dilluns, 21 juliol de 2014

Els crims contra la humanitat a Palestina i la censura a Girona

La tragèdia que assota la vida dels palestins passarà a la història del món contemporani com un conflicte enquistat; un conflicte que enfonsa les seves arrels en la cursa pel control dels recursos petrolífers i energètics de la regió. Un conflicte que s'ha cobrat milers i milers de víctimes innocents.

La Nació palestina escriurà la història d'un epitafi, la d'una nació que ha estat abandonada a la seva sort, abandonada pels propis àrabs i atacada per un estat sionista armat fins les dents que no té miraments a l'hora d'atacar. Ni el concepte de proporcionalitat ni el respecte pels drets humans forma part del full de ruta dels estadistes i militars de l'estat sionista. La impunitat i el victimisme son les armes diplomàtiques del sionisme, que compta també amb un aparell de propaganda, diplomàcia i militar que és capaç de doblegar fins i tot la llei internacional.

Aquests dies estem assistint atònits a una nova ofensiva militar per terra, mar i aire de les tropes jueves, que en la seva clàssica paranoia col·lectiva en nom de la seguretat, està literalment massacrant la població civil. L'aparell de propaganda de l'estat israelià i el suport polític dels EUA, així com el silenci de la UE ( massa anys de sentiment de culpabilitat a les espatlles dels europeus!) estant protegint aquesta nova agressió de l'estat d'Israel contra la població palestina, que per si no fos prou desgraciada com per superar la penosa precarietat de la Franja de Gaza ha d'aguantar els estralls d'una guerra desigual, injusta i absurda, i com totes les guerres, cruel i despietada.


El sentiment d'impotència que vivim moltes persones es veu compensat amb les mobilitzacions i manifestacions que s'estan reproduint arreu d'Europa. Aquests dies un ciutadà de Girona ha penjat una pancarta al balcó del seu domicili que denunciava els crims que està perpetrant l'estat d'Israel contra els palestins; i resulta que la policia l'ha obligat a despenjar-la i li ha comunicat que s'enfronta a una denúncia.

Això és un cas de censura política, un atac a la llibertat d'expressió i un episodi molt greu de degradació de la democràcia. En democràcia s'han de poder expressar les opinions però aquest fet ens demostra que el poder polític i econòmic a Catalunya està preferint silenciar els crits de solidaritat amb els palestins per tapar els crims de l'estat sionista, una autèntica vergonya impròpia d'un país que es diu democràtic. Aquest lamentable atac a la llibertat d'expressió pot sentar un precedent molt perillós que ja s'afegeix a un incident similar que va tenir lloc fa uns pocs anys al Museu dels Jueus de Girona.

Dit això vull deixar ben clar que l'autor d'aquest blog respecta les arrels jueves de Catalunya i Girona, les respecta i les reconeix com un fet cultural propi del qual emana la nostra cultura. Però l'autor d'aquest blog no pensa tolerar atacs a la llibertat d'expressió com el que s'ha viscut recentment. Considero que és una obligació moral denunciar les agressions que l'estat d'Israel està perpetrant contra població civil a Palestina i per això tinc el dret d'exigir que es respecti immediatament el dret a l'autodeterminació del poble palestí i s'aturi aquesta bogeria col·lectiva que consisteix en massacrar infants, dones, vells i població innocent.

Des de la CUP investigarem qui és el responsable d'aquest atac a la llibertat d'expressió que s'ha produït a Girona, l'investigarem i donarem suport a la persona que l'ha patit. Si darrera d'aquest atac hi ha interessos econòmics i/o polítics actuarem en conseqüència, exigint responsabilitats als autors d'aquest acte indigne i antidemocràtic.

El pitjor regidor de medi ambient per Girona

Quan CiU va guanyar les eleccions el maig de 2011 poc ens imaginàvem que una de les seves obsessions seria desmantellar les polítiques ambientals a la ciutat de Girona.  Quan va fer públic el cartipàs ningú tenia idea que es col·locaria al capdavant de la regidoria de sostenibilitat una simple quota de partit per cobrir l'expedient.

Un representant destacat d'Unió Democràtica com Jordi fàbrega va acumular d'entrada la gestió del projecte ferroviari, de sostenibilitat i de participació. Una fita impossible d'assolir, com s'ha encarregat de revelar el pas del temps. Però ben pensat, Puigdemont ha col·locat a la persona ideal per desmantellar les polítiques ambientals i reduir-les a la mínima expressió.

La inacció i la manca d'il·lusió i empenta que ha demostrat Fàbrega durant aquests tres anys de mandat han estat el binomi perfecte per situar Girona a la cua de les polítiques ambientals de les capitals catalanes. No hem avançat gens en política de residus ni hem fet cap pla per reduir les emissions de CO2, igual que s'ha reculat en gestió de la biodiversitat i recuperació d'espais o en la gestió intel·ligent, pública i racional de l'aigua. Tampoc la política energètica ha experimentat cap impuls en estalvi, eficiència i foment d'una nova cultura de l'energia. Per sort, les polítiques de mobilitat han quedat al marge de la "gestió" d'Unió Democràtica.

