dilluns, 22 desembre de 2014

La irresponsabilitat de Puigdemont amb l'aigua. Gastar-se una pila d'euros amb obres d'art en comptes de millorar el servei d'aigües de Girona.

Una de les apostes de Carles Puigdemont al capdavant de l'alcaldia de Girona ha estat fomentar la cultura, però un tipus de cultura molt determinada. L'adquisició del fons Santos Torroella és una de les seves apostes personals i un dels puntals de la cultura elitista que el senyor Puigdemont i la seva colla d'aduladors en forma de loby tants esforços han esmerçat.

A hores d'ara l'opacitat sobre l'operació d'adquisició del fons és força gran i no coneixem detalls sobre l'evolució de les negociacions. Però Puigdemont pretén habilitar la Casa Pastors i fer-hi un gran museu d'Art Contemporani que segons ell serà la panacea per a Girona i Catalunya.

Una part del finançament el treu del cànon de retorn que Girona S.A ha de retornar a l'ajuntament de Girona en virtut del famós contracte que atorga a un soci privat l'explotació del servei. L'acord preveu que el soci privat avança una part de finançament a les administracions públiques titulars de les instal·lacions ( a canvi el soci privat aconsegueix allargar la concessió, és el clàssic truc de la Sorea de Torn que reparteix feixos de bitllets!) i l'administració es reserva la discrecionalitat de decidir en què gasta aquests diners.

ÉS immoral que quelcom tant transcendent i necessari com és la gestió de l'aigua no es destini de forma finalista a la millora del servei. El cicle complet de l'aigua és complex i cal fer inversions de forma permanent en la gestió i millora de les instal·lacions, i si cal en rescatar consumidors insolvents i en abaratir el preu del servei a fi i efecte d'alleugerir les malmeses economies familiars afectades per la crisi salvatge que ens copeja des de fa una pila d'anys.

Per això em sembla d'una frivolitat immensa malbaratar aquests recursos ( que de fet son diners dels ciutadans) en pijades irrellevants com ara comprar obres d'art a uns hereus rics i assedegats de calers.

diumenge, 21 desembre de 2014

l'IKEA a Girona

Cinc alcaldes del Gironès han arribat a un acord per impulsar una àrea estratègica en el marc de l'àrea metropolitana del Gironès. Els il·lustres alcaldes de Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix, Fornells i Girona,   tots ells de CIU i ERC han arribat a un acord per a desencallar el desllorigador de tot plegat. diuen que amb aquest acord s'acaba el problema de la TUC a Girona ( Trama Urbana Consolidada) que atorgava a la capital el rol d'acollir grans superficies comercials. Girona, com a capital de comarca i municipi amb més de 50.000 habitants era l'únic municipi que podia acollir un IKEA, la cobdiciada joia de la corona que tots els municipis que es fan i es desfan van bojos per acollir als seus respectius territoris.

L'acord que ha tancat l'esquerrovergència obre la veda i els cinc municipis es deixaran engalipar per l'IKEA i d'altres postors, que com a amos que son es delecten amb els seus jocs. Fan anar de corcoll als municipis i finalment les grans superficies s'instal·len a on els rota i els paguen més. El compte del burro i la pastanaga té forma de llocs de treball i ja sabem que els inversors i les seves promeses poden desfer la més gran de les resistències.

I en això estem, en vigilies que noves i immenses grans superficies comercials aterrin a la nostra comarca, repetint el mateix model especulatiu que ens ha portat al desastre. És trist tot plegat, per la mediocritat i curtesa de mires que domina el nostre petit i estimat país. Trist per uns municipis com Girona, Fornells, Sarrià, Vilablareix i Salt que tant tenim en comú i només ens posem d'acord a l'hora de destruir el petit comerç i crear llocs de treball precaris. Sé que aixo fa perdre vots però espero que IKEA aturi la seva expansió i no s'instal·li a cap dels municipis de la nostra comarca, m'estimo massa els pocs fusters que encara ens queden.

dissabte, 20 desembre de 2014

Una veïna de Girona proposa un bloc comunitari a Girona

Una veïna de la nostra ciutat va traslladar-me ara fa uns mesos una interessant proposta, una engrescadora iniciativa. El segle XXI és farcit de reptes i problemàtiques, per citar-ne només unes poques i no saturar als lectors d'aquest blog n'enumeraré tres.

El problema de l'habitatge. L'habitatge al nostre país pateix greus problemes estructurals. Hem especulat amb l'habitatge i entre tots ( amb l'impuls dels bancs, les immobiliàries i les administracions però també amb la complicitat d'una part important de la ciutadania) l'hem convertit en un simple valor de canvi i això ha estat demolidor per aquest bé necessari per a la cohesió de la Nació.

El problema de la gent gran. La gent gran s'ha convertit en una càrrega en la societat moderna, dispersa i fragmentada del segle XXI. Les cultures tradicionals que respectaven la gent gran i la cuidaven s'han esvaït. Avui, la gent gran és o bé un negoci de residències o una nosa i la nostra societat ha preferit renunciar a cuidar aquest patrimoni de saviesa que és la gent gran. És un fet que hem convertit la gent gran en una nosa i és un fet que molta gent gran viu sola i que és víctima d'una de les epidèmies del món modern: la solitud!


El problema de la manca de recursos. Una part important del nostre veïnatge no té feina o la té precària. Hi ha persones joves i de mitjana edat que tenen enormes dificultats per tirar endavant i cobrir les necessitats més bàsiques com son alimentació, vestit, calçat, lectura, assistència sanitària, cultura....La crisi ha generat una nova generació de pobres que han vingut per quedar-se.



