divendres, 17 abril de 2015

Enamorat de l'Alta Garrotxa

Resultat d'imatges de Alta garrotxa Sempre he dit que les comarques gironines son un dels territoris més fascinants que he conegut mai. He voltat una mica pel món i he rellegit literatura de viatges i d'altres disciplines similars i és evident que el món és un espai de sorpreses i meravelles que deixen parat a qui té la sort de poder-les admirar. Però les nostres comarques gironines son un tros de món molt afortunat. Pirineu, pre-Pirineu, serralada transversal, serralada pre-litoral, serralada litorial, plana empordanesa, plana selvatana, el Ter, el Fluvià....
Els Aiguamolls de l'Empordà, de Pals i de Sils, l'Albera, el Cap de Creus, Rocacorba, Puigsacalm, les Gavarres i l'Ardenya o el Massís de les Cadiretes, les muntanyes de Begur, la platja de Castell....un territori esquitxat d'un mosaic divers, aspre.


Resultat d'imatges de Alta garrotxa Terra de vents i herba salvatge que cantaven els Sangtraït a cop de bateria i guitarra rockera. La llista d'indrets és inacabable però a mi hi ha un racó que em té el cor robat. L'Alta Garrotxa embaladeix a qualsevol que s'hi acosti. L'espectacle majestuós de les cingleres i espadats i aquest paisatge rocós i esquitxat de verd deixa esmaperdut i embadalit al més incrèdul dels urbanites que s'hi acosti. Resultat d'imatges de Alta garrotxa

Per raons que no venen el cas ja fa massa temps que no m'acosto a deixar-me seduir pels penya-segats i engorjats d'aquesta terra salvatge i aspre que és l'Alta Garrotxa i que acull una biodiversitat magnífica. Els roures de la vall de l'Hortmoier, Guitarriu, Sant Aniol, la vall del Bac, el Ferran...son alguns dels indrets d'aquest territori sorprenent i amagat de les nostres comarques nord-orientals.

Al web del Consorci de l'Alta Garrotxa hi trobareu molta informació i podreu descobrir un territori que va des de l'Alt empordà fins a la comarca del Ripollès passant per la Garrotxa.

dimarts, 14 abril de 2015

Autocrítica necessaria

Sovint l'exercici de la política i l'activisme es basa en la crítica a l'adversari i a l'enemic. La crítica, l'activisme i la formulació de discurs son alguns dels eixos sobre els quals pivota en bona mesura l'acció de l'esquerra transformadora i combativa.

Però també és cert que en general hi ha una manca estructural d'autocrítica. No m'estic referint a la necessitat de revisar discurs o eines d'analisi, m'estic referint a una certa endogàmia i a un excés de mirar-se al melic.

La història de l'esquerra és convulsa. les derrotes enfront de la dreta política i econòmica son abundants i més aviat dominants. A nivell mundial l'evolució històrica ha resituat el taulers geopolític les forces dominants conservadores han assolit l'hegemonia a nivell mundial. A occident i a arreu del món l'esfondrament del bloc de l'est ha tingut conseqüències substancials i la sensació de derrota ideològia continua encotillant l'esquerra a nivell mundial.

I crec que a escales inferiors tot plegat ha quedat entelat d'aquesta sensació més aviat agre. Però en comptes d'analitzar el tema i fer un exercici d'introspecció ens hem dedicat a fer veure que no passa res, que tenim la raó absoluta de tot plegat i que som superiors moralment a tothom. I això més d'un cop ens ha conduit fins al paroxisme i jo diria que més aviat ens hem convertit en una caricatura de nosaltres mateixos.

Ho simplifico i en faig una mica d'humor negre. Però ho faig per treure ferro a l'assumpte. No passa res per fer una mica d'autocrítica i per riure's una mica de nosaltres mateixos. Estic segur que l'autocrítica és necessària i sana i la prova és que al no haver-la practicat amb més assiduïtat tenim un panorama més aviat fosc i poc esperançador.

Doncs encara hi som a temps. Fem autocrítica pública, reconeixem els nostres errors, reconeixem que no hem sabut gestionar prou bé la nostra derrota internacional, reconeixem que hem cedit terreny i hegemonia a la dreta, reconeixem que hem de rellançar i repensar els nostres valors i treballem plegats per reconstruir hegemonies i valors.

