dilluns, 15 setembre de 2014

Votarem!

Un emotiu vídeo fet per la gent del col·lectiu la Pioxa de Bordils resumeix molt bé quin és el sentiment que ara desborda en gran part del país, el desig de llibertat i les ganes de decidir el nostre futur votant el proper 9 de novembre. Els carrers de Barcelona es van omplir l'Onze de setembre en un esclat d'alegria desbordant, en una festa democràtica i carregada de força i vigor. S'ha acabat l'autoodi i s'ha acabat la claudicació, el pujolisme està enterrat i aquest moment màgic de la història entronca amb les etapes més valentes i elevades de la nostra història col·lectiva.

Venim de lluny, de molt lluny. La nostra és una història col·lectiva de derrotes, el nostre himne n'és una prova. Però som terra de revoltes i bullangues, terra que no oblida les seves arrels i que vol construir un futur de llibertats; per això som tossuts de mena i perseverarem en la nostra determinació de decidir a les urnes. 1,8 milions de persones vam parlar als carrers de Barcelona, el missatge era clar i nítid i les ànsies de llibertat i democràcia sacsegen les estructures caduques que regeixen aquest petit país mediterrani des de l'any 1978 quan el pacte post-franquista es va consumar.

En el camí cap al 9 de novembre hi haurà renúncies i pressions, de dins i de fora, com era previsible. Els legalistes pressionaran tant com puguin per espantar-nos i els enemics de la democràcia empraran tota mena de mitjans per impedir que les urnes parlin. Els qui volen impedir que el poble parli s'expressen amb moltes veus, des de falangistes fins a legalistes, catalanistes pragmàtics i autonomistes convençuts. Un ampli ventall ideològic que va de l'extrema dreta a l'esquerra lerrouxista provarà per tots els mitjans d'aturar aquest tsunami cívic que un cop més va sortir el carrer l'onze de setembre. Però cap tribunal ni cap política de vol gallinaci podrà aturar el que és imparable, que el poble català votarà el 9 de novembre per decidir el seu futur. Ho farem, amb unitat i perseverança, amb determinació i intel·ligència, amb generositat i valentia. Comença ara una etapa decisiva que culminarà el 9 de novembre amb la vista posada en el procés constituent que posarà les bases per a decidir-ho tot. Som-hi!

dissabte, 13 setembre de 2014

Més barris amb festa major

Les darreres alenades de l'estiu d'aquest mogut 2014 ressonen en alguns barris de Girona a ritme de festa major. Santa Eugènia fa dies que està de festa i aquest cap de setmana clou un programa farcit d'actes festius, lúdics i reivindicatius, que culminarà amb sardanes, ball, festa infantil i la gran batucada final.  I el barri de la Devesa-Güell ha apretat fort l'accelerador d'una festa curta però intensa que culminarà aquest vespre amb un concertàs de la Tosca Brava.

Muntanyes amunt, a Montjuic, la festa major, també curta i intensa farà gresca i disbauxa per a grans i petits en un escenari incomparable com son els turons de les Gavarres.  Per si fora poc, més avall, a la Vall de Sant Daniel continuen amb la festa que va arrencar el passat cap de setmana. Aquesta és la Girona dels barris i els pobles, la Girona popular on viu la gent i on hi passen coses.

Escenaris reals de gent senzilla, amb totes les contradiccions i mogudes que hi ha als barris i als veinats. A mi m'agraden aquests espais perquè hi podem conviure tots, ideologies, cultures, punts de vista, generacions diverses....probablement un anticapitalista ecologista independentista com jo s'asseurà al cantó d'algun burgès pragmàtic tot prenent una cervesa i mentre xerren descobrirem que estem als antípodes...però la festa continuarà, com ha de ser. Visca la festa major!

dimecres, 10 setembre de 2014

Bon cop de falç per canviar-ho tot. Independència i desobediència!

Un any més sortirem al carrer, i ja en fa 300! La data històrica ha arribat i l'empoderament popular cap a la consulta ha bastit un ampli moviment disposat a la desobediència civil. La ruptura i la consulta son un mandat popular que cap institució, partit o líder polític pot ignorar o obviar ara mateix a Catalunya.

