dimecres, 28 gener de 2015

Biblioteques de barri i nits blanques per la cultura

L'entrada en servei de la nova biblioteca ha ocupat portades de diaris i ha omplert tertúlies locals. També ha servit per justificar una nova desfilada de dives polítiques a la recerca d'inauguracions mediàtiques.

Però més enllà d'aquest folclorisme tant típic i tòpic la veritat és que un equipament de primera divisió s'ha instal·lat a la ciutat. I caldrà veure com impacta en el sistema de biblioteques públiques de barri que hi ha escampades per la ciutat. Em fa patir que les grans despeses que generarà aquest nou i immens edifici acabi perjudicant les biblioteques de barri.

Un cop més vull trencar una llança a favor de les nostres biblioteques de barri, que a Taialà, Santa Eugènia,al Pont Major....fan una gran tasca. Els excel·lents professionals que treballen a les biblioteques fan una tasca de dinamització cultural que no té preu. I això s'ha de preservar i potenciar. No em cansaré mai de reivindicar la seva tasca i el gran poder de transformació de la cultura. Però cal anar més enllà i proveir de personal les biblioteques, cal ampliar horaris i serveis, i això vol dir més pressupost i més recursos. També cal desplegar més biblioteques mòbils en barris on hi ha biblioteca. Sant Narcís, Sant Daniel, el sector Est....


Penso que Girona podria fer un experiment cultural. Crear una Gran Nit Blanca de la cultura, amb les biblioteques obertes i amb la participació d'entitats i col·lectius de barri. La cultura és una forma d'oci i una eina de creixement personal. Innovem i experimentem que segur que el resultat ens sorprendrà!

dissabte, 24 gener de 2015

Sobre el Ter, el consum d'aigua i la ignorància d'alguns polítics

Recentment un responsable polític de l'ajuntament de Girona va donar a entendre que en un any plujós com el d'enguany no calia estalviar aigua perquè hi ha " aigua per parar un tren". L'afirmació no és gratuïta i més enllà de la ignorància política i tècnica d'un càrrec polític hi ha tot una càrrega discursiva implícita.

La qüestió és que la política hídrica vigent al país és el reflex d'un paradigma de gestió vinculat a una cultura política i a un model productiu que sempre ha prioritzat una visió etnocentrista de la gestió dels recursos. En efecte, els rius catalans son el reflex d'una gestió nefasta que ha prioritzat el curt termini i no ha tingut en compte una visió holística i global del territori i la seva correcta gestió.

Relaxar les polítiques d'estalvi i gestió d'aigua és una mala pràctica. No només els polítics cometen aquestes errades sinó que empresaris i ciutadans en general reprodueixen aquestes pràctiques nefastes. No estalviar aigua té unes conseqüències directes sobre l'ecosistema fluvial que podriem resumir de la següent manera.
-Avanç de la falca salina a la costa.
-Empobriment de les desembocadures dels rius. A les desembocadures s'hi produeixen intercanvis biològics que son clau per a moltes espècies.
-Aturar el cicle de modelatge de platges i costa en general. Els rius aporten sediments que formen les platges però si baixa poca aigua s'altera el cicle i la configuració del paisatge costaner se'n ressent.
-Pèrdua de superfícies inundables com ara els aiguamolls, amb la progressiva desaparició d'espècies d'aus i peixos.
-Empobriment de qualitat d'hàbitats aquàtics i reducció d'espais d'aquestes característiques.
-Dificultats en el desenvolupament dels cicles vitals dels organismes aquàtics ( fitoplacton, zooplacton...) dels quals s'alimenten els peixos de grans dimensions que habiten a la Costa Brava.
-Descens de les poblacions de peixos i afavoriment d'expècies invasores que desplacen la fauna fluvial i marítima  autòctona.
-Disminució de les funcions ecològiques del riu a efectes de corredor biològic i connector d'ecosistemes. Els rius i el mar formen una unitat molt fràgil i no és assenyat aïllar aquestes unitats.
-Pèrdua dels valors culturals, paisatgístics i recreatius associats als rius amb les consegüents pèrdues del seu potencial econòmic turístic.


