divendres, 23 de setembre de 2016

Una oportunitat per aturar l'especulació i els grans centres comercials. A Salt, diguem No a l'operacio especulativa a la zona sud.

Salt és el poble on vaig viure molts anys, el lloc on vaig arrelar i vaig implicar-me. Un poble especial que ha patit, que lluita per fer-se un lloc al món i que malda per preservar el seu territori, la seva identitat.

I precisament ahir el company Sergi Saladie recordava que el que està vivint aquests dies Salt amb tot l'afer de l'IKEA, no és exclusiu de Salt. Altres municipis han viscut el mateix. Sembla mentida però que després de l'esclat de la bombolla immobiliària i totes les conseqüències que va tenir i continua tenint, tornem a caure al mateix error.

Els inversors que hi ha darrera d'aquesta operació ( La Caixa) bàsicament volen fer un bon negoci a costa de desenvolupar comercialment i residencialment una zona immens del municipi de Salt. Pisos, hotels, centres comercials...son les promeses dels inversors i no dubtaran a desenvolupar al màxim el que ja preveu el POUM.

Precisament, aquest POUM és una mostra de com de maldestres som en aquest país amb això de planificar i preservar el territori. Quan tenim creixements del PIB els inversors s'animen i perden el món de vista, i disortadaments els ajuntaments ( amb el suport de partits polítics i ciutadania acrítica) es deleixen per tornar als temps de l'especulació i ingressar quatre molles a través d'una fiscalitat que IKEA no dubta a evadir quan en té l'oportunitat.  Recordem com l'empresa ha entrat en campanya prometent molts milions. Un exercici de fatxendaria en tota regla

El model que ens volen vendre ja el coneixem: destrossar paisatge, més mobilitat en cotxe i contaminació, destrucció dels llocs de treball de la indústria i el comerç local, precarietat laboral, destrucció de terreny agrícola..Molt de màrqueting i moltes promeses, això si. Recordem que TV3 s'ha afegit a la campanya pel SI perquè ha donat veu a l'opció del si i ha menystingut l'opció del No. Vergonyosa l'actuació d'uns mitjans púbics que haurien de vetllar per l'interès general i públic.

Bé, gràcies als companys i companyes de Independents per Salt demà alguns tindreu l'oportunitat de decidir amb el vostre vot el futur no només de Salt sinó de les comarques gironines i m'atreveixo a dir que també del país. Perquè decidireu si voleu més capitalisme desregulat i especulació o bé un model de país més arrelat, honest, perdurable i amb futur.  Diguem si al medi ambient, al territori, a la indústria de la fusta i del moble de les nostres comarques, diguem si al comerç local i de barri, de proximitat i sostenible.


No toquis el meu amic musulmà.

Explicaré una història personal i real. No escriuré els noms perquè reclamo discreció per a una família gironina que aprecio i estimo des de fa molt de temps i a la qual desitjo el millor. Qui em coneix sap que per la meva feina tinc moltes coneixences a Girona i és evident que no puc recordar a tothom amb qui he tractat. Recordo a molta gent, i com és lògic un sempre es recorda d'algú que per la raó que sigui, ha deixat empremta. És el cas d'aquesta família.

Fa una colla d'anys un home algerià va veure's obligat a abandonar el seu país i fer una dura travessa pel desert saharià fins que exhaust va arribar a les costes africanes i d'allí saltà a la península. Va arribar a Girona amb el seu fill i es va instal·lar a la ciutat. Vaig veure créixer el seu fill i les distàncies culturals es van difuminar perquè sentiem les mateixes emocions i sensacions, sense cap mena de problemes.

El noi era ben especial i es feia estimar. Va anar passant el temps i el meu apreci per ell era molt gran. El reagrupament familiar s'anava consolidant i un germà del noi va arribar també a Girona. Era molt petit però es va adaptar molt rapidament a la nostra llengua i era evident que era un xicot intel·ligent que aprenia ràpid. Durant un temps els veia sovint i jo ja veia que  la la vida  era complexa per molts joves arribats a Girona a començaments del segle XXI i  no es trobaven precisament amb facilitats. Vaig arribar a conèixer la resta de la família tot i que no vaig tenir-hi gaire contacte. Van tenir dues filles.

