hospitalària és molt precari.

Un cop es deixa enrrere el Pont de l'avinguda de França i l'itinerari s'enfila pels edificis de Sant Ponç, l'usuari, vianant o transeünt es troba amb una cursa d'obstacles de tot tipus. Voreres estretes, barreres, cotxes, inconnexió viària, una benzinera... Un autèntic via crucis peatonal farcit d'obstacles.

El nostre hospital de referència té grans professionals (ho he tornat a constatar aquests dies) que han de fer front a les retallades, però tot i així, el servei i l'atenció a l'usuari és exemplar. Llàstima, però, que els usuaris que hi anem a peu hem de patir tant per arribar a l'hospital.

Reivindico doncs un urbanisme més humà i més funcional. Que pensi més en les persones i en facilitar-los les coses. Un urbanisme al servei del ciutadà que primi la connectivitat i faciliti les coses al peató. Malauradament, l'accés a l'Hospital Josep Trueta és tot el contrari. Una anomalia que cap govern del PSC es va encarregar de solucionar i que l'actual àrea d'Urbanisme en mans de CiU tampoc està solventant. Cal definir un projecte per crear un itinerari més amable i segur. Ens hi posem?

Contenidors, barris i tractament de residus

Aquest article es va publicar fa 2 dies al Diari de Girona. Llavors no se sabia encara el pacte PP-CiU sobre el tema dels contenidors. No obstant això el publico perquè crec que continua sent vàlid. No deixa de sorprendre'm, la política. Avui es despotrica d'algú i demà se l'abraça. Creia que era una altra cosa però veig que el teatre i la hipocresia son eixos centrals d'aquest joc. A hores d'ara la CUP no ha rebut cap trucada ni cap oferta de diàleg per parlar del tema.

CONTENIDORS, BARRIS I TRACTAMENT DE RESIDUS

Jordi Navarro, regidor de la CUP a l'Ajuntament de Girona

 Al ple del mes de maig a Girona es va rebutjar una proposta de l'equip de govern per modificar l'actual contracte de recollida d'escombraries i neteja viària, i renovar de cop tot el parc de contenidors de la ciutat, cosa que seria finançada en bona mesura amb fons europeus. El govern va dur la proposta al plenari sense haver-la acordat amb cap altre grup, i com que CiU governa en minoria es va trobar sense suports per tirar-la endavant. El tema ha generat certa polèmica, perquè l'equip de govern ha reaccionat amb males maneres, acusant l'oposició d'irresponsable, i fent córrer informacions tergiversades que no han fet més que confondre la gent. Em sembla important deixar clar que la subvenció europea es pot aprofitar per a projectes per la ciutat alternatius al que ha plantejat l'equip de govern, i que si la proposta de CiU no ens convenç no és perquè no ens preocupi l'estat dels contenidors en determinades zones de la ciutat, sinó perquè volem avançar cap a un altre model, que més avall us detallo.

Atenent a l'actual sistema i fixant-nos en el curt termini, sense dubte a Girona els contenidors més malmesos i bruts estan ubicats als barris, com ara Santa Eugènia i Sant Narcís. En general, en canvi, les zones cèntriques i turístiques gaudeixen de contenidors en més bon estat. És un greuge que durant anys els governs socialistes no van corregir i que CiU ha mantingut des que ha arribat al govern. En més d'una sessió plenària la CUP s'ha queixat per l'estat lamentable d'alguns contenidors, i per les diferències que es fan entre barris, i la resposta sempre ha estat la mateixa: fugir d'estudi. Així, fa temps que defensem que es canviïn els contenidors més malmesos o que es reparin els que es puguin recuperar. No obstant això, una simple passejada pel conjunt de la ciutat ens farà veure que n'hi ha molts encara en bon estat, i que no és necessari canviar d'un dia per l'altre tots els contenidors, amb el cost que suposa.