En aquests tres anys no hi ha cap política activa de transformació, no s'han fixat objectius i tot plegat s'ha limitat a anar fent sense més. Així, la nostra ciutat, Girona, amb una tradició ambientalista molt viva, s'ha convertit en un municipi on el medi ambient no és cap prioritat i on la insensibilitat ambiental del seu equip de govern és el full de ruta de la gestió diària. Tot plegat ben trist, però és una realitat que l'alcalde ha permès i ha fomentat. Qui n'ha sortit perjudicat ha estat la ciutat, el medi natural i els habitants de Girona. Esperem que un període tant fosc en una regidoria tan estratègica com és la de sostenibilitat i medi ambient no es torni a repetir en un futur.

dimarts, 15 juliol de 2014

Aigua, residus i urbanisme, el nucli d'un Ple molt llarg

El Ple d'ahir va tornar a durar unes 6 hores. I està clar que jo sóc un dels responsables de la llarga durada perquè vaig fer una de les intervencions que va superar el quart d'hora. El Ple d'ahir era dens i carregat i s'hi tractaven tres temes de cabdal importància pels gironins gironines.

L'allargament de la vida útil de la incineradora en va ser un. No repetiré aquí la meva llarga intervenció però per part de la CUP es considera que invertir més de 27 milions d'euros en aquesta infraestructura sense tenir un profund debat sobre el model de residus a Girona i rodalies ens sembla poc consistent i sobretot una política de curta volada. La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus reclama aquest debat i posar l'accent en sistemes més eficients i ambientals que ens ajudin a capgirar els actuals percentatges de reciclatge. Ara mateix Girona recicla el 35% de la brossa (en brut) i genera un 65% de rebuig que va a incinerar o a abocador. La incineració genera gasos i combustions i molts efectes negatius. Per part del moviment ecologista no és la millor opció, ni molt menys.

Aquest debat va suscitar una forta polèmica quan jo mateix vaig demanar la dimissió del senyor Fàbrega per considerar que no és la persona més idònia per estar al capdavant de la regidoria de sostenibilitat. L'alcalde personalment va retreure a un servidor que no tenia cap credibilitat atès que fa uns dies vaig fer un tuit desqualificant als convergents per haver votat en contra del dret a l'autodeterminació dels pobles palestí, kurd i saharaui.

Un altre tema de debat profund va ser el de la subrogació d'uns crèdits per a unes inversions en la xarxa d'abastament d'aigua potable. Va sorgir amb força el debat de la municipalització, la qual cosa també va provocar reaccions força irades envers els grups municipals que reivindiquem una gestió pública, col·lectiva, transparent i participativa de l'aigua.

Finalment la Trama Urbana Consolidada de l'àrea metropolitana ve generar importants controvèrsies. Diversos municipis han demanat delimitar la TUC i aspirar així a acollir equipaments comercials. En aquest debat hi ha el rerefons del model de ciutat i àrea urbana que defensem cada grup municipal. És evident que cal unes mínimes pautes de planificació global, però també és evident que el dret a preservar l'autonomia municipal és raonable. Amb tot, convé no caure en enfrontaments entre municipis i aquí Girona ha (hem)  de fer un esforç per no caure tuteles de capital i els municipis del voltant no haurien de caure en el joc de l'especulació per tal d'assemblar-se al municipi més gros, a la capital. Des de la CUP continuarem lluitant contra l'especulació, ahir contra la immobiliària i avui contra la de les grans superficies comercials.

Els punts de l'ordre del dia del govern van ocupar unes 4 hores i mitja i les mocions 2 hores. En definitiva més de 6 hores de Ple i molta feina per fer. Jo crec que ha arribat el moment de replantejar això dels plens, per què no fem més plens ciutadans? Per què no fem sortir la polítca al carrer i anem a escoltar a la ciutadania? Per quan un Ple al carrer?

dilluns, 14 juliol de 2014

Recuperem el nom de la Plaça del Carril

Entre d'altres propostes, avui al ple municipal la CUP ha presentat una moció per recuperar el nom històric de Plaça del Carril en comptes de l'actual nom de Plaça Poeta Marquina (+ info). El senyor Eduardo Marquina era un personatge estretament vinculat al franquisme, i sense cap relació amb la nostra ciutat, i és per això que la mateixa CUP i d'altra gent de Girona fa temps que en demanen el canvi de nom. En Quim Curbet, per exemple, fa anys també en parlava en aquest article.

Per explicar les raons de la proposta i contextuar-la des del punt de vista de la història de la ciutat, els companys de la campanya 'Girona Republicana', que vam impulsar des de la CUP fa uns mesos, han elaborat un dossier informatiu que en què s'explica la història de la plaça i del seu nom. El podeu llegir en aquest enllaç. Us el recomano especialment, perquè és un bon treball, molt necessari per conèixer aquesta part de la nostra ciutat. L'hem volgut dedicar a en Toni Lecha, el nostre company que ens va deixar ara fa un any, i que també era un gran defensor d'aquest canvi de nom.

