Problemes amb el mosquit tigre a Girona

Sembla que a Girona i especialment en alguns barris s'està generant una certa alarma envers el mosquit tigre. Hi ha algunes dades que apunten indicis que aquest insecte es podria haver establert en alguns indrets de la ciutat. L'alarma la va donar un estudi realitzat per un jove estudiant, Jordi Batllori, que va detectar la presència de larves de mosquit  tigre, amb la consegüent capacitat de reproducció. 

Segons una informació apareguda a La Vanguardia, les dades científiques aportades per aquest jove no ofereixen cap tipus de dubte. Tot i així la versió oficial de l'Ajuntament nega tota credibilitat de l'estudi i afirma que l'insecte no s'ha establert a la ciutat

Aquest és un tema complex i admeto el meu desconeixement i ignorància però davant d'aquesta prova de pes i davant de l'alarma que s'està creant a la ciutat crec que el més assenyat és activar els protocols necessaris per tal d'activar un pla de xoc i sobretot facilitar a la ciutadania informació veraç i transparent. És millor prevenir i activar mesures que no pas esperar a que els fets es precipitin.

Prou criminalització de l'independentisme.

Les MAT envaeixen el territori

Mica en mica, amb la força dels fets consumats i amb la prepotència de qui osenta el poder i les eines per a imposar-lo hem vist com de cop i volta torna a començar el mal son. Semblava que no podia ser però ha tornat a passar, ens volen encolomar una altre línia de Molt Alta Tensió. Aquest cop al Pallars, travessant comarques prepirinenques i enllaçant elèctricament amb l'Aragó. Es el que es coneix com l'autopista elèctrica, un nou traçat de 400.000 Volts que Red Eléctrica de España s'ha entestat a tirar endavant.

El territori i els seus habitants ja han clamat el cel, es queixen de la manca de transparència i d'informació perquè han aparegut estaques en terrenys privats i comunals sense que els seus propietaris en sabessin res, d'això.

A les comarques gironines ja hem tastat les formes de REE, la gran empresa multinacional que es dedica al transport d'energia elèctrica. Les irregularitats en el procés de redacció del projecte, la força dels fets consumats i l'engany a l'opinió pública, ens donen pistes sobre quin és el tarannà antidemocràtic d'una gran empresa que aspira a convertir el territori en un simple suport d'infraestructures, en aquest cas elèctriques.

Tant a Girona com al Pallars el territori és sensible i l'estima per les contrades i la terra han posat a molta gent en peu de guerra en contra d'aquestes grans infraestructures, planificades d'esquenes a la ciutadania i poc argumentades des d'un punt de vista tècnic.

Als companys i companyes pallaresos els enviem anims i una salutació des de Girona, on REE ja ha començat les obres de construcció de la MAT i de la futura interconnexió amb l'estat francès. Ànims companys i companyes! ens tindreu al vostre costat pel que calgui, hem estat derrotats i enganyats per la força d'aquells que ostenten el poder però que no tenen la raó ni les formes democràtiques. Però continuem ferms en la nostra aposta per la nova cultura de l'energia, per desenvolupar propostes tècniques i assenyades de generar i distribuïr energia elèctrica, de gestionar-la correctament i amb seny i sobretot continuem fidels al compromís amb el territori; potser hem estat derrotats ara però la guerra continua. No a la MAT, ni aquí ni enlloc!

Adéu a la plaça Salvador Dalí

Ara fa un any i mig aproximadament el Ple de l'Ajuntament de Girona donava llum verda al projecte d'ampliació del centre comercial Hipercor, ocupant així la plaça Salvador Dalí, en total uns 7500 metres quadrats. El projecte va rebre els vots favorables del PSC i d'IC-V, i l'oposició d'ERC, de CIU i PP.
La CUP va iniciar una campanya en defensa de la plaça com a espai públic del barri de Sant Narcís i en contra de l'ampliació de l'Hipercor.  Des de Ia CUP mai vam acceptar el contingut del conveni negociat entre l'Ajuntament de Girona i l'empresa Hipercor. Consideràvem i considerem que les contraprestacions oferides no compensen la pèrdua d'un espai públic urbà.  Avui, en ple mes d'agost, hem sabut per la premsa que l'empresa Hipercor ja ha iniciat els treballs de prospecció i en breu presentarà el projecte executiu.