En aquest sentit, creiem que renovar de cop tot el parc de contenidors de Girona és una decisió estratègica, que s'ha de prendre tenint en compte quin és el model de recollida i gestió de residus que volem com a ciutat. I aquí és on estem en desacord amb l'equip de govern. Perpetuar el sistema de tractament de residus basat en els contenidors és apostar per un model ineficient. Ara mateix el percentatge real de recuperació de residus és molt baix, i en el cas dels envasos estem en percentatges baixíssims, del 25%. Creiem que cal mirar Europa i tendir cap a models més avançats, sostenibles i eficients. El sistema de recollida porta a porta, que recentment s'ha implantat a Celrà amb èxit, o el Sistema de Devolució i Retorn d'Envasos (SDRE) són alternatives que permetrien assolir nivells de recuperació del 80-90% amb un cost ambiental i econòmic menor que l'actual, i superar el model desfasat i ineficient basat en contenidors, incineració i abocadors.

Pel que fa als fons FEDER provinents de la Unió Europea, és evident que hem de treballar tant com calgui per no perdre aquests diners, i destinar-los a finançar un bon projecte per la ciutat. Tenim fins a finals del 2013 per fer-ho, i per això des de la CUP reafirmem la nostra disposició al diàleg amb l'equip de govern per fer-ho possible. Posem-nos-hi ja, sense perdre més temps.

Sobre el ple municipal del maig

El Ple del dilluns passat va tornar a ser llarg i feixuc. Vam començar solidaritzant-nos amb els treballadors en lluita dels mitjans públics catalans (TVC, Catalunya Ràdio, ACN, etc.), exposant que a la penúltima Junta de Portaveus tant CiU com el PSC i el PP van negar-se a signar una declaració conjunta de solidaritat en aquest sentit. Això va fer enfurismar l'alcalde, que va reaccionar atacant-me directament.

El Ple va continuar, s'hi van tractar molts temes. Parc Central, contenidors, places de policia, reglament participatiu, reglament del Consell LGTB, mocions, precs i preguntes... El tema que més seqüeles ha deixat ha estat el dels contenidors, ha generat una picabaralla mediàtica fonamentalment entre CiU i PSC.

Fa temps un error humà va fer perdre una subvenció de la UE reservada per un projecte de ciutat. L'equip de govern va creure que Girona no podia deixar perdre tants diners (uns 2 milions d'euros) i va acollir-se a una nova subvenció. L'interventor en persona i la regidora d'Hisenda van reunir-se amb els grups municipals i van transmetre'ns la necessitat de vehicular un projecte per tal de no perdre aquells diners. Això era al ple municipal del juliol passat. Tot i el poc temps que vam tenir per estudiar-ho i els dubtes que ens va generar el tema, vam fer costat a l'equip de govern per intentar que la subvenció no es perdés.

Vist amb perspectiva i havent tingut, ara sí, més temps per valorar-ho, la CUP considera que gastar-se 2,5 MEUR en contenidors en uns moments com els que estem vivint és exagerat. Malgrat que els fons FEDER cobreixin el 80% de la inversió, considerem que canviar TOT el parc de contenidors, quan n' hi ha molts que estan en bon estat, és un actitud de nou rics que no ens podem permetre, i que els diners de la subvenció podrien aprofitar-se per altres projectes més profitosos per la ciutat.

D'altra banda, sabut és que la CUP va presentar-se a les eleccions amb un programa de propostes, i la part mediambiental era de les més importants i treballades. No creiem en el model obsolet dels contenidors. Considerem que cal avançar cap a sistemes més moderns, europeus i sostenibles que ens permetin doblar els percentatges de recuperació d'envasos i altres fraccions. Ara mateix, amb el sistema de contenidors no arribem ni al 30% real de recuperació d'envasos i en d'altres fraccions com l'orgànica estem encallats.

Creiem que altres sistemes com ara la recollida porta a porta (PaP), el Sistema de Devolució i Retorn d'Envasos (SDRE) són més eficients i ens permetrien situar-nos en percentatges de recuperació del 80-90%. Municipis com Celrà i Vilablareix ja ho estan aplicant i l'experiència pilot que s'està implantant a Cadaqués ens indiquen que cal iniciar ja la transició cap a un nou model més eficient, sostenible, responsable i econòmic.

Dit això, no acabo d'entendre com és possible que CiU, amb Carles Puigdemont al capdavant, no pacti les coses i tingui més diàleg amb altres grups abans de dur els temes al ple municipal. No entenc que algú que pertany a un partit que practica la real politik i el pragmatisme s'atreveixi a anar a Ple i votar una cosa així sense tenir-la pactada. L'alcalde ha de ser conscient que la ciutat de Girona li va donar 10 regidors, i que aquest nombre és insuficient per governar a l'estil nadalista. De vegades em sorprèn el nivell dels partits d'ordre, tant criticar-nos a nosaltres i resulta que ells actuen amb més irresponsabilitat que ningú.