Més tard vaig perdre el contacte amb ells i al cap d'un temps vaig retrobar-me amb el pare de la família i em va explicar que el seu fill gran s'havia posat en problemes. Em va saber molt de greu i en el fons sabia que eren una família vulnerable que la crisi havia castigat i que el context social els feia especialment febles.

Per casualitats de la vida vam acabar sent veïns de barri i la nostra relació es va fer més quotidiana, atès que ens veiem sovint. El noi més jove és ara un xicot alt i ben plantat, intel·ligent i amb ganes de fer coses. I les seves dues germanes dues noies brillants amb molt de potencial. També vaig saber que la seva mare va patir una malaltia però que l'havia superat.

Son una família gironina, humil i de classe treballadora. I no és just que hagin de patir estigmes pel seu orígen. Probablement ells saben que  soc ateu,  nego l'existència de Déu, també del seu, i que no em regeixo per lleis divines i que a més tinc profundes conviccions socials i anti jeràrquiques que xoquen amb tota religió de poder sigui quina sigui.. Però també saben que la meva amistat és sincera i que els desitjo lo millor. I que no accepto que ningú els qüestioni la seva gironitat i el seu dret a ser musulmans en un país laic i convivencial.

Totes i totes som gironins, vinguem d'on vinguem, siguem com siguem, i val la pena remarcar-ho en aquests temps de dificultats i complexitats. Els meus veïns i amics son un col·lectiu que pot patir fàcilment discriminació i que pot ser rebutjat, i sobretot que pot patir en qualsevol moment les arbitrerietats d'un estat encegat per la paranoia de la seguretat, i que no dubtarà ni un moment a criminalitzar i reprimir a tota persona diferent. Per tant, estat opressor, no toquis el meu amic i veí.



divendres, 15 de juliol de 2016

Més xais i menys porcs

Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'any 2014 hi havia a Catalunya 7.457.217 caps de bestiar porcí, xifra que es va incrementar fins a un 13% respecte a l'any anterior. La producció industrial del porcí es concentra principalment a tres territoris catalans: L'Alt Empordà, Osona i la plana de Lleida, però la petjada ecològica i l'impacte ambiental que genera la indústria porcina es propaga molt més enllà. 


Pel que fa a la cabana ovina de Catalunya fou de 533.595 caps de bestiar l'any 2014, un 2,8 % inferior al mateix període de l'any 2013. La cabana caprina va ser per la seva banda de 65.857 caps de bestiar. Val a dir que en els darrers 20 anys la cabana ovina ha experimentat una reducció de prop del 45%, segons dades aportades pel DARP.

Les raons del creixement exponencial de la producció porcina i de la disminució de producció ovina on complexes i variades. Però segurament hi té a veure un canvi d'hàbits i les fortes inversions que determinades empreses han fet en el sector porcí, que dedica bona part de la seva producció a l'exportació i que en bona mesura ha saturat el mercat de consum de carn, monopolitzant els principals mercats. La major qualitat de carni de xai té una relació directe amb el seu preu i això fa que en temps de crisi econòmica bona part dels consumidors optin per opcions més econòmiques com ara el xai. 

Tanmateix, aquesta desproporció té altres punts de vista que caldria analitzar. Els impactes negatius ambientals i laborals de la indústria son sovint silenciats i la indústria dedica grans esforços a maquillar aquests impactes a través de campanyes publicitaries i opacitat. El setmanari la Directa va elaborar un reportatge  sobre la indústria porcina a Osona,amb dades i informacions que cal conèixer i valorar. 

El loby porcí és molt poderós i està ben relacionat amb el poder polític. Disposa de mitjans i portaveus per defensar els seus interessos. Un dels seus defensors és precisament Ricard Parés , de la patronal porcina. I com és habitual està enfrontat a l'ecologisme, a les reivindicacions de la classe treballadora i a i l'administració, especialment l'ACA. Minimitzar l'abast del problema dels purins és un dels principals focus de batalla pels diplomàtics de la indústria porcina. 

Precisament l'Agència Catalana de l'Aigua ( ACA) ja ha anunciat que no pensa autoritzar noves obertures de granges en zones afectades per purins. Les raons son de salut pública i de visió estratègia. L'aigua és un recurs escàs i un bé comú i no es es pot seguir malmetent i contaminant de forma irresponsable i irracional.

