dilluns, 22 de maig de 2017

Ecologistes contra el progrés

ECOLOGISTES CONTRA EL PROGRÉS

Podria ser el títol d'un llibre o d'una conferència del cercle d'empresaris. Però si hem de ser sincers, aquesta afirmació que encapçala aquest escrit és una afirmació ( podriem dir que imperativa) que es fan seva diversos sectors de la societat.

En primer lloc, és cert que els sectors empresarials vinculats a determinats sectors ( hosteleria, construcció, sector porcí, turisme, sector energètic....) a través dels seus representants a Cambres de Comerç i organitzacions patronals, han titllat sovint a l'ecologisme com a col·lectiu que frena les inversions i que s'oposa al progrés.

 En segon lloc, des de l'administració  i els diferents espais de l'estat ( govern, poder legislatiu...    ) s'abona tot sovint aquesta afirmació i es llença un missatge directe a la societat i l'opinió pública vinculant les idees ecologistes de respecte a l'entorn, com un missatge radical, extrem i que s'oposa al progrés material de la societat. 

En tercer lloc, es constata que aquest discurs està present en molts sectors econòmics. Resumint, podriem dir que el sector primari ( agricultura, ramaderia, explotació forestal, mineria.....) ha estat tradicionalment un oponent ferotge de l'ecologisme. Ja sigui les explotacions ramaderes que aboquen purins o que col·lisionen amb la fauna i els ecosistemes, ja sigui els sectors frutícoles que eixuguen els aqüifers i fan fumigacions massives, ja sigui el sector miner i les greus i sovint irreversibles repercurssions que genera al medi, o ja sigui l'agricultura intensiva i/o extensiva i el seu ús massiu de fertilitzants químics, plaguicides i modificacions genètiques, la realitat és que des dels anys 60 del segle XX hi ha una croada radical contra els defensors dels valors de l'ecologisme per part de determinats sectors del sector primari.  

Pel que fa al sector industrial és ben coneguda la seva manifesta hostilitat ( amb episodis molt greus de repressió, suborns i corrupció) contra les regulacions ambientals. Centrals nuclears, indústria química, indústria porcina., sector del motor.....s'han aixoplugat darrerament sota la marca Trump i els valors negacionistes ( del canvi climàtic) que representa el magnat dels negocis. Seguir acumulant negoci amb l'economia fossil i extractivista amb l'excusa dels llocs de treball és el seu objectiu.

Pel que fa al sector terciari ( turisme, construcció, parcs temàtics, gran distribució...) son declarats enemics de l'ecologisme i de l'aposta pel consum responsable, de proximitat i ecològic. Son sectors que recolzen l'economia a gran escala, l'eliminació de regulacins i l'expansió del comerç internacional. Beneficis, creixement,infraestructures a tot arreu, llocs de treball....a costa de destrossar el clima, els ecosistemes, l'aigua, el territori, la biodiversitat....


Finalment, hi ha un darrer element que convé constatar i analitzar. El suport de l'opinió pública majoritària a la criminalització de l'ecologisme. és ben fàcil trobar pagesos, pescadors, restauradors, empresaris de la construcció, industrials, portaveus de la indústria nuclear i fòssil., així com bona part de la ciutadania...carregar contra el respecte pel medi ambient i l'ecologisme. Per aquests sectors cal prioritzar les inversions i els llocs de treball, sense qüestionar si aquestes activitats econòmiques generen mal al clima i al medi i sense esmentar a on van a parar els beneficis d'aquestes activitats econòmiques. 

Admeto que és complicat trobar una solució al problema. Malgrat que denuncio el capitalisme i em refermo en la necessitat de superar-lo, no soc dels que creu en els miracles i en les bondats divines de cap altre sistema. Tenim un problema molt greu de model de desenvolupament, de valors civilitzatoris i sobretot de com ens relacionem amb el nostre entorn. I és evident que la complexitat del repte ens ocuparà dècades o potser segles, abans no el resolem. 




dimarts, 16 de maig de 2017

La bombolla porcina com a símptoma

Els diaris locals gironins ressaltaven ahir una notícia relacionada amb la indústria del porc. Una empresa de Celrà, Carniques Celrà, preveu fer una inversió per augmentar la capacitat de la planta del municipi, que preveu emmagatzemar fins a 18.000 tones anuals de carn de porc congelada. El destí d'aquesta producció son els mercats asiàtic i centre americà. Resultado de imaxes para cap de porc

El món econòmic, mediàtic i polític gironí valora molt positivament aquesta inversió i celebra que el creixement del PIB continui a l'alça, alhora que no es questiona absolutament res d'aquest model expansiu i lesiu pel territori. Els empresaris del porc s'embutxaquen un bon feix de bitllets a base d'explotar un model que es basa en no assumir els costos negatius que genera. Això és, un model laboral basat en la precarietat i la il·legalitat, i la destrucció dels aqüifers del país.