La CUP està disposada a parlar i dialogar sobre aquest afer. Podem trobar nous projectes i estem disposats a arribar a acords. Però insisteixo, la composició del Ple és la que és, i cal molta paciència, perseverança i cintura.

Un barri atacat per l'AVE

Els anys passen, i les obres del maleït AVE no passen ni s'acaben. L'AVE ja està en funcionament a la línia Barcelona-Girona-Perpinyà, tot i que amb interferències i no pocs problemes. La inauguració oficial ja s'ha fet i fa mesos que els viatgers hi circulen. Però hi ha un detall que és pràcticament invisible fora de les fronteres del Barri de Sant Narcís. La destrossa que l'AVE ha generat al Parc Central i que continua empantanegat i a mig fer.

Aquests dies Girona estrenarà Temps de Flors i l'Ajuntament i altres institucions, així com el sector turístic i de restauració, estan cofois perquè la ciutat s'està fent famosa i surt a totes les portades. En canvi sembla que ningú es recorda que s'ha deixat abandonats a milers de persones que aquests anys han patit una sagnia per culpa de les obres de l'AVE. Quan l'AVE s'havia de posar en marxa ADIF va decidir accelerar les obres i va reforçar les plantilles. Un cop inaugurat el servei, les obres de reposició de tota la zona han afluixat el ritme a nivells baixíssims, s'ha reduït la dotació de plantilla i la sensació general és de presa de pèl col·lectiva.

En tots aquests anys he vist tot tipus de regidors i dirigents. En Nadal, en Pluma, la Pagans, la Salamaña, en Puigdemont, en Fàbrega, en Ribas... Persones que defensaven a ultrança la necessitat de l'AVE més faraònic i la necessitat de redactar un projecte monumental i fastuós al bellmig del Parc Central. I així ens ha anat. Però de fet, tinc el convenciment que a la majoria de les persones amb responsabilitats polítiques i empresarials que tant creuen en aquest maleït AVE els importa ben poc la gent que està patint per culpa d'aquestes obres. Hem viscut uns anys de bogeria, d'embafament monetari i especulatiu, de grans despeses faraòniques i absurdes i han estat molts els polítics i empresaris que s'hi han ben abonat.

Encara recordo quan els veïns van decidir tirar tanques a terra (amb tota la raó del món!) i posteriorment es va organitzar un ciri polític. Recordo les explicacions grandiloqüents dels polítics de torn que al més pur estil despòtic en versió il·lustrada post-moderna alliçonaven els veïns i els feien callar. Quan la tecnocràcia il·lustrada i la incompetència política es fusionen (com és aquest cas) el resultat és catastròfic.

Ara mateix, quasi tothom sap que ADIF és un gegant de fang amb un deute de quasi 12.000 M€ i això pot dificultar els treballs i projectes de reposició del Parc Central. Si a això hi afegim que ara mateix l'estat espanyol és un territori arruïnat i quasi en fallida econòmica, el panorama encara es complica més.  El dilluns vinent l'equip de govern de CiU portarà a Ple un projecte de reposició d'un sector del Parc Central, que ascendeix a més de 4M€. Som molts els qui ens temem que ADIF ens digui que no hi ha pressupost per a realitzar això. I els temors no són infudats. Coneixent com les gasta ADIF i l'estat i sabent les vegades que han enganyat a la ciutat de Girona és ben raonable tenir dubtes.

Però n'hi ha que es pensen que ens mamem el dit. És la mateixa gent que viu en un núvol de colors, còmodament instal·lats en les seves dolces utopies neoliberals. Els mateixos que es pensaven que ens soterrarien el tren convencional, que Girona seria un paradís i tot això. Aquesta gent no és conscient de quina és la situació actual. Vivim en un estat que té més quilòmetres d'AVE que qualsevol país europeu desenvolupat, un estat que va crear una bombolla immobiliària bestial, un estat que rescata bancs i arruïna famílies i persones, un estat que no té cura del seu medi ambient, una autèntica desgràcia, vaja!

