dimecres, 19 de setembre de 2018

Fauna salvatge i activitats econòmiques al Prineu i altres territoris


Qui estigui una mica al cas de l'actualitat del país haurà seguit les polèmiques que s'han generat aquest estiu amb els conflictes entre algunes espècies de fauna salvatge i els ramaders del Pirineu, també del pre-pirineu. Principalment, el sector ramader vinculat a la ramaderia extensiva ( pastoreig en prats) protesten perquè se senten amenaçats per la presència de l'´ós bru ( reintroduït al Prineu a través del programa europeu Life) i d'altres potencials espècies com el llop.  En alguns casos al·leguen atacs als ramats i fa anys que estan en peu de guerra contra la presència de l'ós. No és un fenomen exclusiu del Pirineu català, també al Pirineu francès, andorrà, aragonès i navarrès es dona la situació. 

La polèmica és inevitable i no és un fenomen nou, ni molt menys. Cal tenir en compte que a comunitats autònomes com Asturies, Cantàbria, Castella Lleó, Andalusia...fa molts anys que hi ha conflictes amb els llops, amb matances incloses. Des de sectors ecologistes i conservacionistes es demanen mesures contundents contra els infractors i s'exigeix una política de conservació més decidida.

Insistim que no és un fenomen aïllat ni nou, ni tant sols circumscrit al Pirineu ni a una sola activitat econòmica. A Catalunya mateix, diferents sectors econòmics ( pescadors, horticultors, fruticultors, viticultors, cacera, arrossaires, constructors....) tenen una actitud hostil amb espècies com les tonyines, els ocells insectívors, els ocells rapinyaires, els ungulats, els ocells d'aiguamoll...perquè perjudiquen les seves activitats econòmiques. I a nivell internacional passa exactament el mateix però amb un nombre molt més gran d'espècies. Ras i curt, si per molts sectors econòmics fos, ja fa temps que s'hauria extinguit tota la fauna perquè la consideren una competència i un fre als seus beneficis. 

En aquest sentit és evident que els poders públics han d'actuar perquè si es deixés la gestió dels afers col·lectius i de la biodiversitat en mans dels sectors econòmics avui ja estaria pràcticament tot arrassat. 

Vol dir això que s'ha de criminalitzar activitats econòmiques com ara la silvicultura, la ramaderia extensiva, la pesca o l'agricultura? En absolut. No puc estar d'acord amb determinades actituds urbanocèntriques que des d'una posició incoherent ( portar una vida urbana i insostenible) i amb la vida resolta es dediquin a marginar a sectors que prou malament ho passen per tirar endavant: pastors i pastores, silvicultors, pescadors artesanals, pagesos i pageses.... Evidentment algunes actituds egoïstes i totalment reprovables per part d'aquests col·lectius no els eximeix de les seves responsabilitats però d'entrada sóc del parer que hem de treballar per trobar un equilibri que ens permeti mantenir la flora i fauna i de l'altra activitats tradicionals que ens ajuden a no desertitzar les nostres comarques de muntanya. 


El sindicat Unió de Pagesos ha tingut una actitud que en podriem dir irresponsable, s'ha dedicat a fer de loby, a fer gremialisme sindical, que és el que fan tots els sindicats, val a dir-ho. I aquí és on penso que aflorar l'escassa cultura col·lectivista de la nostra societat. Moltes persones i molts col·lectius creuen que culpabilitzar al govern ( el poder executiu) de tots els problemes del planeta serveix per resoldre'ls. I la realitat s'encarrega de negar-ho. Un govern té factultats per resoldre coses, però no sempre es pot actuar a gust de tothom i d'altra banda hi ha problemes estructurals que van molt més enllà de l'àmbit d'actuació d'un govern. Unió de Pagesos ha reclamat que se suspenguin tots els programes de reintroducció de fauna i que es retorni a la situació "normal". És a dir, ells pensen que l'extinció de l'ós bru, l'aliga daurada, el trencalós, el linx, el llop, el cabirol, la perdiu blanca, el gall fer, la marta....és una cosa normal i que les reitroduccións son un artifici fet per burocrates de despatx. M'estimo més deixar les valoracions d'aquesta actitud pels lectors i lectores del blog. Només hi afegiré que per molts col·lectius econòmics i socials la natura sempre ha estat una nosa.