A Catalunya, el 70% del territori depèn en major o menor mesura de les aigües subterrànies per a l'abastament de la població. Per això, des de l'ACA alerten que és molt important que els aqüífers estiguin en bon estat i evitar la contaminació per nitrats (procedents dels purins). Per això, ha fet un pas més i ha assegurat que no permetrà ampliar l'activitat ramadera en zones declarades vulnerables.

Segons un informe de l'ACA, gairebé el 34% de la superfície de Catalunya i el 45% dels municipis han estat declarats vulnerables per excés de nitrats d'origen agrari en les seves aigües. A més, el problema de la contaminació de l'aigua del subsòl genera problemes a un 14% dels municipis del país (139 en total). Aquesta problemàtica afecta les xarxes d'abastament i obliga a clausurar pous, a invertir en nous sondeigs per fer altres pous o a generar noves connexions a les xarxes d'abastament.


Per totes aquestes raons soc del parer que caldria aturar el creixement del porcí a Catalunya i potenciar una ramaderia més extensiva i ecològica, un consum més responsable i una diversificació en el consum de carn. Seguir apostant pel creixement del porcí i l'exportació d'aquest sector sense tenir en compte les externalitats negatives ( contaminació d'aigues, emissions de gasos contaminants, precarietat laboral...) és com a mínim improduent.

La ramaderia extensiva aporta biodiversitat a les comarques de muntanya on es desenvolupa, diversifica l'economia i revitalitza paisatges i les precàries economies de les comarques de muntanya ( tant al Prineu com al Prepirineu com a d'altres indrets) . No hi ha res perfecte i cal saber enfocar bé els conflictes amb la fauna però crec que és innegable que cal canviar el paradigma actual, potenciar el sector primari i que els propis ciutadans i consumidors apostin pels nostre pagesos i ramaders alhora que tots plegats tenim més cura del medi, que és el futur de les noves generacions que han de venir.

Sobre els conflictes amb la fauna salvatge que s'estan donant amb ramaders del Pirineu és evident que en aquest cas l'administració ha de funcionar com un rellotge suïs, sense dilacions i de forma immediata. I en el cas dels ramaders, i entenent el seu punt de vista ( se'ls ha marginat durant dècades) cal que s'adaptin a la realitat i entenguin que la convivència ja és possible en d'altres indrets. 

No hi ha receptes màgiques i immediates per fer això. Després d'un període de profundes reflexions he arribat a la conclusió que la queixa permanent i la no implicació en els afers col·lectius. , a part de ser pròpia de la nostra cultura mediterrània i catòlica, només serveix per perpetuar els problemes. Cal que tots plegats hi reflexionem i actuem. Tothom: consumidors, administració, ciutadania en general.





diumenge, 19 de juny de 2016

Emotiu reconeixement a en Joan Daunis

Ahir, dissabte 18 de juny, vam tenir l'ocasió de retrobar-nos una colla d'amics i amigues d'en Joan Daunis, l'històric militant independentista, comunista i sindicalista amb el que hem tingut la sort de compartir moltes hores de militància. 




L'acte va ser organitzat per un grup de persones que s'hi han deixat la pell i moltes hores de feina per fer el més sentit i millor reconeixement al nostre amic Joan Daunis. 

En Joan va encaixar la sorpresa amb molta humilitat i agraïment. Els que el coneixem sabem que el seu tarannà humil no ha acceptat mai que el titllem de referent ni de guru ni res semblant, però és que es fa molt difícil no concebre aquest home com un referent perquè ho és, i a més a més amb majúscules. 

A Girona tothom coneix en Joan, però en Joan és un home amb moltes facetes i més enllà del barret de militant de pedra picada és sobretot un home entregat a la seva família i als seus amics, que l'estimem amb bogeria i el considerem una gran persona, d'una gran humanitat. 

Vaig conèixer en Joan deu fer si fa no fa 20 anys però vaig començar a tenir una relació més íntima amb ells cap a l'any 2003. Jo ja era conscient que no tenia davant meu una persona corrent i mica en mica el vaig anar coneixent i es va fer evident que el personatge real era infinitament superior al personatge ideològic i militant del PSAN que tothom coneix. 

