diumenge, 2 de desembre de 2018

Presos polítics. La meva experiència amb Jordi Turull

Els presos i preses polítiques independentistes ja porten més d'un any segrestats per l'estat espanyol, un estat violent, repressor, centralista i antidemocràtic, hereu de la dictadura franquista. En efecte, la cultura política dictatorial reposa en les actuals institucions espanyoles i els seus aparells de poder. I també és present als mitjans de comunicació, al poder econòmic i en bona part de la ciutadania espanyola, que acata i accepta la presó preventiva o fins i tot demana més ma dura, així, amb total impunitat.

Tant els hi fa que Amnistia Internacional i d'altres veus denunciïn la injustícia de la presó preventiva. Tant els fa que el poble català sigui pacífic i s'expressi per mitjans democràtics i totalment pacífics, L'estat, i els qui els hi donen suport, han de deixar clar que estan disposats a utilitzar la força, la repressió, la violència i tot el que calgui per garantir la sagrada unitat d'Espanya. Quan Espanya evoca el seu passat imperial ens recorda que amb una creu alçada i altes dosis de fanatisme van massacrar pobles sencers llatinoamericans, com també van fer-ho al Marroc en èpoques més recents. I ara han canviat la creu per una Constitució pactada amb un feixista moribund, aquest és el panorama.

I així estem, amb una colla de dones i homes dignes i pacífics tancats per voluntat de l'estat feixista espanyol. Ara fa uns mesos vaig escriure una carta a Jordi Turull. Des de la distància ideològica m'he trobat amb un home digne i íntegre, valent, humil i humà que s'enfronta amb el cap ben alt als abusos de l'estat.

Ara fa 3 anys em vaig trobar amb Jordi Turull a Josa del Cadí, al prepirineu. Va ser sorprenent creuar-se amb ell. Vaig descobrir un home de muntanya savi i reposat, amb idees substancialment diferents a les meves, però amb conviccions molt profundes. Va ser molt especial trobar-lo. No vam intercanviar paraules però si una mirada de complicitat. Vaig escriure-li una carta quan era pres a Madrid i li vaig fer saber que ens haviem creuat a Josa del Cadí. No va trigar a respondre'm. Les seves paraules tendres i dolces, fermes i reposades, em van commoure. No puc oblidar el seu patiment ni el de la seva família. Els hi han destrossat la vida perquè ell i d'altres persones van fer tot lo possible per a poder exercir el nostre dret a autodeterminar-nos com a poble. Va lluitar amb molta determinació durant la jornada de l'1 d'octubre, aquell dia històric que vam guanyar i ens van atonyinar. I l'estat vol venjança perquè no perdona que el poble sotmès s'alcés i plantés cara amb la no violència.


Estimat Jordi, sento vergonya perquè quan tu feies el teu discurs d'investidura molts es burlaven de tu. A massa gent li va faltar humanitat aquell dia. I a tu et van segrestar i continues tancat injustament, tu que ets un home lliure ple de raó. Has començat una vaga de fam, i no em sorprèn que ho hagis fet, només els dignes son capaços de gestes tant elevades. Lluitaré per la teva llibertat Jordi, lluitaré per la República i contra les injusticies. 

dilluns, 12 de novembre de 2018

Civilització capitalista

Us sona el nom Abdullah Ocalam?

En temps d'incertesa i de desesperança és moment d'enfortir els referents i cultivar els coneixements. Aquesta obra del líder del PKK ens pot ajudar a situar-nos i enfortir-nos en el temps per agafar embranzida i reforçar la nostra lluita republicana, democràtica, ecologista, feminista, social....

Els orígens de la civilització. Una obra de referència d'un gran home empresonat fa prop de 20 anys pel feixisme turc.


https://baumacolectiu.wordpress.com/portfolio/origens-de-la-civilitzacio/

portadaimprimir

dimecres, 19 de setembre de 2018

Fauna salvatge i activitats econòmiques al Prineu i altres territoris


Qui estigui una mica al cas de l'actualitat del país haurà seguit les polèmiques que s'han generat aquest estiu amb els conflictes entre algunes espècies de fauna salvatge i els ramaders del Pirineu, també del pre-pirineu. Principalment, el sector ramader vinculat a la ramaderia extensiva ( pastoreig en prats) protesten perquè se senten amenaçats per la presència de l'´ós bru ( reintroduït al Prineu a través del programa europeu Life) i d'altres potencials espècies com el llop.  En alguns casos al·leguen atacs als ramats i fa anys que estan en peu de guerra contra la presència de l'ós. No és un fenomen exclusiu del Pirineu català, també al Pirineu francès, andorrà, aragonès i navarrès es dona la situació. 

La polèmica és inevitable i no és un fenomen nou, ni molt menys. Cal tenir en compte que a comunitats autònomes com Asturies, Cantàbria, Castella Lleó, Andalusia...fa molts anys que hi ha conflictes amb els llops, amb matances incloses. Des de sectors ecologistes i conservacionistes es demanen mesures contundents contra els infractors i s'exigeix una política de conservació més decidida.

Insistim que no és un fenomen aïllat ni nou, ni tant sols circumscrit al Pirineu ni a una sola activitat econòmica. A Catalunya mateix, diferents sectors econòmics ( pescadors, horticultors, fruticultors, viticultors, cacera, arrossaires, constructors....) tenen una actitud hostil amb espècies com les tonyines, els ocells insectívors, els ocells rapinyaires, els ungulats, els ocells d'aiguamoll...perquè perjudiquen les seves activitats econòmiques. I a nivell internacional passa exactament el mateix però amb un nombre molt més gran d'espècies. Ras i curt, si per molts sectors econòmics fos, ja fa temps que s'hauria extinguit tota la fauna perquè la consideren una competència i un fre als seus beneficis. 

En aquest sentit és evident que els poders públics han d'actuar perquè si es deixés la gestió dels afers col·lectius i de la biodiversitat en mans dels sectors econòmics avui ja estaria pràcticament tot arrassat. 

Vol dir això que s'ha de criminalitzar activitats econòmiques com ara la silvicultura, la ramaderia extensiva, la pesca o l'agricultura? En absolut. No puc estar d'acord amb determinades actituds urbanocèntriques que des d'una posició incoherent ( portar una vida urbana i insostenible) i amb la vida resolta es dediquin a marginar a sectors que prou malament ho passen per tirar endavant: pastors i pastores, silvicultors, pescadors artesanals, pagesos i pageses.... Evidentment algunes actituds egoïstes i totalment reprovables per part d'aquests col·lectius no els eximeix de les seves responsabilitats però d'entrada sóc del parer que hem de treballar per trobar un equilibri que ens permeti mantenir la flora i fauna i de l'altra activitats tradicionals que ens ajuden a no desertitzar les nostres comarques de muntanya. 


El sindicat Unió de Pagesos ha tingut una actitud que en podriem dir irresponsable, s'ha dedicat a fer de loby, a fer gremialisme sindical, que és el que fan tots els sindicats, val a dir-ho. I aquí és on penso que aflorar l'escassa cultura col·lectivista de la nostra societat. Moltes persones i molts col·lectius creuen que culpabilitzar al govern ( el poder executiu) de tots els problemes del planeta serveix per resoldre'ls. I la realitat s'encarrega de negar-ho. Un govern té factultats per resoldre coses, però no sempre es pot actuar a gust de tothom i d'altra banda hi ha problemes estructurals que van molt més enllà de l'àmbit d'actuació d'un govern. Unió de Pagesos ha reclamat que se suspenguin tots els programes de reintroducció de fauna i que es retorni a la situació "normal". És a dir, ells pensen que l'extinció de l'ós bru, l'aliga daurada, el trencalós, el linx, el llop, el cabirol, la perdiu blanca, el gall fer, la marta....és una cosa normal i que les reitroduccións son un artifici fet per burocrates de despatx. M'estimo més deixar les valoracions d'aquesta actitud pels lectors i lectores del blog. Només hi afegiré que per molts col·lectius econòmics i socials la natura sempre ha estat una nosa.

Crec que Unió de Pagesos hauria de replantejar-se la seva posició. Com també crec que el conjunt de la societat ( conservacionistes inclosos ) també haurien de fer-ho. Part de la pagesia té raó i se sent menystinguda per la civilització urbana. No els hi falta raó, la població pagesa no arriba ni a l'1% de la nostra societat i moltes comarques estan literalment buides, la qual cosa ha generat un sentiment d'abandó. Potser la ciutadania hauria de replantejar-se la seva actitud. En primer lloc lo normal seria que els productes el·laborats al territori ( formatges, carn de qualitat, llenya, fusta, peix fresc, fruita i verdura, oli....) tingui un valor i que la gent li dóni la importància que es mereix. En segon lloc cal tenir en compte que la vida a pagès, a la natura, no és gens fàcil. A ciutat ens hem fet una idea utòpica de la natura però la realitat és que els animals maten per menjar i viure i un ós o un llop son espècies que imposen un respecte perquè potencialment poden ser agressius. És fàcil estar a favor de l'ós des de ciutat però imagineu-vos que viviu a 1380 metres d'alçada, al cantó d'un bosc de roures i pi roig i no teniu veins i tot és ben fosc a la nit. En definitiva, cal una mica d'empatia per part de tothom. 



No hi ha receptes màgiques ni existeix cap govern que ho solucioni tot. Hi ha una realitat complexa i díficil de gestionar i el nostre caràcter mediterrani propens a la cultura de la queixa fa que sempre estiguem lamentant-nos de tot plegat. Ni podem extinguir la fauma ni podem extinguir formes de vida ancestrals com la dels pastors del Pirineu, tinguem-ho clar. En d'altres paraules, aprenem a conservar el patrimoni natural i fem el favor de comprar els productes dels nostres pagesos, pastors, pescadors. 

Finalment també vull trencar una llança en favor de la biodiversitat....però arreu del país, no només al Pirineu. Per quina raó no podem parlar de la presència del llop o del linx a les serralades prelitorals i litorals? Cabirols, cèrvols, llops, linx...poden viure perfectament al Montseny, a Montserrat, a les Gavarres, al Montnegre, al Montsant, a Prades, a l'Ardenya, al'Albera, fins i tot al Garraf, a les Guilleries....ja veuriem què dirien els habitants de Girona, Barcelona, Reus, Tarragona, Santa Coloma de Farners...si sabessin que a pocs quilòmetres de casa seva hi viuen llops i linx. Per què no ho intentem????




dimecres, 6 de juny de 2018

Reflexions Socio-Ambientals ( IV)

Entrevista a Susanna Abella, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. No us perdeu aquesta entrevista a una dona lluitadora com la Susanna, activista en defensa de l'Ebre des de fa dècades. Tots i totes les activistes haurien d'aprendre'n i sobretot tota ciutadana i ciutadà mínimament preocupat per les qüestions socials hauria de prendre-la en consideració. 

"La qüestió ambiental sembla que mai sigui prioritària"

"Moltes persones continuen sense preguntar-se com arriba l'aigua a l'aixeta i com se'n va."

"O com arriba el menjar a la nevera; o què passa quan tires les escombraries."

"I una cosa com la pluja, la gent de ciutat ho continua veient com un imprevist que trenca els seus plans. No pensem que la pluja és molt necessària." 

"Mentre no percebem els cicles naturals, serà molt difícil. "

https://surtdecasa.cat/ebre/entorn/susanna-abella