23 d'abril, Diada per excel·lència

Tornem a reviure un 23 d'abril, dia de Sant Jordi, una diada festiva i reivindicativa, una diada per ser al carrer, per passejar, per regalar la rosa, per llegir i rellegir llibres, còmics, per escoltar música, per fer-la petar, per veure vells amics i antigues nòvies. És per a mi, la diada més popular de Catalunya, una diada reivindicativa i festiva, una diada per omplir les balconades de senyeres i estelades, una diada en que els amants es poden fondre en el seu desig i retrobar-se en la frescor i sensualitat d'una rosa.

Però per desgràcia, el 23 d'abril és una diada en que com cada any hi ha un escull que ens impedeix a tots i totes gaudir a fons de la seva màgia. El calendari autonòmic fixa el 23 d'abril com a diada laboral, cosa des del meu punt de vista inexplicable i trist; no pot ser que el 12 d'octubre sigui festiu i el 23 d'abril hàgim d'anar a pencar, caldrà treballar per adaptar el calendari principatí a la realitat social. Cal que el 23 d'abril sigui festiu, o com a minim mig festiu.

Somïo amb el dia en que el 23 d'abril serà una diada festiva i els carrers serán envaïts per una esllavissada humana que omplirà d'efervescència les rambles, places i carrers del país. Som-hi doncs.
.