Cal agilitzar la participació en la confecció del Pressupost Municipal

Aquesta setmana els 3 grups que integren l'Equip de Govern a l'Ajuntament de Girona han estat negociant els comptes del Pressupost Municipal per a l'any 2009. Igual que l'any passat, els tres sòcis no s'acaben de posar d'acord en els comptes i les partides a destinar a les diferents àrees que integren l'administració local de les gironines i gironins.

La premsa local ve aquests dies carregada de referecies a la possible crisi, l'enèssima, que s'obre en el si del tripartit a causa de les discrepàncies en la confecció del Pressupost per a l'any vinent. ERC i PSOE-PSC han arribat a l'acord però el tercer sòci: IC-V, discrepa i no està disposat a donar el seu vot així com així. Precisament l'any passat IC-V també va manifestar i escenficar el seu desacord en el marc de les negociacions però finalment va acabar donant el seu vot malgrat no estar d'acord amb el pressupost que es va tirar endavant.

El regidor de Serveis Socials i Tinent d'Alcalde Joan Olòriz (IC-V) manifesta que enguany cal el·laborar uns pressupostos que augmentin la despesa social i retalli les partides destinades a cultura: Auditori, Centre d'Art Contemporàni... també continuen les discrepàncies pel que fa al polèmic Pavelló de la Devesa.

Amb tot, i des de la humiltat que em suposa exercir d'oposició des del carrer, puc ben assegurar que aquest espectacle mediàtic no m'interessa gens com a ciutadà. Crec que actualment està fora de lloc que una ciutat com Girona no pugui disposar d'un mecanisme democràtic d'el·laboració d'un document tant important com és un Pressupost Municipal. Ens cal enfortir la participació, ens cal menys protagonisme polític per part dels de sempre i sobretot ens cal trobar la fòrmula que permeti al màxim nombre de gironins i gironines poder decidir en que ens gastem els diners de tots i totes.

I perquè no sigui dit que sóc un sectari vull manifestar que estic d'acord amb en Joan Olòriz, cal incrementar les partides a les regidores d'Educació i Serveis Socials amb l'objectiu d'augmentar la inversió en Cohesió Social i lluitar contra l'exclusió social. En aquests temps de capitalisme salvatge que ens ha tocat viure són els sectors més febles de la població aquells i aquelles que necessiten la regulació i intervenció de l'administració.

I deixeu-me acabar amb un comentari final que no puc reprimir més: és intolerable que mentre els índex de pobresa i exclusió augmenten els governs occidentals es dediquin a injectar diners a unes institucions financeres que no han sabut en la seva vida que vol dir la paraula ètica.