Realment, havent-lo llegit és ben clar que aquesta plaça gironina pot jugar un paper molt important a l'hora d'explicar dos fenomens clau de la història de la ciutat: d'una banda la Guerra Civil (a través del refugi antiaeri que alberga a sota seu), i de l'altra l'arribada del ferrocarril a Girona i tot el que va suposar posteriorment per la ciutat. No cap sentit que la plaça resti segrestada més temps sota el nom d'un franquista sense cap relació amb Girona, tenint tanta història per explicar als gironins i gironines d'avui.

A més, ara és un bon moment per fer aquest canvi, aprofitant que aquest any ha fet 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. De fet al mes de febrer, aprofitant aquesta efemèride, ja vam fer un acte simbòlic a la plaça per reivindicar el canvi de nom, i vam fer una bustiada informativa als veïns i veïnes per explicar-los la proposta. Seria un acte de justícia i memòria que al ple d'aquest vespre s'aprovés la proposta i es fes realitat la recuperació del nom històric de Plaça del Carril.

diumenge, 13 juliol de 2014

Compte General del 2013 a Girona

Demà dilluns al ple municipal de Girona (ordre del dia), es votarà l'aprovació final del Compte General del 2013, que significa el tancament definitiu del pressupost i el conjunt de comptes municipals de l'exercici anterior, i que serveix per analitzar el grau de compliment de les previsions (ingressos i despeses) fetes en l'aprovació del pressupost. Al mes de març l'equip de govern va donar compte al ple de la liquidació del pressupost; posteriorment es va crear la comissió de comptes i es va obrir un període d'exposició pública obert a ciutadans, entitats i grups municipals per presentar possibles reclamacions, i ara torna definitivament al ple municipal.

Com tot allò relacionat amb la hisenda municipal, es tracta d'una qüestió tècnicament feixuga i complicada de fiscalitzar. Des de sempre, les institucions han convertit la manca de transparència i la complexitat tècnica en la garantia perquè aquests processos siguin tancats i allunyats del control democràtic de la ciutadania. Períodes d'exposició pública que pràcticament no es publiciten, dificultats per accedir de manera efectiva a la documentació, una nul·la tasca de síntesi i pedagogia per transmetre la informació, etc., tot plegat fa gairebé impossible que un ciutadà o ciutadana qualsevol pugui participar i fer el seguiment de la gestió econòmica dels ajuntaments. I el de Girona, malauradament, no n'és una excepció.

Així doncs, la liquidació del pressupost i l'aprovació del Compte General tracta d'una qüestió bàsica de la gestió econòmica municipal, però que sol passar desapercebuda pel nul interès de l'Ajuntament per convertir aquest procés en un autèntic exercici de transparència i control democràtic. De fet, des de la mateixa CUP hem tingut dificultats per fer-ne un seguiment acurat i poder traslladar tota la informació correctament a la ciutadania. En aquest sentit, és un repte per al futur ser capaços de difondre aquest procés correctament per fer-lo arribar a la ciutadania i donar-li la importància política que es mereix. El tancament del pressupost és tan important com l'elaboració, i per tant els mecanismes de transparència i participació cal que s'apliquin des del principi fins al final del procés.

Tot i no haver-ne pogut fer una anàlisi en profunditat, sí que hem aconseguit detectar algunes partides bàsiques que no s'han executat com estava previst al pressupost. Això ens demostra que si algunes polítiques municipals no són prou efectives moltes vegades no és per la manca de recursos i instruments, sinó per la poca voluntat política de l'equip de govern. Per exemple hem vist que hi ha partides importants amb un grau d'execució baixíssim (entre parèntesi, el percentatge de la partida que s'ha gastat), com ara Pla de Dinamització Comercial (30%), Projecte "Aixecar persianes" (11,4%), Promoció de la sostenibilitat (57,9%), Centre de dia - Infància en risc (35,1%), Projectes d'Educació (21,9%), Cooperativisme (6%) o Programa Igualtat de Gènere (1,1%), per posar alguns exemples. En d'altres casos, encara més escandalosos, directament no s'han començat ni a executar, com és el cas de les partides de la Taula de Coordinació Local pel Dret a l'Habitatge, el projecte Carmanyola o Actuacions Cases d'Oficis.

Per tot això, el nostre vot en l'aprovació definitiva del Compte General del 2013 no podrà ser favorable. Sabem que des d'un punt de vista tècnic no hi ha irregularitats que haguem pogut detectar, i que la votació d'avui és bàsicament un tràmit, però la CUP no pot donar l'aval polític a la manera com es van gastar els recursos municipals durant el 2013, de la mateixa manera que tampoc vam avalar-los en el moment de la serva aprovació. Amb el nostre vot també reivindicarem la necessitat que aquest procés de supervisió sigui realment democràtic i participatiu, i que de cares a l'any que ve culmini, almenys, amb una audiència pública en què s'exposin els números de manera clara i entenedora per al conjunt de gironins gironines.