Les misèries de l'aigua del català assenyat

(--Artícle escrit per Joana Díaz a Sostenible.es--)

Quan el català assenyat aprofita l'aigua de netejar la verdura per regar les plantes, ho fa perquè no concep la idea de deixar escapar aquell bé preciós per l'aigüera

En època de sequera, surt el català assenyat i sostenible. El català assenyat ha de desplegar el seu enginy per fer servir la poca aigua que disposa i ha de moderar el seu alter ego, l'emprenyat, quan s'assabenta que molts dels seus esforços semblen grotescos davant d'algunes actuacions incompetents de l'administració i comportaments egoistes dels seus veïns. Per això, allò que fa el català assenyat sembla absurd, miserable i, fins i tot, alimenta l'estereotip de "ràcano" que se li atribueix fora de casa seva.

El Pa Negre d'Emili Teixidó és un gran llibre per entendre allò que motiva els catalans a gestionar la misèria i a tenir comportaments que molts consideren "rates" però que en realitat són sostenibles. En aquest llibre, Teixidó retrata una Catalunya de pagesia austera i pragmàtica, que descarta qualsevol despesa que no vagi clarament dirigida a una finalitat d'ús directe i que ho aprofita tot, fins i tot les engrunes de pa. Els que hem viscut a prop de pagès coneixem aquesta cultura i apreciem la tasca de Teixidó de donar-li dignitat, d'explicar-ne les arrels i motivacions.

'Qui ho hagi provat sap que no és gens còmode rentar la verdura en un recipient que càpiga a l'aigüera'

Per això, quan el català assenyat aprofita l'aigua de netejar la verdura per regar les plantes, ho fa per convenciment, per principis i perquè no concep la idea de deixar escapar aquell bé preciós per l'aigüera. Ara bé, per a algú de fora, o més de ciutat, les molèsties que t'has de prendre per aprofitar aquest litre d'aigua no se justifiquen si no és per pura economia. Un amic extremeny quan em va veure fer això va exclamar: "Como sois los catalanes: tanto trabajo para ahorrarte unos céntimos de euro en la factura del agua!". És veritat: molta feina. Qui ho hagi provat sap que no és gens còmode rentar la verdura en un recipient que càpiga a l'aigüera, esbandir les hortalisses i després traginar el pot regalimant fins al test, amb tota la resta de feina que queda pendent a casa.

Ja no parlem de la cara d'estupor de l'amic quan se li donen instruccions perquè posi una galleda sota el raig de la dutxa per recollir l'aigua que raja fins que arriba la calenta. I, encara més, que aboqui aquest contingut en la seva propera descàrrega de WC. Una altra feina que requereix molta perícia és buidar el contenidor d'aigua de condensació de l'assecadora de roba en una nova galleda sense que en caigui a terra (amb la feina addicional que això suposaria). Aquest cubell caldrà traslladar-lo, també, a un bany per a posteriors descàrregues de WC o bé guardar-lo per fregar terres en algun moment. Alerta: millor no utilitzar aquesta aigua per a rec de plantes a no ser que t'hagis pres la molèstia de comprar únicament detergents biodegradables o no tòxics per a les plantes.

Per sort, els dissenyadors d'aixetes modernes que volen segells d'ISO 14000 o altres certificacions o premis ambientals s'han pres la molèstia de dissenyar la palanca de manera que activant-la des de la seva posició central sempre proporcioni aigua freda i que, per obtenir-ne de calenta, hagis de girar la palanca ben cap a l'esquerra. Imagineu l'angoixa del català assenyat i sostenible, que vol l'aixeta tancada i endreçada en posició central, si hagués de fer girs a dreta i esquerra cada vegada que necessita aigua per assegurar-se que no s'engega inútilment la caldera, amb el consegüent impacte energètic i d'emissions de CO₂.

I tot això al marge que el veí faci anar la mànega d'aigua sense pudor, que semblis brut per no voler dur el cotxe a rentar (prefereixo dutxar-me cada dia que treure-li la pols a una màquina que m'ha de dur per carrers i carreteres plenes de pols) i que llegeixis als diaris quines quantitats es malbaraten en mala gestió de xarxa. Només es pot entendre des de l'austeritat del pagès català, que tira endavant el bestiar i les terres des del principi de tancar cicles i de no llençar res que es pugui aprofitar. A veure si aquesta filosofia comença a integrar-se millor en els projectes arquitectònics i de construcció i s'instal·len, per fi, els dobles circuits d'aigua. Això, si més no, ens estalviaria molta feina aparentment absurda.