 Per si fora poc, l'exportació massiva a mercats i destins cada cop més allunyats enforteixen el model econòmic basat en combustibles fòssils i generador de CO2, responsable del canvi climàtic. I tot plegat és un símptoma, de que no hem après absolutament res de la crisi econòmica. De res va servir que el sector de la construcció esclatés i destrossés el territori i de retruc la feble cohesió socia.

Encara recordo els representants del loby de la construcció, que de forma arrogant i barroera deien que això de la bombolla era un complot de quatre ecologistes enemics del progrés. Que la bombolla porcina s'està inflant de forma desmesurada ho afirmen economistes poc sospitosos de ser d'esquerres com Xavier Roig. Però que la centralitat política del país no ho admet és una evidència,  i després del que va passar en aquest país fa uns anys, resulta inquietant. 

La bombolla porcina és només un símptoma. Un país que ha basat la seva economia en 4 motors: la construcció, el turisme, la indústria bruta i la ma d'obra esclava. Unes activitats econòmiques brutes, que generen un aprofitament molt intensiu de recursos i que externalitzen els costos i les negativitats, que un cop més, hauran de ser abonades amb diners públics i a costa de les noves generacions. 

No hem après absolutament res, ja tornem a estar exactament al mateix lloc on èrem fa uns 15 anys. I un cop més l'elit empresarial i política d'aquest país ens titlla als ecologistes d'enemics del progrés i de voler tornar a l'era de les cavernes. Res ha canviat i res s'ha après. 

dimarts, 9 de maig de 2017

I si parlem d'energia? ( i II)

Acabàvem l'article anteior a aquesta entrada fent referència a un problema global: el canvi climàtic. Un problema global que té les seves arrels en la localitat, en l'estil de vida que consumeix ingents quantitats d'energia. Ja hem analitzat la complexitat que s'amaga darrera del funcionament de l'energia elèctrica, i l'impacte que genera l'ús i abús de l'energia en les seves diferents formes. 

Els responsables d'aquesta situació son en primera instància les empreses i els governs que permeten aquest ús i abús que genera enormes problemàtiques ambientals i socials. Però en darrera instància  hi ha també la responsabilitat de les persones consumidores que fan un ús irresponsable i irreflexiu de l'energia, ja sigui en forma de gasolina o en forma de KW Hora. 

Les empreses i els seus directius sempre s'escuden en l'amenaça i l'extensió de la por a l'hora d'imposar grans projectes. Recordem que la MAT i el MIDCAT han estats declarats d'utilitat pública a partir de les amenaces de grans apagades; i això ha generat també el suport implícit de l'opinió pública, de la ciutadania. 

Per tant, és moment de reclamar un nou paradigma energètic. L'energia és un dret,i per tant el seu accés ha de ser lliure o a un cost baix, que cobreixi els costos de generar-la, transportar-la, distribuir-la i subministrar-la. Però això no vol dir que la ciutadania en pugui fer un ús irresponsable. Anar en màniga curta a l'hivern perquè es té la calefacció a tope, anar en cotxe a tot arreu, tenir tots els llums oberts a totes hores, no estalviar aigua i energia...son actituds que han de ser sancionades. 

Apel·lar a un estil de vida més auster i senzill, respectar el medi ambient i l'entorn, vetllar per la cohesió i la igualtat social...han de ser els nous paradigmes. Un relat social i ecològic que sigui cosncient dels impactes dels nostres actes ( si gastem molta aigua eixuguem el riu Ter, i si abusem del vehicle privat potenciem el canvi climàtic). Estimar el territori vol dir també ser responsable i no abusar de les comoditats que tenim al nostre abast. 

Per tant, nosaltres també som directament culpables de fenomens com el canvi climàtic, fins i tot la pobresa energètica ( una millor cultura energètica ens permetria viure millor amb menys consum), la contaminació i la degradació dels ecosistemes. L'única sortida a aquest atzucac passa per aplicar una doble estratègia: mobilització i combat contra l'oligopoli elèctric i introspecció i revisió dels nostres hàbits de consum. 

