| Extret de llibertat.cat |  |  |
| La tasca de les CUP, un any després de les eleccions municipals Un any després, es pot valorar com a altament positiva la tasca que han dut a terme les diferents CUP, tant les que van obtenir representació com les que no. Aquesta activitat no s'ha limitat només a aspectes locals, sinó que també s'han abordat temàtiques supralocals que tot sovint queden fora de les institucions, com ara les mocions presentades a favor dels encausats per la crema de fotos del rei o de Francesc Argemí, Franki. Són diversos els aspectes en què s'ha notat l'alenada fresca que han suposat les CUP, però en destacarem dos: la fiscalització econòmica i l'aposta per un model urbanístic que lluiti contra l'especulació i aturi la depredació del territori. Pel que fa a la fiscalització econòmica, al llarg d'aquest any les CUP han exigit transparència en les despeses públiques i moderació en les retribucions tant dels i les representants públics com dels càrrecs de confiança. Sobre aquesta darrera qüestió, cal insistir que no es tractava, ni es tracta, de cap gest demagògic, com es van apressar a desqualificar-lo altres formacions polítiques o opinadors. Les CUP no plantejaven pas, ni plantegen, que els càrrecs polítics no cobrin per la seva tasca, sinó que amb la denúncia d'uns sous clarament desorbitats, qüestionaven el model de casta política professionalitzada que defensen la resta de partits polítics, tant els de dreta com els suposadament d'esquerres. Pel que fa a l'altre eix de l'activitat institucional de les CUP, sovint les candidatures independentistes han portat als plens les reivindicacions dels moviments contra l'especulació urbanística i la depredació del territori, cosa que ha permès, entre d'altres coses, la denúncia pública d'un model de creixement urbanístic insostenible, opac i sotmès als interessos particulars de determinats sectors econòmics i polítics. Cal no oblidar que aquest model és a l'origen de les corruptes xarxes clientelars político-econòmiques que existeixen a molts municipis dels Països Catalans. Al seu torn , aquestes xarxes condicionen les polítiques de les diferents formacions parlamentàries tal com hem pogut veure amb l'AVE, la línia d'Alta Tensió, el Pla de Carreteres a Mallorca o el debat al voltant del Plan Hidrológico "Nacional" i derivats. Deixant de banda les qüestions suara comentades, cal remarcar un altre aspecte positiu del balanç: l'experiència acumulada en l'àmbit de la lluita institucional, un àmbit ple de contradiccions i límits, però també de possibilitats que cal saber explotar. Per a això cal anar més enllà de determinades concepcions reduccionistes: d'una banda, cal tenir clar que la lluita política no es pot reduir només a la lluita institucional; d'altra banda, cal ser també conscients que aquesta forma de lluita no es pot reduir a ser només portaveu de determinades lluites populars, ja que sovint les i els nostres representants han de prendre decisions o plantejar propostes o alternatives sobre problemàtiques respecte a les quals fins ara no s'ha articulat cap discurs. Comptat i debatut, l'activitat de les CUP mostra que és possible combinar l'acció política d'intervenció (lluita institucional) sense abandonar l'acció reivindicativa, és a dir, sense allunyar-se del poble. I ens mostra també que és possible intervenir a les institucions a favor del projecte polític de l'Esquerra Independentista sense esdevenir automàticament membre de la casta política professionalitzada. Ara bé, aquesta aparició a l'escena política per un ampli espectre de la població, tot i la feinada acumulada darrere, no està tampoc exempta de riscos. L'Esquerra Independentista afronta des d'aleshores, prenent com a simbòlic punt d'inflexió les darreres eleccions municipals, el repte de continuar consolidant la seva aposta política pels Països Catalans. És la mateixa Esquerra Independentista qui té a les seves mans pautar les passes que li permetin esdevenir una sòlida alternativa política; i és en tot aquest procés on caldrà veure, siguin quines siguin les passes que es facin d'ara en endavant, si aquest moviment assoleix la "majoria d'edat". 29.05.08 Llibertat.cat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada