dimarts, 7 d’octubre del 2008

Crisi



En els darrers mesos s'ha produït una situació d'aquelles que no pot deixar indiferent a ningú. En efecte, els pilars de l'economia capitalista trontollen i els gestors del sistema manifesten obertament els seus temors a través dels mitjans de comunicació.

No faré aquí un resum detallat de la meva ideologia, crec que ni toca ni cal; només diré que algunes de les crítiques que jo habitualment faig a l'economia capitalista s'han ben materialitzat i ni els més escèptics s'atreveixen ara a qüestinar el que ja es veia a venir.

Tinc amics amb qui he compartit taula i tertúlia on els temes econòmics eren el centre del debat. Sovint em deien que jo patia un excés d'estatisme interventor i que l'economia s'havia de desregular que ja es gestionava soleta. Cantaven meravelles sobre els avantatges del risc i el consumisme o de l'enginyeria financera, i sobretot es delectaven enumerant les virtuts de la cultura empresarial. El que més els agradava era riure's de la intervenció i del control per part dels òrgans democràtics de determinats sectors econòmics.

Bé, no diré pas que sóc persona venjativa o rencorosa però us ben asseguro que fa autèntica pena sentir ara els arguments retòrics d'alguns amics meus que professen (o professaven, que ara alguns ja canvien de camisa) la devoció al Gran Déu del Capitalisme. I un dels personatges públics amb qui més bé m'ho passo en aquests moments és amb Pedro schwartz. Us ben asseguro que veure'l ahir a l'Àgora perdent els papers davant d'en Fransesc Sanuy va ser un plaer dificilment descriptible.

En tot cas la situació actual és en la meva opinió perfectament assumible pel sistema capitalista, les famoses crisis cícliques són una constant al llarg de la història del capitalisme. El que passa és que en l'actual fase globalitzada del capital els efectes d'una crisi es ramifiquen i s'escampen rapidament arreu del món i dels diferents sectors de l'economia.

Una de les crítiques que sovint faig als moviments socials (dels quals participo )és no preveure i anticipar-se una mica al que succeeix en matèria econòmica. Com molt bé ens explica Naomi Klein al seu darrer llibre "La Doctrina del Xoc", el sistema té prou recursos com per aprofitar les crisis i reforçar-se, tot aprofitant el moment de por per tirar endavant reformes econòmiques liberalitzadores. Reformes que retallen encara més les prestacions socials; fixeu-vos que el ministeri de Pedro Solbes ja comença a anunciar que per afrontar la situació potser caldrà abaratir el cost de l'acomiadament.

Per concloure, vull deixar ben clar que no sóc pas cap especialista en economia i que no tinc vocació de gurú. Però penso que no estem pas davant la fí del capitalisme ni molt menys, si que estem davant d'una situació de crisi econòmica que el sistema aprofitarà per a tornar a iniciar un període de recuperació i creixement d'aquí a uns anys. Per tant als treballadors ens cal analitzar la situació i estar ben atents a les agressions que ens poden caure a sobre en els propers mesos i anys.

1 comentari:

Anna ha dit...

Hola Jordi,
Et recomano que miris, si tens temps, la pel.lícula: "Zeitgeist". Pots veure-la a través de Google, video. Té 3 parts i una durada de 2 hores. Sé que t'agradarà, si no l'has vista ja.De totes maneres, la pel.lícula no pretén ser crítica sinó que només informa. A més, és sorprenent i no et deixa indiferent. Et mostra el gran engany al qual està sotmesa la societat en general, i la vinguda del nou ordre mundial. I, és un reflex del què està passant en aquests moments en tot el món amb la crisi general.
Espero poder intercanviar opinions amb tu una vegada l'hagis vista.
Fins aviat!
Anna M.