La història és el moviment del pèndul, les coses van i venen i tard o d'hora el nostre dia arribarà. Hem d'estar preparats per tornar a ser referencials i per fer avançar la humanitat cap al futur, és la nostra feina.

diumenge, 12 abril de 2015

Ple dilluns 13 d'abril, vigilia de la República. Parlarem de les Pedreres, de canvi climàtic, del dret a vot.....

Dilluns 13 d'abril serà el dia abans del dia de la República. I serà també el dia que a Girona hi haurà Ple. El Ple estarà molt carregat de punts importantíssims. I serà el primer Ple de la història democràtica de Girona en què fins a 4 entitats ciutadanes presentaran mocions. Totes les mocions seran molt transcendents. Una pel dret a vot de les persones nouvingudes, una altra per les polítiques d'igualtat, una altra contra la privatització de la universitat i una contra el canvi climàtic i perquè Girona utilitzi el 100% d'energia renovable.  També hi  haurà una moció per donar suport als treballadors en lluita de Girona +Neta.

Però també hi haurà punts clau, com per exemple l'aprovació de les ordenances d'edificació de Girona o l'aprovació provisional (  definitiva pel Ple)  del Pla Especial de les Pedreres. Probablement serà un Ple llarg i carregós, d'aquells d'alta tensió i que duren fins ben entrada la matinada.

El podeu seguir el Ple assistint-hi ( sé que soc reiteratiu recordant-ho però encara a hores d'ara hi ha gent que creu que per entrar al Ple cal demanar permís) en directe o seguint-lo a través del web municipal. I recordeu que les 7 de la tarda els regidors i companys de la CUP serem a la plaça del Vi per escoltar les vostres propostes i queixes.

dijous, 9 abril de 2015

La Unitat Popular desitjable

Al món hi ha hagut diverses experiències d'unitat popular. Cada experiència ha estat condicionada per factors històrics, geogràfics, polítics, econòmics i socials; cada context històric ha generat un model diferenciat i singular i malgrat que hi hagi elements comuns la realitat ens demostra que no és possible traslladar models i calcar experiències. La realitat és més complexa i polièdrica i no admet simplificacions ni equívocs. 

La nostra unitat popular està a les beceroles i enlloc està escrit que ens n'hagim de sortir així com així. Però La història no està escrita i la construïm amb esforç, posant maons i pedres sòlides des de la base i sobretot plantant llavors que poden ser els fruits del demà, del futur que somniem lliure, solidari, sostenible, just i cohesionat. 

. La nostra unitat popular no ve d'ara sinó que ve de lluny. Sempre he pensat que un dels desavantatges més evidents dels quals partim és la ruptura generacional. A hores d'ara gairebé no queda cap testimoni viu dels anys de la preguerra, del moviment social, polític i sindical que la CNT i el POUM van construir a Catalunya. Tenim els registres de la història però jo diria que ja no queden testimonis vius que hagin passat el llegat i el bagatge de treball i lluita. Però si que tenim l'Ivan Miró i els seus excel·lents treballs de recuperació d'aquesta memòria històrica. En canvi si que queden testimonis vius de la resistència antifranquista i dels anys previs i posteriors a la transició "democràtica". El bagatge del millor PSUC i la lluita clandestina no el podem perdre, cal que el recuperem i cal que les generacions actuals de lluitadors tinguin coneixement d'aquest testimoni imprescindible de la nostra història. 

I més senzill ens resultaria trobar testimonis del moviment per la insubmissió, de la lluita contra la OTAN i les ETT's, de les lluites obreres contra les reconversions industrials, les lluites en defensa del territori, el moviment de l'ocupació, la recuperació del cooperativisme, la solidaritat i la lluita per l'abolició del deute extern, la recuperació del Correllengua i la lluita per la independència..... Els anys 80 i 90 del segle XX estan farcits d'experiències diverses, que tot i ser aïllades, van enriquir el bagatge de lluita i de construcció d'alternatives al capitalisme i per la sobirania nacional i popular. .


 L'esfondrament del bloc de l'est i el triomf neoliberal de Tatcher i Reegan ens van conduir a la globalització i a les posteriors cimeres antiglobalització que van sacsejar la darrera dècada del segle XX i i la primera dècada  dels anys 2000.  El cicle d'expansió econòmica i la bombolla immobiliària van marcar un període de creixement molt lesiu i agressiu per al territori i posteriorment l'esclat de la bombolla va donar lloc a una de les crisis més fortes dels darrers 50 anys. Una crisi que va fer eclosionar alguns moviments socials com la PAH i que en bona mesura han alimentat un procés sobiranista que ha situat Catalunya al mapa internacional com una nació que no es resigna a ser sotmesa per un estat que se li declara superior. 