La qüestió és que la ciutat de Girona perdrà un altre espai urbà, una plaça ubicada entre els barris de Sant Narcís i de Sant Pau. 7500 metres quadrats d'espai lliure en un territori urbà altament densificat, travessat per la via de tren i castigat  per unes  obres del TAV que estan ocasionant greus problemes estructurals als veïns de Sant Narcís. Em sembla injust que aquesta operació s'hagi fet d'esquenes als veïns i que per la via dels fets consumats s'hagi anat executant etapes com aquell que no vol la cosa.

Segurament la llei dóna la raó als impulsors del projecte i per aquesta via poca cosa podem esperar, però una cosa són les lleis i qui té la força ( no la raó)  per a fer-les i executar-les i una altra de molt diferent és qui té la força moral per a qüestionar-les. Reitero l'oposició frontal a la pèrdua de la plaça Salvador Dalí, no em resigno a perdre un nou espai al barri de Sant Narcís i no em dóna la gana de deixar morir un teixit comercial i social de barri.

No ens podem resignar, no podem deixar-nos intimidar per la força d'aquells que manen la ciutat des de fa més de tres dècades, hem de continuar alçant la veu, lluitar cada dia perquè fets com aquest no es tornin a repetir. La ciutat no s'ho mereix.

Vacances Pallareses

Fa més de dues dècades una família de gironins  van anar a Barcelona, pel qüestions mèdiques. I vet-ho aquí que per casualitats de la vida aquesta família va topar-se de cop amb la Fira del Llibre en Català, no recordo a quin indret de la ciutat era.

Jo, que aleshores era un marrec amb la cara coberta de grans i amb quatre pèls moixins a les cames, vaig demanar al meu pare si em podria comprar un llibre que m'havia atret l'atenció. Era un llibre sobre el Pirineu, escrit per Estanislau Torras, un autor que s'ha passejat el territori amunt i avall, un dels meus referents literaris i humanístics.

Va ser aquest senzill llibre, amb fotografies en blanc i negre, el que em va introduir en l'univers del Pirineu, una radiografia exhaustiva de totes i cadascuna de les comarques catalanes del nostre Pirineu, evidentment amb la inclusió del conjunt de territoris dels Països Catalans.

El llibre inclou itineraris, vivències, anècdotes, pinzellades d'història i moltes més coses. Coses que jo he pogut tastar en directe, al Pirineu. Unes muntanyes immenses que alhora ens separen i connecten d'Europa.

Aquest estiu he tornat al Pirineu, al Pallars Sobirà, al "cor del Pirineu", com en diu l'Estanislau Torras. I he tingut la sort de gaudir d'un entorn impressionant en companyia de la meva companya i els meus fills, que s'han passejat i impregnat d'aquests paisatges tant especials.

A recés del poble de Son hi ha el centre de Natura Planes de Son, un fantàstic espai on hem pogut gaudir de la natura al 100%. Vull agrair a l'excepcional equip d'educadors ambientals del centre la paciència que han tingut, la professionalitat, tacte, encant, bon tracte...ens han fet passar unes vacances inoblidables. També tota la resta de personal del centre, inclosos els hostes, que eren persones fantàstiques.


El Pallars Sobirà ens ha ofert racons i sensacions de somni. Indrets com la Mata de València, la Vall del Gerber, el camí d'Espot a Sant Maurici, el Pla de la Font, les Valls d'Àneu...són d'una bellesa natural gairebé indescriptible. Un territori modelat pel pes de la història i per complexos processos naturals . Vull recomanar molt especialment la visita a l'ecomuseu d'Esterri d'Àneu, imprescindible per a entendre l'aspecte actual del nostre Pirineu.

Friso per tornar a visitar aquesta comarca i animo a tothom que no ho hagi fet a descobrir-la.