Perquè ja n'estem tips de pagar i callar! #novullpagar!

Demà diumenge, 20 de maig, hi ha una cita ineludible: desobediència civil i revolta als peatges. La campanya #novullpagar ha tingut la virtut de fer aflorar una problemàtica que afecta al conjunt de la societat catalana, molt especialment a les classes populars, que han de viure amb un cúmul de greuges (pèrdua de poder adquisitiu, manca d'inversions en serveis públics, augment indiscriminat i no progressiu d'impostos...) i a sobre haver de pagar peatges que engruixeixen butxaques privades mentre que en d'altres territoris de l'estat hi ha barra lliure.

Aquesta greu problemàtica afecta als gironins i gironines, i per això la CUP va decidir presentar una moció al respecte, amb la voluntat de manifestar el suport a la campanya i de fer costat a la nostra gent. Com era d'esperar el tripartit del sistema (CiU+PSOE+PP) va votar-hi en contra, desacreditant la campanya i menystenint la CUP. Què es pot esperar d'una gent que està allunyada de la realitat i que no pot entendre els problemes de les classes populars perquè simplement no els viuen? Viuen immersos en un núvol de legalismes i normatives estèrils i inútils i no poden entendre que el poble va per davant d'ells.

Com que ja estem farts de pagar i callar, de rebre cops (d'això els gironins sabem de què parlem)  passem a l'acció i continuem amb la revolta als peatges. Demà diumenge a les 11 us esperem davant del Pavelló de Fontajau, junts podem!

#17M Prou homofòbia!

Avui, 17 de maig, se celebra el Dia Internacional contra l'Homofòbia. Una jornada per denunciar la injustícia i el maltractament que encara avui milers de persones als Països Catalans i arreu del món continuen patint pel fet de ser lesbianes, gais o transsexuals.

Us encoratjo a aprofitar aquesta diada i treballar per la conscienciació, la formació i el debat sobre aquesta problemàtica, que històricament ha estat amagada i menystinguda per les nostres institucions i la nostra societat. Des de la CUP ens comprometem a continuar treballant perquè l'Ajuntament de Girona faci d'aquesta lluita una prioritat.

Igualment, en nom de la CUP us animo a participar avui a les 8 del vespre a la concentració que ha organitzat la Comissió Unitària 28 de juny en motiu d'aquesta diada. També us recomano que us llegiu aquest article del company de la CUP Joan Pujolàs sobre l'homofòbia: enllaç

Per l'alliberament lèsbic, gai i transsexual: cremem l'homofòbia!

De la indignació a l'acció i al compromís!

Avui, 15 de maig de 2012, no es commemora una simple efemèride, res d'això. Avui moltes parts del món s'organitzen per passar a l'acció. Son centenars, milers, milions, les persones que ja alcen la veu i clamen contra les injustícies creades per la banca i els mercats. Als Països Catalans, a Castella, a Galiza, a Euskal Herria, a Escòcia, a Londres, a París, arreu d'Europa, a Tokio i a tantes i tantes ciutats i poblacions d'arreu del món, els abusos de la banca han creat indignació i un estat permanent de revolta contra les injustícies.

A Girona, el moviment 15M, aquests dies aplegat en la jornada 12M15M, ha donat una lliçó d'integritat, respecte i ètica imprescindible, fent compatible una necessària mobilització amb un esdeveniment ciutadà com és Girona Temps de Flors. L'acció del moviment ha donat color a la ciutat, ha desvetllat consciències i ha denunciat als poderosos, als energumens de la banca, que desnonen i ataquen la ciutadania.

Des d'aquestes ratlles vull encoratjar tothom a passar de la indignació a l'acció i al compromís, a la revolta diària, pel futur dels nostres fills, del nostre país! Tot el meu suport a la gent que està acampada a la plaça Independència!

Esclat primaveral, floral, festiu i combatiu!

Avui divendres 11 de maig els termòmetres s'han enfilat de valent i la calor i el sol ha envaït carrers i places, hortes, boscos i prats. A les hortes de Santa Eugènia i la vall de Sant Daniel els rossinyols canten amb força i omplen de notes musicals el paisatge, mentre que al centre de Girona la gent surt al carrer a parar el sol, a gaudir de la primavera i a oblidar problemes i misèries. I a la ciutat dels quatre rius les pedres del Barri Vell esclataran en mil colors cobertes de flors. Tanmateix, no podem amagar el fet que la pobresa, l'atur i la desesperança és la realitat quotidiana de milers de gironins i gironines i per més flors, postals i estampes que espolsem res podrà amagar aquesta crua i dura situació.

Però la realitat és polièdrica. Avui dissabte, hi ha hagut un vertader esclat a Girona. Cercaviles, sardanes, concerts, flors, manifestacions, gentada als carrers... Una expressió de vida i activitat. Reapropiació de l'espai públic per a fer vida ciutadana i enfortir-nos com a col·lectivitat.

Des d'aquestes ratlles vull animar tothom a sortir al carrer, a participar de les mobilitzacions del 12M-15M, a passar-s'ho bé amb els Agrupaments Escoltes i Guies que organitzen activitats al carrer. I és que el carrer és l'expressió viva de la nostra societat, l'espai on s'hi reprodueix la vida, amb tota la seva complexitat, contradiccions i potencialitat. Girona més que mai, aquest maig roig surt al carrer, participem-hi!

Càrrecs de confiança i d'altres despeses supèrflues

És ben clar que el llista de càrrecs de confiança que el govern de CIU té en nòmina a l'Ajuntament de Girona supera el que és raonable i està fent vessar la gota d'un got que cada cop és més ple de despropòsits i incongruències. Potser m'equivoco i ja està tot ben calculat i és ben normal i lògic, però personalment tot plegat em sembla indecent.

A banda dels càrrecs de confiança que CiU ha anat nomenant (una bona pila), cal afegir més despeses absurdes que l'equip de govern està duent a terme d'una forma sistemàtica. Despeses incomprensibles i altament costoses com ara una nova sala de premsa, que ascendeix a més de 108.000 euros o els famosos llums de Nadal, que ens van costar un ull de la cara (més de 270.000 euros).

El que justifica totes aquestes despeses és ben simple: imatge. I és que la imatge i el "què diran" els perd. L'obsessió per l'estètica justifica que en temps de crisi social ens puguem gastar tants calers en una nova sala de premsa quan les rodes de premsa es podrien continuar fent on es feien fins ara (de forma més modesta, però igualment digna). I és que n'hi ha que prediquen l'austeritat per una banda, i per l'altra practiquen l'opulència.

Em sembla insultant, humiliant i preocupant que mentre una gran part de la ciutadania gironina navega entre les aigües de la misèria i el cinturó cordat fins a l'asfixiament, d'altres es ventilin els calers de tots en coses tan supèrflues.

Fa unes setmanes l'Alcalde comentava en el marc de l'Audiència Pública sobre pressupostos que es ruboritzava cada cop que veia el catxet d'alguns artistes de l'antic Festival de Músiques Religioses. Doncs el meu cos també reacciona quan veig el "catxet" de l'actual equip de govern, només que en comptes de la cara envermellida el que li passa al meu cos és que l'estomac se li regira de fàstic.