Per tot això és molt irresponsable traslladar un missatge de dispendi i malbaratament dels recursos hídrics. Els nostres rius son molt fràgils i cal fer pedagogia dels valors de l'estalvi hídric. No només les economies domèstiques se'n beneficien sinó que l'estalvi i la correcta gestió dels rius i els recursos hídrics son una estratègia d'estat indispensable per a garantir la viabilitat i salut dels ecosistemes del país.



Per tot això

dimecres, 21 gener de 2015

Cap a una Girona constituent. Crida per Girona!

Catalunya viu moments de canvi. El cicle polític que sacseja el país des de fa prop d'una dècada ha deixat empremta i malgrat les maniobres i xantatges de la dreta catalana, el procés farà el seu camí. Un procés que sens dubte té translacions a nivell municipal. Per uns la independència és només un canvi de cromos i una eina per satisfer els seus interessos. Per d'altres és l'oportunitat d'obrir un procés destituent, llençar una esmena general al règim, al sistema corrupte i esgotat que es va pactar l'any 1978.

A Girona els partits del règim han imposat el seu mandat durant més de 35 anys i han demostrat que el seu és un model pensat per les elits i les oligarquies. Un model que no posa les necessitats dels barris populars, del medi ambient i de les classes treballadores al centre de l'agenda de treball. La Girona de cartró pedra que han construït els diferents governs del règim necessita fer un canvi cap al futur.

I aquest canvi s'ha de construir dia a dia, posant maons que ens projectin al futur, des del carrer, des de les entitats, des de baix. Un canvi silenciós que es va gestant pas a pas, amb un somriure als llavis i una mà estesa als silenciats, als pobres, als que cada dia s'aixequen per tirar endavant. Un canvi que no poden fer els polítics del sistema sinó que l'hem de generar i construir col·lectivament.

La Crida per Girona que ha presentat avui la CUP és un crit a l'esperança, a la revolta, a no conformar-se amb una ciutat on es prenen les decisions lluny de la gent. La Crida per Girona és una mà estesa a les classes populars i un puny tancat a les retallades i les oligarquies, els desnonaments i els abusos laborals, un puny tancat a les desigualtats i les bases d'un procés destituent. La Crida per Girona és una crida a col·lectius, entitats, ciutadans inconformistes que volen que el nostre ajuntament sigui una estructura estratègia en el procés constituent que vol canviar-ho tot.

El municipalisme de proximitat és un terreny innovador a casa nostre, l'empoderament ciutadà que desborda els límits imposats de les lleis injustes. És una eina de maduresa democràtica que ha de ser porta d'entrada a la gent normal. Cal fer fora les oligarquies, el conservadorisme, la ineficàcia, la política de saló del nostre ajuntament. Cal que els barris, les classes populars facin un pas i contribueixin a crear aquesta nova Girona que tantes potencialitats té.

S'ha activat un web que recull informacions, agenda, propostes..., i a partir de demà dijous s'habilita un espai per proposar noms de persones que formin part del nou projecte. El procés de debat i construcció de la nova alternativa es farà de forma oberta i transparent, en codi obert. El dijous 5 de febrer la CUP fa una nova assemblea oberta al centre cultural de la Mercè a 2/4 de 8. Us hi esperem amb molta il·lusió perquè els protagonistes de la nova Girona sou vosaltres i junts hem de (re)construir la ciutat.

dilluns, 19 gener de 2015

La Font del Ferro a St. Daniel, víctima de la insensibilitat ambiental

La Font del Ferro de Sant Daniel és un preciós paratge a la vall de Sant Daniel, al cor de les Gavarres gironines. Les vessants esquitxades d'alzines i roures i uns verds planells configuren un paisatge mediterrani que forma part del PEIN de les Gavarres. Un PEIN gestionat pel Consorci de les Gavarres.

La font és porta d'entrada a la ruta de Sant Miquel i és una zona d'esbarjo acondicionada per a fer-hi barbacoes i àpats. És un lloc molt popular i conegut però a l'estar a prop d'una àrea urbana el converteix en víctima de la insensibilitat i la manca de respecte cap a la natura. Brossa de tot tipus s'hi acumula i per més que les administracions hi inverteixen recursos públics ( pagats per la ciutadania) no hi ha manera que el lloc acabi de fer goig. Hi ha sempre una minoria insensible que  no respecta l'indret com es mereix.