Des del centre de l'imperi proven d'espantar-nos amb l'excusa de la legalitat vigent i amb d'altres amenaces. I això fa que a alguns líders polítics els tremolin les cames i apel·len a la necessitat de complir les lleis. És lògic que passi això, de fet era previsible i és una etapa més que cal superar.

Fa dos anys les castes i les elits pressionaven molt per a què la gran manifestació no fos per la independència sinó pel dret a decidir i una majoria social contundent va fer un crit massiu per la independència. I ara la mateixa casta i les mateixes elits ens diuen que la consulta no és possible i que tot aquest procés és una bogeria, un carreró sense sortida.

La realitat és que el poble passarà per damunt d'elits i castes, com ha passat sempre en moments històrics de canvi. Una nova pàgina de la història de Catalunya s'està escrivint i cap tribunal ni cap força policial pot esborrar-la. La desobediència és el full de ruta a seguir, el mandat popular és clar i diàfan i la força democràtica, moral, pacífica i trencadora d'aquesta gran munió organitzada és imparable.

Cal una ruptura i una consulta per assolir la indendència i canviar-ho tot. El dret a decidir-ho tot és un dret democràtic i els aires de canvi que sacsegen la societat catalana obriran la porta a noves fites democràtiques, a nous models econòmics. En l'horitzó proper hi ha el projecte de la  República Catalana i un procés constituent que posi fi al poder de les oligarquies i les finances, que posi fi a les castes xucladores i que posi fi a l'evasió fiscal.

El repte és molt gran i carregat d'incerteses però alhora és tremendament il·lusionant i esperançador. Demà omplirem els carrers i Barcelona serà un clam amb projecció internacional. I en el camí cap al 9 de novembre demostrarem al món que Catalunya farà la seva aportació a la història de la desobediència.

dimarts, 9 setembre de 2014

El Ple del dilluns 8 de setembre

Ahir va haver-hi Ple i es van tractar diversos temes.

Hortes de Santa Eugènia i Domeny


Varis temes urbanístics importants. L'equip de govern es ven dues parcel·les, una a les Hortes de Santa de Santa Eugènia i una altra a Domeny. La CUP fa més de 10 anys que s'oposa a urbanitzar aquests dos sectors del nostre municipi. Entenem que el sòl agrícola és molt valuós i rebutgem de totes totes que s'especuli o es requalifiqui el sòl agrícola per fer-hi equipaments comercials. Donat que la coherència és un valor no hem dubtat ni un segon a votar en contra de la venda d'aquests terrenys. No hem estat nosaltres qui hem contribuït a eliminar part de les Hortes de Santa Eugènia o de Domeny.


Aurora 


Fa anys els propietaris d'uns terrenys al Pont Major volien construir una discoteca a tocar del riu amb un gran aparcament. Després d'anys de contenciosos i de crítiques s'ha arribat a un acord que satisfà una de les parts, l'ANG. Això sumat a que hi ha hagut molt de diàleg i una visita al terreny ens ha convençut de que el que es vol tirar endavant és viable i respectarà el riu Ter i el perimetre de la Xarxa Natura 2000


Mocions


Moció del PSC per fer desenvolupar el Pla d'ascensors. 


La CUP va votar aquesta moció i es va aprovar amb l'abstenció de l'equip de govern i els vots favorables de la resta de regidores i regidors.

Sense Sostre a Girona


La CUP va presentar una moció sobre les persones sense llar a Girona. Fa unes setmanes un membre de l'equip de govern va recomanar no donar almoina a les persones que en demanen als carrers. Es va generar un debat interessant però la moció va generar molta tensió en l'ambient. Tant el nou equip de govern com el vell recelaven de la moció. CiU i PP van tirar de la vella política però ICV-EUiA va dir que l'incomodava que es doni diners als sense sostre i recordava que la nostra feina era garantir la dignitat de les persones, cosa que l'almoina no garantia. Un argument que vaig dir que compartia alhora que vaig comentar que el responsable de les desigualtats i la pobresa estructural és el sistema capitalista que volem enderrocar. I donat que no ho aconseguirem d'avui per demà ens semblava que no es podia impedir la solidaritat a les persones que lliurement vulguin donar diners als pobres que en demanen al carrer. La moció no es va aprovar i només va tenir 6 vots.


