Un pas endavant, militància i praxi sindical

El passat 11 de març de 2023 vaig començar una nova etapa. Després de setmanes de rumiar-hi molt, vaig decidir acceptar la proposta que alguns companys i companyes van fer-me. I per això, des del dia 11 de març sóc delegat sindical per la Intersindical. El meu lloc de treball: conserge-mantenidor d'escola pública de primària, és la meva referència i desenvolupo una tasca al servei de tots els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Girona. 

Les raons de la meva decisió son profundes, i no puc obviar els meus anys de militància política, social i sobretot ecologista. Després d'haver dedicat una part molt important de la meva vida al compromís polític i activista, he decidit fer aquest pas endavant i assumir el repte, sent conscient de les limitacions, problemàtiques i possibilitats que porta implícites. El gruix de l'argumentari de la meva decisió rau en la necessitat imperiosa de potenciar un sindicat nacional i de classe.  Però sobretot hi ha la identitat i consciència de classe, i el convenciment de que tota persona treballadora hauria de dedicar una part de la seva vida a participar d'un sindicat.  

Vivim en societat, i la classe treballadora viu de la seva força de treball, prestant serveis en alguna peça de l'economia, ja sigui al sector privat o al sector públic. Som classe treballadora i som hereus d'uns valors que es van ser forjats fa més de 150 anys: els valors de la classe treballadora. Treball, solidaritat, ajuda mútua, compromís ètic, lluita pels drets laborals, per una jornada de 8 hores, per tenir dies de festa i descans, pagues extraordinàries....tots aquests drets han estat fruit de lluites socials i són conquestes de la humanitat. Drets que no han caigut del cel i que la conjuntura neoliberal en què vivim, pot fer desaparèixer ràpidament si baixem la guàrdia. 

En aquests moments, probablement és més necessari que mai que a Catalunya hi hagi un sindicat nacional, de classe, ecologista i feminista. Una eina sindical forta i arrelada, que afronti els problemes de cara i que sigui desacomplexadament independentista, i que alhora sigui ferm i inflexible en la defensa dels drets laborals de la classe treballadora. 

L'eina sindical que el país necessita, ha de qüestionar també els estralls ecològics que el model productiu fa als ecosistemes del país. La classe treballadora som una part important de l'engranatge econòmic, i per tant tenim molt a dir en la definició del model productiu. Un sistema econòmic que tingui en compte els límits del planeta i que respecti l'entorn ambiental, és més necessari que mai a Catalunya i al món. 

I aquesta opció sindical ha de vetllar i treballar sempre per a garantir la igualtat real i plena entre dones i homes. Lluitant contra els abusos i denunciant les injusticies d'un sistema patriarcal que maltracta a les dones. 

El sindical nacional i de classe ha de seguir teixint aliances en l'àmbit internacional. Fidels als valors internacionalistes, cal que s'impulsin federacions, acords i convenis amb sindicats d'altres nacions i que tots plegats teixim aliances que ens facin més forts com a classe treballadora davant dels abusos i excessos d'un capitalisme que tard o d'hora haurà de ser substituït per un nou sistema social més just i equitatiu. 

Per tots aquests arguments, i per respecte a la memòria de sindicalistes de referència del país com Salvador Seguí i Isabel Vilà, he decidir afiliar-me a la Intersindical i encetar una nova etapa de militància. Ho faig estrenant-me com a delegat i amb molta il·lusió per aprendre i formar-me i ser útil a la classe treballadora.

Girona, maig de 2023.

Visca la classe treballadora!

Visca la terra lliure!