diumenge, 2 de desembre de 2018

Presos polítics. La meva experiència amb Jordi Turull

Els presos i preses polítiques independentistes ja porten més d'un any segrestats per l'estat espanyol, un estat violent, repressor, centralista i antidemocràtic, hereu de la dictadura franquista. En efecte, la cultura política dictatorial reposa en les actuals institucions espanyoles i els seus aparells de poder. I també és present als mitjans de comunicació, al poder econòmic i en bona part de la ciutadania espanyola, que acata i accepta la presó preventiva o fins i tot demana més ma dura, així, amb total impunitat.

Tant els hi fa que Amnistia Internacional i d'altres veus denunciïn la injustícia de la presó preventiva. Tant els fa que el poble català sigui pacífic i s'expressi per mitjans democràtics i totalment pacífics, L'estat, i els qui els hi donen suport, han de deixar clar que estan disposats a utilitzar la força, la repressió, la violència i tot el que calgui per garantir la sagrada unitat d'Espanya. Quan Espanya evoca el seu passat imperial ens recorda que amb una creu alçada i altes dosis de fanatisme van massacrar pobles sencers llatinoamericans, com també van fer-ho al Marroc en èpoques més recents. I ara han canviat la creu per una Constitució pactada amb un feixista moribund, aquest és el panorama.

I així estem, amb una colla de dones i homes dignes i pacífics tancats per voluntat de l'estat feixista espanyol. Ara fa uns mesos vaig escriure una carta a Jordi Turull. Des de la distància ideològica m'he trobat amb un home digne i íntegre, valent, humil i humà que s'enfronta amb el cap ben alt als abusos de l'estat.

Ara fa 3 anys em vaig trobar amb Jordi Turull a Josa del Cadí, al prepirineu. Va ser sorprenent creuar-se amb ell. Vaig descobrir un home de muntanya savi i reposat, amb idees substancialment diferents a les meves, però amb conviccions molt profundes. Va ser molt especial trobar-lo. No vam intercanviar paraules però si una mirada de complicitat. Vaig escriure-li una carta quan era pres a Madrid i li vaig fer saber que ens haviem creuat a Josa del Cadí. No va trigar a respondre'm. Les seves paraules tendres i dolces, fermes i reposades, em van commoure. No puc oblidar el seu patiment ni el de la seva família. Els hi han destrossat la vida perquè ell i d'altres persones van fer tot lo possible per a poder exercir el nostre dret a autodeterminar-nos com a poble. Va lluitar amb molta determinació durant la jornada de l'1 d'octubre, aquell dia històric que vam guanyar i ens van atonyinar. I l'estat vol venjança perquè no perdona que el poble sotmès s'alcés i plantés cara amb la no violència.


Estimat Jordi, sento vergonya perquè quan tu feies el teu discurs d'investidura molts es burlaven de tu. A massa gent li va faltar humanitat aquell dia. I a tu et van segrestar i continues tancat injustament, tu que ets un home lliure ple de raó. Has començat una vaga de fam, i no em sorprèn que ho hagis fet, només els dignes son capaços de gestes tant elevades. Lluitaré per la teva llibertat Jordi, lluitaré per la República i contra les injusticies.