El context internacional, els grans moviments de capital, l'emergència tecnològica, les cimeres socials i pel medi ambient, el procés sobiranista, la crisi econòmica, el canvi climàtic, son factors que condicionen el moment social, econòmic i històric que viu el nostre país. La Unitat Popular ha d'impregnar-se del context on viu i es desenvolupa i ha de ser sensible també als seus propis referents històrics. 

Avui a Catalunya hi ha en marxa un procés social i nacional i el poble català té les eines, el bagatge històric i l'esperança de construir un moviment popular arrelat, democràtic, ferm, que s'imbriqui amb el ric teixit veïnal i les entitats diverses que treballen en innombrables sectors, un moviment que s'enfronti a l'imperialisme espanyol i al capitalisme salvatge. Una alternativa similar a la  del poble Kurd i la  seva proposta de confederalisme democràtic; cooperativisme, municipalisme, ecologisme, respecte al territori, feminisme, participació.....En definitiva, un moviment per a l'esperança, nascut a Catalunya i amb vocació independentista, internacionalista i de futur. 

dilluns, 6 abril de 2015

Balanç del govern Puigdemont i companyia


Gairebé han passat quatre anys. 4 anys de mandat municipal que a Girona han estat marcats per una continuïtat amb el govern tripartit anterior. El govern de CIU ha continuat en la mateixa línia, introduint això si, les polítiques clàssiques de la dreta i un estil de governar caracteritzat per la pluja fina, les formes diplomàtiques i anar fent un copiar i enganxar de propostes provinents d'altres grups municipals.

Avui dia el discurs oficial ve molt marcat per la cantarella de la recuperació econòmica que dreta i esquerra practica allà on governa. A Europa els cants de sirena de les bondats de les receptes neoliberals prometen creixements del PIB i de les exportacions  ( a França en tenim un bon exemple) i a l'estat espanyol el govern del PP s'afanya a mostrar estadístiques i informes amb el creixement econòmic promès. Aquests dies de Setmana Santa ressonen les xifres d'ocupació que vindrien a il·lustrar aquest creixement econòmic i aquesta recuperació que ens volen vendre amb calçador. A andalusia el govern del PSOE fa el mateix i a Catalunya CIU mostra múscul econòmic i es desfà en elogis de les polítiques de retallades, tant necessàries per a impulsar la recuperació econòmica.



A Girona l'alcalde Puigdemont fa el mateix a cada Ple, diu que l'atur baixa tant i que les polítiques que implementa son el camí a seguir per continuar creant ocupació. La veritat però és que a banda de les bondats de la reforma laboral i la institucionalització de la precarietat laboral és que al maig de 2011 a Girona hi havia 7214 persones registrades a l'atur i que al febrer de 2015 en teniem 7148. O sigui que la diferència és mínima. Però al següent Ple l'alcalde Puigdemont farà una nova lectura triomfalista de les dades d'atur i voldrà vendre a l'opinió pública que anem pel bon camí. Pur electoralisme barat i de mala qualitat!

Mentrestant acabem d'inaugurar un nou pont sobre el Ter que té un cost de quasi 20 milions d'euros, una biblioteca que n'ha costat més de 15 i que costarà prop d'1 milió d'euros mantenir-la anualment. Aquesta és l'herència del tripartit i els governs neoliberals de dretes i esquerres que van projectar obres monumentals i faraòniques. I a l'hora d'inaugurar tots es posen la corbata i s'afanyen a reivindicar la seva parcel·la d'autoria i èxits. El mateix tripartit va parcel·lar les Hortes de Santa Eugènia i ara CIU hi col·loca grans superficies comercials i un MCDonalds, al bell mig de les Hortes i a tocar d'una escola.

I per si no fos poc en Puigdemont negocia un cànon de retorn de l'aigua i se'l pateja en el fons Santos Torroella, al mateix temps que autoritza col·locar enmig del barri vell tones de ferralla de color blanc per a pijos i egocèntrics diversos. Per no parlar de tot el colobrot de les obres del TAV, les inundacions, el desastre dels nous contenidors i la fallida política de residus.

El meu anàlisi no és objectiu, és molt subjectiu però hi ha dades incontestables i que no donen peu a equívocs ni a biaxos subjectius. La realitat és la que és i per més que s'intenti disfressar la realitat crec que els registres de la història seran inflexibles amb aquesta etapa que estem a punt de deixar enrrere.