La hiperfreqüentació és un altre problema que afecta l'espai. Els caps de setmana s'hi acumulen cotxes a dojo i l'itinerari de Sant Miquel es converteix en un improvisat aparcament i en un batibull de cotxes amunt i avall.

Arribats a aquest punt jo penso que cal incrementar el control a la zona. A través del Consorci caldria posar un punt d'informació a l'accés de la vall i informar a la ciutadania de les seves obligacions envers el respecte per la natura. Informar i posar més senyalització alhora que limitar el nombre de vehicles que hi poden estacionar. Cal convidar a la gent a anar a peu o en bicicleta i alhora cal acondicionar algun espai per ubicar-hi els vehicles i que no es malmeti l'entorn. I sobretot sobretot cal fer molta pedagogia dels valors ambientals,  fins i tot sancionar als irrespectuosos que embruten la vall. Potser ha arribat el moment de començar a pensar en un bon pla d'usos per a la zona.

divendres, 16 gener de 2015

La fi del procés sobiranista?

L'acord que s'ha tancat aquests darrers dies entre les cúpules de CDC i ERC, amb el suport de l'ANC, Òmnium i l'AMI està aixecant polseguera. Després de dos mesos llargs d'indefinició, dilacions, confusions i molts dubtes, finalment el president de la Generalitat ha fet públiques les bases de l'acord, que passen per un pacte de legislatura entre ERC i CiU i endarrerir la data de les properes eleccions a la tardor de 2015.

El moment culminant que es va produir el passat 9 de novembre amb el procés participatiu va quedar estroncat amb l'aparició del tacticisme i la proposta presidencial que des del meu punt de vista era una maniobra de la dreta corrupta per no perdre pistonada electoral i guanyar l'hegemonia política en el procés obert a Catalunya. I tal dit tal fet. Les habilitats retòriques del president el van portar a no fer una consulta (val a dir que amb el suport de diversos partits que van tenir un atac escènic de "legalitits")  en clau de desobediència i a fer un procés participatiu sense conseqüències polítiques. I la condició que ell mateix va posar és que el procés participatiu s'hauria de complementar amb unes eleccions legals i amb garanties democràtiques i sobretot,  de caràcter plebiscitari. Una seqüència que ens havia de portar a una majoria parlamentaria que declarés la DUI.

Però lo raonable hauria estat que després del 9N les eleccions s'haguessin convocat de forma immediata a fi i efecte de donar una lògica de continuïtat al procés. Però la dreta catalana no estava disposada a perdre l'hegemonia i per això les dilacions van començar. En Mas i CiU saben perfectament el que implica dilatar el procés i congelar-lo fins a la tardor d'aquí a 8 mesos. Implica tallar en sec la il·lusió i implica donar més temps a l'espanyolisme (en totes les seves formes) per reorganitzar-se i erosionar les possibilitats de conformar una majoria parlamentària de caire sobiranista.

CiU ha pactat amb ERC acords de legislatura i ERC haurà faltat a la seva paraula de no reeditar mai més uns pressupostos autonòmics per Catalunya. Em sorprèn que gent ferma i d'esquerres com en Joan Tardà assumeixin aquesta maniobra política tant perillosa pel procés sobiranista i el futur de Catalunya.

Lluís Maria Xirinacs va escriure el llibre "La traïció dels líders" per criticar als dirigents de la transició política del 1978 que es van vendre el somni de la llibertat nacional a preu de saldo. I molt em temo que la "transició nacional" del 2014 ha quedat reduïda a una traïció dels líders en tota regla. Em sap un greu terrible constatar que probablement i per alegria dels espanyolistes, el procés sobiranista ha arribat a la seva fi i s'ha saldat amb un nou fracàs històric. Tanmateix no perdem l'esperança perquè la llibertat del nostre poble arribarà si seguim perseverant.

Ara haurem après definitivament la lliçó i no permetrem mai més que els "líders" i les oligarquies embrutin el nom del nostre país. El procés sobiranista potser ha fracassat, el temps ho dirà, en tot cas tots els processos d'emancipació per a què triomfin han d'estar en mans de la gent, no dirigits des de despatxos del poder, que és el que ha intentat Artur Mas i els seus seguidors. Som un país somniador i els anhels de llibertat no els podrà fer fracassar mai ningú!