Hi haurà canvis a Girona?

Som a finals del 209, tot just acabem d'encetar el novembre i ja enfilem plenament cap a la tardor, la nostra estimada Devesa, el que podria ser el parc més bonic d'Europa ja ens il·lumina amb els
espurneigs cromàtics de les fulles anguloses dels plataners. El temps passa i ja ens apropem a les eleccions municipals.

Els partits ja comencen a fer números i estan fent càlculs aritmètics per veure quina serà la futura composició del consistori gironí. Ara mateix, tenim un equip de govern integrat per tres partits que formen una majoria de "progrés" , formula que ha permès al PSOE-PSC governar Girona durant 3 dècades, quan expiri la legislatura aquest partit haurà estat 32 anys en el poder, increïble però cert.

Val a dir que jo sóc d'aquells a qui la "normalitat" democràtica em produeix una certa tibantor i repelencia. Això d'estar permanentment pendent d'eleccions i de declaracions i contradeclaracions absurdes, carregades de llenguatge retòric i tècnicament incomprensible, és molt cansat i avorrit. Ha arribat el moment de replantejar mecanismes democràtics, i la crítica la faig extensiva al conjunt de la ciutadania, d'acord que la "classe" política està allunyada del poble i s'ha convertit en una nova casta privilegiada, però aquí el problema és més profund, més de fons.

No pot ser que la immensa majoria de la ciutadania "passi" olímpicament dels afers col·lectius i es mogui entre el vot apàtic i l'abstenció còmode. Cal una implicació del poble, de tothom, en els afers públics i cal recordar que democràcia no és només l'exercici del sufragi. Aquí vull trencar una llança a favor de les associacions de veïns de la nostra ciutat, que fan una gran tasca. Convido a tothom a participar-hi. La feinada a fer és ingent i malauradament aquells i aquelles que hi passen hores són més aviat pocs i quasi sempre els mateixos.

Hem de fer una crida a la participació democràtica, a enfortir el teixit veïnal i associatiu de la ciutat i a exigir l'aplicació de mecanismes de presa de decisions horitzontals i col·lectives. Com és possible que a Girona encara no poguem realitzar referèndums vinculats? Per què encara no poden les entitats i la ciutadania en general fer preguntes en un Ple? Per què els Plenaris són tant avorrits? Per què no es replantegen i es descentralitzen? Per què no es retransmeten en directe via internet? Per què no s'aprofiten els avantatges de les noves tecnologies i es facilita una interacció ciutadana entre electes i electors? Sincerament, crec que aquí hi ha moltes coses caducades i la democràcia heretada de la reforma post-franquista n'és una d'elles.

Però tornem a l'humil anàlisi i reflexió que hem iniciat en aquest humil blog, deia que tres dècades donen per molt, quan jo encara era un marrec i corria pel Barri Vell ( quins temps aquells) amb els morros bruts de xocolata i els genolls pelats, en Joaquím Nadal i la seva colla ja requalificàven terrenys, asfaltaven carrers i remodelaven barris sencers.

Ha plogut molt des de llavors i jo crec que ja ha arribat el moment de fer neteja democràtica i expulsar del govern municipal a aquest partit de poder amb tuf de resclosit. No pot ser bo per a una ciutat que un mateix partit governi tants anys, al pas que anem ben aviat s'hauran mantingut tants anys en el poder com el dictador Franco. Aquesta dilatada instal·lació en el poder afavoreix xarxes d'influències, crea dependències perilloses i consolida tics i actituds antidemocràtiques


No serà fàcil perquè s'ha estructurat un nucli de poder molt sòlid i la maquinària electoral de l'aparell del PSOE-PSC és una fàbrica de captar vots, tenen recursos econòmics, tècnics, mediàtics i humans i en aquest camp són gairebé invencibles. I a més compten amb el suport de dos partits: IC-V i ERC, que a la darrera legislatura han tornat a segellar un pacte de govern que ha reforçat una aliança que ells anomenen de progrés, però que a la pràctica legisla i executa en funció d'interessos privats i al servei d'un projecte de ciutat obsolet, hereu de l'arquitecte polític Nadal.

Girona necessita una sotragada, un canvi profund, noves veus i nous reptes. I aquest canvi no vindrà només deteminat per la composició del nou Consistori. Crec que ha de venir de més avall, del teixit veïnal i associatiu, només d'aquí podrà sorgir la força moral necessària per a invertir la tendència i iniciar un nou camí i nous horitzons per a la nostra ciutat.

Crec que la CUP pot jugar un paper destacat en aquest repte, treballant des de la base i contribuint a enfortir l'esperit crític que arrela als barris places i carrers de la ciutat de l'Onyar. Ens correspon a nosaltres bastir una vertadera alternativa que treballi per assolir una major qualitat de vida a la nostra ciutat, desplegant un discurs potent basat en quatre eixos lligats a la sostenibilitat/ decreixement consensuat, la llengua, cultura i nació, la cohesió, l'educació i drets socials i finalment la participació i democràcia directa.

Aspectes com el famós pavelló de la Devesa, la manca de serveis als barris de Sant Narcís i Santa Eugènia, l'impacte del TAV en el comerç i els serveis dels barris afectats ( Sant Narcís i Fontajau) la manca d'equipaments educatius, l'elevada densitat d'alguns barris, el dèficit en zones verdes, la dificultat de les entitats de la ciutat per a fer la seva feina, així com la progressiva elitització del model cultural, han de ser algúns dels eixos en que la CUP ha de treballar de valent per guanyar-se el respecte dels gironins i gironines.