El seu tracte afable, respectuós, sempre optimista i somrient, amb un sentit de l'humor seductor i amb una voluntat de ferro eren irresistibles. I amb el temps vaig acabar apreciant a aquest home com si fos un membre més de la família. He viscut moments d'una gran intensitat amb en Joan. Sempre ha estat un militant exemplar, treballador, incansable, generós. També en els moments més difícils se l'ha jugat i no ha dubtat a arriscar-se per tal de defensar la independència i el socialisme. 

Recordo moments de tensió amb les forces d'ocupació, moments en què en Joan amb el seu coratge ens ensenyava que no s'ha de tenir por dels enemics de la llibertat del nostre poble. Som davant d'un home que no és comú, som davant d'una persona excepcional que ha viscut en primera persona motes etapes de la història d'aquest país . Jo sempre he dit que quan sigui gran vull ser com en Joan Daunis, perquè persones íntegres com ell no abunden i la integritat, la coherència, l'esforç militant i la generositat humana que ell traspua, son valors excepcionals que cal reivindicar. 


Els companys que van organitzar l'homenatge d'ahir van preparar un recull d'imatges que il·lustren tota una època de lluita, des del final del franquisme fins gairebé els nostres dies. I en Joan ha retratat aquesta època a la perfecció. Fotografies de manifestacions, concentracions, actes, xerrades.... Qui no l'ha vist mai fotografiant-ho tot? Té un arxiu impressionant i és una gran notícia que tota aquesta feina fotogràfica quedi immortalitzada perquè és un tros de la historia d'aquest país.

El d'ahir no va ser un homenatge a la nostàlgia, simplement un punt i seguit perquè en Joan mateix deia que ho tenim a tocar, i que malgrat els entrebancs ell no dubta que serem una República independent ben aviat. Moltes gràcies per tot Joan, ens veiem als carrers, a la plaça, ens veiem fent el toc, ens veiem lluitant per la República Catalana, lliure i socialista!


dilluns, 9 de maig de 2016

Vídeo Arnaldo Otegi "Cuando la izquierda pierde su credibiidad está muerta políticamente".


Savies paraules les d'aquest home que s'ha tirat molts anys tancat a la presó. Sap de què parla i té prou autoritat moral com per dir i reconèixer errors passats i presents o que la dreta  porta dècades d'avantatge ideològic. Cita Pepe Mújica i Roosvelt i deixa clar que un dels errors clàssics de l'esquerra és haver cregut que la realitat es pot transformar arribant a les institucions. Tampoc s'està de dissertar sobre el clàssic sectarisme grupuscular de l'esquerra més radical.

Posa l'accent en la necessitat de lliurar la batalla de les idees, la lluita ideològica que ha de plantar cara al relat hegemònic del capitalisme, ara per ara sense rival al planeta. I no té cap problema en reconèixer febles, les febleses de l'esquerra i la fortalesa cultural i hegemónica del capitalisme.  La por i les mentides que difonen el capitalisme tenen un impacte en la població i l'activisme no pot obviar això si no vol aïllar-se.

N'hem d'extreure lliçons i us convido a veure tot el vídeo perquè realment val molt la pena. Fa anys vaig tenir la sort de llegir el seu llibre i la meva experiència a les institucions m'ha ensenyat definitivament que Otegi tenia tota la raó del món, i això és un avís per a navegants i sobretot per a aquells que continuen prioritzant la via electoral per sobre de tot i que mensypreen als qui com Otegi, diguem que les coses no son tant simples. Dedicar-se a fer promeses i que la solució passa per votar un o altre partit és simplement fals, com també és falsa la via nihilista que promou la despolitització.

No s'està de retreure a les esquerres on eren quan Grècia es va quedar sola, com tampoc s'està de reivindicar la sobirania de cada poble i les estratègies de les esquerres de cada poble. Atacs directes a l'Europa del capital i reivindicació d'una estratègia global coordinada que pugui plantar cara als reptes a nivell planetari com el canvi climàtic, la redistribució de la riquesa, els refugiats, conflictes armats... L'esquerra necessita apassionar, seduir, ser amable i somriure, i rebla el clau amb la seva mítica frase "L'esquerra no va néixer per resistir sinó per canviar el món i per guanyar"

Potser la solució al nihilisme rampant que promou el capitalisme, és com diu Otegi, fomentar la participació popular. I potser hi podriem afegir que assumir les responsabilitats col·lectives hauria de ser una mena d'obligació, ja sigui en un ajuntament o en un col·lectiu.