Crec que Unió de Pagesos hauria de replantejar-se la seva posició. Com també crec que el conjunt de la societat ( conservacionistes inclosos ) també haurien de fer-ho. Part de la pagesia té raó i se sent menystinguda per la civilització urbana. No els hi falta raó, la població pagesa no arriba ni a l'1% de la nostra societat i moltes comarques estan literalment buides, la qual cosa ha generat un sentiment d'abandó. Potser la ciutadania hauria de replantejar-se la seva actitud. En primer lloc lo normal seria que els productes el·laborats al territori ( formatges, carn de qualitat, llenya, fusta, peix fresc, fruita i verdura, oli....) tingui un valor i que la gent li dóni la importància que es mereix. En segon lloc cal tenir en compte que la vida a pagès, a la natura, no és gens fàcil. A ciutat ens hem fet una idea utòpica de la natura però la realitat és que els animals maten per menjar i viure i un ós o un llop son espècies que imposen un respecte perquè potencialment poden ser agressius. És fàcil estar a favor de l'ós des de ciutat però imagineu-vos que viviu a 1380 metres d'alçada, al cantó d'un bosc de roures i pi roig i no teniu veins i tot és ben fosc a la nit. En definitiva, cal una mica d'empatia per part de tothom. 



No hi ha receptes màgiques ni existeix cap govern que ho solucioni tot. Hi ha una realitat complexa i díficil de gestionar i el nostre caràcter mediterrani propens a la cultura de la queixa fa que sempre estiguem lamentant-nos de tot plegat. Ni podem extinguir la fauma ni podem extinguir formes de vida ancestrals com la dels pastors del Pirineu, tinguem-ho clar. En d'altres paraules, aprenem a conservar el patrimoni natural i fem el favor de comprar els productes dels nostres pagesos, pastors, pescadors. 

Finalment també vull trencar una llança en favor de la biodiversitat....però arreu del país, no només al Pirineu. Per quina raó no podem parlar de la presència del llop o del linx a les serralades prelitorals i litorals? Cabirols, cèrvols, llops, linx...poden viure perfectament al Montseny, a Montserrat, a les Gavarres, al Montnegre, al Montsant, a Prades, a l'Ardenya, al'Albera, fins i tot al Garraf, a les Guilleries....ja veuriem què dirien els habitants de Girona, Barcelona, Reus, Tarragona, Santa Coloma de Farners...si sabessin que a pocs quilòmetres de casa seva hi viuen llops i linx. Per què no ho intentem????




dimecres, 6 de juny de 2018

Reflexions Socio-Ambientals ( IV)

Entrevista a Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. No us perdeu aquesta entrevista a una dona lluitadora com la Susanna, activista en defensa de l'Ebre des de fa dècades. Tots i totes les activistes haurien d'aprendre'n i sobretot tota ciutadana i ciutadà mínimament preocupat per les qüestions socials hauria de prendre-la en consideració. 

"La qüestió ambiental sembla que mai sigui prioritària"

"Moltes persones continuen sense preguntar-se com arriba l'aigua a l'aixeta i com se'n va."

"O com arriba el menjar a la nevera; o què passa quan tires les escombraries."

"I una cosa com la pluja, la gent de ciutat ho continua veient com un imprevist que trenca els seus plans. No pensem que la pluja és molt necessària." 

"Mentre no percebem els cicles naturals, serà molt difícil. "

https://surtdecasa.cat/ebre/entorn/susanna-abella

dilluns, 21 de maig de 2018

Reflexions Socio-ambientals ( III)

La indústria tèxtil ha estat la base de la industrialització a molts països, entre ells Catalunya. Els processos industrials vinculats al tèxtil, a la vestimenta, a la moda, a les teles d'usos industrials i agrícoles....són molt agressius ecològicament parlant. I històricament ha estat una indústria on les lluites obreres han sovintejat, a tot arreu, des de Catalunya a Anglaterra, passant pels Estats Units i Canadà i acabant a Xina i Bangladesh.

Les diferents fases del procés productiu ( extracció de matèria primera, creació de la base tèxtil, la confecció, el tint, el filat....) generen un enorme impacte ecològic al medi, ja sigui contaminació als rius o distorsions als ecosistemes a causa del monocutiu de cotó, lli o altres elements vegetals. Però potser la imatge més gràfica és la dels rius contaminats a causa de l'abocament de diverses substàncies tòxiques com els tints.

En aquest article hi ha reflexions interessants sobre l'impacte del tèxtil, ja sigui el residu que genera o l'impacte dels materials emprats. La forma de consumir roba i de gestionar-la és d'una importància cabdal.


La moda tèxtil pot ser sostenible?
http://www.monsostenible.net/catala/noticies/reciclatge-textil:-valoritzar-i-donar-una-segona-vida-als-residus/

dimecres, 16 de maig de 2018

Reflexions Socio-ambientals (II)

Seguim aquesta serie de reflexions ambientals que vam encetar amb una entrevista a en Pep Puig on explica el projecte Viure del Cel i fa altres interessants reflexions. A continuació reproduïm una entrevista a la física Vandana Shiva on fa paleses les seves conclusions sobre l'alimentació mundial.

"No m'agrada la paraula capitalisme, prefereixo anomenar-lo colonialisme o robatori"
Vandana Shiva.


--