 
 

dissabte, 29 d’abril de 2017

Parlem d'energia? ( I )

Som energia. És una afirmació categòrica, no pas meva. La ciència ha determinat que matèria i energia es transformen i que l'úna no s'entèn sense l'altre; l'energia forma part de la nostra vida i nosaltres som vius gràcies a l'energia que consumim en forma d'aliments.L'energia és també segons l'ONU un dret humà, reconegut internacionalment.

L'energia que consumim en diverses formes ( gasolina, gas, electricitat....) ens permet desenvolupar les nostres tasques quotidianes ( desplaçar-nos, cuinar, escalfar-nos, il·luminació, oci....) i mantenir el complex industrial i comercial per a produir bens i serveis. L'ús de l'energia genera uns impactes al clima i al medi, uns impactes que afecten a les generacions futures, les actuals i ad'altres parts del món.
                                                  Resultado de imaxes para MAT 400.000 V
L'energia elèctrica és només una part de l'energia consumida i probablement el gruix dels recursos energètics fòssils son consumits en el transport ( cotxes, avions, vaixells...), en la producció d'electricitat ( centrals de cicle combinat, tèrmiques....), i les activitats primàries ( mineria, agricultura....). Així, l'energia elèctrica  que consumim a les llars és aproximadament un 30% del total d'energia consumida.  L'electricitat produïda i distribuïda a l'estat espanyol és principalment d'origen fóssil o nuclear. Centrals tèrmiques, centrals de cicle combinat, centrals nuclears...son el principal gruix de l'energia generada i només un escàs 2,9 % és d'orígen renovable ( hidroelèctriques, solar tèrmica, solar fotovoltaica, eòlica, geotèrmia...) .

Cal tenir en compte que l'energia primària  fòssil i nuclear, és importada d'altres països: principalment urani, gas, carbó i petroli. Aquesta energia primària importada és la que posteriorment es transforma en energia elèctrica que és abocada a la xarxa i consumida finalment. Tot el procés és responsable de l'emissió de GEH, del fenomen de les portes giratòries, de la centralització i manca de democràcia i transparència, del bloqueig a les energies renovables descentralitzades.

El sistema elèctric català ( que depèn totalment del sistema espanyol)  que opera en règim d'oligopoli. La liberalització de les empreses estatals ( anys 90) va donar lloc a un conglomerat d'empreses privades que es reparteixen el negoci de l'electricitat. Així, les diverses fases del sistema elèctric ( generació, transport, distribució i comercialització) son principalment desenvolupades per la patronal UNESA ( Asociación Española de la Indústria Eléctrica) , un grapat d'empreses que controlen totes les fases de l'energia, des de la producció fins al consum final.

En aquest conglomerat hi ha empreses com ENDESA, Red Eléctrica de España ( REE) o IBERDROLA, que controlen les diferents fases. REE està especialitzada en instal·lació i gestió de xarxes de transport ( MAT) i és l'operador principal del sistema ( vetlla per a garantir la seguretat del subministrament i per mantenir un equilibri entre la gestió i el consum) . En canvi ENDESA i IBERDROLA estan especialitzades en generació ( producció de l'electricitat a partir de diverses fonts )  i la fase de comercialització ( comercialitzar i proporcionar  l'electricitat als clients finals) .

 D'altra banda, la xarxa de distribució ( el cablejat de baixa tensió que connecta les estacions transformadores amb els punts de connexió a les llars i usuàris finals )  està en mans de les empreses comercialitzadores . Fins a un 95% de la xarxa de distribució està en mans d'ENDESA, GAS Natural i  IBERDROLA en règim d'oligopoli. Aquest monopoli impedeix el desplegament de les energies renovables.

Arran d'un decret de liberalització del sistema elèctric, noves operadores van poder entrar a la fase de comercialització. Però una complexa legislació protegeix els privilegis de l'oligopòli elèctric, que manté els seu poder des de l'època del règim franquista; ara per ara és molt difícil modificar aquest rígid esquema de funcionament. Han aparegut noves iniciatives com ara la cooperativa som energia, que actualment ja té més de 30.000 sòcis als quals proposciona electricitat d'origen renovable que obté del mercat majorista i que comercialitza per la via de la certificació.

SOM ENERGIA està intentant tirar endavant projectes de generació i ho fa de la forma més original possible per tal d'esquivar les barreres del Real Decreto por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y producción con autoconsumo, aprovat pel Consell de Ministres l'Octubre de 2015. El RD va posar tantes traves a l'autoconsum i la generació amb energies renovables que molts inversors en energia solar es van arruinar. Han passat 2 anys i l'oligopoli continua amb els seus privilegis blindats. 