Moció d'Aigua és Vida sobre el cànon 


La CUP va presentar una moció d'Aigua és vida sobre el cànon de les depuradores que el govern de CiU pretén privatitzar a través de la concessió a l'AMB ( amb presència de capital privat) del cànon que paguem els ciutadans amb el rebut de l'aigua a fi i efecte que es destini al sanejament de rius i ecosistemes hídrics. La moció no es va aprovar i va tenir l'oposició frontal de CiU, l'abstenció de PP i PSC i els vots favorables de la CUP, ICV i 2 regidors no adscrits.

diumenge, 7 setembre de 2014

Devesa i Parc Central, dos pulmons malalts

Si a Girona hi ha dos espais físics singulars que exerceixen la funció de pulmó verd són la Devesa i el Parc Central. Al municipi tenim d'altres espais especials i de qualitat però aquests dos, pel seu caràcter cèntric, juguen un rol de parc urbà molt potent.

Sobre el Parc Central què podem dir? Ja era un espai amb problemes abans de ser destruït per ADIF i els qui es van entestar en convertir-lo en la zona zero de la ciutat. L'espai està esbudellat i tot just ara es regeneren algunes petites franges que han estat depauperades durant 6 anys. S'han fet processos participatius i fòrums públics però les incerteses que planen damunt de l'espai ens indiquen que la seva regeneració i posterior retorn a la ciutat va per llarg. Girona ha perdut un important punt verd al centre de la ciutat i dissortadament sembla que s'hi ha resignat. ADIF i els governs de Madrid i Barcelona, amb els anteriors governs municipals de Joaquím nadal i d'Anna pagans, amb la complicitat de tots els regidors de l'oposició excepte Joan Olòriz van decidir que l'estació soterrada més gran d'Europa s'havia d'encabir tant sí com no al Parc Central. Més de 6 anys després tenim un pulmó central malalt.

Sobre la Devesa, és la joia abandonada de la ciutat. Ubicada entre els rius Ter i Onyar, el que podria ser un dels millors parcs urbans d'Europa es troba en un estat lamentable. Amb arbres singulars i molt alts però envellits i degradats, amb espais hostils i mobiliari deixat i gens funcional, la Devesa agonitza. L'anterior govern es va entestar a posar-hi un pavelló esportiu al bell mig i això va fer perdre molt de temps. ERC i PSC volien el pavelló tant sí com no mentre ICV deia que hi estava en contra però continuava governant al cantó del regidor Pluma i els qui es van gastar una morterada en un estudi per construir l'equipament.

El tripartit va impulsar un procés participatiu que va culminar amb la redacció d'un Pla d'Usos. Un cop encetat el nou mandat, la CUP vam presentar una moció per eliminar el projecte de pavelló de la Devesa i es va aprovar. Posteriorment el nou govern de CiU va fer públic que apostava per un Pla Especial (decisió que compta amb el suport de la CUP) però incomprensiblement Puigdemont i la seva colla han decidit ignorar la feina feta en el Pla d'Usos. Han passat 3 anys i 4 mesos i el més calent és a l'aiguera. La Devesa continua avançant en la seva degradació. El regidor d'Urbanisme Carles Ribas ha anunciat que aviat es farà públic el Pla Especial, i que es convidarà als grups municipals. Espero que tot plegat no acabi sent la típica maniobra que empren molts equips de govern d'anar inaugurant obres i aplicant propostes a mesura que s'acosten les eleccions.

En definitiva, penso que la Devesa no es mereix aquest tracte. Tots hem fallat, no només equips de govern sinó que també grups de l'oposició. Fins i tot diria també que entitats i ciutadans també hem fallat perquè una ciutat que permet que un parc tant meravellós com la Devesa estigui en l'estat actual és que potser no se l'estima prou.