Dilluns vinent la CUP votarà a favor del projecte de reposició, però demanarem explicacions i que es digui la veritat i es deixi d'enganyar a la gent. Personalment ja estic tip de Plumas, Pagans, Puigdemonts, Fàbregas  i Ribas. Aquesta gent ens deia que érem uns demagogs i que callessim, potser que callin ells i acceptin la realitat d'una punyetera vegada, i que donin la cara.

El triomf dels germans Roca i la realitat gironina

Aquests darrers dies els mitjans de comunicació van plens d'imatges de Girona. L'ascens del Celler de Can Roca al primer lloc de la cuina mundial ha posat Girona enmig de totes les tribunes mediàtiques, nacionals, internacionals i fins i tot espanyoles. No és per menys, la fórmula dels germans Roca ha assolit un èxit mundial guanyat a pols.

L'esdeveniment ha tingut una gran repercusió també en l'àmbit polític i quasi tots els partits polítics gironins s'han afanyat a felicitar públicament la família Roca i a reivindicar els valors que han fet possible aquest èxit, que alguns qualifiquen de col·lectiu. Criticar l'alta cuina i l'elit gastronòmica no té gaire bona premsa aquests dies. Però jo ho he fet, i ho he fet en públic. I fer-ho m'ha suposat un allau de crítiques polítiques. Tanmateix, reivindico el dret a discrepar i a opinar lliurement.

En primer lloc vull fer un reconeixement de la feina feta pels germans Roca i tot l'equip de treballadors i treballadores implicats en el projecte del Celler de Can Roca. Els valors de proximitat, arrelament, humilitat, barri i territori, esforç, perseverança..., són universals i és un goig i un orgull que gent que ha triomfat a nivell internacional no perdi les arrels ni la senzillesa. Per tant un 10 en aquest sentit!

En segon lloc vull reivindicar la gastronomia gironina, de qualitat i proximitat. Els gironins i gironines tenim una merescuda fama d'amants de la bona cuina, i ens delim per un plat fet a foc lent, amb tendresa i dedicació. A més, els productes que arriben a taula, cuinats i preparats, vénen dels nostres camps, mars i boscos. Això dóna vida a pagesos, ramaders, pescadors, artesans, productors locals... Un teixit econòmic i productiu arrelat a la terra i l'entorn. L'aposta del Celler de Can Roca i de molts restaurants de les comarques gironines pel producte local i de proximitat és imprescindible per mantenir viu el territori i gestionar-lo correctament. A la nostra ciutat i la nostra comarca hi ha restaurants i bars per tots els gustos, tot un teixit per descobrir i gaudir.

En tercer lloc penso que és perillós abocar la nostra economia al monocultiu. El binomi turisme-serveis s'acabarà esgotant i si no desenvolupem i recuperem sectors productius més estables dificilment sortirem de l'atzucac econòmic i social en el qual estem instal·lats. Les afirmacions gradiloquents dels partits del sistema (PP-CiU-PSC...) segons els quals el turisme ens treurà de la crisi mentre no recuperem la indústria són ridícules. Fomentar les inèrcies i instal·lar-nos en la resignació és senyal inequívoca de l'utopisme infantil en què viuen aquests partits que van contribuir a generar la bombolla i la situació actual.

D'altra banda vull dir que em nego a acceptar la dualitat social a què ens aboca el sistema capitalista. Em nego a acceptar que mentre milions de persones malviuen en la misèria (27% d'atur, 20% de pobresa, desnonaments, retallades socials...) d'altres viuen instal·lats en el luxe més pervers. No em conformo amb una Girona dualitzada i polaritzada on alguns infants passen gana i d'altres poden anar a fotre's un àpat al millor restaurant de Girona. Aquesta polarització ens acabarà abocant a un escenari de caos i confrontació.

L'èxit de Can Roca és merescut, però de res ens servirà que uns quants emprenedors triomfin professionalment si una gran majoria s'aboca imparable cap a la misèria social i la degradació personal. Les polítiques de dèficit zero que impulsa la Troica, els rescats bancaris, la manca de crèdit, la desaparació de l'economia real i l'ascens de l'economia especulativa i financera, l'atur, les retallades i en definitiva l'aplicació radical dels valors neoliberals estan disparant els indicadors socioeconòmics. I en aquest entorn és impossible construir un país amb futur. Mentre lladres i terroristes financers controlin les nostres vides no servirà de res que la nostra ciutat tingui el millor restaurant del món.