El sistema elèctric és una peça indispensable del règim capitalista. La Comissió europea legisla per a convertir la UE en un gran mercat únic energètic, connectat a d'altres parts del món. D'aquesta mnaera,  l'energia emprada és forma massiva per a impulsar el creixement econòmic i garantir els negocis dels poderosos, de les elits, de la Troika i els seus aliats. Pels gestors del capital, l'energia és un negoci més, per a ells no és un dret humà i no hi ha límits biofísics que valguin. L'extractivisme i l'explotació és el binomi pel qual pretenen imposar les seves condicions i engruixir els seus balanços empresarials. 

El sistema elèctric impulsa la maquinària capitalista. A través de la importació i combustió de combustibles fòssils, les grans empreses occidentals  ( amb el suport de dictadures i règims criminals i teocràtics a Orient Mitjà) controlen la geoestratègia mundial i generen un dels problemes més greus als quals s'enfronta la humanitat: el canvi climàtic.

dimarts, 21 de març de 2017

Independència o processisme

Si fessim una repassada de tota la literatura relacionada amb el procés sobiranista trobariem rius de tinta que parlen del tema, des de fa anys. La cosa no ve d'ahir. L'any 2009 es va fer la primera consulta popular d'Arenys de Munt, que va marcar un punt d'inflexió en les mobilitzacions sobiranistes i va esperonar tot un moviment popular que durantuns 3 anys va organitzar centenars de consultes similars arreu del territori. 

Un altre punt destacat va ser la manifestació de l 'Onze de setembre de 2012, la primera manifestació més massiva de la història, amb un milió de persones als carrers de Barcelona. Va ser la primera d'una sèrie de 5 anys consecutius en què el poble català sortira massivament al carrer. Un milió llarg anual manifestant-se per la independència, malgrat els intents dels sectors immobilistes ( Unió Democràtica de Catalunya, Iniciativa per Catalunya, Partit dels Socialistes....) fent tot lo possible per rebaixar el llistó ideològic de les mobilitzacions i encaixar-les en el marc de l'autonomia i el que permet el règim del 78.  La Via Catalana, la V baixa....cada any una massiva i original mobilització, transversal, històrica i amb ressó internacional.

El 2014 va ser l'any de la consulta, el famós 9N, en què 2,3 milions llargs de persones van anar a votar majoritàriament per la independència. El procés judicial que s'ha desfermat arran del 9N ha donat la volta al món. 

I vet aquí que tot aquest procés ha vist nèixer el processisme, un fenomen polític en el qual bona part dels quadres i partits independentistes viuen instal·lats i del que potser alguns no en voldrien sortir. La famosa pastanaga i el burro és una tàctica tradicional que de vegades és infal·lible; mantenir la tensió per anar guanyant eleccions autonòmiques i no sortir del cercle viciós de la dependència del regne d'Espanya.

Però alerta perquè no només la dreta independentista se sent còmode en aquesta tessitura. El procés, i la seva degradació, el processisme, han creat un artefacte antagònic que també és una forma de processisme. L'oposició frontal a la independència i l'apel·lació constant a un nou encaix autonòmic és un mantra processista que fa dècades que dura, i dissortadament no només la dreta socialdemòcrata encarnada pel PSC-PSOE la practica sinó que fins i tot la vella ICV ( la dels deutes amb la Caixa) i la seva actualització en forma de franquícia de Podemos ( els comuns) també practiquen, especialment alguns sectors més vinculats a la cúpula representada per l'agressiu Coscubiela. 

Per tant, cal posar data i pregunta i fer el referèndum per la independència i la República o correm el risc de viure immersos en una espiral processista en què uns i altres ens enredaran per seguir com sempre. Uns amb els cants de sirena del victimisme i el processisme indepe, i els altres amb l'engany seductor de l'imperialisme en forma de processisme fraternal. Cal per tant no defallir i fer el RUI, amb risc de perdre i posar data final al procés. 

Les lluites es guanyen o es perden, i més enllà dels càlculs electorals cal apostar per la honestedat i intentar-ho fins al final. Si utilitzen la força per impedir-nos votar, si perdem la votació, si ens reprimeixen, si no ens en sortim, serà moment de mirar als ulls al poble i assumir responsabiliats, dir ben clar que hem perdut i que la lluita continua. M'estimo més perdre amb dignitat que viure agenollat en aquest imperi espanyol que ens vols convertits per sempre en una autonomia, ja sigui en versió fraternal o en forma d'un perpetu encaix obligat.