Pla Director Urbanístic del sistema Urbà de Girona

Fa pocs dies hem sabut que s'ha aprovat inicialment a través de la Comissió d'Urbanisme de Girona el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona, un nou instrument de planejament urbanístic qu pretén impulsar una visió de conjunt dels 14 municipis que integren l'àrea. Es pretén ordenar el territori i dotar-lo de coherència en el seu desenvolupament. El PDU aspira a ordenar els futurs creixements urbanístics de la zona, cohesionar els espais oberts i reorganitzar les perspectives que ofereixen les noves xarxes d'infrastrucutres.

Fins aquí la notícia sembla positiva i des de la meva perspectiva d'estudiant de geografia em sembla correcte que es planifiqui el territori des d'una òptica global tal i com es busca amb aquesta nova eina. Però sense pretendre fer demagògia estic convençut que aquest intent d'estructurar el territori, cohesionar els creixements urbanístics i fomentar el desenvolupament de l'àmbit territorial en qüestió acabarà força malament. Per què? doncs perquè des del meu punt de vista el PDU neix amb vocació desenvolupista, i el factor ambiental i social queda en un segon terme.

El DPTOP sota la tutela del Conseller Joaquím Nadal, planifica i analitza el territori sota unes coordenades que es basen en el creixement de les infrastructures, els nuclis urbans, els nusos de comunicacions...amb l'objectiu de generar activitat econòmica i promoure el creixement demogràfic de l'àrea metropolitana fins a 215.000 habitants, en un escenari previst per a l'any 2020. En aquest procés hi jugaran un paper primordial les noves infrastructures de mobilitat previstes al Pla d'Infrastructures de Transport de Catalunya (2006-2026), una nova eina que també impulsa el DPTO i que preveu entre d'altres actuacions, els desdoblaments de l'AP-7 i de l'N-II al seu pas per les nostres comarques, la connexió amb l'estat francès via TAV, la variant de l'N-141 a l'alçada de Bescanó i la construcció de l'eix ferroviari. Es preveu un intens desenvolupament urbanístic a l'entorn de l'Aeroport Girona-Costa Brava, que DPTOP concep com un nou i dinàmic nus de mobilitat que redibuixarà el territori.

El PDU, que està en fase d'aprovació inicial i que properament entrarà en una fase d'exposició pública, fa un llistat extens dels espais que s'han de preservar i necessiten d'una especial protecció; per això fa un extens llistat d'espais i classifica vàries figures de protecció en una gradació que contempla des dels espais més valuosos i que ja gaudeixen d'un elevat grau de protecció fins als espais més perifèrics i rururbans que necessiten algún tipus de protecció.

De collita pròpia hi afegeixo que malament rai quan s'han de començar a fer llistats d'espais a preservar, això vol dir que la matriu biofísica començarà a ser secundària i clarament inferior davant l'orgia de ciment, carreteres, polígons (àrees d'activitat econòmica en diuen ara), zones residencials, autovies, variants i altres espais antropitzats barroerament. I mica en mica anem encaixonant el territori, inquibint-hi noves infrastructures, esquarterant-lo, fragmentant-lo i hipotecant-ne la connectivitat dels espais naturals, marginant la pagesia i comprometent seriosament la qualitat de vida de les futures generacions de gironines i gironins.

Indrets tant poc considerats com els Boscos de Taialà, l'aiguamoll del Veinat, les Deveses d'en Bru i el Pla i la riera de Domeny, les ribes de l'Onyar al seu pas per Sant Dalmai i tants d'altres només son concebuts com un simple suport, el continent on han d'ubicar-s'hi els nous sòls urbanitzables. I això a mi em dol profundament.

Des del meu punt de vista la redacció d'aquest PDU no fa més que preparar el terreny (administratiu i polític) per a convertir els catorze municipis de l'àrea metropolitana (Girona, Salt, Bescanó, Celrà, Sant Gregòri, Sarrià de Ter, Riudellots, Vilobí d'Onyar, Sant Julià de Ramis,Fornells, Llambilles,Quart, Aiguaviva,Vilablareix) en un nou pol de creixement econòmic i demogràfic que competeixi (sempre la ditxosa parauleta) amb d'altres àrees properes (Barcelona, Perpinyà...)

Competitivitat i desenvolupament, aquesta és la filosofia que impregna el PDU i gairebé tota la política d'ordenació en aquest país. Si fins ara els municipis han redactat els seus POUM amb la finalitat d'ampliar els creixements i cobrar les llicències d'obres (efecte col·lateral de l'infrafinançament dels municipis) ara que hem entrat oficialment en crisi i risc de recessió, apareixen nous instruments de planejament supramunicipal que posen l'accent en la creació de grans infrastructures, sempre amb el mateix objectiu: crèixer i crèixer en un marc de competitivitat.