La proposta de la veïna és habilitar un edifici de Girona i que hi puguin viure persones grans que viuen soles i persones joves amb pocs recursos. Les persones grans que disposen de pensions dignes però que estan soles poden fer un pla econòmic i conviure en un mateix edifici amb espais privats i espais comunitaris amb persones joves amb pocs recursos. La idea seria crear una cooperativa de serveis i que l'ajuda mútua entre ambdós col·lectius sigui recíproca.

És només una proposta i segur que no faltaran veus que la qualificaran d'utòpica i irrealitzable. Però penso que no és una proposta nova i que en certa manera ja existeix en d'altres llocs, fins i tot a Girona però en l'àmbit de la iniciativa privada. Tenim també l'exemple de la CIC i experiències similars arreu d'Europa. Ens cal innovar i fer de la emprenedoria social una estratègia que complementi l'Estat de Benestar, que al pas que va el capitalisme se'l carregarà en dos dies.

Soc dels que creu que l'utopia ens dóna la força i l'empenta per avançar per fer-la realitat i que pel camí fem feina que queda, que ajuda a la gent. Sovint les coses semblen impossibles fins que passen. La frase no és meva i suposo que no cal dir de qui és, oi?

divendres, 19 desembre de 2014

Hi ha excés de velocitat a Girona?

Com tants i tants gironins soc d'aquells que a voltes esdevé vianant, a voltes ciclista, a voltes conductor i a voltes usuari del transport públic, sigui autobús o sigui tren. Com no tants gironins i gironines soc d'aquells que a l'interior de la ciutat em bellugo en un 95% a peu o en bicicleta i com a vianant, veí i usuari dels carrers de la ciutat tinc la sensació que en molts carrers de Girona hi ha excés de velocitat per part de molts vehicles, principalment cotxes i motos.

Al Ple de l'ajuntament de Girona son diversos els regidors i regidores que han traslladat aquesta queixes. Alguns ciutadans i ciutadanes es queixen als regidors/res que tenen la sensació que a Girona els cotxes van molt de pressa i que això posa en perill la vida dels ciutadans i ciutadanes, entre d'altres coses com la contaminació i el soroll.

Tanmateix, per a l'alcalde Puigdemont i el regidor de Mobilitat aquestes queixes son només fruit de percepcions visuals errònies dels servidors que formulem les queixes. Segons ells no hi ha cap problema d'excés de velocitat a Girona i ja hi ha sistemes per a corregir possibles desajustos en aquest sentit.

Bé, jo convido als esmentats càrrecs a passejar-se una bona estona pels següents indrets. El nou encreuament entre el passeig d'Olot i l'avinguda Sant Narcís, la fi de les obres ferroviaris en aquest punt s'ha convertit en una mena d'autopista on els cotxes circulen a gran velocitat enmig d'una zona força caòtica i confusa. També la nova cruïlla del davant de l'estació jove, carrils bici que acaben sobtadament, encreuament immens i excessos de velocitat.

També els voltants de l'escola Marta Mata ha suscitat força queixes en aquest sentit, o l'avinguda Pericot o la Rambla Xavier Cugat i el carrer Font de l'Abad. Un dels punts que considero més crítics és el carrer Santa Eugènia, reconvertit fa anys en carretera i actualment una mena d'autovia amb cotxes circulant a tota pastilla.

dijous, 18 desembre de 2014

Jo també soc anarquista. Prou ofensiva repressiva.

Una nova operació policial contra els moviments socials s'ha consumat aquestes darreres hores. Aquest cop ha tornat a tocar als col·lectius llibertaris però ni de bon tros és la primera, ni la darrera hora. El tema coincideix amb una ofensiva policial a Euskal Herria on l'esquerra independentista està sent de nou assetjada.

Barcelona ha estat l'escenari d'un desembarcament policial atiat per l'Audiència Nacional. Una avançada de la llei mordassa, sens cap mena de dubte. Un clar missatge dels aparells de l'estat de deixar clar qui mana aquí i a qui s'ha de criminalitzar, reprimir i perseguir. Mentre els evasors fiscals, els delinqüents bancaris i els corruptes campen lliures i tenen impunitat per seguir fent les seves malifetes, els col·lectius llibertaris son assetjats, les seves seus enregistrades i requisades les seves llibretes i llibres.

A la Núria Pòrtulas també li van confiscar la llibreta. 4 mesos de presó i un autèntic calvari entre la indiferència institucional dels qui manaven en aquell moment. Avui, els col·lectius llibertaris de Gràcia i Sant Andreu pateixen la pressió policial de nou. No és un fenomen nou, simplement un nou episodi de molts que han de venir. La dissidència i la resistència son perseguides per les màquines repressives policials i la seva implacable brigada d'informació. Els famosos arxius que retenen dades de militants son un atemptat directe als drets democràtica però cap conseller del ram ha aconseguit mai ni ha volgut abolir aquests execrables i antidemocràtics mecanismes repressors.

Em fa molta gràcia la clàssica indiferència dels consellers catalans del ram. Diuen que no hi poden fer res. Ho recordes Núria quan en Boada deia el mateix? El mateix que diu ara l'Espadaler, que l¡operació és de l'Audiència Nacional i que no s'hi pot fer res. Bé, quan el sanguinari ministre d'ordre públic espanyol, el brutal i sempre rondinaire Jorge fernandez díaz se les empesqui per fer operacions contra els independentistes ( no serà la primera vegada) que faràs llavors, també callaràs i miraràs a banda i banda.

La solidaritat és l'única arma que ens queda davant l'opulència i poder dels poderosos. Per més fàstic que ens facin no podem mirar a un altre cantó i hem de ser solidaris i ferms. Pel bé de la democràcia, la llibertat i la dignitat humana.